Des de la setmana passada
17/06/2007
Continuo miran des de mi finestra a:
V.E.R.A
(Veure,Escoltar, Reflexionar, Actuar)
http://lacomunidad.elpais.com/eugeni/posts
Rompan filas ; ar !
03/06/2007
Les desfilades militars, són un anacronisme del nostre temps. Una societat com la nostra ni pot acceptar un elevat nivell de despesa militar com tampoc que any rere any continuem fent un espectacle amb l’exhibició de les nostres capacitats “defensives”.
Amb motiu de la desfilada de Dia de les Forces Armades per l’Avinguda de los Peregrinos, Lleó, veurem sobrevolar el caça bombardeig F18, els Mirage F1 i F5, els Harrier, els prototips de l’Eurofighter, o el model d’helicòpter Tigre així com una de les joies de la corona, els Chinook. Tanmateix, quan deixem de mirar cap el cel, veurem com a terra desfilaran els carros de combat Leopard, Centauro o el Pizarro
Per poder arribar a aquesta demostració de vigorexia militar en el 2007 s’hagut d’incrementar el Pressupost de Defensa en un 8%. Això vol dir que durant aquest any ens gastarem en despesa militar, pressupostada, una mica més de 17.000 milions d’euros. Aquesta macro xifra equival diàriament a una despesa de més de 47 milions d’euros, o el que és el mateix, que a cada ciutadà i ciutadana ens genera això una despesa de 395 euros cada dia.
Puc admetre diferents opinions sobre la necessitat o no dels exèrcits, ara bé el que és menys discutible és que les nostres capacitats militars estiguin en sintonia amb les nostres potencials i reals amenaces. La seguretat i els nous reptes que les nostres societats tenen plantejades en l’actualitat, no es combaten amb superavions, increïbles carros de combat o els potents míssils Tomahow. Aquests reptes, tenen més a veure a conformar un entorn, unes comunitats internacionals de seguretat on els diversos països que les conformen no percebin que la seva integritat i sobirania està amenaçada
En conclusió, que en aquest nou mil•lenni; més que mai, la pau no passa pels exèrcits ni per l’espectacle de la demostració del nostre “hardpower”
Font imatge: geocities.com
Irresponsabilitat històrica
27/05/2007
Diversos acords en matèria de desarmament, uns en clau bilateral entre els EUA i la Federació Russa i altres en clau multilateral, poden estar en la corda fluixa a causa, sobretot, d’estratègies que tornen a buscar l’hegemonia militar
Per començar, tenim la denuncia de l’ABM, Tractat de limitació dels sistemes antibalístics, per part dels EUA per tal de poder tenir via lliure per proposar, per exemple, la instal•lació d’una llançadora de coets interceptadors a Polònia i un radar a la República Txeca. Seguim amb la intenció, reafirmada aquesta mateixa setmana, per en Vladimir Putin, de sortir-se del Tractat que regula les armes convencionals a Europa o la més que possible denúncia del Tractat INF, Tractat sobre l’eliminació de míssils de curt i mitja abast. I, acabem amb el TNP, Tractat de no proliferació d’armes nuclears, el qual comença a acceptar que noves potències entrin a formar part del club nuclear; Israel, Corea del Nord, India, Pakistan i Iran. A mes a més, hem de contemplar el canvi de la nova doctrina nord-americana, la qual ha deixat enrere la consigna de” no first use of nuclear weapons”, per una altra que aposta per fer de l’arma atòmica una eina de guerra més útil i portàtil.
En conseqüència, en l’actualitat podem tornar a cometre una altra greu irresponsabilitat històrica si no acceptem que la recerca de la superioritat militar col•lisiona frontalment amb l’enfocament multidimensional de la seguretat al segle XXI
Font Imatge;www.greenpeace.org/.../news/
400 milions de persones amenaçades
20/05/2007
L’organització “Handicap Internacional” acaba de denunciar que 400 milions de persones poden estar amenaçades per milions de submunicions llançades en zones de conflicte. Són les bombes de dispersió; una nova versió de les mines antipersones.
Aquestes bombes són uns contenidors de municions que una vegada llançades s’obren i deixen caure centenars de càrregues explosives que queden escampades, la majoria de vegades, per a zones habitades per la població civil.
Handicap Internacional posa de relleu, en un nou informe fet públic aquesta setmana, que a tot el món s’han utilitzat més de 350 milions d’aquest tipus de bombes. Cadascuna pot alliberar centenars de municions i es calcula que entre 22 i 132 milions d’aquestes no arriben a explotar. De manera que es converteixen així en les noves mines antipersones amb el conseqüent perill per a la població civil.
