Castellano Català
Castellano Català Arreu de Santa Coloma creix la indignació, el neguit, la incrèdula ràbia, la impotència més pregona.
El nostre "Juli Cèsar" particular i tota la seva cort de "patricis" i llepes sen's venen un dels set turons de la nostra ciutat eterna.
Emulant al 'bigotón' de les Açores, als Zaplanas i demés peperos, el sociata Bartomeu vol una 'Marina d'Or' ciutat de vacances als peus de la Bastida.
Efectivament 'transformar' el que és diu 'transformar' el noi ho fa amb ganes, gairebé com si li anés d'un tres per cent.( de sòl verd, es clar).
Fixeu-vos en el que fou:
i en el que ens volen vendre:
Com és possible que algú alletat pel pit d'una mare resulti insensible al clam , al dolor del seu poble ???
Quina mena d'addicció esfereïdora provoca el ciment i la totxana en els nostres governants ??
Santa Coloma terra bruta i dissortada pateix una nova tragèdia, maltractada per aquells qui bramen que se la estimen.
I closa la boca, mesells acòlits claudiquen i amaren tan gran despropòsit.
Tan segurs estan que en un futur no gaire llunyà no seran jutjats ?
Que un nou Nüremberg els ha de fer meditar closos dins del Spandau que ens volen encolomar ?
Avui, especialment per tots els d'esquerres, els sociates i demés 'fauna' no una, sino dues píndoles musicals.
O tu, che in tua pietà crudel, serbata m’hai terrena veste, Diana, io t’imploro,
m’apri alfin il muto e freddo avel! Congiungi
Ifigenia all’infelice Oreste; a himè altra non
chieggo merchè, non chieggo a te che la
morte! Io sento avversi a me gli Dei, il mio
popolo e mio padre!
Al bell mig de tan impacte negatiu, de tanta crisi desbocada, de tanta foscor per l'endemà, una noticia positiva, planera.
Senzillament Els Minyons carreguen l'inèdit 3 de 9 amb folre i agulla en la seva Diada titular i fotografia servits per l'Avui
A voltes el món sencer s'ha de reunir per reescriure i refundar no se sap ben be què.
A casa nostra, al raval de Montserrat, un cop més una colla de persones aplique allò del 'tarannà català' i quatre principis ben senzills:
Exactament el que els cal a les persones d'aquest magnífic retrat [ Barcelona - Tombuctou ] o a les dotzenes de persones darrera [ Actions pour Mada ].
Com sempre fem aquí però reflexionem sobre arreu del món.
Avui una entrada optimista a cavall del conegut 'yes we can' i del 'Catalunya sense límits', car de pessimistes el món en va ple i el que necessitem són voluntats tossudes compromeses en fer un món millor.
El títol ens porta a la Constantinoble d'en Tirant lo Blanc, però submergida en el segle XXI.
Així, els que us proposu fer turisme a les portes d'Orient, recordeu que un projecte gegantí creix en el seu subsòl: Un tunel ferroviari per unir banda i banda de l'Estret del Bòsfor.
Podeu trobar detalls a llocs com 'Marmaray Railway Engineering Project , Istanbul, Turkey' o el site oficiaL anomenat enginyosament Marmaray .
Obviàment en destaquem les principals xifres :
Com es descriu en diversos llocs l'àrea metropolitana d'Istambul engloba uns 12 milions d'habitants, la titularitat queda en mans del Ministeri Turc de Ferrocarrils, està previst que es posi en servei el proper 2009, i ha de transportar uns 65.000 passatgers / hora verd el 2015 i fins 75.000 passatgers / hora en albirar el 2025.
i en la secció longitudinal:
Podeu trobar tots els detalls tècnics a [ Marmaray tech_bored ] així com aquest quadre (datat el 1997) amb els projectes enllestits o en curs de túnels submergits.
Si us interesa la llista més actualitzada i en detall seguiu l'hipervincle a la [ Associació Internacional dels tunnels i espais subterranis ] ( Efectivament hi ha associacions per qualsevol cosa ! ).
Si aquest tipus de construccions us captiven, podeu aprofundir coneixements en aquestes magnífiques 163 pàgines anomenades [ State of the Art report in Immersed and Floating Tunnels ] o encara més ampliades en aquiestes 272 titulades [ Tunnelling and Underground Space Technology, Vol. 12, Nr. 2, pp. 83 - 354 ]
Finalment podem trobar detall de les futures estacions en dibuixos com:
De fet al web del ITA podeu trobar també interessants documents com aquesta presentació feta a Singapur ( fèu clic al dibuix per obrir-la)
I altres [ Informacions rellevants ] explicant aquest sub-món gairebé invisible en la nostra vida quotidiana.
Del gruix de documentació disponible en destaco també una presentació amb motiu del event "Sharm el Sheik, Novemver 2006: International Symposium on Utilization of Underground Space in Urban Areas" : és aquesta titolada [ Bold and visionary planning of tunnels and underground space ]
En definitiva aquest exemple del metropolità a Istambul ens permet recordar aquell dit "Si és pot imaginar, és pot fer" .
Si us plau 'be positive" i imagina, car el nostre món en necessita molts de sommiadors. Píndola musical per sommiar.
