Castellano Català
Castellano Català
Escric aquestes ratlles pocs dies després de haver viscut la Setmana Santa en el nostre municipi. Aquest any la processó ha estat d’allò més engalanada. Els co-protagonistes de l’esdeveniment han estat sens dubte les cofraries, els portants "costelers" que a les seves espatlles carreguen els Passos, els armats, les bandes, les Doloroses, els Encaputxats, els Naçarets. Tots ells que a través de la seva iconografia testimoniaven la seva fe. També hagué una important representació de les autoritats del Consistori que amb la seva presència li donava un toc més profund de solemnitat. Tanmateix, no a tot arreu es celebra i s’expressa el dolor de la passió de la mateixa manera. Els luterans ho celebren amb els recitatius cantats de la passió segons els evangelistes. Ací, com hem vist, per tradició, es celebra d’una manera més escènica on el seu origen el trobem en el drama litúrgic medieval. Processó és una paraula que deriva del llatí procedo, que vol dir caminar. Sens dubte, hom camina per la passió de Jesús segons la seva sensibilitat i la manera d’entendre el seu testimoniatge. Un exemple seriós de passió és la tasca social que realitzen religiosos i religioses de manera imperceptible i constant. Són homes i dones que viuen la passió amb un treball pastoral i de testimoni evangèlic inserit en l’entorn social i eclesial del barri on habitualment viuen. El mes de març la Generalitat va presentar un informe, amb el nom Al servei de servir, on quantifica la tasca social dels religiosos catòlics a Catalunya. L’esmentat estudi detalla 776 serveis que realitzen en el camp de l’assistència i la promoció social, així com l’esforç que realitzen per atendre noves necessitats socials en un context molt complex. A Santa Coloma de Gramenet hi viuen les germanes de l’Assumpció, les germanes de la Caritat, Religioses Dominiques de l’Anunciata, les germanes Missioneres, els germans Maristes, els germans de l’Esperit Sant, els quals desenvolupen un tasta pregona en camps tant diversos com la immigració, sensibilització ciutadana, la inserció econòmica, la beneficència i la promoció de la salut. Sens dubte un exemple de fer camí, de procedir, de fer processó. La passió de Lluc (22, 24-) és alliçonadora en relació als dies de setmana santa que hem viscut: Després hi hagué entre ells una discussió sobre quin havia de ser tingut pel més important. Jesús digué: - Els reis de les nacions les dominen com si fossin amos, i els qui tenen poder damunt d’elles es fan dir benefactors. Però vosaltres no heu d’actuar pas així: el més important d’entre vosaltres ha d’ocupar el lloc del més jove, i el qui mana, el lloc de qui serveix. Perquè, ¿qui és més important el qui seu a taula o el qui serveix? ¿No ho és el qui seu a taula? Doncs jo, enmig de vosaltres, sóc com el qui serveix. Jm CM