Del 22 al 25 de maig una setantena de països es reuniren a Lima per avançar en el procés de regulació d’aquestes bombes i arribar en el 2008 a una mena de tractat o convenció que pugui prohibir-les. És la continuació de la reunió celebrada el passat més de febrer a Oslo i que va acabar amb una declaració signada per 46 països i en la qual es comprometien a avançar en aquest procés. Espanya hi era entre els països signataris, per tant, hem d’esperar que el govern espanyol proposi aviat una moratòria en l’ús, fabricació i emmagatzematge d’aquest tipus d’explosius a l’Estat Espanyol.
“Totes les bombes siguin de la classe que siguin són indiscriminades ». Jody
Wilians. Premi Nobel de la Pau
Mira aquest vídeo i participa en aquesta ciberacció:
http://www.fundacioperlapau.org
Imatge flash. Font: Greenpeace
Darfur i l’embargament d’armes
13/05/2007
Amnistia Internacional ha denunciat que la Xina i Rússia violen l’embargament d’armes decretat per l’ONU, proporcionant armes a l’exèrcit del Sudan. El conflicte de Sudan, dura ja més de quatre anys i en ell han mort 200.000 persones i 2,5 milions han estat desplaçades. Un conflicte que ja s’estén més enllà de les seves fronteres.
Per començar hem de contextualitzar el tema dels embargaments. En cadascú dels 13 embargaments decretats per NNUU a la passada dècada, tots han estat violats per un o altre país. A més a més, i segons dades del SIPRI (Stockholm International Peace Reaserch Institute), entre 1991 i 2001 es van produir uns 57 conflictes armats, i únicament en vuit d’ells es va decretar un embargament. En l'actualitat, l’ONU té decretats embargament no només contra estats sinó també a actors no estatals, com és el cas d’Al Qaeda i persones o grups afins.
Pel que fa a l’efectivitat d’aquestes mesures, malauradament, hem d’afirmar que les violacions sistemàtiques i generalitzada d’aquests embargaments és la norma en els circuits internacionals relacionats amb les transferències d’armes.
És obvi que la majoria d’aquestes operacions no es fan en nom dels estats, sinó que persones físiques com a comerciants, intermediaris, financers i traficants d’armes així com diverses companyies de tot el món són els que normalment configuren aquesta xarxa d’abast global. Més de 30 països s’han pogut veure implicats en aquest tipus d’operacions il•lícites.
De manera que, per evitar els fets que han estat denunciats per Amnistia Internacional, cal establir un marc de control del comerç d’armes que sigui més eficaç i contemplar uns criteris i mesures que no deixin impune aquells que violen aquests embargaments. La crisi al Darfur evidencia la necessitat de posar les “armes sota control” per contribuir a la desactivació dels conflictes armats en el món.
Confiança i seguretat
06/05/2007
El món ha canviat, i malgrat la denuncia unilateral del Tractat ABM per part nord-americana i la controvertida posició de Rússia davant l’Acord CFE, no sembla probable que tornem a l’època bipolar.
El Tractat ABM (Anti-Balístics Missile Systems), és un acord signat al 1972 i que limita els sistemes antimíssils tant de Rússia com dels EUA. Aquest, va ser denunciat pels nord-americans al 2002. Doncs, s’havia convertit en un obstacle per a què el Pentàgon continues invertint i desenvolupant l’anomenat, projecte de la “guerra de les galàxies” (Reegan dixit), avui més conegut com escut antimíssil.
El Tractat CFE (Conventional Armed Forces in Europa), és un acord multilateral que va ser signat al 1987, modificat al 1999 i ratificat per Moscú però, no així pels EEUU ni pel conjunt dels països de l’OTAN. Ara, el President rus Vladimir Putin ha amenaçat, també, amb deixar en suspens la seva aplicació. Malgrat que Rússia no s’havia retirar completament de Geòrgia i Moldàvia, el que és cert és que aquest Tractat complia una funció d’estabilització i equilibri més enllà de les fronteres estrictament europees.
Per be que en George Bush es capfiqui en resoldre els reptes per a la seguretat internacional amb guerres preventives o que el President Putin trobi a faltar aquells “altres temps” de vella gloria militarista pel seu país, no és evident que tots dos ens puguin conduir de nou a un escenari bipolar. Tot així, a cop de pressupostos militars o de “bombolla gasistica”, acords vitals pel control armamentístic poden estar a la corda fluixa.
Per consegüent, per a proveir-nos de seguretat, primer cal reconstruir escenaris de confiança.
