Castellano Català
Castellano Català
Aquest diumenge 01/04/2012 l'eco-teòleg Leonardo Boff s'ha estrenat com columnista al diari Jornal de Brasil . Home respectat a Santa Coloma de Gramenet, el seu pensament influí abastament en actius i destacats ciutadans.
L'article s'anomena "A difícil transição do velho para o novo" i comença explicant "A saída para as várias crises atuais não pode vir do sistema que as gerou. Bem dizia Einstein: 'O pensamento que criou o problema não pode ser o mesmo que o solucionará' . Somos obrigados a pensar diferente, ... "
Que en mots de nostre rei Jaume I ve a ser: " La sortida per les crisis actuals no pot venir del sistema que las generà. Com diria Einstein: ' El pensament que creà un problema no pot ser el mateix qui el solucioni' . Estem obligats a pensar diferent..."
A la nostra ciutat, potser les institucions actuals i especialment algunes de les seves eines com Grampepark o Grameimpuls son part de problema i no de la solució. Ens costen una fortuna i distreuen els necessaris recursos per trobar sortides a les crisis actuals. Obres, cursos i 'píndoles' son necessaris, però no justifiquen que calgui empresa pública, consell d'administració , burocràcia, ...
La millor ( i més barata ) administració és la que no existeix perquè no ens cal. I si ha d'existir, doncs que no malbarati els meus impostos i em carregui cada any amb deutes que jo no necessito.
Avui que formalment ja soc un colomenc 'desocupat' com molts altres, tinc al pensament el corriol que va de la triple A [ Atur, Aptitud , Actitud ] fins a la triple M [ Market, Money and Me ] ( mercat, diners i jo )
En parlarem, però, en una nova entrega.
Com recorda el títol de l'article brasiler hi ha una difícil transició del vell al nou .
Faig temps a l'aeroport de Torí ( Sandro Pertini ) tot esperant el vol que em portarà a Roma ( Leonardo da Vinci - Fiumicino ) .
A les mans una crònica d'un temps pasat "La setta degli angeli" escrita en sicilià ; al cap quatre pensaments sobre la meva dissortada ciutat.
Palerm fou catalana ( diu la wikipèdia siciliana : "vìnniru appoi l'Aragunisi di lu 1282 nzinu a lu 1500 e doppu li Spagnoli. " ) i Palerm fou terra pagesívola com Santa Coloma de Gramenet.
La vinya i la maduixa deixaren lloc al somni Bartomeu, d'un "Queens mediterrani" a tocar la metrópoli de Barcelona. Avui, la meva ciutat és a mig camí de la Palerm ferèstec i del Port au Prince de la misèria eterna.
Font: Wikimèdia
De Torí estant, això nostre s'em fa petit i distant.
Així tot el foc d'encenalls dels estudis a Torribera empal.lideix si penso en la Università degli Studi di Torino. Sis-cents cinc [ 605 ] anys d'història hi un reguitzell d'il.lustres personatges davant d'unaltre 'soufflè' dels nostres gestors públics.
Aprofito per fer un tomb per les noticies del món, també les de casa, i tot si fa no fa, com sempre: Picabaralles estèrils, polítics mediocres, impostos dilapidats ( squandered), ciutadans que cerquen esperança i futur ...
Al carrer plou, també a Torí.
En canvi a dins de les institucions, també a l'Ajuntament de la meva ciutat, tot és eixut, sec d'idees, erm d'il.lusions, desconhortat en el pensament, escadusser en el raonament.
Darrera els forjats de la porta, res no altera l'aurea mediocritas', i s'escampa l'antitesi del concepte 'Grameimpuls' : Gramefrustració ( segons el DIEC : 2 f. [PS] Estat de qui resta privat d’una satisfacció que creu que li correspon. )
Font Wikimèdia
Que ens costa tota aquesta parafernàlia i que ens dona a canvi ? No és poden fer més rendibles els nostres impostos ? Perque no d'han desmuntat Urbanisme ? Perque es llencen els nostres cèntims ?
