Via Finlàndia
26/02/2008
Perdoneu-me que comenti una cosa que ha passat a Barcelona, i que jo he conegut per la premsa. El fet ha passat al barri de Sants, a un carrer que es diu via Finlàndia. Durant la Festa Major de Sants aquest petit carrer va estar tancat a la circulació i un grup de nens van aprofitar per trobar-se i jugar junts. S’ho van passar tant bé que van escriure una carta que van fer arribar a la consellera del districte. A la carta deien que jugar al carrer és divertit i que, com a nens, hi tenien dret. Com l’havien tingut els seus pares. Els van contestar que estudiarien la proposta. Aquest passat diumenge el carrer va estar tancat al trànsit des de les onze del matí a les nou del vespre, i així estarà, a partir d’ara, tots els diumenges. Els pares son els encarregats de posar i treure les tanques.
Hem pres el carrer als nens i els col·loquem en recintes tancats i reglamentats o davant d’una pantalla. Quan jo era un nen, cap a la dècada dels setanta, el carrer era nostre. Cert que ja hi havia carrers on circulaven bastants cotxes i fins i tot pel meu carrer en passava un de tant en tant. Però passaven tant a poc a poc –el carrer no estava asfaltat– i tant pocs que podíem muntar porteries amb pedres i desmuntar-les cada cop que en passava un.
Proposta utòpica: tanquem a la circulació diversos carrers de Santa Coloma els dies de cada dia de cinc de la tarda –quan surten els nens de la escola– a nou del vespre. Aconseguiríem una ciutat mes humana, al menys unes hores, i retornaríem un dret als nens: jugar al carrer.
Via Finlàndia
26/02/2008
Perdoneu-me que comenti una cosa que ha passat a Barcelona, i que jo he conegut per la premsa. El fet ha passat al barri de Sants, a un carrer que es diu via Finlàndia. Durant la Festa Major de Sants aquest petit carrer va estar tancat a la circulació i un grup de nens van aprofitar per trobar-se i jugar junts. S’ho van passar tant bé que van escriure una carta que van fer arribar a la consellera del districte. A la carta deien que jugar al carrer és divertit i que, com a nens, hi tenien dret. Com l’havien tingut els seus pares. Els van contestar que estudiarien la proposta. Aquest passat diumenge el carrer va estar tancat al trànsit des de les onze del matí a les nou del vespre, i així estarà, a partir d’ara, tots els diumenges. Els pares son els encarregats de posar i treure les tanques.
Hem pres el carrer als nens i els col·loquem en recintes tancats i reglamentats o davant d’una pantalla. Quan jo era un nen, cap a la dècada dels setanta, el carrer era nostre. Cert que ja hi havia carrers on circulaven bastants cotxes i fins i tot pel meu carrer en passava un de tant en tant. Però passaven tant a poc a poc –el carrer no estava asfaltat– i tant pocs que podíem muntar porteries amb pedres i desmuntar-les cada cop que en passava un.
Proposta utòpica: tanquem a la circulació diversos carrers de Santa Coloma els dies de cada dia de cinc de la tarda –quan surten els nens de la escola– a nou del vespre. Aconseguiríem una ciutat mes humana, al menys unes hores, i retornaríem un dret als nens: jugar al carrer.
Via Finlàndia
26/02/2008
Perdoneu-me que comenti una cosa que ha passat a Barcelona, i que jo he conegut per la premsa. El fet ha passat al barri de Sants, a un carrer que es diu via Finlàndia. Durant la Festa Major de Sants aquest petit carrer va estar tancat a la circulació i un grup de nens van aprofitar per trobar-se i jugar junts. S’ho van passar tant bé que van escriure una carta que van fer arribar a la consellera del districte. A la carta deien que jugar al carrer és divertit i que, com a nens, hi tenien dret. Com l’havien tingut els seus pares. Els van contestar que estudiarien la proposta. Aquest passat diumenge el carrer va estar tancat al trànsit des de les onze del matí a les nou del vespre, i així estarà, a partir d’ara, tots els diumenges. Els pares son els encarregats de posar i treure les tanques.
