Obra pública,... che diavolo fai? - II -
27/08/2008
El proppassat 27 d¡abril de 2008 (Mare de Dèu de Montserrat) vaig publicar " Obra pública,... che diavolo fai? " prenen com anècdota el quart pon (que no quart cinturó) sobre el Canal Gran de Venècia.
Deia el subtitular : " Riuscito il primo test d'illuminazione sul Ponte di Calatrava " .
Ahir Vilaweb i ara l'Avui es fan ressò del nyap sense pal.pal·liatius. Definitivament la estètica pot esbudellar la ètica però no substituir la essència substantiva de la 'res pública'.
Sense moure una coma d'allò que ja vaig escriure, aprofitat l'estiu per passejar i badar per la nostrada Santa Coloma de Gramenet - Que no 'Gramanet' al modus franquista ni 'Santako' al modus 'Odi profanum vulgum' -, copsada la decadència de la nostra Serenísima vila, emmudit el nostre Neró particular, absents per vacances els patricis i prohomes locals, ... avorrit per la mediocritat que sura arreu, recuopero dos pensaments recurrents:
Ha millorat Santa Coloma igual, millor o pitjor que d'altres ciutats i viles equivalents ?
A quin preu? Era el mes eficient?
Hui milers d'ànimes colomenques gaudeixen dels darrers dies de lleure estiuenc, conscients o tal vegada no dels signes dels temps: Rúfol és l'horitzó econòmic i feréstec la convivència quotidiana que ens espera.
El proper quinquenni no el salva ni els plans de desenvolupament de la tecnocràcia filla de la Obra. I a casa nostra la feblessa de la nostra societat roman a flor de pell.
Però benvolgut émul d'en
Tiger Woods i llaureat alcalde, tranquil home; si per un si de cas et perds i camines pel mig del poble ... observa:
Només és por en els seus ulls. 
" What for a fear in their eyes I see
When they stand alone, lonely before the gate of the death
What they fear, What for they cry
Who prisoned their souls, who kills them... eternal night!
How many venoms already ran through their veins
How long time they had trashed their souls
Their minds were obscured to bury the truth
They fear for blood that flows down people's hands
I can hear that screams, can feel that pain
Penetrating deep to my head
I grovel at the ground, feel the cold sweat
That is the LAST!!!
White walls of my room are hunting me
That long fall will be myself's victory
What for a fear in their eyes I see
When they stand alone, lonely before the gate
Their minds were obscured to bury the truth
They fear for blood that flows down people's hands "
To be a consultant,... What's this ?
26/07/2008
Jugar amb boles de colors. [ To play onself with coloured balls ] pot ser la resposta un xic càustica de molts coneguts.
Dijous sopar d'estiu de la empresa on he servit els darrers anys i també el meu sopar de comiat.
Emocions a banda, vaig tenir l'honor de parlar i ser escoltat [ no sempre és una dupla sincrònica ] i ara en poso negre sobre blanc el fil conductor.
... / ....
Text sencer a [http://cristofol.blogspot.com/2008/07/to-be-consultant-what-this.html]
Columba nigra ... columba livia
20/07/2008
La veu de Natalie Dessay i Cecilia Bartoli [http://es.youtube.com/watch?v=XoGZrrKlsK8 ] acarona el duet mozartià de 'Mitridate, re di Ponto' [ http://es.wikipedia.org/wiki/Mitridate,_re_di_Ponto ] i el batlle Bartomeu [ http://bartomeumunoz.municipals2007.cat/index.php?page=workspace&ws=57 ] es dibuixa en el meu pensament.
A propòsit de la Casa Gran del P.S.C. , a l' Acte II escena 2 Mitríades és conscient del complot de Farnaces i dels romans en contra seu... "Perfido, ascolta... Ah Mitridate!".
Problemes 'interiors' [http://gramenet.blocsciutadans.net/Miguelito/54139 ] i problemes 'exteriors [ http://serviciodeestudios.bbva.com/TLBB/fbin/IINIC_080716_presentationshome_09_tcm268-170084.pdf] conjuminen una cleda formidable que encercla la 'gestoria local' [ http://www.grame.net/ ].
