Castellano Català
Castellano Català
Escric aquestes ratlles pocs dies després de haver viscut la Setmana Santa en el nostre municipi. Aquest any la processó ha estat d’allò més engalanada. Els co-protagonistes de l’esdeveniment han estat sens dubte les cofraries, els portants "costelers" que a les seves espatlles carreguen els Passos, els armats, les bandes, les Doloroses, els Encaputxats, els Naçarets. Tots ells que a través de la seva iconografia testimoniaven la seva fe. També hagué una important representació de les autoritats del Consistori que amb la seva presència li donava un toc més profund de solemnitat. Tanmateix, no a tot arreu es celebra i s’expressa el dolor de la passió de la mateixa manera. Els luterans ho celebren amb els recitatius cantats de la passió segons els evangelistes. Ací, com hem vist, per tradició, es celebra d’una manera més escènica on el seu origen el trobem en el drama litúrgic medieval. Processó és una paraula que deriva del llatí procedo, que vol dir caminar. Sens dubte, hom camina per la passió de Jesús segons la seva sensibilitat i la manera d’entendre el seu testimoniatge. Un exemple seriós de passió és la tasca social que realitzen religiosos i religioses de manera imperceptible i constant. Són homes i dones que viuen la passió amb un treball pastoral i de testimoni evangèlic inserit en l’entorn social i eclesial del barri on habitualment viuen. El mes de març la Generalitat va presentar un informe, amb el nom Al servei de servir, on quantifica la tasca social dels religiosos catòlics a Catalunya. L’esmentat estudi detalla 776 serveis que realitzen en el camp de l’assistència i la promoció social, així com l’esforç que realitzen per atendre noves necessitats socials en un context molt complex. A Santa Coloma de Gramenet hi viuen les germanes de l’Assumpció, les germanes de la Caritat, Religioses Dominiques de l’Anunciata, les germanes Missioneres, els germans Maristes, els germans de l’Esperit Sant, els quals desenvolupen un tasta pregona en camps tant diversos com la immigració, sensibilització ciutadana, la inserció econòmica, la beneficència i la promoció de la salut. Sens dubte un exemple de fer camí, de procedir, de fer processó. La passió de Lluc (22, 24-) és alliçonadora en relació als dies de setmana santa que hem viscut: Després hi hagué entre ells una discussió sobre quin havia de ser tingut pel més important. Jesús digué: - Els reis de les nacions les dominen com si fossin amos, i els qui tenen poder damunt d’elles es fan dir benefactors. Però vosaltres no heu d’actuar pas així: el més important d’entre vosaltres ha d’ocupar el lloc del més jove, i el qui mana, el lloc de qui serveix. Perquè, ¿qui és més important el qui seu a taula o el qui serveix? ¿No ho és el qui seu a taula? Doncs jo, enmig de vosaltres, sóc com el qui serveix. Jm CM
1. i eren les presentacions del Bloc Ciutadans "Jcm61" i "Príncipe Azul". Ara aquest ciutadà d'orígen cossetà, resident a la "BCNès Metroplitan Net" també anomenat "Little Queens", pretén de nou contribuir a l´Agora virtual de SCG+
Benvolgut "EX - Beduí metropolità" malnom Principe Azul, "Ex - Seria fantàstic que no estigués equivocat" malnom Jcm61 i ara reviscolat com "Escenaris metropolitants" , rebeu la mes càlida i respectuosa benvinguda.
Deixeu-me però fer-vos tres observacions al peu d'aquesta primera vostra entrada:
1. Felicitar-vos pel renovat entusiame 'colomenc'
2. Fer-vos notar que estrenar amb una entrada 'religiosa' a data d'avui 14 d'abril, aniversari de la proclamació de la segona República Catalana és pel capbaix una provocació digne de'n Laurenti Bèria.
3. Tanmateix resulta innegable la immensa i desinteressada tasca que la Església catòlica ha fet i fa a la nostra ciutat : Molts cops de manera incompresa i a voltes en escenaris francament hostils ( La 'esquerra' en té part de responsabilitat ).