A Port-au-Prince els gossos primel.los són incapaços de treure's les puces del damunt. A la meua ciutat, tot pensant en la nostra casta governant, em retona al cap aquella canço revolucionària que ensenyava anys enrera un professor de La Bastida:
"Mi padre fué hacendado, yo tomé el fúsil y fuí revolucionario, mi hijo abrió una tienda y mi nieto quiere ser funionario ... "
Ara que ja vaig per embarcar camí de Roma, deixeu-me parafrasejar Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus) conegut simplement com Horaci, qui a prósit del meu destí digué:
"Possis nihil Urbe Santa Coloma de Gramenet visere maius" ( Che tu non possa vedere nulla più grande della città di Santa Coloma de Gramenet )
Phoebe silvarumque potens Diana, lucidum caeli decus, o colendi semper et culti, date quae precamur tempore sacro, quo Sibyllini monuere versus virgines lectas puerosque castos dis, quibus septem placuere colles, dicere carmen. alme Sol, curru nitido diem qui promis et celas aliusque et idem nasceris, possis nihil urbe Roma visere maius.
Setmana a cavall de Viena i Sibiu, la capital de Transilvània i punt obligat en la meva agenda professional.
En aquest racó als peus dels Carpats, celebren el seu Festival Internacional de Teatre i em crida la atenció el cicle 'UTILIZAREA ESTETICII ÅžI TEHNICILOR TEATRULUI TRADIÅ¢IONAL JAPONEZ ÎN JOCUL CONTEMPORAN'.
Gairebé coincideix en espai i temps amb la 'generosa' oferta de tripartit local que fa la alcaldessa colomenca. Ai, Ai !
Que ningú vegi en aquest cartell al·legoric cap semblança amb la alcaldessa al bell mig del dimoni comunista ( eco-socialista ) i del pallasso convergent.
La publicitat és la que és i correspon a la programació d'enguany d'aquesta ciutat on obre portes el museu Brukenthal
Font : Turisme de Sibiu / Hermannstadt
Mesos abans de les darreres eleccions ja el vaig assenyalar com altament probable, car la [ realpolitik ] aconsella el que aconsella i no importa que sia una proposta mediocre e inútil per l'interès general de la ciutat.
Amics, és en tota línia una 'bagatel.la' , una fotesa fruit d'un 'joc de mans' amb poca visió de ciutat i de futur.
Aquest 'pacte', resulta una 'Petita composició, generalment per a piano, sense rigor de forma' que només donarà rendiment a populars i plataforma. Temps al temps.
En termes de ciutat el que cal avui es comprometre rebaixar a la meitat les nòmines que paga el Consistori, suprimir Cultura, tancar el camp de futbol, eliminar totes les empreses municipals, matar les festes Majors i clausurar els Casals de barri i Centres Cívics.
Per posar damunt la taule quatre coses evidents i totalment innecessàries.
De fet qualsevol pacte polític hauria de comprometre posar punt final a Santa Coloma de Gramenet com ciutat 'independent' .
Dit d'altre manera : dins d'aquest cicle cal una planificació detallada per integrar la ciutat dins de Barcelona i esdevindre'n un barri qualsevol.
Es clar, que això vol dir suprimir la nostra 'casta' de polítics i treure'ns del damunt coses sense sentit com Urbanisme o Mercats.
Gestionar, el que es diu gestionar, poden gestionar els deutes que han originat ( tots tres partits en son corresponsables ).
Per cert, deixeu-me apuntar que avui , encara avui, el nostre batlle Bartomeu és totalment innocent d'allò pel que hom el rebutja. Els nostres polítics, tots plegats, resulten abominables car obliden que com explicà ja fa molt l'Adolfo Suarez una de les principals diferències entre la Dictadura i la Democràcia rau en la 'presumpció d'innocència'
Altre element diferenciador és "l'imperi de la llei" car els poder públics s'estructuren en un "Estat social, democràtic i de dret" .
Paraules gruixudes per un lloc tan desconhortat com el nostre. El pacte resulta altament factible atenent a les grolleries de la condició humana i la cosa ara va de teatre .