" És a dir, que el 1996 era més habitual l’estructura familiar d’un membre en actiu i la resta de persones inactives, mentre que el 2007 les llars compten amb més membres en actiu (un 49,3% de les llars tenien més d’un actiu).
Aquest argument es corrobora pel fet que l’augment de la taxa d’activitat catalana es deu en bona mesura a la major incorporació de la dona al treball.
La taxa d’activitat femenina (de 16 a 64 anys) ha passat d’un 55,3% el 1996 fins a un 67,6% el 2007, i se situa per sobre de la mitjana de la zona euro (d’un 63,4%).
La taxa d’activitat dels homes (de 16 a 64 anys) també ha registrat un increment substancial (el 2007 se situava en un 86,1%), però de menor magnitud, ja que partia d’un nivell elevat (el 1996 era d’un 80%). "
Entrada directa, puix anem forts !
Com heu endevinat és encara part del tresor que podeu trobar a Nota d'economia 91 (2n. quadrimestre 2008) feina ben feta per un departament amb personal conscient del que vol dir 'servidor públic'.
Com qui no vol la cosa se'ns diu:
" ... l’augment de l’ocupació s’ha aconseguit gràcies a la reducció del nombre de llars amb tots els actius aturats, més que no pas per un descens en les llars inactives."
Hipòtesi 1: Hi ha una bossa d'atur estructural, amb famílies que NO treballen i no hem sabut arreglar-ho en els anys de bonança econòmica.
Hipòtesi 2: Catalunya te una part de la població que on tota la família s¡ s'apunta a l'atur però viuen de rendes perquè un tiet americà els va fer molt rics.
Afegim-hi:
" informació de l’EPA, el 2007 un 32,5% de les llars catalanes amb assalariats tenien algun membre amb contracte temporal"
" Al marge de les llars unipersonals, on per definició la taxa d’atur total és equivalent a la d’incidència parcial, s’observa que les taxes d’atur són més altes en les llars monoparentals.
També les parelles amb fills de 0 a 2 anys presenten uns valors per sobre de la mitjana"
Si ens preguntem com ha evolucionat la cosa per les persones en risc molt fort d'exclusió i pobresa:
" s’ha produït un lleu descens en la proporció de llars sense perceptors (d’un 2,7% el 1996 fins a un 2,2% l’any 2007)".
Es a dir que en el període de màxima bonança econòmica , abundosos pressupostos i xerrameca 'pijo progre' la cosa no a reiixit ni posant ciris a Santa Rita de Casia.
" Alhora, l’augment del consum, de la inversió i de l’endeutament de les llars (materialitzat fonamentalment en el dinamisme de la demanda d’habitatges) ha retroalimentat el procés, i en molts casos s’ha fet pràcticament imprescindible que la llar compti amb més d’un perceptor d’ingressos. "
O sia treballem més per menys, val a dir progressem camí d'ésser esclaus per un plat de 'tortitas de maiz'.
I puig que és la dona qui majoritàriament trenca la seva carrera pel fet de tenir fills resulta que :
" Les diferències segons si l’enquestat era un home o una dona van ser substancials, ja que més de la meitat dels homes van respondre que la cura dels fills corresponia fonamentalment al cònjuge, mentre que les dones només van al·legar aquesta resposta en un 13,7% dels casos."
"Tant a Catalunya com a l’Estat espanyol continua existint un important dèficit de serveis relacionats amb l’atenció als fills (manca de llars d’infants públiques, rigidesa en el calendari i la jornada escolars, etc.).
Aquest és un model més propi dels països del Sud d’Europa, caracteritzat per una menor cultura empresarial i institucional de la conciliació i flexibilitat, a diferència dels països escandinaus, que donen molta importància a aquestes mesures, i les posen en marxa aconseguint al mateix temps comptar amb nivells de productivitat laboral molt elevats."
Foto Carla Bordes, Kenya 2007 Em mossego el llavi i no deixo anar cap comentari sobre el Ministerio para la Igualdad ni sobre l els 'quartos' llençats en fer-ne el logotip, el paper oficial, el markèting,....
Prefereixo anar directament a les conclusions d'aquest apartat.
"Al llarg del període s’ha produït una millora clara en la situació laboral de les llars, que han augmentat la participació i l’ocupació al mercat de treball, sobretot de segons membres de la llars.
Aquesta tendència està fortament vinculada al continu augment de la taxa d’activitat i d’ocupació de les dones, que han estat el col·lectiu més beneficiat de la intensa creació de llocs de treball a la darrera dècada.
Així, si el 1996 només un 34,6% de les llars comptaven amb més d’un ocupat, al 2007 aquest percentatge s’ha elevat fins a un 44,7%.
Al mateix temps, les llars catalanes han augmentat el nombre de perceptors d’ingressos (un 61% compten amb més d’un perceptor), la qual cosa contribueix a reduir-ne la vulnerabilitat econòmica.
Paral·lelament, però, la despesa familiar i l’endeutament han seguit un perfil creixent (fonamentalment per la compra d’habitatge i l’augment del consum privat), de manera que l’obtenció de segones fonts d’ingressos ha passat a constituir en alguns casos una necessitat per a la solvència financera de la llar."
Be aquesta és la pel.licul.la fins març d'enguany (2008)
Els propers 36 mesos això serà una carnisseria.
