Castellano Català
Castellano Català
Escenaris incerts: Barcelona i Badalona
S’observen segons les tendències que ens mostren els estudis d’intenció de vot un escenari molt incert tant Barcelona com a Badalona. Les dues ciutats presenten moltes incògnites, però fent una mica de prospectiva domèstica, l’escenari de vot i les possibles aliances a Barcelona, sembla ara per ara que CiU confirma les expectatives reals d’arribar a l’alcaldia, sempre però amb minoria.
A Badalona el PP amb la seva política de populisme respecte el fet migratori panseix la rosa socialista, on el PP pot arribar a l’alcaldia, això sí, pactant amb CiU.
Sóc del parer que CiU renunciarà a moltes coses per ocupar la casa consistorial barcelonina. Seria una fita històrica en tota regla per a la federació nacionalista. El preu és probablement un pacte amb el PP. Per districtes, el PSC s’imposa en sis (Ciutat Vella, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí i Sants-Montjuïc), CiU ho fa en tres (Sarrià-Sant Gervasi, Eixample i Gràcia) i el PP és la primera força -per només cinc vots d’avantatge respecte a CiU- en Les Corts. PSC supera només a CiU en 50.000 vots.
Si es dóna aquest escenari hi ha qui és de l’opinió que PP demanarà l’alcaldia de Badalona. En clau badalonina les forces vives, els del centre, no volen estar aïllades nacionalment, preu que Pujol els hi va fer pagar per l’alcaldia de Blanc i d’Arqué. PSC és majoria en els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, encara que només assoleix la majoria absoluta a Santa Coloma de Gramenet (55% dels vots), l´Hospitalet, El Prat (ICV, governa en els ajuntaments, però està en quart lloc), Sant Adrià de Besòs i Sant Boi. El PP guanya a CiU en la majoria de municipis de la primera corona, amb l’excepció de Sant Cugat, 8 punts sobre PSC. Com també Berga, Igualada i Vic
Escenari previsible: Santa Coloma de Gramenet
L’”estudi de camp” del nostre municipi presenta unes característiques d’escenari molt més previsible, tanmateix pot donar-se un altre. Si anem pas per pas i analitzem aquells components que d’una manera o altra influencien en el vot. Per un costat el sentiment nacional, és a dir població que sent molt catalana o molt espanyola i al mig totes les combinacions possibles. Per un altre l’adscripció ideològica, que per ésser ortodoxes, va de l’esquerra a la dreta, o viceversa, amb totes gradacions que es desitgin. I també l’historial de la nostra col·lectivitat. Veiem-ho:
L’aspecte nacionalista català està molt limitat per una part poc nombrosa de la població, molts d’edat avançada, que s’autoanomenen “els de tota la vida”. Apel·latiu que defineix l’origen i no provinents de les migracions, sobretot de la segona meitat del segle XX. El seu estrat social està format actualment per petits i mitjans propietaris urbans i menestralia en diversos rams de la indústria i el comerç. Una bona part dels seus descendents, molts d’ells professionals i no residents, participen de manera limitada en els moviments associatius de la vila. Només en comptades excepcions, partícips de celebracions de caire tradicional i de fort sentiment identitari. A l’altra banda de l’eix nacional, aquells que se senten bàsicament més espanyols que catalans, en tant presenten les característiques següents: descendents de la segona onada immigratòria, no es troben representats pels partits d’arrel autòctona, constituïts per una població de petits professionals, autònoms i treballadors de petites empreses de sectors madurs (metal·lúrgic, construcció, transport, comerç)
A Santa Coloma, en l’’aspecte ideològic predomina el sentiment d’esquerra. Població que fonamentalment es troba representada per operaris de les grans fàbriques metal·lúrgiques dels polígons industrials de Barcelona i de la seva àrea d’influència, també professionals de grans organitzacions de provisió de serveis de mitjà i alt valor afegit. Els votants que se situen en l’eix contrari, la dreta, independent del seu origen geogràfic coincideixen fonamentalment en l’escala professional i de propietat i mostren escassa fidelitat al partit, no a l’opció, en relació al tipus d’eleccions.
Per què, en principi sembla més previsible?
Crec que la història civil de la Vila és prou eloqüent. Les reivindicacions per manca de serveis imprescindibles, l’acolliment de les famílies per part de parròquies “conciliadores”, suposen un fort sentiment de pertinença al territori i una socialització “evangèlica” cap a l’esquerra de l’espectre polític, cosa que explica la fidelitat de vot durant aquests trenta anys de democràcia, a l’opció anomenada tradicionalment d’esquerra en les municipals.