Recordeu aquesta meravellosa dissertació de tres hores anomenada [ UTILIZAREA ESTETICII ÅžI TEHNICILOR TEATRULUI TRADIÅ¢IONAL JAPONEZ ÎN JOCUL CONTEMPORAN - Zvika Serper (ISR / JPN) - Acest atelier nu este unul uÅŸor. Este foarte solicitant din punct de vedere fizic în ceea ce priveÅŸte miÅŸcarea ÅŸi expresiile verbale. Este gândit pentru antrenamentul individual pentru interpreÅ£ii profesioniÅŸti ÅŸi studenÅ£ii avansaÅ£i de la actorie. ]
Com digué fa temps lo nostre rei ; Vergonya, cavallers, vergonya !
Sempre que volto per la nostra vella i caduca Europa tinc per bo badar i tafanejar per esglèsies, cementiris, carrers i .. mercats.
Aquesta volta he tornat al mercat de producte fresc que hi ha al bell mig de Sibiu. Confirmo 'in vivo' el que expliquen 'in vitro' tots els informes i anàlisis prospectius: Romania enfila cap a la recuperació i el creixement.
Enguany el PIB creixerà a tocar un 1,4 % ( modest però positiu ) i el proper any tot apunta a un 4,4 % ( la taxa més alta dins de la Unió Europea ).
La fruita fresca, les verdures, i les parades interiors de formatge llueixen 'frumosi'. Fermoses , curulles de vida, de vilatans que volten i mercadegen deixant enrere trenta sis mesos d'ajustos, privacitats i empobriment obligat.
Adonar-se a temps d'on som i que tenim facilita la 'realpolitik' i amb ella albirà nous futurs i noves utopies abastables sobre fonaments tel·lúrics ( coincidències de la vida, l'any 1782 el químic Franz Joseph Müller descobreix al seu taller de Sibiu el telur )
Qui tingui responsabilitat que prengui decisió.
I píndola musical per acompanyar:
Vaja vaja,
Aquesta setmana que tot just fineix, remor electoral encara esmorteint-se, he fet una breu incursió transalpina.
Efectivament, Milà , Torí i més enllà Moncalieri han omplert de llum, joia i nous horitzons aquests jorns.
En aquest espai ample, verd , amb la lluentor del Piemont ubèrrim, uns pensaments han volat Mediterrània enllà per fitar el paissatge post-electoral de la Santa Coloma metropolitana.
Com apunten els primes mots d'aquesta entrada, ... un 'fiasco' és un 'fiasco' i es clar, 'Il fiasco non si può nascondere'.
Curt i ras, el resultat de CiU a la ciutat és un desastre total.
Font Fiasco Awards
Vaig apuntar que qualsevulla realitat sota cinc fora dolenta. així, dos , els darrers, esfondrats al barri centre i apuntalats a la perifèria són un desastre.
Tan se val les floretes i els percentatges, les justificacions i els compromisos.
En política hom procura vestir el sant com sia i pareix que tot val. Àdhuc prendre per imbècils els qui escolten les raons de poca volada.
El missatge, el pom de dalt, la posada en escena,.... fins i tot la ignorància del que batega a la ciutat, soterrats i endavant que fa baixada La guineu ens guardarà el corral:
Com acostumo a fer cada volta que faig un tomb més enllà de la metròpoli laietana, aprofito per cercar literatura professional i també píndoles en la llengua natural del lloc visitat.
Ara toca 'Indignatevi !' , petit opuscle en dolç italià que tradueix l'obra de Stéphane Hessel .
Avui pareix que la realitat desperta i arreu les consciències activen els pensaments:
Font Crepapelle
A la nostra ciutat hi ha arrelat un pessimisme endèmic respecte a les possibilitats reals de CiU per esdevindre portaveu exemplar de la nostra ciutadania.
Els cal moral de victòria, i també consciència, coneixement, competència, utilitat ... Ajudeu-los a sortir de les tenebres, car com recorda l'Stéphane:
L’indifferenza è il peggiore di tutti gli atteggiamenti, dire “Io che ci posso fare, mi arrangio”. Comportandoci in questo modo, perdiamo una delle componenti essenziali dell’umano. Una delle sue qualità indispensabili: la capacità di indignarsi e l’impegno che ne consegue.
Caps buits enlairant-se o compromís, ...
La propera setmana, trepitjant el pla a tocar els Carpats reflexionarem altres aspectes d'aquest nostrat jardí colomenc.