Temps al temps.
Avui per amanir-ho i oblidar fem servir una veu excepcional amb un títol escaient: Cecilia Bartoli i un Vivaldi sublim:
Avui noves dades i comentaris 'about us and around us" val a dir sobre nosaltres i el mon que ens envolta.
Això si, abans de res agraïr la feina feta pels professionals que han el.laborat el document de referència : Nota d'economia 91 (2n. quadrimestre 2008)
" el nombre d’estrangers empadronats a Catalunya s’ha multiplicat per deu, dels 98.035 de l’any 1996 als 972.507 del padró continu d’1 de gener de 2007, al mateix temps que la població de Catalunya s’incrementa en més d’un milió d’habitants, des dels 6.090.040 de 1996 als 7.210.508 actuals.
D’aquestes xifres obtenim que gairebé el 80% del creixement de la població catalana des de 1996 en endavant es deu al creixement de la població amb nacionalitat estrangera, sense considerar l’efecte de possibles nacionalitzacions"
" des de 2001 a 2007 ... en vuit de cada nou llars noves hi ha presència de població de nacionalitat estrangera"
" El 72% de les llars sense estrangers tenen tres membres o menys, mentre que el 40,6% de les llars amb estrangers tenen quatre persones o més"
I si observem els orígens
" els casos dels pakistanesos (el 60,4% en llars sense nucli), però també dels equatorians (el 39,4%),"
" Un 39% dels africans i un 45% dels asiàtics entre 25 i 29 anys resideixen en llars sense nucli"
" A la meitat de 2007, gairebé una de cada quatre llars a Catalunya (el 23,8%) és una llar sense cap persona activa.
Aquest fet, relacionat directament amb l’envelliment, afecta fins a 636 mil llars, amb poca representació de les llars amb estrangers."
"Els efectes de la crisi diferiran amb la pròpia naturalesa d’aquesta, segons si és molt forta i la durada. Però el primer que hauríem de tenir en compte és l’alentiment dels corrents migratoris de treballadors a mitjà termini, i el possible retorn o l’emigració cap a tercers països.
De totes maneres, el retorn, tot i que pugui ser incentivat, podria estar més que compensat pel reagrupament familiar que se seguirà produint.
Haurem de considerar que el retorn es produeix quan hi ha un espai social per retornar, però si aquesta crisi és global i també afecta els països d’origen, l’estratègia adoptada pot ser provar de passar el temps de vaques magres a Catalunya, o fins i tot portar la família, amb la qual cosa el resultat paradoxalment seria un increment dels fluxos familiars.
.../...
Els immigrants estan sobrerepresentats precisament en alguns dels sectors que han sofert primer els inicis de la recessió, com la construcció.
Les més perjudicades poden ser les llars fonamentades sobre estratègies masculinitzades, on les dones, si n’hi ha, no estan inserides en el mercat de treball, com per exemple els marroquins.
Al mateix temps, fins ara, atesa la demanda massiva de mà d’obra no qualificada o especialitzada en graus mitjans, podem considerar que l’ocupació i la integració tant en el mercat com en les condicions de vida en general, tenint en compte les expectatives d’ascensió social, havia estat més evident en aquells immigrants estrangers amb un nivell d’instrucció més baix.
... / ...
Amb la crisi econòmica, però, queden més exposades les persones que menys capital social tinguin, és a dir, els que tenen menys grau d’instrucció. aquest recel no ha de fer oblidar que aquests nous habitants ja formen part de la població de Catalunya, i que a més les persones aportades per la immigració són, sense cap mena de dubte, la major riquesa que deixaran els moviments migratoris.
Adequar els fluxos a les demandes estrictes del mercat no és en tot cas funció de l’Administració, sinó vetllar per les millors condicions de vida dels habitants de Catalunya.
I per arrodonir la píndola musical supra, obra del mestre Edward Elgar, unaltre infra per recordar al nostre ramat de dirigents que vol dir ser Administració:
Recordant que alguns d'aquests patricis s'autoqualifiquen de 'progrés i d'esquerra' ... versió per idiotes moderns:
Unaltre capbussada en les cent noranta dues denses pàgines del paper Nota d'economia 91 (2n. quadrimestre 2008) i noves apreciacions:
" En la nova economia les oportunitats depenen de manera creixent del capital cultural, social i cognitiu els ciutadans poden adquirir al llarg de la vida.
Els orígens de les oportunitats vitals rauen en les condicions de vida de les famílies dels infants i és crucial conèixer com es combinen les inversions que els pares, d’una banda, i la societat, de l’altra, fan en el desenvolupament dels infants (Esping-Andersen, 2002). "
Nota: el fil musical és meu.
" En una economia basada en el capital humà com a motor del creixement sostingut, els pares rics tenen més possibilitats d’invertir en els seus fills i, a més, augmenta l’efectivitat d’aquestes inversions, circumstància que comporta un increment dels obstacles en el camí de la igualtat d’oportunitats necessària per a tots els infants (Corak, 2004)."