En democràcia els quatre alcaldes, que han guanyat les eleccions, pertanyen a formacions polítiques d’esquerra o de progrés. Si analitzem els perfils dels alcaldes podem observar les següents característiques i transformacions que en certa mesura ens revelen els canvis de la societat colomenca:
Mn. Lluís Hernàndez (PSUC-IC) reflecteix perfectament la situació d’aquell moment. L’església conciliadora “fabrica” líders polítics que evangelitzen en clau d’esquerra, fins el punt que la seva personalitat es converteix en personatge públic i coneixedor de la situació de la seva “comunitat”. El seu mandat va durar dotze anys (1979-1991)
Sra. Manuela de Madre (1954) també és un perfil que sorgeix en el moment de la transició i què, molts com ella, participen de manera vehement en política. Santa Coloma tiene nombre de mujer, lema encunyat pel periodista Pere Farreras, és resultat d’un procés incipient de maduresa democràtica. I articula un discurs que manifesta la necessitat d’arrelament i de reconeixement dels descendents d’aquella immigració “obligada” del règim anterior. Les necessitats de transformació es cristal·litzen en el mandat juntament en un procés de modernització de tot l’estat encapçalat pel PSOE des de 1982. És alcaldessa per onze anys (1991-2002). I traspassa el poder a Bartomeu Muñoz al·legant motius de salut.
Sr. Bartomeu Muñoz i Calvet (1957), fill del “caramelero” que arriba a ser alcalde en les acaballes del règim franquista i al començament d’un de nou. Tot un exemple de mobilitat social ascendent, el pare els situa. S’observa, doncs, un nou perfil de polític “fabricat” dins dels mecanismes institucionals democràtics i que coneix de primera mà la complexitat de gestió d’una societat moderna que demanda serveis de qualitat a l’anomenat sector públic. La seva experiència com alcalde comença el 2002 i acaba el 2009 pel PSC-PSOE.
Sra. Núria Parlon Gil (1975), representa la nova generació de catalans de l’ Espanya democràtica. Descendent d’aquells, immigrats, els “nous catalans” de Candel, reflecteix l’èxit de la societat espanyola i sobretot catalana davant les dificultats que va suposar aquella onada de població sense recursos en un territori sense estructures. Dona i jove, universitària i “new look” afronta una situació de canvi. D’un model ja construït a un model que s’ha de construir: l’estat de benestar mai l’havíem tingut. Ara per tant, els nous perfils que hem fet, que hem fabricat, entre tots, més preparats i més alts, tenen els instruments intel·lectuals i materials per bastir un model de societat que segurament es fonamentarà en els següents pilars: cohesió, competitivitat, creativitat i qualitat, valors que han d’inspirar el socialisme del segle XXI.
A ningú se li escapa que la situació econòmica és complexa i el debat polític molt complicat. Aquest ambient s’ha estès per tot arreu i la nostra vila no és cap excepció. Ho hem viscut tots plegats, un estat d’excepció, però ara mirem endavant i per tant farem un exercici de prospectiva “domèstica”.Si estudiem els resultats durant les últimes eleccions, el socialisme va perdent vot en els municipis metropolitans, que conjuntament es llegeix per un augment de l’abstenció. El vot d’esquerra és sempre un vot més ideològic i per tant més sensible.
Universos i constel·lacions
A Santa Coloma hi ha bàsicament tres formacions, entre plataformes i partits, que en certa mesura es troben en el camp de joc de l’esquerra. Entenen com esquerra, aquell ideari que ve definit per les preferències de: cohesió en lloc de benefici, treball en lloc d’especulació, comptes clars en lloc de corrupció, servei en lloc de producte.
El sistema solar de l’esquerra presenta una disposició d’astres, on el PSC-PSOE és el sol envoltat per una lluna que és ICV i per un meteorit imprevisible que es GG. Pel que fa referència la dreta, sens dubte el seu sistema solar està compartit per dos sols que augmenten el volum o el disminueixen en relació a l’inflament o desinflament de l’univers. En les municipals el rei és el PP, segona opció més votada. En les autonòmiques CiU és un sol-solet, en canvi, en les estatals sembla ser un astre que necessita l’atracció d’un sol. En les últimes municipals la tendència de Convergència (sense Unió) és transformar-se en un cometa erràtic.
