Castellano Català
Castellano Català
A la serralada de Prades, a la comarca del Priorat, Tarragona, en temps pretèrits era poblat per llops. L’antiga vila de Vilanova del Pi, avui Gratallops, es troba en el massís del Montsant, entre els rierols mediterranis Montsant i Siurana.
El nom actual de la vila rememora el seu passat pagesívol i la lluita dels seus habitants contra el Canis Lupus Familiaris . El seu patró és Sant Llorenç Diaca i Màrtir -no s’ha de confondre amb Sant Llorenç de Brindisi- festivitat que se celebra el 10 d’agost. Dia de la seva mort esdevinguda l’any 258 martiritzat per l’emperador romà Valerià. Fou un dels “set diaques” -juntament amb Sant Fructuós, patró de Tarragona- i estigué santificat per socórrer els pobres.
Sens dubte estimat Gratallops, la societat per uns, atent al principi de Hobbes: Homo homini lupus. Per altres, la societat compleix el principi rousseaunià: l’home per naturalesa és bo, és la societat que el fa malbé . El que es troba en el joc cirquenc de la res pública pot sentir-se com un màrtir fins el punt de veure’s en un circ devorat per un Canis Lupus. Si aquest és el seu cas, sens dubte es troba en un esperit de lliuta d’estil hobbesià.
Contràriament, si es concep l’home bo per naturalesa, vostè està en esperit de servei, com un diaca, socorrent a la naturalesa humana. De la mateixa manera que el patró de Gratallops, benvolgut Gratallops, pot viure unes circumstàncies vitals similars a la de Sant Llorenç. La santedat no és fortuïta ni aleatòria. Paciència, esforç i paciència és la trinitat que pot portar-lo dret a la santedat i la fe política.
El meu avi Pep Martí Casellas hi tenia unes vinyes escarransides en aquell indret. Martí, Valerià, Llorenç, Sant Fructuós, Vilanova del Pi, Gratallops, són herència de la romanització. Valerià promulgà els edictes contra els cristians que obligaven a observar el culte imperial i que privaven de reunir-se en assemblees. Tanmateix, l’edicte de la censura no s’adiu en aquell que ostenta el poder per legitimació popular. No voldria pas interpretar la seva interlocució en el sentit valerià, però per l’estil, denota intenció d’edicte. Pensi que no transcorregueren cent anys des d’els edictes de Valerià que l’imperi fou convertit en cristià.
Cordialment
Josep M Cortès Martí