" una de les virtuts principals de l’estratègia d’inversió social en infància és que planteja l’eradicació de la pobresa infantil com a una qüestió radical i que insisteix en el combat contra l’herència social com a un dels seus eixos centrals. "
" Si volem que la inversió educativa tingui èxit, és cada vegada més important que els infants puguin beneficiar-se al màxim dels avantatges que els ofereixen les institucions escolars, i això només pot succeir si es redueix al mínim la pobresa infantil."
Fem un repàs al següent quadre:
" en termes de pobresa infantil Catalunya se situa tres punts percentuals per sobre de la mitjana de la Unió Europea (UE-25), però en canvi un parell de punts per sota de la taxa espanyola (UE-25: 19%; Catalunya: 22%; Espanya:24%).
Tanmateix, la taxa catalana de risc a la pobresa infantil duplica amb escreix la dels països més avançats en aquest aspecte, com són Finlàndia Noruega i Dinamarca, amb uns valors iguals o inferiors al 10%."
Per si no es clar que tota la conya de la Catalunya 'social' és fum, és un fracàs total, anem a veure no la fotografia ans al contrari la possible evolució.
" la tendència del risc a la pobresa dels infants catalans (així com la dels adults) és lleugerament ascendent, al contrari del que succeeix al conjunt de països de la Unió Europea, tendència que, si s’afermés, acostaria el nivell de pobresa català al del conjunt d’Espanya."
" Juntament amb Polònia, Itàlia, Grècia i Letònia, Espanya és un dels països de la Unió Europea amb taxes més elevades de risc a la pobresa de les llars amb fills dependents "
Anem per una de les motivacions d'aquesta estadística tan dolenta
"... nombre de divorcis augura un augment paral·lel de les famílies monoparentals i també, probablement, de la població infantil en risc a la pobresa"
.. / ...
" el creixement exponencial del divorci a casa nostra després de l’aprovació de la nova llei del 2005, molt més liberal i permissiva que l’anterior. .... Catalunya –seguida d’Espanya– constitueix un dels països europeus amb taxes més elevades de divorci, havent ja deixat enrere nacions amb una llarga tradició divorcista com ara Suècia, Dinamarca o el Regne Unit."
I quines en són les conseqüències observades ?
" gairebé quatre de cada deu mares divorciades diuen que no perceben cap mena de pensió d’aliments per als seus fills dels seus ex-cònjuges.
A més, una quarta part de les mares es queixen que reben el pagament de la pensió amb retards, cosa que per als dos terços implica la impossibilitat de fer front adequadament als seus compromisos financers.
Finalment, una quarta dels adolescents que viuen en famílies monoparentals declaren que no tenen cap mena de contacte amb el seu pare (Marí-Klose et al, 2008)."
Ara fixeu-vos en els telenotícies i en el que diuen els polítics del ram
" Cal també recordar que, des del 1990, a Catalunya existeix una renda mínima d’inserció (PIRMI) destinada als ciutadans i ciutadanes amb greus dificultats econòmiques i socials, amb el propòsit d’atendre les seves necessitats bàsiques i afavorir la seva inserció ..."
" Malgrat aquests esforços Catalunya –al costat d’Espanya– continua estant a la cua d’Europa en matèria de despesa social en família i fills."
" El gràfic 5 mostra com la despesa catalana en aquest apartat és una quarta part de la mitjana comunitària (UE-25) i una vuitena part de Dinamarca."
L’educació i l’activitat econòmica resulten els millors factors de protecció contra el risc de pobresa.
Així, per exemple, si bé a Catalunya la taxa de risc de pobresa dels titulats universitaris se situa entorn del 7%, la de les persones sense estudis o que tenen educació primària assoleix el 25% (Flaquer i Villà, 2008).
Ara bé, es dóna un cercle viciós entre pobresa i baix nivell educatiu molt difícil de trencar. El fracàs escolar és en gran part resultat de la pobresa infantil, alhora que –sobretot a llarg termini– tendeix a reproduir el cicle de la pobresa (Corak, 2004; Addio, 2007).
Un dels problemes més greus de Catalunya és l’elevada taxa d’abandó escolar prematur, que en part es troba associada amb la pobresa infantil, però també amb la recent immigració i amb altres factors.
Segons dades de l’Idescat per al 2007, només un 61,2% de la població catalana de 20-24 anys havia completat els estudis de secundària.
Aquesta taxa és semblant a l’espanyola (61,1%), però es troba molt allunyada de la mitjana de la Unió Europea (78,1%).
A més, s’observen unes preocupants disparitats de gènere en detriment dels homes, de tal manera que el diferencial entre les taxes de les noies i dels nois és de 12,8 punts de percentatge a Catalunya, de 12,2 a Espanya i només de 5,4 al conjunt de la Unió Europea "
Em penso que no cal cap comentari ni tampoc al següent paragraf:
Mentre que la taxa de risc a la pobresa en llars sense fills amb la màxima intensitat de treball és semblants a Catalunya, a Espanya i a la Unió Europea, a la de les llars amb fills dependents a Catalunya (12,2%) és dos punts de percentatge més alta que a Espanya i quatre més que a la Unió Europea (UE-25).
Aquestes dades ens indiquen que el fenomen dels pobres amb treball (working poor) ja ha arribat a casa nostra i que justament la seva incidència es molt més elevada entre les famílies amb fills a càrrec "
A Amèrica (USA) hi ha per sucar-hi pa amb els amos de Walt-Mart (primeres fortunes mundials) i els treballadors (el gruix són pobres estructurals amb feina). Més endevant s'ens proposa una visió dinamica de la pobressa.
