Castellano Català
Castellano Català
SCG+ forma part integrada de l’àrea real de la Barcelona del segle XXI. Una àrea metropolitana que amb els canvis urbans esdevinguts durant aquests anys, des de la nominació olímpica de la Barcelona 92, s’han revitalitzat àmplies zones del teixit urbà. SCG+ amb els fons FEDER, objectiu 3 -ho dic de memòria- es van efectuar millores molt importants, de primer nivell. La part que pertoca de riu Besòs al municipi és una d’elles. Sens dubte aquesta infrastructura ha reequilibrat la ciutat en el seu entorn articulant-la amb Diagonal Nord. Ara també tenim un equipament de primer nivell -Sagrera AVE- que encara pot potenciar més aquest minúscul municipi de la Subcomarca Barcelonès Nord "linkada" al Maresme Sud. No obstant, Sant Adrià del Besòs com també Santa Coloma de Gramenet, tenen una vocació més barcelonina, degut segurament a la seva estructura funcional de dormitori semiperifèria. Tanmateix, els ciutadans de SGC+ posseeixen un codi d’ús de la ciutat . Per uns SCG+ és només on van dormir. La seva funció és la d’aixopluc, però la seva vida creativa, productiva i comunitària es realitza en un altre lloc geogràficament llunyà però funcionalment proper. Per altres la seva ciutat és el seu barri, com aquell qui el "seu carrer" amb el seu bar, la seva farmàcia, "los vecinos". Es un codi d’ús molt més restringit però molt més intensiu. Uns en canvi, aprofiten les seves limitacions com també les seves potencialitats, cosa que va molt lligada al projecte de ciutat. Són aquells ciutadans que utilitzen les interconnexions existents de l’àrea: equipaments culturals, d’oci, de negoci, educatius, sanitaris, de mobilitat. Els quals són valorats no tant per la seva distància física sinó per la seves rendibilitats. És obvi, que el projecte de model ciutat que s’hagi definit i engegat és el que potencia l’aptitud del ciutadà. Sens dubte, els polítics com agents "difusors de models" com els seus gestors "que produeixen el model" sigui prou atractiu pels ciutadans com agents que "distribueixen i consumeixen el model" i que amb la seves relacions habituals reinventin i puguin crear una nova ciutat. Però per això s’ha de definir i treballar per fer-lo. S’ha de fer dia dia, perquè el projecte es defineixi i es reinventi. Per això es necessari un "timing" on els representants portin a terme el "model que han venut" a la ciutadania. I per arribar aquest punt, s’han de trencar cotilles que estan molt arrapades a interessos individuals com corporativistes de partit polític i també a certes "cultures" laborals. Josep M Cortès Martí 
Lev Trotski amb la seva visita esporàdica a Barcelona va sentenciar que era Cannes en un infern de fàbriques. Actualment, però, seguint a l’economista Francesc Roca i Rossell, Barcelona va enterrar en aquell temps les platges sota les llambordes i ara "hem posat les platges al damunt". L’elegant observació denota la revolució-transformació de model econòmic, d’estructura social i de morfologia urbana a hores d’ara.