Aprofito l'avinentesa per refermar-vos la meva consideració més distingida i us animo a establir un debat ric i seré sobre la nostra pobra, bruta, trista, dissortada vila.
Mentrestant i per contraposar a la vostra 'entrada espiritual' apunto un nou registre en el meu espai anomenada "Biblioteca d'Alexandria"
--------------------------------------------------------------------
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m?agradaria allunyar-me?n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: ?Com l?ocell que deixa el niu,
així l?home que se?n va del seu indret?,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l?antiga saviesa
d?aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
I em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.
2. Dedueixo de la lectura del seu paràgraf cert regust irònic que comparteixo després de presenciar el trist espectacle de les autoritats municipals acompanyats fins i tot per les seves parelles... quin poc coneixement del protocol i del que s'escau per cada ocasió.
Absolutament d'acord amb el retrat i homenatge que fa a la tasca social, humanitària i sobretot callada (sense "pasarel.les") de les congregacions religioses i de la diferència i la gran distància que hi ha entre el seu esperit d'entrega a la causa i la paròdia del pitjor teatre de corrala que es va donar a la sortida de l'església major dijous sant. Ni que fos per respecte a les confraries i a la devoció dels creients "les autoritats" haurien d'assistir de manera particular i mai encapçalant la processó. D'aquesta manera recorden les processons d'altres èpoques d'ingrata memòria.
3. Certament, hi ha un toc d'ironia diplomàtica. De fet, el que més greu en sap, és l'ús que es fa d'aquests esdeveniment per part dels "policy-makers", traduït seria "gestors de vot". On les dinàmiques internes de les organitzacions que representen, com també els objectius de les mateixes, poc es diferencien de les organitzacions, empreses, que recerquen una quota més àmplia del mercat per assegurar i obtenir més beneficis, digem-ne vots. Crec que hauríem de plantejar-nos el joc ètic però també d'organització popular de la democràcia mediàtica en la qual estem inserits.
4. Torno a estar absolutament d'acord amb el seu plantejament. Malauradament aquells que encara creiem que la base d'un partit polític i, per tant, dels futurs sistemes de govern, s'ha de bastir sobre els fonaments de les idees, dels ideals i de les ideologies som acusats de "romàntics". Bo és aplicar en segons quins moments del procés les tècniques d'empresa, però si ens plantegem, com vostè diu, la captació de vots des de la perspectiva del més pur "network" utilitzant les eines que ens proporcionen els actuals mètodes d'arribar al sofert contribuent (alguns certament invasius i pesats com envair els nostres correus electrònics o assetjar els novedosos però aclaparadors facebooks)estarant caient en un simple mercadeig que l'únic (amb tot el que això suposa) que els assegura és arribar al poder i així aplicar les seves "idees". Però, han mesurat on hauran quedat les idees i les il·lusions dels votants? Ja li diré: s'hauran quedat pel camí quan visualitzin els partits polítics com un ens allunyat de la realitat, parapetat darrere xifres, estadístiques, infogrames i faramalla electoral que no deixa de ser foc d'encenalls buit de continguts i de força per captivar al ciutadà. Entre anar a picar porta a porta com van fer Manuela de Madre acompanyada de Sara Montiel i rebre un sms o un e-mail fred i impersonal segur que hi ha una opció a mig camí que passa per conèixer la persona que ens representa i poder conversar amb ella. A nivell municipal almenys al meu parer hauria de ser així. Per això el meu vot anirà sempre a qui trobi comprant a la botiga del carrer, a l'ambulatori del poble o a la biblioteca portant els seu fill. Aquesta és per mi l'ètica i la màgia que ha de tenir la política i que vostè tant bé ha sabut copsar en el darrer post. M'agraden molt els seus plantejaments i celebro retrobar-lo en aquesta finestra local. Ipse Salamina