"Els resultats d’aquesta recerca mostren que, malgrat l’estabilitat aparent de les taxes conjunturals, hi ha una mobilitat considerable en els fluxos d’entrada i sortida de la pobresa.
Durant els anys 2003-2004 un de cada tres pobres aconseguí ¡sortir del seu estat de precarietat econòmica, alhora que gairebé un de cada deu individus hi caigué.
Això implica que durant el període estudiat la pobresa ha afectat gairebé una quarta part de la població i que més d’un de cada deu catalans han patit pobresa persistent.
El col·lectiu de pobres persistents,
... / ... .
A més dels immigrants de procedència africana i asiàtica, trobem .. / ... associats amb la inactivitat i amb la vellesa. ... més d’una quarta part dels pobres persistents viuen en llars amb un sol sustentador que treballa a jornada completa i gaudeix d’un contracte fix. "
Finalment, en les conclusions trobareu coses com:
"En el cas del nostre país, situat a la cua de la Unió Europea en aquest camp, l’augment de la despesa social en infància és inexcusable.
En aquest sentit, la millora del finançament autonòmic resulta essencial amb vista a la reorientació de la despesa social en consonància amb els països europeus més avançats."
Encara que subscribim plenament aquesta reflexió, ens resulta obligat afegir-hi un addendo : Escolti més inversió si però també gastar be.
El socialismes és especialista en gastar i malbaratar els cèntims dels altres ( com els conservadors són experts en fer rics als amics amb els diners dels altres ) .
Potser el que necessitem són persones que cobrin un sou per arreglar els problemes (amb els cèntims dels altres, es clar) Si pagues impostos ..perque no exigeixes que els gastin eficientment ?
No tinc cap avia que és digui Montserrat, però com 'la niña de Rajoy' o el 'taxista de Zapatero' em permet fixar de manera antropomòrfica el discurs.
En una darrera entrada quedaba escrit:
Quina mena de país no s'avergonyeix en provocar la pobresa i la misèria a les seves mares?
Puix que algunes veus en veie una 'hipèrbole', una desmesura verbal (malgrat la contundència de les dades), avui reincideixo amb quatre apunts més.
Diu el segon bloc de la Nota d'economia 91 (2n. quadrimestre 2008)
" La distribució percentual dels ingressos mostra com l’11,4% de les llars de Catalunya van ingressar fins a 9.000 euros nets anuals.
.../...
Això vol dir que el 23,1% de les llars, aproximadament una de cada quatre, van ingressar menys de 14.000 euros nets l’any 2005
... / ...
La diferència màxima es produeix a les llars on la persona de referència és una dona major de 65 anys, que tenen ingressos un 43,3% inferiors a la mitjana catalana.
Per tant, s’observa un doble comportament: en primer lloc, els menors ingressos per llar corresponen a les llars on la persona de referència té 65 anys o més, i, en segon lloc, a igualtat d’edat, els ingressos per llar són menors si la persona de referència és una dona. "
I més avall apunten unaltre perspectiva:
"D’altra banda, si es considera la nacionalitat de la persona de referència de la llar, les llars d’estrangers tenen uns ingressos de 20.735 euros anuals, un 21,6% inferior a la mitjana catalana."
Poca broma !
Anem per unaltre paràgraf
" El llindar del risc a la pobresa a Catalunya se situava en 8.276,4 euros anuals el 2006.
Per expressar el llindar en funció dels ingressos totals de la llar cal multiplicar-lo pel nombre d’unitats de consum de la llar. Per exemple,
L’establiment d’un llindar determina que les persones que viuen amb ingressos inferiors estan en risc a la pobresa.
A Catalunya, la taxa de risc a la pobresa el 2006 era del 19%, valor semblant al d’Espanya (20%) i superior a la mitjana de la Unió Europea o la zona euro (16% en ambdós casos).
... / ...
Els grups més desafavorits són els majors de 65 anys, amb taxes de risc a la pobresa del 28,4%, però també cal constatar que els menors de 16 anys presenten importants valors de risc a la pobresa, concretament del 22,2%.
La taxa de risc a la pobresa és superior en les dones (20,8%) que en els homes (17,2%), de manera que la diferent incidència de la pobresa segons el sexe s’accentua amb l’edat."
I si com en la extracció anterior fem per veure el cas de les persones nou vingudes, també aquí hi ha clatellada:
" la taxa de risc a la pobresa dels estrangers és del 40,1%, més del doble que la dels espanyols, que és del 17,4% "
A continuació l'estudi de la nostrada Generalitat, del govern d'esquerra i progrés, del tripartit de la llei de la dependència i del gran pilar 'social' per Catalunya, fa una reflexió que compartim plenament.
" L’existència de taxes de pobresa més altes a les llars envellides, les monoparentals i les que tenen 3 fills o més indueix a reflexionar sobre l’efecte de prestacions socials en la reducció de la pobresa "
Al Japó per menys, per molt menys, un paio responsable agafa la espassa familiar i s'esbudella en públic.