La stemana llisca fugissera i el barrull, la fressa del circ electoral, s'abraona pels carrers i places de la meva ciutat.
S'hem fa extrany tot guaitant des de Furth im Wald les misèries i els titulars que aquesta comèdia genera jorn rera jorn. 'Omnis saturati mala est' i certament l'excés de cartells, cotxes megafònics, paperassa i somriures eclèctics a dojo,.. tot plegat satura i enterboleix el recte judici de les coses.
Font Wikipèdia
Fins ara molt soroll i poc de substantiu. Hi ha certa voluntat transversal en mentir i estafar al poble a qui és reclama el vot. Fixeu-vos:
1. No hi ha un passar comptes.
Les estructures de poder que van concórrer al darrer cicle, varen oferir equips, objectius, programa. Pareix racional presentar un estat de comptes, un informe de gestió. Extens, detallat, justificat. No importa en quina posició ( govern, oposició ) es troba cadascú . Rendir comptes és una exigència necessària.
2. Crucifixió del poble
Trenta anys de governs d'esquerra han pervertit i corromput el govern local. A altres indrets els governes de 'dretes' també han corromput i pervertit el govern local. Deixar-me escollir en l'eix 'Esquerra - Dreta' ve a ser com demanar a Jesucrist dalt la Creu , quin lladre prefereix que li prengui la cartera: 'El lladre a la creu de la esquerra o el lladre a la creu de la dreta'.
Guaiti, el meu problema ara mateix és la ferida de llança, els impostos que em prenen i malbaraten sense escrúpols ni judici. Vostès , sense excepció, han contribuït a arruïnar les finances publiques malbaratant el que tenien i el que no tenien.
És temps d'explicar que és vol fer, perquè, amb quins mitjans i en quins terminis. Hi ací hi ha estafes enormes. No es pot barrejar el que depèn de l'àmbit local amb allò que és en la ma d'altri ( Estat, Generalitat, Divina Providència, ... )
Ara toca explicar que i com d'allò ( molt ) que és possible fer a nivell local. De moment no candidats, ni equips, ni assessors resulten motiu d'orgull i satisfacció pels professors que els van educar de menuts.
Pareix que varen parar poca atenció a les explicacions d'Història, d'Economia , ... Fins i tot amb la llengua mostren el fracàs de la immersió lingüística 'made in Pujol'.
4. 'Facta non verba'
Afageu-lo pel valor històric o per la reinterpretació que en fa el corol·lari de la llei de Finagle, anomenat Navalla de Hanlon.
En qualsevol cas la meva ciutat està arruïnada ( la han arruïnat persones amb noms i cognoms ) . I aquesta desfeta engloba el que teníem , el que no teníem i el que no tindran els nostres fills per que ja ens hem gastat més del que ells podrien arribar a aportar. Amb la economia tothom s'atreveix, àdhuc incompetents i inútils.
Nosaltres necessitem escapçar per damunt d'un 30 per-cent totes les partides de despeses. Sense excepció.
I reduir a la meitat el miler i escaig de nòmines que es paguen cada més amb els meus diners. Fer dissabte sempre resulta higiènic.
5. Objectius, temps, cost i responsable.
Arreu del mon aquests quatre conceptes fan avançar la civilització.
A 10.000 metres d'alçada, creuant els Alps em ve a la memòria un apunt que em feien ( en bavarés, es clar ) vint-i-quatre hores abans: " Fa quinze anys Baviera era un Estat Federal receptor de fons, val a dir era un [ Bundesland ] relativament pobre. Hui l'Estat lliure de Baviera [ Freistaat Bayer ] és un territori proveïdor de recursos a altres terres germàniques". En quize anys resulta possible capgirar la truita ( Baviera ) però també resulta possible perpetuar la misèria ( Haití, Santa Coloma de Gramenet )
6. Venditor igitur qui pretium petit, offerre debet rem
El venedor que reclama el pagament ha de proporcionar la cosa objecte del dit pagament. Qui vulgui vots que prengui compromís, i qui vulgui polítics competents que prengui compromís. Avui a la meva ciutat el preu de mercat fer fer de polític resulta esperpèntic i foragita qui te talent i coneixement per posar ordre. Hi ha un discurs . Alhora el que ens ofereixen els nostres polítics locals esparvera i fa fugir esporuguides les ànimes de ' bona fides'.