Si s’analitzen les estadístiques de les eleccions municipals previsiblement s’observa una abstenció més alta que sens dubte perjudicarà al PSC-PSOE, ICV en una tendència descendent, i els més desencisats votin opcions més radicalitzades. Probablement PP avançarà, CiU viurà de l’impuls de les autonòmiques si guanya el novembre d’enguany, i si no és així, s’ha de veure, segons la meva opinió, probablement quedi amb un o dos regidors. I les opcions més dretanes són una incògnita, encara que la dreta sempre és més racional i rendibilitza més el seu vot.
Crec, en el meu modest entendre, a Santa Coloma de Gramenet, si la situació no es complica en excés, els resultats seran favorables a la nova alcaldessa. Ara bé, el joc aritmètic del mecanisme electoral pot proporcionar un manteniment i per tant, un nombre de regidors semblant a l’actual legislatura, però, segurament s’hauran perdut vots. L’escenari en conclusió, és un PSC-PSOE estable en el nostre municipi, que haurà de buscar complicitats diplomàtiques en relació als panorames polítics que esdevindran.
Josep Mª Cortès Martí
El transport és un “producte” necessari pel bon funcionament de la nostra societat. Abans dels grans avenços tecnològics de la nostra era la tracció a sang era l’única manera de transportar i distribuir.
Durant més de mil anys vehicles equipats amb rodes de fusta i més endavant, recobertes per llandes metàl.liques, propulsats per tracció a sang: rucs, mules, “maxos”, cavalls i bous. En aquest moment, als inicis d’un nou mil·lenni, el fregadís desgastador provocat per les rodes d’una tartana damunt les allisades llambordes és una experiència inhabitual, una raresa, digna d’arqueòlegs que desenterren vies romanes i carrers medievals.
Si en aquell moment la domesticació dels animals de “tir” fou una innovació de primer ordre, paral·lelament el dièsel ha esdevingut una invenció que ha permès racionalitzar la propulsió com també la "distribució" de persones i el repartiment de mercaderies.
El motor dièsel a Catalunya fou conegut i aplicat ben d’hora. L’inventor Rudolf Dièsel vengué a finals del segle XIX la patent a l’empresa suïssa. A Catalunya es comencen a construir a principis del segle. Motors coneguts sota l’apel·latiu motors “d’olis pesats” foren fabricats per diferents empreses. Les aplicacions d’aquests motors, abans de convertir-se en el propulsor dominant de cotxes i camions, s’utilitzaren com a motors industrials per a ferrocarrils i vaixells i també com a generadors d’electricitat.
La importància d’aquest tipus de motor, innovació tècnica de primer nivell, ha permès intensificar alhora desubicar, avui deslocalitzar, activitats productives de tot tipus, donat l’abaratiment del transport i de retop el tonatge de càrrega desplaçada. Catalunya donades les característiques de la seva estructura social, economia i de mercat, la “producció de transport” sempre ha estat una activitat tradicional.
Empreses navilieres, consignatàries, de transport per carretera, han tingut i tenen una forta implantació. Actualment donada la complexitat d’elaboració de la distribució es defineix el “producte distribució” segons els mitjans que s’utilizen, siguin els de transport o d'emmagatzematge.
Així, la logística, defineix les següents formes de transport:
Transport Ferroviari: Transport per ferrocarril de mercaderies d'un lloc a altre portat a terme per una empresa ferroviària per compte aliè, mitjançant retribució econòmica.
Transport Multimodal: Designa el moviment de mercaderies usant dues o més maneres de transport entre llocs distints.
Transport Intermodal: És un tipus de transport multimodal, que designa el moviment de mercaderies en una mateixa unitat o vehicle utilitzant successivament dos o més maneres de transport sense manipular la mercaderia en els intercanvis de manera.
Transport Combinat: És el transport intermodal de mercaderies en el qual els recorreguts principals es realitzen habitualment amb tren, via navegable o travessia marítima i amb el mínim recorregut possible per carretera, exclusivament en l'etapa inicial i/o la final.
Ferroutage: És el transport que combina les maneres de ferrocarril i carretera.
Josep Mª Cortès Martí (agraïment a Locus..)