A Catalunya, terra mil.lenària on també regalem roses per Sant Jordi el aparell del 127 é President ens diu:
"ja s´han resolt problemes endèmics que fins ara no s´havien afrontat".
No és broma !! ( i no tenien al.lucinacions etil.liques)
Per si encara hi ha dubtes seguim el text:
" Si no existissin les pensions i les prestacions socials, la taxa de risc a la pobresa de Catalunya seria del 36%.
Quan es comptabilitzen les pensions de vellesa i supervivència passa a ser del 22%, i si a més es comptabilitzen les prestacions socials la taxa queda en el 19%. "
Interessants resulten els blocs que segueixen aquest destacat i justifiquen que les llars per sota dels 20.000 euros de renda neta les passen ben magres.
De fet és prou conegut que la renda mínima neta comptada en euros no hauria de caure per quatre voltes els números actuals. En parlem abaix de tot.
Es clar que podem pensar que malbaratem a dojo. Doncs no !
" la despesa mitjana per llar s’ha mantingut constant, amb un lleu augment del 2,7% entre els mateixos anys, és a dir, les llars gastaren en consum gairebé el mateix l’any 2005 que l’any 1998 (en moneda constant),"
Aquí també hi ha terribles desigualtats en baixar al detall:
" Quan el sustentador principal ha superat els 75 anys i és una dona, el seu nivell de consum és de 12.754 euros ¡ de mitjana, gairebé un 50% per sota de la despesa mitjana del total de llars, mentre que si és un home, aquesta xifra puja a 17.192 euros, un 32,1% per sota de la mitjana.
Per tant, el consum més baix es troba a les llars més envellides i afecta més intensament aquelles en què el sustentador principal és una dona "
Més endavant ens preguntem allò de <<i tu en que te'ls gastes ?>> .
En els dos gràfics següents veureu la confirmació que els quasi monopolis ens prenen el número. ( Cournot in memoriam )
Posem fil a l'agulla :
" Deflactant els euros dels anys 1998 i del 2005, s’observa que les llars han duplicat la despesa mitjana en comunicacions, passant de 357 euros (constants del 2001) el 1998 a 774 l’any 2005, i, a causa del creixement del seu nombre total, han augmentat la despesa total en més d’un 63%. "
El nom de la empresa de telèfons ja és cosa vostra.
I posats a treure conclusions llegim-ne dues.
" L’any 2005 les llars catalanes tingueren com a mitjana uns ingressos de 26.461 euros anuals, la qual cosa significa 9.731 euros per persona, i una despesa en consum de 25.324 euros (9.297 euros per persona).
Aquestes magnituds familiars poden donar la idea d’un cert equilibri pressupostari, però cal tenir en compte que la despesa estudiada no preveu la despesa en inversió, de la qual no es disposa d’una font estadística oficial que difongui resultats des d’aquest concepte per al territori català." "
Des d’una perspectiva més allunyada en el temps, gairebé de trenta anys ençà, les llars catalanes han reduït en una proporció important les despeses dedicades a satisfer les seves necessitats més bàsiques d’alimentació, vestit i sostre.
Aquest podria ser considerat un indicador de benestar econòmic i tindria un sentit positiu. Ara bé, al mateix temps, indicadors més recents mostren com les llars tenen cada cop més problemes per cobrir les seves despeses, com és el fet que creix la proporció de llars que manifesten que arriben a fi de mes amb dificultats, a la vegada que gairebé la meitat de les llars no tenen capacitat d’estalvi.
Les dades mostren com en la dècada dels vuitanta hi va haver una millora de la situació econòmica de les llars, fins a arribar a nivells propers als europeus, i que en la dècada dels noranta i principis del dos mil aquesta tendència s’ha estancat. "
La darrera és optimista i benintencionada. Escolti, surti al carrer, miri i prengui nota :Anem enrera i hi anem de pressa.
Ens han xuclat tanta i tanta sang que la anèmia ja és estructural.
Puntualment, com vaig comprometre, quatre pinzellades sobre el que diu (i el que no diu ) la darrera Nota d'economia 91 (2n. quadrimestre 2008)
Fotografia: Irene Moreno
A continuació alguns extractes:
La Catalunya 'social' és una estafa
" és un motiu per reflexionar sobre el sistema de protecció social a Catalunya, que, com assenyalen els autors, té un impacte en la reducció del risc a la pobresa inferior al del conjunt dels països de la zona euro."
La Catalunya 'cañí' vs la Catalunya global.
" l’any 1996 les llars amb estrangers representaven únicament un 2,7% del total i l’any 2007 aquest percentatge era del 16,5%."
La Catalunya 'il´lustrada un miratge.
" L’educació i l’activitat econòmica constitueixen sense cap mena de dubte la millor protecció contra el risc de pobresa i, per tant, resulta també preocupant l’elevada taxa d’abandó escolar a Catalunya: el 2007 únicament el 61,2% dels joves entre 20 i 24 anys havia completat els estudis secundaris, taxa similar a la del conjunt d’Espanya però molt inferior a la de la UE (78,1%).
Els autors defensen la necessitat de reorientar radicalment les prioritats del nostre estat del benestar cap a la infància "
La Catalunya 'familiar' és el progrés real.