Camí dels 40 anys de règim [ http://www.onzecongrespsc.cat/index.php?page=intro ] de crosta 'socialista', igualant els 40 anys de crosta 'franquista' [http://es.wikipedia.org/wiki/Caso_Filesa ] la nostra ciutat de mica en mica abandona la cara estima per tan insigne i il.lustre fill de la vila [ http://bartomeu.blogspot.com/ ].
Estimat Batlle, allunya el conegut final de Mitridade i recorda l'havanera de la Carme de Bizet:
" L'amour est un oiseau rebelle
que nul ne peut apprivoiser,
et c'est bien en vain qu'on l'appelle,
s'il lui convient de refuser.
Rien n'y fait, menace ou prière,
l'un parle bien, l'autre se tait:
Et c'est l'autre que je préfère,
Il n'a rien dit mais il me plaît.
L'amour! l'amour! l'amour! l'amour! "
L'amour est enfant de Bohême,
il n'a jamais, jamais connu de loi;
si tu ne m'aimes pas, je t'aime:
si je t'aime, prends garde à toi! etc.
L'oiseau que tu croyais surprendre
battit de l'aile et s'envola ...
l'amour est loin, tu peux l'attendre;
tu ne l'attends plus, il est là!
Tout autour de toi, vite, vite,
il vient, s'en va, puis il revient ...
tu crois le tenir, il t'évite,
tu crois l'éviter, il te tient.
L'amour! l'amour!, lamour, l'amour!
Ja és clar benvolgut batlle que la follia del poble dona disgustos. Potser perque la rosa de Nicaragua [ http://www.socialistes.cat/home/ ] s'estima 'laisser qqun dans l'ignorance' ?
Ben segur que no....
L'any 1918 Ernst Lubitsch presentà la seva visió de la 'Carmen' Bizet. LLàtima que fou cinema mut i l'Escamillo 'torero de Granada' no et podia exclamar:
... /...
le cirque est plein de sang!
On se sauve... on franchit les grilles!..
C'est ton tour maintenant!
Allons! en garde! allons! allons!
Ah! Toréador, en garde!
Toréador! Toréador!
Et songe bien, oui,
songe en combattant
qu'un oeil noir te regarde
et que l'amour t'attend,
Toréador, l'amour, l'amour t'attend!
Que tosuda resulta la matemàtica euclidiana [ http://ca.wikipedia.org/wiki/Euclides ]:
* Més funcionaris
* Més despesa corrent
* Més compromisos
* Més deute
* Menys ingresos
Un pressupost per executar i complir
i les diabòliques regles de Fra Luca Pacioli [http://it.wikipedia.org/wiki/Luca_Pacioli ]en la quadratura del cercle
Com diu més endavant Escamillo
" J'attendrai alors
et je me contenterai d'espérer..."
Alè [ Breath ]
19/07/2008
Dimarts al capvespre immersió en allò que 'anomena "Arte y ensayo" : la pel.licula 'Breath' del director Ki-Duk Kim (AKA Kiduck Kim) .
Una narració recomanable a cavall entre el Congrés de C.D.C. i el Congres del P.S.C. ,que ens fa reflexionar sobre la condició humana en una setmana amb interesants entrades sobre pensaments barroers i sentiments nobles.
Potser ha estat la meva particular ruta gastronòmica setmanal ( Rustic&Co , Ugarit , Tandoor, El patio Latino ) o poster el nou cicle vital que aviat eclosionarà.
Dilluns notificació de comiat profesional al despatx , dimarts als companys (Raul, Francisco, Diana, Antonio, Alex, Agustí .....), dijous als molts amics arreu de clients ( ... / ... ) i fora ( Nani, Laura, Thaïs,... I divendres, festa de comiat a Ca la Susi.
Ara pel davant seixanta dies per reorientar l'adscripció profesional els propers temps ( a pagés, de rocolliment interior, de boig tecnològic, d'urbanita executiu, com prohome públic, o be com ciutadà gris que viu de rendes ) .