Iraq: val molt més
29/04/2007
Aquest primer de maig serà l’aniversari d’aquella escena de pel•lícula on el president nord-americà, Georges Bush, a bord d’un portaavions declarava triomfalment el final de la guerra. Precisament, ara, també acabem de conèixer que l’Iraq; val molt més
Coincidint amb la valoració de més d’un analista en política internacional, sembla evident que quatre anys després aquesta guerra continua i no dóna senyals d’acabar. La nova estratègia de Bush i Al-Maliki passava, sobretot, per controlar Bagdad. Defensar la capital i establir un cert ordre era vital per enviar missatges a l’insurgència de que podien controlar la situació. No obstant, el resultat ha estat prou diferent: desplaçament dels focus de violència i atemptats, fins i tot, dintre del perímetre de la mateixa zona verda.
Així mateix, aquesta setmana es feia públic una projecció de l’empresa IHS, en la que s’afirmava que als 116.000 milions de barrils de petroli que és calculen que té com a reserves l’Iraq, ara, se li haurien d’afegir uns 100.000 més a banda d’altres projeccions a alça, per exemple, en relació al gas.
Cada vegada més, sense caure en reduccionismes ni afirmacions carregades d’antimericanisme, és fa més evident que l’ Iraq com a territori importava molt més que el benestar de la seva gent.
En conseqüència, quatre anys després, lluny de donar per acabat aquest conflicte, la realitat quotidiana ens confirma més bé tot el contrari, ja que cap dels actors; ocupants, govern, insurgents i potencies regionals, tenen ni el control de la situació ni podem marcar l’agenda.
Foto: Rezos por Saddam. Font: AFP - Dia Hamid
On hi ha un arma; tenim un problema!
22/04/2007
Dos de febrer de 1996, Washington (EUA), tres morts i un ferit; dos de febrer de 1996, Atlanta (EUA), un mort; tretze de març de 1996, Dunblane (RU), 18 morts i 14 ferits; vint-i-set de juny de 1997, Florida (USA), un mort; trenta de març de 1997, Sanaa (Iemen), 8 morts; un d’octubre de 1997, Mississippi (EUA) tres morts i set ferits; un de desembre de 1997, Kentucky (EUA), tres morts i cinc ferits; quinze de desembre de 1997, Arkansas (EUA) dos ferits; vint-i-quatre d’abril, Pennsylvania (EUA) un mort i tres ferits; dinou de maig de 1998, Tennessee (EUA), un mort; vint-i-un de maig, Springfield (EUA), quatre morts i 22 ferits; quinze de juny de 1998, Virgínia (EUA), dos ferits; vint d’abril de 1999 Colorado (EUA) 15 morts i 11 ferits; vint-i-vuit d’abril de 1999, Alberta (Canadà), un mort i un ferit; vint de maig de 1999, New Mexico (EUA), un mort; sis de desembre de 1999, Oklahoma (EUA), quatre ferits; set de desembre de 1999 Veghel (Holanda), quatre ferits; vint-i-nou de febrer de 2000), Michigan (EUA), un mort; deu de març de 2000, Georgia (EUA) dos morts; setze de març de 2000, Bavaria (Alemanya) dos morts; vint-i-sis de març de 2000, Florida (EUA), un mort; vint-i-sis de setembre de 2000, Lousiana (EUA) dos ferits; disset de juny de 2001, Maryland (EUA) un mort; divuit de juny de 2001, Jan (Suècia) un mort; cinc de març de 2001, California (EUA), dos morts i 13 ferits; set de març de 2001, Pennsylvania (EUA) un ferit; vint-i-dos de març de 2001, California (EUA), quatre ferits; trenta de març de 2001, Indiana (EUA) un mort; dotze de novembre de 2001, Michigan (EUA), un mort; quinze de gener, New York (EUA), dos ferits; dinou de febrer, Munich (Alemanya), dos morts i un ferit; vint-i-sis d’abril de 2002, Thuringia (Alemanya), 18 morts i deu ferits; vint-i-nou d’abril, Vlacenica (Bòsnia-Herzegovina) dos morts i un ferit; catorze d’abril de 2003, Louisiana (EUA), un mort i tres ferits; vint-i-quatre d’abril de 2003, Pennsylvania (EUA), dos morts; vint-i-quatre de setembre de 2003, Minessota (EUA), dos morts; tretze de gener de 2004, La Haia (Holanda), un mort; dos de febrer de 2004, Washington (EUA), un mort i un ferit; set de maig de 2004, Maryland (EUA), quatre ferits; tres de setembre de 2004, Bestan (Rússia), 331 morts i més de 176 ferits; vint-i-vuit de setembre de 2004, Buenos Aires (Argentina), tres morts i cinc ferits; vint-i-un de març de 2005, Minessota (EUA) 11morts i set ferits; vuit de novembre de 2005, Tenneesee (EUA) un mort i dos ferits; catorze de març de 2006, Nevada (EUA), dos ferits; tretze de setembre de 2006, Monreal (Canadà), dos morts i dinou ferits; vint-i-set de setembre de 2006, Colorado (EUA) dos morts; vint-i-nou de setembre de 2006, Wisconsin (EUA) un mort; dos d’octubre de 2006, Pensylvania (EUA), sis morts i set ferits; vint-i-un de novembre, Emsdetten (Alemanya), un mort i trenta-set set ferits; dotze de desembre de 2006, Pensylvania (EUA), un mort; deu d’abril de 2007 Chicago (EUA) dos ferits; divuit d’abril de 2007, Virgínia (EUA), trenta-dos morts i vint-i-cinc ferits...