" contrasten, a partir de les dades del Programa per a l’Avaluació Internacional dels Estudiants (PISA) de 2006 per a Catalunya, com la família és un dels factors més determinants a l’hora d’explicar el rendiment educatiu dels nens. " ... / ... "una recomanació per millorar els nivells d’equitat educativa: enfortir els vincles entre l’escola i la llar"
La Catalunya 'laboriosa' és més per menys.
" en molts casos ha fet pràcticament imprescindible que la llar compti amb més d’un perceptor d’ingressos, "
... / ... "
els rols socials tradicionals no es veuen qüestionats pel fet que les dones participin en el mercat laboral o aportin un salari a la llar"
La Catalunya 'lliure' és més presonera.
" la creixent precarietat laboral dels joves, l’allargament del període formatiu, els canvis en els valors i comportaments dels membres de la llar (com per exemple el major respecte a la individualtitat) i les dificultats creixents per accedir a l’habitatge"
En el primer bloc s'analitza la evolució de les nos tres llars i la influència dels factors demogràfics i dels estructurals.
Seguint a Anton C. Kuijsten i Anton Oskamp (1991) es fa servir per mesura l'efecte
Demogràfic [ ED ] 
i pel que fa a l'Efecte Estructura [ EE ]
De les dades estudiades en resulta per exemple aquesta gràfica:
Ara be, particularment em resulten impactants aquestes dues combinades, la piràmide d'edats i la distribució geogràfica:
Aquesta ja la vaig aprofitar en la darrera entrada.
Gairebé no cal ésser doctor en ciències socials per veure'n clarament que com més lluny del ciment i dels urbanites , més cases amb dones velles, soles i rendes minses.
Quina mena de país no s'avergonyeix en provocar la pobresa i la misèria a les seves mares?
Les tan criticades polítiques Pujolianes de reequilibri territorial tenien fonament incontestable.
Si no fos perque en "Garçon" ens podria portar a la presó, avui més que mai pensaria en tota la xerrameca ( del cotxe oficial estant ) dels que ens roben el futur i ens dilapiden el present.
Es clar que com no volem passar per Can Brians, manifestem la nostra admiració més profunda per aquests magnífics gestors de la cosa pública que amb doble pressupost respecte al govern Pujol, han estat capaços de col.locar 539 amiguets, germans i parents , a tutti pleni i omplir els despatxos amb 180.000 funcionaris, mentres al carrer ens han fet a tots més pobres, ens estafen el finançament de la llei de la dependencia i a sobre ens tracten de babaus.
Cal moooolta intel.ligència fer fer-ne una així de grossa. !!!
Torneu a repassar les dades, els mapes, les conclusions i vigileu de reull les vostres carteres, car si en conserveu un ral ben segur us el fotran per eixugar la crisi.
Un jorn més, badar per les noticies del món i per diferents caus de la xarxa. A "España", de molt tant en tant és produeix un fenòmen micològic: "hi ha vida intel-ligent".
Malgrat amplies capes de la població gaudeixen de la polèmica futbolística com si es tractés del debat sobre la "Generació espontània",... malgrat això i d'altres "alegries" tan mesetàries, hi ha persones lúcides, intel.ligents i de discurs enriquidor.
Avui he deturat en el fantàstic blog d'en Manuel Conthe, enfant terrible de les exhuberants finances pàtries. En recomano particularment aquests dos escrits:
En honor seu, avui píndola musical més recargolada.
Riu avall i a propòsit de la 'vida inteligent' us proposo una lectura calmada del projecte BOINC acrònim per "Berkeley Open Infrastructure for Network Computing" extraordinari esforç col.laboratiu tipus grid computing on tothom pot participar.
Ens dona una visió diferent de la xarxa i les seves possibilitats.
Cas semblant és el d'aquest cercador tridimensional anomenat Search Cube i amb el que els resultats es presenten:
Vaja que en colors i en tres dimensions el mon és un 'èxtasi sensorial' i el nostre raonament evoluciona.
Anem aterrant que hi ha coses domèstiques que fan fredor i no necessàriament el fet que la economia entri en recessió, car ja fa mesos que tenim descomptada aquesta i d'altres que en venen al darrera.
Aquesta setmana el servei de publicacions del Departament d'Economia (Generalitat) ens ha lliurat el butlletí 'Nota d'economia 91 (2n. quadrimestre 2008)'. Si teniu una estona, paga la pena llegir-ne amb cura cada bloc.
Dedicat monograficament a la 'Economia de les llars' ens fa una radiografia a pèl.
Cent noranta dues pàgines que mereixen diversos comentaris per la cruesa de la realitat que mostren.
Així en destaco d'urgència tres gràfics ben clars:
En primer lloc un bocí on es veu clarament el drama de moltes persones grans [ En aquesta entrada també en parlo ] que viuen soles.
En segon trinco trinco, una fotografia de la nostra capacitat financera.
I en tercer la desfeta de la 'mesocracia' Pujoliana i el fracàs de la Catalunya 'social' Montillesca.
De fet hi trobareu dotzenes de punts per reflexionar i motius suficients per portar als tribunals més d'un gestor de la cosa pública.
Pareix que no els han ensenyat que això del 'be comú' no és exactament fotre-n's a tots per afavorir-ne uns quants.
Píndola esberlada per una realitat que corprèn.
