Tecnopolis

LA SÍNDROME DE PINOTXO

Fa anys, pel voltant de la dècada dels setantes una sèrie de sociòlegs s’interessaren sobre l’escenificació de l’individu en la societat moderna postindustrial. Noms com Garfinkel, Goffman, Cicouriel, Greimas, en les diferents vessants de la representativitat de l’individu en la societat batejaren aquest corrent amb substantius tant originals com novedosos: etnometodologia, interaccionisme simbòlic, anàlisi del discurs social.

Aquests autors coincidien en el trencament de la unicitat, de la permanència, en definitiva de la continuïtat en la representació social de l’individu. L’espai i el temps en una societat com la nostra, on la velocitat ha esdevingut el paràmetre de comportament comú, una persona desenvolupa diferents representacions socials, en un període relativament curt de temps en relació als escenaris socials que ens trobem. Això obliga a l’individu a utilitzar els recursos de la seva personalitat per desenvolupar amb normalitat els papers (si voleu màscares) en els diferents escenaris socials que interactua.  Els filòsofs socials, coincidiren fa ben bé dues dècades que la ruptura de la continuïtat s’ha anomenat postmodernisme

La traducció a nivell individual d’aquesta atmosfera social es tradueix a nivell verbal “no tinc temps per fer-ho tot” alhora que tots vivim pressionats per “fer moltes coses” -elevada productivitat- en tant que assolir l’admiració d’altres i la concessió de triomfador. L’extrem d’aquesta situació a nivell individual es tradueix en deixar constància efímera (una imatge fotogràfica) d’allò que s’ha fet o no s’ha fet (una opinió buida de contingut). Així mateix, quan l’esmentada conducta social és obsessiva pot desenvolupar trastorns psíquics.  El trastorn anomenat manca d’atenció per hiperactivitat, coincideixen els experts, que els factors ambientals són variables explicatives  a part d’una certa predisposició genètica i biològica.

També s’ha observat que les persones que ambicionen una certa representativitat social poden patir la síndrome de Pinotxo, menteixen compulsivament, fent passar la mentida com a veritat. Els psicòlegs clínics han observat que aquests individus desenvolupen comportaments autodestructius perquè en lloc d'enfrontar-se als problemes els eviten i oculten amb les seves mentides. Aquesta actitud pot generar el rebuig dels altres i provocar en el mentider compulsiu estats de culpabilitat, remordiment i inseguretat, així com un desgast emocional que acabi minvant la seva salut física i mental.

Malauradament, he detectat símptomes d’aquestes patologies amb persones properes i que sens cap mena de dubte necessiten ajuda, no necessàriament farmacològica. Crec que hom per “no embrutar-se les mans” no reconeix el seu propi estat, però el que no es pot afirmar es què amb una imatge vulgui expressar assistència quan realment HAGUÉ ABSÈNCIA DURANT TOT L'ACTE, això sí, deixar (FALSA) constància de presència efímera per mitjà d’una fotografia fugaç. A més d’inexactituds sobre el contingut de l’esdeveniment “Consell de Ciutat” i per tant una falta de rigor en l’exposició de l’escrit virtual ple de modismes prefabrians extrets del "calendari del pagés" d'un imaginat avantpassat maduxaire DE TOTA LA VIDA.

Sortosament només uns pocs malmeten allò que és el més sagrat de la col·lectivitat moderna: la confiança dels seus representats. L’assistència d’aquell que no “vol embrutar-se les mans” ver ser d’allò més làbil amb imatge momentània. No hi ha dubte que s’ha de fer neteja (dels "a fora ens tragueren" no dels que "de fora vingueren" usant frases fetes de les seves, no ceba, però també ) d’aquells violen la representació política aprofitant-se individualment de les aproximadament  sis-centes mil (Laureà Figuerola)  prerrogatives del càrrec. 

En definitiva, usant terminologia dels ponents del Consell de Ciutat i parafrejant Z. Bauman -democràcia líquida- hi ha perfils de la política local que són “líquids” i fins i tot “gasosos” per la seva pre(ab)sencia en els actes polítics, dels quals en fa ressò telemàticament de la síndrome de Pinotxo.

Cordialment