A priori cap corriol, cap decisió, cap pensament llevat d'incrementar l'espai personal, l'espai convivencial, l'espai cívic.
El rellotge del temps marca inexorable el seu destí i jo si la vida és una piscina olímpica, sóc plenament conscient que ja he fet el viatge d'anada i ja he estrenat el camí de tornada.
Mentrestant gaudeixo de plaer dels sentits i frueixo l'alè de la vida.
El minotaure, la fi de l'oasi català
29/06/2008
Avui carrers a ciutats i vil.les de Catalunya llueixen a les balconades:
* Banderes espanyoles
* Banderes espanyoles (amb escut constitucional)
* Banderes espanyoles (amb brau osborne)
* Banderes espanyoles (amb àliga pretèrita)
Sense complexos, sense embuts, la brama i l'orgull 'eggs pañol' , s'exhibeix impúdicament. S'ensuma la victòria a l'esport i s'ensuma la victòria fora de l'esport.
És la fi de l'oasi català, de la pau social, del miratge de bonhomia que la "pax pujoliana" escampà arreu del territori.
Desvetllats els dimonis independentistes en el 'souffle' estatutari, avui hi ha catalans amb pressa per trencar, esberla, xerracar. I hi ha catalans amb pressa per enganxar, diluir, harmonitzar.
Les bèsties, les ganes de sang, la ignorància , la estultícia, la mediocritat, la intolerància extrema són macedònia explosiva de mal explicar i pitjor acabar.
Hui bosses dels fills dels 'emigrants interiors' són carn del neoespanyolisme des acomplexat i llevat pel futur racisme vers els 'emigrants exteriors'.
A l'altre banda la cursa per esdevindre més i més esencialista, no te fí i els postulats més abominables del nacionalisme més excloent van prenen forma mentrés s'omplen la boca d'independentisme tronat.
Fins ara, grupúsculs enfrontats enmig d'una munió de gent pacífica a qui no agrada cridar.
De mica en mica, però, l'univers mitològic de la 'nueva España' guanya adeptes 'henchidos de orgullo y satisfacción' i en el cup radical fermenta l'odi a la 'España sin fin'.
Més enllà de l'oasi, ... desert, sorra, sol de justícia, escurçons i un futur incert. El triomf de l'aznarisme més capetovetònic amara el zapaterisme del somriure i el copet a l'esquena.
Certament ha cimentat el dit atàvic "antes roja que rota" i avui 'roja y bermeja' part de la ciutadania catalana traurà pit de pollastre amb cervell de gallina. Qüestió d'ous sense dubte.
Serà tronada d'estiu ?
Propostes II
24/05/2008
Avui toca cultura i com la darrera entrada, simple i directe cinc apunts de criteri. Confiem que donin joc.
1. Promocionar exclusivament les manifestacions culturals autòctones (o aborígens ).
A Finlandia els poders públics no subvencionen la "cerimònia del té" i a Santa Coloma no te cap sentit pagar la romeria de Cabra, especialment si el desconeixement i el menyspreu han ofegat allò que ja hi era.
2. Menys 'equipaments municipals' i més espais a disposició de les entitats.
El diner públic ha d'ésser eficient i els espais s'han de llogar a les entitats. Aquestes s'han de responsabilitzar de la custodia i del manteniment.
3. S'han de promocionar les arts (pintura, escultura, dança, cinema, ) a les escoles. Exactament igual que la cultura popular autòctona. No te cap sentit que es facin extra escolars de sevillanes i l'Ajuntament no promocioni els balls propis d'aquí. A Finlàndia a les escoles fonamentalment no s'ensenyen ni dansa balinesa ni sirtakis grecs.
4. Les 'biblioteques' han de tenir un horari 'util' i no funcionarial. Això vol dir fins tard cada dia (23 hores ? ) i obert dissabtes i diumenges. Han de servir com centre d'estudi i com punt d'accés al món en xarxa (web 2.0).
Santa Coloma hauria d'ésser conillet d'índies en el desplegament de xarxa Wi-Max, de TV interactiva, d'iniciatives d'avenç tecnològic. En definitiva un espai obert al món.