Hem pres el carrer als nens i els col·loquem en recintes tancats i reglamentats o davant d’una pantalla. Quan jo era un nen, cap a la dècada dels setanta, el carrer era nostre. Cert que ja hi havia carrers on circulaven bastants cotxes i fins i tot pel meu carrer en passava un de tant en tant. Però passaven tant a poc a poc –el carrer no estava asfaltat– i tant pocs que podíem muntar porteries amb pedres i desmuntar-les cada cop que passava un cotxe.
Proposta utòpica: tanquem a la circulació diversos carrers de Santa Coloma els dies de cada dia de cinc de la tarda –quan surten els nens de la escola– a nou del vespre. Aconseguiríem una ciutat mes humana, al menys unes hores, i retornaríem un dret als nens: jugar al carrer.
Ciutats sense cotxes?
13/02/2008
He vist que hi ha un debat, iniciat pel Centre Excursionista Puigcastellar, sobre el model de ciutat a Santa Coloma de Gramenet. He llegit amb interès la molt científica aportació de JMC61, el beduí metropolità. I vull fer una reflexió: ja que la nostra ciutat és indubtablement compacta aprofitem-ho per erradicar els cotxes. Apostem per una ciutat pels vianants, on es pugui anar a peu a tot arreu.
El pitjor dels cotxes no es que contaminin, malgrat ser responsables de una bona part dels gasos que provoquen l’escalfament del nostre planeta i de bona part de la contaminació acústica de les nostres ciutats.
El pitjor dels cotxes no son les morts en accident, tant a les ciutats com a les carreteres, malgrat ser un insuportable i sagnant tribut. Ni la agressió constant cap als vianants: un de cada tres morts en accident de tràfic a les ciutats és un vianant.
El pitjor dels cotxes es que creen ciutats a la mida dels cotxes i no a la mida de les persones. I quan això passa tots ens convertim en paralítics i comencem a dependre absolutament de les nostres cadires de rodes de luxe.
A Santa Coloma encara és possible viure a peu. Jo ho faig. Però el tracte que se li dona el cotxe continua sent preferent. Ni tant sols hem aconseguit que el cotxe respecti les normes i no envaeixi els espais dels vianants.
L’Avalot a Guarda
07/02/2008
L’Avalot va participar el passat dilluns 4 de febrer en una festa popular vinculada al carnaval de Guarda, a Portugal: “Julgamento e Morte do Galo do Entrudo”. En aquesta festa jutgen a un ninot que representa un gall, al qual culpen de totes les maldats comeses per la gent de Guarda durant aquell any: “questoes passionais, desvios de águas da rega, mudança de marcos divisórios das terras, desavenças vicinais, adultério...” Evidentment cremen el gall en una acció molt teatral de expiació col·lectiva i en la qual hi participa una pila de gent, provinent tant d’entitats de Guarda com de companyies professionals. Aquesta festa l’està recuperant l’equip de gent que gestiona el Teatro Municipal da Guarda.
Hem envejat aquesta ciutat de 30.000 habitants. El teatre municipal és una meravella, amb dues sales, de 626 i 164 places, galeria d’art, un bar, “O café”, obert cada dia fins a la 1 de la matinada, on hi fan petites representacions, un taller pels tècnics, uns camerinos impressionants... I un equip amb moltes ganes de treballar i el qual ens ha tractat molt be.
Cada vegada que veig coses d’aquestes penso: això és el normal. El que no és normal és el que passa a Santa Coloma. Mireu el temps que fa que el Teatre és tancat i ningú explica res i, evidentment, ningú assumeix cap responsabilitat. Projectes com l’Aula de Teatre no poden acabar de funcionar per que no tenen un lloc fix per impartir les classes. I una cosa bàsica: no podem gaudir d’una programació teatral estable. La programació de l’Auditori, que s’acaba de presentar, està molt bé, però evidentment és només musical i no supleix la programació teatral que a la nostra ciutat li caldria.
http://www.lavalot.com/
http://www.tmg.com.pt/
http://teatromunicipaldaguarda.blogspot.com/2008/01/lavalot-no-julgamento-e-morte-do-galo.html
Castellano Català 