Puix que avui anem d'expressions llatines, una darrera per recordar-li als glorificats amb el triomf després de les eleccions. Així passa la glòria del món, i així la pols enterra les vanitats i orgulls.
Una ciutat mil.lenària ve de lluny i va lluny malgrat la misèria present.
Dit això, a mi que no m'esperin a triar entre nyerros i cadells, entre blaus i vermells. Si haig d'escollir vull que sia entre bo i millor.
Vergonya , cavallers, vergonya !
L'altre día a la meva ciutat flairaven aires de fanfàrria, de reconeixements i de paraules versallesques, car era temps de comiat ( Hélas, trois fois hélas ! ).
Les Symphonies pour les Soupers du Roy sont l'oeuvre la plus connue de Delalande. Il s'agit d'un recueil de pièces orchestrales composées pour etre jouées quand le Roi dinait en public et la musique s'intégrait alors parfaitement à tout le cérémonial du Grand Couvert. Dans ce recueil, Louis XIV puis Louis XV choisissaient personnellement quels morceaux seraient joués pendant le repas, ce qui fait de ce recueil une oevre très particulière.
La vida pública i també a vida professional, són fonamentalment 'efímeres', contingents en el 'ser' i en l''estar'
Com els estels de les nits Versallesques, ara la llum 'scintilla' il·luminant els laberints del nostre jardí vital , ara deixa d'espurnejar, tot amagant racons,sortides i dreceres.
Guaitant les 'étincelles' fugisseres de les pro-passades glòries, hom pot reflexionar sobre les guspires de vanitat i estultícia ( 'sottise', 'ineptitude' ) atresorades en els períodes d'èxits i triomfs.
Fins i tot ara, amb aquest darrer esclat d'adhesions, de fidelitats, de caliu al voltant de les estovalles ... cal tenir ben present aquesta 'futilitat' del 'entossudiment' en la 'immutabilitat' del 'status quo'.
La 'realpolitik' flueix , salta i llisca com l'aigua de les fonts de Trianon . Així els cicles vitals esdevenen 'des Grandes Eaux' amb foc d'arifici, música, molta música i final amb 'apthéose'
Una reflexió final
"Parlons" és el mot francès per expressar això tan nostrat del "Parlem-ne'" ( expressió verbal que nos s'ha de confondre amb el libel convergent de propaganda goebeliana anomenar 'Parlem-ne'
"Parlons" com convit comunicatiu ha estat el suggeriment de la fins ara batllesa de Santa Coloma de Gramenet Núria Parlon.
El seu 'Parlem-ne' s'adreçava a la comunitat de 'piuladors' locals, val a dir a la 'local twitter network'.
Fins on tinc coneixement , sóc [ @cristofoljosep ] amb permís de Rut [ @Rutdegramenet ] i Montserrat [ @MontserratOlive ] el primer dinosaure que va piular per aquestes contrades. Com sempre sense pseudònims i sense embuts.
Potser per això era prou escèptic d'una trobada organitzada amb il.lusió per l'amic [ @carlos_r_p ] on la societat líquida és manifestà tal com és.
A banda d'alguns entusiastes, conversos, i adherits el 'Parlons' fou més per la pàgina web municpal que per altres possibilitats.
Així encara esperem ...
i com no que les piulades colomenques també s'apropin a:
o a la nostra realitat femenina:
i al model cultural local:
De la realitat social :
i l'esport colomenc ...
o el medi ambient
fins i tot , tot recordant els mitjans de comunicació i l'agitada recent història local .. piular, el que és diu piular ... també podia haver anat per tocar això:
ja se sap que la democràcia avançada vol dir 'democràcia podrida' ...
De tot això i molt més .. el Twitter n'és un canal de reflexió i difusió extraordinari arreu del Món.
Cal però, recordar que per 'piular' el primer que cal fer és
- Escoltar
i en segon lloc
- Reflexionar
finalment si entenem que podem aportar aleshores arriba el temps de :
- Piular
Aquesta és la meravella dels 140 caràcters compartitst per esdevindre xarxa
'Parlons', doncs benvolguts piuladors , però sense esclavatges lamentables.