5. Menys 'panem et circenses' i més promocionar la cultura de base. El que val una actuació (de dubtosa qualitat ..) a nit de festa major, paga amb escreix desenes de persones fent teatre amateur tot l'any. A l'aparador i el papanatisme medià tic cal respondre servint a les persones.
Un apunt al peu,
El que ens costa a tots tenir un paquet de servents del Magnífic Bartomeu dedicades a contar 'colometes' és una malbaratament i una frivolitat difícil de justificar. Demaneu els sous i la feina feta i cada ploma dels coloms ens surt a preu d'or.
Propostes I
16/05/2008
En la entrada d'avui, creuem el nostre 'Rubicó' particular [fa temps que exerceixo de gerro 'xinés' pel que toca a la 'res publica' ] en resposta a la correctísima demanda que fa 'Contrapunt' de tocar de peus a terra.
Cinc entrades sobre Urbanisme, Cultura, Benestar, Participació i Govern Local aniran omplin aquest espai amb formulació clara i senzilla d'unes propostes que poden servir per conciliar voluntats.
No és tracta d'un llistat exhaustiu ni exclusiu , car l'objectiu fora sumar-ne d'altres expressades lliurement pels nostres conciutadans.
Som-hi !
Diagnòstic senzill
A Santa Coloma la trama urbana és excessivament densa i el promig unitari de superfície habitable per vivenda és francament millorable.
Terapèutica aplicable.
Proposta 1. A Santa Coloma és objectiu bàsic disminuir el volum construït. Això vol dir que el resultat d'una nova llicència d'obra per construir ha de donar menys volum que el pre-existent. Just a l'inrevés del que s'ha fet des de la mort de 'El Caudillo'.
Poposta 2 A Santa Coloma s'ha d'ampliar el sòl public que no és carrer o cruïlla. Es a dir, al final de cada mandat hauríem de disposar de més superfície en plaça, parterre, jardí,....
Proposta 3 A Santa Coloma cal maximitzar les places disponibles per stocar els cotxes. Es a dir maxi aparcaments per abastir quinze o vint minuts al voltant. L'objectiu obvi fora el netejar els carrers de cotxes i de la brutícia sobre la que estan aparcats. En cap cas incentivar el transport privat.
Proposta 4. A Santa Coloma millorar la xarxa d'accés. Es a dir l'accés a la pota nord per la carretera de la roca (treien col·lapse de la B20) , ampliar el cobert de la B20, re definir alguns sentits de circulació.
Proposta 5 Regla del 80/20 en la construcció de vivendes. Explicat planerament, per cada dues vivendes 'lliures' de nova construcció, 8 vivendes VPO . Respectant sempre la proposta 1.
Cinc petites entrades gens 'liberals' i en la nostra opinió factibles i necessàries.
Quo Vadis ... Santa Coloma ?
11/05/2008
Aquests darrers dies he tingut el plaer de raonar amb diferents pro-homes i destacades fèmines del 'socialisme' local.
Hi ha preocupació per la evolució econòmica i social dels nostres temps i alhora la mateixa il.lusió malaltissa per abocar més ciment, més maons, més filferro en la nostra trama urbana.
La cort [http://en.wikipedia.org/wiki/Quo_Vadis_%28novel%29] del nostre particular Neró [http://it.wikipedia.org/wiki/Nerone] ( en el sentit de màxim governant , es clar) gestiona i gestiona, amb émuls de Petroni l' "arbiter elegantiae" en paraules de Tàcit () i també, es clar, de Popea Sabina, Tigelí, Aulus Plautius, Actea, Eunice i 'tutti quanti'.
Com be explica en la seva darrera entrada Elucubracions [http://gramenet.blocsciutadans.net/elucubracions/49255], l'èxit educatiu té més d'actituds i continguts que no pas de continents, i de regals 'panem et circenses'[http://es.wikipedia.org/wiki/Panem_et_circenses] , - en català pa i circ -.