A poc a poc anem descobrim la trama de corrupció dels polítics, personatges públics, arrestats per la justícia espanyola. Tot farà el seu curs, però de moment estan imputats per delictes molt greus. Com he dit en aquestes planes “electròniques” sens dubte és un dels episodis més tristos de la nostra vila. I és obvi que estigui prenent les dimensions que està prenent, malgrat l’estranyesa de l’alcalde de Santa Coloma de Gramenet, segons declaracions del seu advocat. Ultratge i humiliació a la ciutadania són uns dels sentiments que es poden percebre d’aquest lamentable espectacle de corrupció dels càrrecs electes. La gravetat dels fets, a part dels delictes, és l’estafa a la legitimitat otorgada i l’ús pervers a la confiança dipositada. S’han vulnerat els principis més sagrats de la democràcia. La incidència en l’opinió pública poden suposar canvis en les tendències de vot; en blanc, indiferent i abstenció. Transformacions en el discurs polític; populisme, ultraisme, radicalisme. Modificació del ventall de partits existents: plataformes, escissions, extremisme. Els partits han d’actuar en celeritat i diligència. Primer de tot suspendre de militància i càrrecs als imputats, malgrat la presumpció d’innocència, com a recurs diplomàtic, però res més. I sobretot l’agrupació de PSC de Santa Coloma de Gramenet, ja es pot plantejar una nova comissió gestora, una nova executiva i una modificació de l’organigrama de persones amb perfils que denotin honradesa, voluntat de servei, i que visquin en el municipi per assabentar-se de primera mà de les necessitats dels veïns. I sobretot a allunyant-se de l’estigma de l’agrupació com a oficina de col·locació. Això senyors, significa enderrocar l’”edifici” per construir-ne un de nou. I així, com a suggerència enderrocar els “cubics” deshonestos. La resta dels partits del consistori també han d’actuar. No hi ha prou en treure’s les culpes de què ja ho havien denunciat en els plens. L’únic que denota és una manca de professionalitat en qüestions jurídiques, comptables, del tot imprescindibles per aquell que vulgui dedicar-se a la representació política. Però el més greu també, és el desenfocament d’alguns dels nostres representants, respecte a la realitat que viuen, confonen desig en realitat. Possiblement és la manca de capacitat d’estructurar un model de ciutat competitiva davant d’un escenari que res té a veure amb el discurs “comarcalista” del règim pujolià. Josep Mª Cortès Martí
Cebrià de Montoliu i de Togores (1873-1923): menestralia industrial Nascut a Mallorca en el si de l’aristocràcia terratinent tarraco-mallorquina, se’l coneix sobretot per la seva participació com a secretari de la Societat Cívica Ciudad Jardín, més que pel seu vessant de bibliotecari en el Museu Social i polemitzador sobre el taylorisme. Cebrià Montoliu Togores -segons sembla deixà el “de” aristocràtic per a Eugeni Ors endavant d’Ors- publica el 1916 El sistema de Taylor y su crítica.
Opuscle de setanta-cinc planes altament documentades sobre el sistema organitzatiu de Frederick Winslow Taylor, on es destil·la tota una visió de la societat. La crítica se centra en dos grans punts; el primer en el sistema taylorià, el segon en els efectes econòmics i socials. El taylorisme per a ell és un corrent ideològic reformador de la patronal d’efectes desastrosos per la societat.
Defèn amb la mateixa perspectiva d’urbanista, el treball. Era partidari d’una societat menestral en el sentit de que cada persona un ofici. De la mateixa manera que en la Ciutat Jardí la població gaudeix de l’entorn urbà endreçat i de qualitat que permet una vida social equilibrada. El treball per tant, ha de suposar enriquiment psíquic com també identitat social. El taylorisme, en canvi és sinònim de ciutats dormitori i d’empobriment psíquic, de treball repetitiu i anònim.
Seguidor dels urbanistes Patrick Geddes i Ebenezer Howard, el 1910 va l’Exposició de Berlín i a la de Düsseldorf on entre amb contacte amb Werner Hegemann coneixedor de l’urbanisme nord-americà. El 1913 va Bélgica a l'Exposició de Construcció Cívica de Gant, on coincideix amb Patrick Geddes. D’aquests viatges organitzà un seguit de conferències a l’Ateneu Barcelonès i a Madrid. Montoliu marxà finalment als EE.UU on fou professor de la universitat de Wasburn i promotor de la “ciutat orgànica” a Fairhope, estat d’Alabama. Morí a Alburquerque, Nou Mèxic.