A Santa Coloma de Gramenet, que de moment ni és Swazilàndia ni Tomelloso no és calen presentacions mel·líflues en llengua forastera.
Ens cal la valentia de bastir un espai de convivència en comú sobre la terra i les arrels que dos mil anys d'història ens han regalat.
L' "esquerra" com les "societats líquides" resulta efímera i amorfa. La "dreta" com les "societats sòlides" resulta immutable i punxaguda.
Per 'piular' m'agrada molt més l'arrelament i la flexibilitat del jonc a la riba del Besós: acarona el vent tot guaitant el Sol ixent.
Avui és Diumenge de Rams i això vol dir que ne la tradició cristiana celebren l'arribada del 'leader' a lloms d'un ruc ( guarà catala ? ).
Palmes i palmons, llors i tota la fanfàrria de la Glòria conforme la litúrgia victoriosa dels lideratges que s'en surten amb la seva.
Toca avui, però, recordar aquella imatge de l'esclau nubi que dalt de la quadriga tot mantenint els llorers damunt el cap del victoriós general, xiuxiuejava a cau d'orella "recorda que ets humà" [ Respice post te! Hominem te esse memento! ].
Nahaufnahme der Quadriga auf dem Brandenburger Tor bei Sonnenuntergang Font : Wikipèdia
De fet, aquest, haurà d'ésser un 'ritornello' sovintejat a can CiU colomenc.
El pom de dalt, renovat i rejovenit és per damunt de tot novell, inexpert, mancat de coneixement , ras de criteri i de profunditat nul.la.
Així, les declaracions puerils sobre atur i ciutat, la manera de presentar la llista als propis i la iconografia musical produeixen perplexitat, rialla i enorme preocupació per si un dia 'aquests' ens han de gestionar la cosa 'publica'.
Sense negar el que és evident ( i les incommensurables febleses encara ara invisibles ) cal dir que hi ha una oportunitat , una gran oportunitat.
Justament el desconeixement total dels qui ara hi son, la seva condició d' 'outsiders' els fa prova evident de la necessària renovació i alhora un equip de futur possible.
Res a veure amb la ferida, la rancúnia i el desconhort que la visió patrimonialista de la cosa pública en tenen d'altres.
El temps passa i les coses encaixen com encaixen. Santa Coloma de Gramenet va viure discretament la caiguda del manuelisme, val a dir la desaparició d'aquella alter ego de Manuela Beltran ( qui suprimí l'impost de la 'Armada de Barlovento' ) .
Font Blog Colombia ¡200 Años de Pasion!
Ara altres renovacions i canvis en l'espectre polític de la ciutat han passat full d'aquest període 'manuelista' on es dibuixà el 'cubics' i la majoria de talaies des d'on albirar la Mediterrània.
Prou conegut és que l'estil 'manuelista' fou a Portugal cosa d'aire mariner
Deixeu-me dir però, que la història és història, el passat passat, el present el que ara tenim i el que cal és avançar per bastir el demà millor que l'avui i molt millor que l'ahir.
No importa que en les cares visibles és mantinguin incompetents, inútils, filibusters, mentiders compulsius o covards.
Aquestes son adjectivacions subjectives difícils de substantivar i que mai compartirem en públic ni en privat.
Sempre ens queda el lloc del lleó alat a la Sereníssima República de Venècia: Guaitar en alt com la Glòria i la quadriga llisquent Diumenge de Rams avall:
Etiam in Aevo Medio erat consuetudo multa poëmata et carmina canere ut "memento mori", exempli gratia hymnum "ad mortem festinamus" ex libro Catalano "Llibre Vermell de Montserrat" (anno 1399):
Si damunt la Terra hi ha un lloc roig, roig i alhora verd verd ... ben segur que deu ser la nostrada ciutat de Santa Coloma.
Per això, en pensar en Sostenibilitat, en això que els anglosaxons en diuen 'Environment',... hom mira sense dubte aquest racó a les acaballes del riu Besós.
O potser no ?