Coses de la vida, estimat i gloriós batlle, el grup punk d'Utrera (Sevilla) anomenat 'Los Muertos de Cristo' [http://es.wikipedia.org/wiki/Los_Muertos_de_Cristo] ofereix una cançó anomenada exactament 'Pan y Circo' , espill de l'arcàdia feliç que talonari en mà basteix l'esquerra de rosa i caviar:
" Soy, un esclavo del trabajo,
¿que es lo que puedo hacer?
Desde pequeño me educaron,
A ser sumiso, a obedecer,
A ser un hombre de provecho,
Sin derecho y sin saber,
Una marioneta al servicio del poder.
../...
Y si el pueblo quiere despertar,
El estado nos ofrece pan y circo a reventar.
Pasas la vida trabajando,
Sin tiempo para pensar,
Y el poco que nos dejan,
Lo intentan rellenar,
Con basura televisiva,
Toros, fútbol, drogadiccion,
Falsantes lee futuros y revistas del corazon.
¡dormidos, dormidos!
Asi nos quiere ver el sistema,
¡sumidos, sumidos!
En lo mas hondo de la caverna.
../...
Y en la arena ahora tu estas.
Y ahora el pueblo pide libertad,
Descubriendo las infamias,
De esta falsa democracia.
¡Tu democracia apesta!(x5)"
Sense jutjar-ne la qualitat literària, ens interessa apuntar que avui l'atur prem l'accelerador, l'interès del diner albira nous creixements, els ingressos fiscals de les administracions -també a Santa Coloma- baixen, el cost laboral creix , i la debilitat creixent de turisme, exportacions , expectatives, ...fueteja amb força les 'banlieus' [http://www.rebelion.org/cultura/031006hh.htm] barcelonines. Àdhuc la darrera nota de conjuntura econòmica - número 56 [http://www.gencat.cat/economia/ambits/ecocat/informes/conjuntura/index.html] - de la Generalitat no pot amagar l'escorxament salvatge del nostre matalàs econòmic.
Ai de nosaltres, crèduls ciutadans. Com pensen aquests il.lustres patricis ajustar les finances locals? Quina serà la execució real dels pressupostats 157.541.307,08 euros ? Com estalviarem les despeses compromeses de manera pueril en anys de bonança? I els càrrecs de confiança? i els pagaments als 'traditore' que compten 'colometes' ?
Sempre queda la pira , l'incendi, per fer net i fer dallar els clams del 'populus' de les 'gens' . No patiu, inestimable Neró, per destriar justos de pecadors: com respongueren a l'integre capità el capvespre de la Nit de Sant Bartomeu [http://ca.wikipedia.org/wiki/Nit_de_Sant_Bartomeu], ja ho farà Nostre Senyor dalt del cel .
Per enllestir aquesta epístola fora poc adient recordar respecte a Neró que "Fu detto anche "Il porrofago" perché era ghiotto di porri [http://ca.wikipedia.org/wiki/Porro]" ; a Santa Coloma en tenim d'altres afeccionats als 'di porri' i a 'les porres' : històricament el guardia urbà anomenat Badia, fou un mestre de la porra i [els] alguns desheretats dels sistema educatiu uns mestres del consum dels 'porros'.
A fi d'oblidar, lliuro el meu capteniment habitual a libar el nèctar que raja del porró. És el que té, exercir de català.
Ave Caesar, morituri te salutant
Nota: Rectifico la frase : " i els desheretats dels sistema educatiu ..." per "i alguns desheretats dels sistema educatiu ..." . Gràcies
Tot recordant Príap
02/05/2008
" Era el debut de Giuseppe di Stefano (http://it.wikipedia.org/wiki/Giuseppe_Di_Stefano) en el Met con Rigoletto.
¿Qué pasó con el Duca?
Pues que se había pasado la víspera con o pensando en una maciza neoyorquina con evidente concentración sanguínea y excitación de la zona reproductora hasta llegar a experimentar las lógicas molestias. Comoquiera que esas molestias no desaparecieron para el momento de la función, ¿qué hizo nuestro amigo di Stefano?
Pues para aliviarse ni corto ni perezoso se metió una bolsa de hielo en las calzas junto a salva sea la parte.
