Castellano Català
Castellano Català
Avui la vila 
de Santa Coloma de Gramenet ha viscut un dels episodis més tristos de la seva història. El jutge Baltasar Garzón de l’audiència nacional ha trobat indicis de corrupció en la gestió de la regidoria d’urbanisme. L’alcalde, un regidor i un tècnic han estat interpel·lats per la justícia per greus acusacions.
Aquest episodi ens ha ferit el sentiment de ciutat. Ciutadanes i ciutadans que hi viuen, hi treballen o només els que hi dormen o que tenen alguna relació amb la ciutat comparteixen el seu sentiment de tristesa, i fins i tot de frustració. Uns expressen els seus sentiments en silenci, altres xerrant en els carrers i altres a la plaça de la Vila. Siguin uns partidaris, altres detractors, és palpable desconcert, desengany i “set de justícia”.
La societat civil, aquells que treballen per la ciutat des de la discreció per fer-la millor, també fan política més petita, de no tant abast mediàtic, però que la amb la seva col·laboració ajuden a millorar les condicions dels seus veïns. Tota la ciutadania de Santa Coloma de Gramanet ha demostrat en la seva història civil recent un alt grau de maduresa; les dones i els homes colomencs s’esforcen, ens esforcem per millorar la convivència, l’acolliment, l’educació, la salut, la cultura, l’esport. Totes elles petites contribucions polítiques si es vol micro-polítiques amb l’objectiu de millorar la qualitat i el nom de la nostra ciutat.
Els seus ciutadans i ciutadanes no es mereixen el que està succeint, ens fa mal.
No voldria acabar aquest petit escrit, amb la dita popular, però sàvia “de què hi ha més bo que de dolent”. De gent honrada hi ha molta més que deshonrada. De polítics íntegres n’hi ha molts més que els que no ho són, això és una evidència.
La lliçó que podem extreure de tota aquesta crisi local, "retrat" costumista de quin ha estat el model de creixement i d'enrequiment d'aquest periode, és retornar al valor que ha fet possible millorar les condicions de vida de tothom: “Ral a ral, fa el menestral son cabal”, orígen de les classes mitges que ho són, perquè malden per millorar les seves condicions de vida. No ho malmateu si-us-plau
Josep M Cortès Martí
Autor dels blocs JCM61; Príncipe Azul; Brogit del Carrer, Persones i Pobles; Tecnopolis; Escenaris Metropolitans
A reveure
La racionalització del treball per a Josep Maria Tallada i Paulí significa principalment gestió del mercat laboral. L’oferta laboral s’ha d’adaptar-se a les necessitats de les empreses. Amb això pretén que les modes laborals, la influència de la família fins i tot la figura de l’aprenent sense formació acadèmica se substitueixen per organismes “racionals” que detectin les necessitats de les empreses i les aptituds dels treballadors per assolir l’equilibri.
Economista d’exercici i llicenciat en dret i enginyeria industrial, fou l’introductor de l’escola històrica alemanya i de la moderna anàlisi estadística. Director del Museu Social, professor de l’Escola d’Administració Pública i de l’Escola d’Alts Estudis Mercantils i en la II República, professor a la facultat de dret i ciències econòmiques de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Salamanca el curs 1937-38. I des d’els anys quaranta d’economia política de la facultat de dret de la Universitat de Barcelona.
Tallada es forma per un pensionat a Alemanya, i se’l considera un dels introductors de l’escola historicista. I no deixa de ser significatiu, que Tallada, faci referència als antecedents quàquers de Frederick Winslow Taylor, destacant alhora la influència exercida pels seus progenitors en la configuració del seu caràcter. Un detall; Tallada declara “En la mentalitat d’un home influeixen els estudis, la classe social a la que pertany, el medi en què viu, les seves ocupacions, àdhuc la seva manera d’ésser, nerviosa limfàtica” en la seva obra “L’Organització econòmica a la Rússia Soviètica”.
En “L’organització científica de la indústria” ens diu que Taylor fou “l’iniciador del camí, altres homes al mateix temps que ell, i sobre tot després d’ell, han fet avançar la idea per viaranys insospitats” i ho completa dient “Si analitzem una per una el conjunt d’idees que constitueixen el que s’ha convingut en anomenar sistema de Taylor, trobarem que cap d’elles pot anomenar-se’n Taylor l’inventor”. En tant que el Scientífic Management no és un conjunt de regles rígides a partir de les quals es poden aconseguir nivells més elevats de productivitat de forma immediata. És més aviat un conjunt de normes orientadores, que s’han d’aplicar en funció de l’estructura organitzativa de cada empresa, i de la psicologia, del treballador, particular de cada poble.
Josep Mª Cortès Martí