Vissi d'arte, Tosca's aria from ToscaVissi d’arte, vissi d’amore, I lived for my art, I lived for love,non feci mai male ad anima viva! I never did harm to a living soul!Con man furtiva With a secret handquante miserie conobbi aiutai. I relieved as many misfortunes as I knew of.Sempre con fè sincera Always with true faithla mia preghiera my prayerai santi tabernacoli salì. rose to the holy shrines.Sempre con fè sincera Always with true faithdiedi fiori agl’altar. I gave flowers to the altar.Nell’ora del dolore In the hour of griefperchè, perchè, Signore, why, why, o Lord,perchè me ne rimuneri così? why do you reward me thus?Diedi gioielli della Madonna al manto, I gave jewels for the Madonna’s mantle,e diedi il canto agli astri, al ciel, and I gave my song to the stars, to heaven,che ne ridean più belli. which smiled with more beauty.Nell’ora del dolor In the hour of griefperchè, perchè, Signor, why, why, o Lord,ah, perchè me ne rimuneri così? ah, why do you reward me thus?
Ara fa uns dies algú de Tarragona estan em recomanava revisar el pensament de J.A. Shumpeter i de J.K. Galbraith.
Ambdós són grans economistes amb gran influència en el pensament contemporani. El primer, un xic sorneguer, ha estat font inesgotable pel mestre Fabià Estapé i les seves memorables lliçons d'economia recreativa els matins de Catalunya Radio. ( quan era la radio nacional de Catalunya i no exclusicament "la seva" ),.
D'ell he llegit amb atenció alguns escrits i conservo els dos volums anomenats "Capitalismo, socialismo y democracia" , títol premonitori ara que algun socialista impresentable malda per anar a refundar el capitalisme en aquella trobada de germanor demòcrata que encara no coneixem si és dirà G5, G8, G15, G20,.... embolica que fa fort.
D'en Galbraith volta per casa la traducció al castellà del 'Money', un repàs impagable sobre aquest concepte i les animalades que han arribat a fer els economistes i els governs.
Agafo dos exemples al vol de la prosa que gasten ambdos personatges.
Així Shumpeter desenvolupa en el segon volum la "Parte V. Bosquejo històrico de los partidos socialistas" i en el capitol XXVIII titolat "Las consecuencias de la guerra mundial" apunta:
"El atesoramiento en la depresión no es, por tanto, una auténtica excepción a nuestra afdirmación general que las decisiones de ahorrar dependen de las decisiones de invertir y las presuponen, si bien la inversa no es cierta, porque es notoriamente posible financiar una inversión mediante un préstamo bancario, en cuyo caso no hay siquiera lugar a hablar de ahorro de nadie."
Amb que s'ha financiat la roda expansiva del darrer deceni?
D'en Galbraith agafem aquesta entrada del capítol tercer titolat "III.Bancos":
"Hay tres progenitores del dinero: las Casas de la Moneda, las Secretarías del Tesoro o Ministerios de Hacienda - que son fuente de papel moneda-, y los Bancos de diversa clase."
Un capítol magnífic amb perles com:
"Desde entonces, ningún banquero ni siquiera los Rothschild o J Pierpont Morgan, han igualado a los Médicis en grandeza sustancialmente fomentada por el hecho de ser agentes fiscales de la Santa Sede"
i referencies a d'altres economistes com aquesta referida a John Stuart Mill :
"El valor o poder adquisitivo del dinero dependeen primer lugar de la de manda y de la oferta.... La oferta de dinero ... es todo el dinero en circulación en un momento dado... La demanda de dinero consiste una vez más, a todos los artículos ofrecidos en venta"
i aquesta altre d'un tal Alan Greenspan, substitut de Herbert Stein en la presidència del Consell d'Assessors Econòmics del president Nixon:
"Así cuando el genio de la inflación se ha escapado de la redoma, és un problema político muy espinoso encontrar la calibración particular y el tiempo más adecuado para frenar la aceleración de los premios de riesgo creados por la disminución de las rentas, sin abortar prematuramente la decadencia en los premios de riesgo generados por la inflación.
Esta claro que éste no es un camino político fácil de recorrer, pero es el camino que debemos seguir"
I ja posats a fer cites històriques recollirem aquella carta que esriu Jefferson a John Adams explicant el seu punt de vista sobre els bancs:
"Sempre he estat enemic dels bancs, no dels que descompten per diner en efectiu, ans d'aquells que posen el seu propi paper en circulació i d'aquesta manera expulsen el nostre diner."
Exactament que eren sino els CDO ?
La veritat que de cites històriques i pensaments notables en podem trobar de tota mena i color, moltes voltes amanits d'ironia ben fina.
Actualment hi ha a Catalunya diveros cenacles on la economia esdevé el 'leit motiv'. Avui en destaco un en particular per dues raons abaix exposades.
Aquest "club" s'anomena Grup Hayek en memòria de Friedrich Augustus von Hayek .
Puix que són gent de mentalitat oberta podreu trobar documents com aquest [Presentació de l’obra “Water for sale" ] o aquest altre [“Catalunya 3.0 serà global o no serà!”, Grup Hayek ]
Tanquem la pinzellada econòmica amb un petit lliscar sonor a fi d'embadalir les fúries.