Y así hizo su debut.
Así lo relata el propio di Stefano en su autobiografía. "
Un petit apunt festiu per recordar la contingència de les formes i per esperonar bloguistes absents a retornar a la realitat colomenca.
Del fet apuntat dalt d'aquestes ratlles podem extreure allò tan vell que diu : No tot el que ens és aparent, és real.
Les funcions operístiques són encara avui una de les màximes expressions rituals de la formalitat a Occident.
L'entorn sumptuós dels edificis, llur decoració, el vestuari dels assistents, les formes, el protocol, la litúrgia en fí, configuren un món dins del món.
I en aquest món, la civilització, la sensibilitat, el gust per l'harmonia i l'enaltiment de l'esperit humà omplen cada segon.
Certament hi ha passatges del Rigoletto on el tremp priapístic de 'di Stefano' resulta de difícil justificació si fora evident.
Exactament el mateix que succeeix amb els benvolguts governs d'esquerres i progrés, també el de casa nostra.
Al seu voltant creixent 'fortunes' que 'ajuden' i exerceixen de 'filantrops' amb el més noble i lloable entusiasme (!).
Relacions creuades que tibant cap a la plutocràcia, allunyen de la temptació oclocràtica i delimiten una paupèrrima democràcia local.
Es el tremp priapístic dels 'ducats d'or' que provoca en falsos 'innocents' clams farisaics sobre la prostitució dels servidors 'públics'.
Per cert que les primeres paraules a 'Rigoletto' són del Duc de Màntua i diu:
" Della mia bella incognita borghese
Toccare il fin dell'avventura io voglio."
"Vull arribar al capdavall de l'aventura
amb la meva bella i desconeguda burgesa"
i minuts més tard El Duc (que no el nostre batlle ) mostra el seu caràcter frívol i llibertí quan canta 'Questa o quella'.
" Né sventura per me certo saria
Questa o quella per me pari sono
A quant'altre d'intorno mi vedo,
Del mio core l'impero non cedo
Meglio ad una che ad altra beltà.
La costoro avvenenza è qual dono
Di che il fato ne infiora la vita;
S'oggi questa mi torna gradita,
Forse un'altra doman lo sarà.
La costanza, tiranna del core,
Detestiamo qual morbo crudele,
Sol chi vuole si serbi fedele;
Non v'ha amor, se non v'è libertà.
De' mariti il geloso furore,
Degli amanti le smanie derido,
Anco d'Argo i cent'occhi disfido
Se mi punge una qualche beltà.
Es clar que ben aviat a Rigoletto li tocarà cantar
Ah! la maledizione!!
Obra pública,... che diavolo fai?
27/04/2008
LLegit a 'Il gazzettino' en el suplement 'di Venezia' el venerdi 25 aprile 2008.
"Riuscito il primo test d'illuminazione sul Ponte di Calatrava .
Qualcuno lo aveva visto illuminato a Margherita in fase di collaudo ed era rimasto piacevolmente sorpreso.
../...
Mercoledì sera il Comune ha effettuato il primo test d'illuminazione (nella foto) e l'effetto, con i gradini in vetro opalino quasi completamente montati, è ugualmente magico.
A spezzare questa magia sono però i dati della dura realtà, che ci recorda quanti anni (12) sono passati dall'annuncio della sua costruzione e quanti soldi (14 milioni invece di 5 ) sono stati spesi rispetto al previsto.
.. / ..."
Sens dubte, el somriure malèvol que il.lumina la cara del amable lector colomenc, és fruit d'un 'dejà vú' , d'un reconeixement d'impromta atàvica en la inversió pública dels tributs esquilats al poble.
Benvingut a l'apassionant món de la etologia (que no escatologia ) de la obra pública.
Sembla força documentat que el paio protagonista de la noticia es a la arquitectura el que el rat penat brasiler als ramats de vaques ... De fet les desviacions en obres hispàniques han estat també d'antologia enciclopèdica i a casa donem gràcies que cap polític pensà fins avui encarregar-li enllestir la Sagrada Família.