1996-2007; casos de violència armada als centres educatius.
“No es lluita contra el terrorisme amb més portaavions” Hans Blix
15/04/2007
Aquesta setmana, Hans Blix, ex inspector de les NNUU i, Ban-Ki-moon, l’actual Secretari General d’aquesta organització, han coincidit en el missatge que volen enviar al món;és urgent que s’avanci cap a mesures concretes en matèria de desarmament mundial.
El que va ser inspector cap de NNUU en l’afer de la investigació sobre les armes de destrucció massiva a l’Irac, Hans Blix, va afirmar, en una recent conferència a Barcelona, que “el desarmament d’armes de destrucció massiva hauria de ser prioritari perquè l’amenaça és real”. Per ell, és necessari que s’augmentin els esforços i la pressió de la societat civil per tal que el desarmament sigui una prioritat a l’agenda internacional.
Així mateix, el sudcoreà, Ban-Ki-moon, nomenat recentment nou Secretari General de NNUU, acaba de declarar que en matèria de desarmament sembla que els estats estiguin marcant una tendència on els fracassos en aquest àmbit sigui la norma. Pel Secretari General de NNUU, “l’amenaça de les armes de destrucció massiva i el patiment diari que causen les armes petites i lleugeres, les mines antipersones, i les municions de dispersió deuen donar lloc a un nou examen de les bases del nostre règim de seguretat internacional.
Òbviament que vivim en un món molt més insegur i complex. No obstant això, no acabem d’entendre que necessitem, sobretot, treballat per reduir els nivells d’injustícia social i, al mateix temps, intentar posar fre a aquesta fragmentació de l’ús de la violència que s’estén per arreu del món
Per concloure, crec que tan Hans Blix com Ban-Ki-Moon, entenen, que avui més que mai, els reptes per la nostra convivència i la nostra seguretat passen per alerta sobre el perill d’una nova carrera armamentística.
Font imatge: http://www.canalsolidari.org
Portada llibre d’Hans Blix; “Las armas del Terror”
Analitzar per transformar
08/04/2007
La Fundació per la Pau, una ONG catalana amb 24 anys d’ historia, acaba de presentar la traducció al català de l’Anuari 2006, versió resumida, que elabora el prestigiós Institut Internacional d’Estocolm de Recerca per a la pau, SIPRI.
Tres són els aspectes més ressenyables d’aquest Anuari; les dades sobre la despesa militar mundial, l'augment del negoci de les armes i el perill actual d’una nova fase de proliferació nuclear.
Pel que fa a la despesa militar, el SIPRI, estima que la despesa militar mundial va arribar a superar el bilió de dòlars durant el 2005. Això significa que en l’últim any ha augmentat més d’un 3% i que en últim decenni ho ha fet per sobre del 30%. De tot aquest volum global de despesa militar els EUA s’emporten la part del lleó amb el 48% seguit de molt lluny pel RU, FR, JP o la Xina amb 5%.
Respecte a la fabricació d’armes, el SIPRI analitza que durant el 2004 les 100 primeres empreses que és dediquen a aquest negoci van augmentar la seva producció en un 15% fins arribar a un valor total de producció de més de 260.000 milions de dòlars. De les cinc principals empreses fabricants d’armes a tot el món, quatre són nord-americanes i la cinquena és anglesa.
I, en relació a la nova etapa de proliferació nuclear, a la qual sembla que ens encaminem, el SIPRI analitza que una vegada acabada la guerra freda, i amb l’escenari obert després del 11-s, el control civil de l’armament nuclear cada vegada és més important. Ara bé, no només el d’aquells països autoritaris i no democràtics sinó també el de les potencies nuclears democràtiques.
En conseqüència, que aquest document és un material imprescindible i referent per analitzar els temes relacionats amb la seguretat internacional i el desarmament. Sense cap dubte, avui més que mai, necessitem analitzar per transformar.
Castellano Català 