Com la bandera de Portugal, Santa Coloma de Gramenet ha fet del verd i del roig els colors de la seva identitat més pregona.
Així dos cinquenes parts [ 2 / 5 ] de verd molt verd i la resta de vermell molt vermell [ 3 / 5 ] conformen la base substantiva d'aquesta bandera ( i de la nostra ciutat ) .
Ja m'enteneu.
Certament resulta deliciós que aquest verd - roig esdevingui substitut del [ blau-sobre-blanc ] anterior. A la bandera portuguesa, es clar.
Res a dir del roig comunista del nostrat LLuís Hernández amarant el blau d'aquells fervents franquistes del 38 ( els Girbau, Badia, Aloy, Font, Viñas i tutti quanti ) Blau sobre blanc.
De tota manera la explicació dels colors ' ... diu que el verd representa l'esperança i el vermell la sang dels que ho han donat tot per la nació ... ' apunta poc en favor del respecte pel nostre medi natural i encara menys per això de la sostenibilitat.
Santa Coloma pot mostrar ufana com trenta anys de governs amb [ roig i verd ] son garantia de no res.
Ara, a tocar de les properes elecccions locals resulta molt interesant observar qui diu que a propòsit del nostre entorn.
Es clar que la cosa resulta força més complexa que aprofitar la llera del Besós a fi que esdevingui això que, sorneguer, el poble ha batejat com 'el corriol del colesterol'.
Aprofito dades d'un entenimentat estudi de KPMG ( per cert que aquests són blau sobre blanc ) on s'apunta :
"Cities are responsible for about eighty percent of the global energy consumption and half of the total greenhouse gas emissions (European Commission, 2008 ).
Cities are therefore one of the key locations in the fight against global warming. "
De fet, els primers mots d'aquest estudi recorden això:
"The whole world is facing a major challenge of how to limit the effects of climate change. These days, there is little doubt that climate change is an important issue. Therefore, the main question now is how to address it."
Podem 'jugar' una estona amb aquests ginys de Can Google:
" Addressing climate change is a shared responsibility requiring the joint support of citizens, businesses and governments.
Cities occupy a key position in this respect.
They house large populations and many businesses, generating a great deal of mobility, and are therefore major emitters of greenhouse gasses.
This also implies that cities have unique opportunities to develop an energy and climate policy that can significantly reduce these emissions.
To achieve this, cities can mobilise the parties involved, create awareness and enforce specific changes through legislation and regulations.
The range of issues to be addressed is virtually endless, from waste collection and industrial policy to car use in the inner cities and grant schemes for green energy. "
En el proper entrem en matèria que això té substància i magnèsia.
En Bartomeu tenía una visió.
En Bartomeu tenía una visió de Santa Coloma. Potser discutible però de totes totes rumiada i justificada.
No en comparteixo alguns extrems, tot respectant el seu 'approach'
M'agrada jugar amb un 'swing' diferent.
Tal i com veig la cosa, el controvertit cúbics és una cosa esquifida, famèlica, de poca volada. Apunta el que ha de esdevenir però no s'atreveix, no defineix.
I do ?
Jo no deixaria fer cap obra nova a Santa Coloma que no garantís un mínim de cinquanta [ 50 ] pisos d'alçada.
Potser més.
De construccions baixetes i dolentes ja en tenim a dojo.
De construccions pensant en el proper mig segle ... poc o res.
Abans de protestar penseu en edificis de 50 pisos per replà, 50 fileres sobre rassant, 2.5 places / pis d'aparcament sota rasant, eficiència energetica 2020, ...
No ens cal que ens esponsoritzin una pista de gel a la Plaça de la Vila per Nadal.
Ens convé obra dissenyada correctament per viure a una metròpoli 'up to date'.
Per cert, si hem de procurar deixar solei entre edifici i edifici, enlloc de la obaga actual a la majoria dels nostres carrers, ... aleshores per 50 pisos d'alçada quin espai ha d'haver-hi a peu pla ?
amb quins usos ?.
De moment, per les properes eleccions municipals continuarem amb aquella deliciosa polémica de si els acabats els fem amb maó català ( 5x14x29 cm ) o potser millor amb melindro ( 5x9x29 cm ).