Deixant de banda el personatge i les polèmiques suscitades per aquest projecte a la antiga 'Sereníssima república' vull aprofitar l'anècdota pueril per aterrar a casa nostra i donar un cop d'ull a allò que es diu i allò que es fa. Això en economia de la cosa públic es diu Pressupost aprovat, pressupost executat.
Les paraules dels polítics són com l'alcohol d'un bon Penedes, s'esvaeixen ràpidament, el pressupost fa la feina dels tanins són el posi, el color, la textura i la intensitat de l'acció pública.
Ara bé, el pressupost es sobretot un recosit, un estira i arronsa inicial ment d'interessos interns dels que manen (qualsevol 'tripartit' és per sucar-hi pa i algun mono partit, també ) i posteriorment d'interessos externs i concessions clientelars.
Trist, matusser però curt i ras, una macedònia on l'interès comú fa com el sucre .. endolceix i 'harmonitza'.
Un cop aprovat en sessió solemne. (!) és el contracte públic entre administradors i administrats, i la seva execució ens dona pistes cabdals, de la serietat, professionalitat i dedicació dels servidors de la cosa pública.
Cal recordar que malgrat hi ha circumstàncies atenuants o extraordinàries (conjuntura econòmica) els ajuntaments no són lliurats a un mercat lliure de competència ferotge. Val a dir, aquí no te sentit la clàssica anotació en la memòria dels comptes anuals on les societats mercantils desgranen les dificultats del mercat i la necessitat d'excedir despesa tot minvant ingressos i vendes.
Quina és, doncs, la execució dels pressupostos municipals ? Quines on les desviacions ? i perquè es produeixen?
D'altra banda .. són evitables? es prenen mesures correctores?
Preguntes de nivell bàsic que deixem obertes a la tafaneria colomenca i als savis doctors de la ciència econòmica.
A continuació i en benefici de la nostra plutocràcia local cal apuntar que:
1. En èpoques recents és premia reiteradament els pitjors gestors d'administracions locals, els que havien malbaratat més recursos i provocat més dèficit públic, amb amnisties pressupostàries per 'ordeno y mando' ministerial (En temps d'un 'gerro xinés' anomenat Felipe Gonzàlez i Màrquez)
2. Pel que fa a la nostrada Santa Coloma de Gramenet ( amb 'e' i sense altres nomenclatures illetrades, irreverents, indocumentats o senzillament malintencionats), cal dir que te unes fonts d'ingressos inferiors al pro mig.
3. En tercer lloc, la burgesia benestant, il·lustrada i de bossa plena, és a casa nostra be pròfuga be inexistent i per tant els pròcers públics, els factòtums filantrops que en altres poblacions han neutralitzat ineptituds i mediocritats, no estan disponibles a Santa Coloma de Gramenet. (amb 'e' ).
4. La democràcia colomenca ha estat 'imperfecta' fruit d'una oposició que be representa la escissió perpètua, be és acòlita del doctor 'No', be ha estat emmudida sota tutela 'siciliana'. I sense oposició forta, serena i constructiva hi ha una hipòtesi que ens diu que la desviació en la execució te tendència marginal a l'increment.
Ja apuntava els anys 70 el notable economista Assar Lindbeck en la seva obra 'Inequality and redistribution policy issues' , paper for the Directorate for scientific affairs, OECD, París "Endogenous politicians and the theory of economic policy", el fet que hem de considerar els polítics i els seus assessors com variables endògenes en qualsevulla recomanació de política econòmica.
Acabem però amb un pensament gentil: malgrat la ruïna econòmica, la ineficiència de la assignació de recursos, de la dilació en el temps en la execució pràctica, els ciutadans de la Sereníssima gaudiran (juny ?) d'un excel.lent pont de disseny en el que cada esglaó valdrà el seu pes en or.
A quest gaudi actual els colomenc podem esmentar les magnífiques i sereníssimes escales mecàniques de reflex argentat. S'admeten juguesques obre quina obra serà més longeva : el pont venecià, les escales colomenques.
Rien va plus !
Castellano Català 
