Castellano Català
Avui recuperem un vell adagi llatí [ antic, es clar] que diu així:
Blanditia, non imperio, fit dulcis Venus. ..... La tenerezza e non l'autoritarismo fanno nascere l'amore!. ..... La tendresa ans no l'autoritarisme fan nàixer l'amor!.
I perquè aquest pensament ?
Potser per la lectura recuperada d'un article publicat a l' European Accounting Review Vol. 18, No 4 667-695, 2009 titulat:
Efectivament un enunciat excel·lent per introduir el traball de recerca de David Naranjo-Gil, Victor S. Maas, i Frank G.H. Hartmann, amb interessants aportacions:
Malgrat aquest estudi es centra en uns perfils executius molt determinats ja podem apuntar que resulta extrapola-ble a moltes organitzacions on la resistència al canvi i a la innovació esdevé un mur quotidià.
Retornem a l'academicisme tot apuntant que :
Hi ha però un apriorisme necessari:
' ... adoption and use of new management systems requires that responsible managers recognize the need for innovation and initiate the necessary change (Bantel and Jackson, 1989; Elenkov et al., 2005) '
i diferents apropaments organitzatius a la realitat:
' Prospector-type organizations are characterized by their dynamism in seeking new market opportunities and their urge and capability to develop new products and to find creative new responses to suit customers’ demands.
Defender-type organizations, on the other hand, are more reactive than proactive market players. '
Els autors suggereixen apunts com:
Efectivament pareix que la edat i la persistència incrementen el conservadurisme i la resistència al canvi
El treball aporta un documentat estudi de camp i una extensa referència bibliogràfica que confirmen les hipòtesi de treball.
Cal, però, entendre que sempre és possible moure el món avui tot somiant el demà.

"Locus amoenus" wishes all its readers a very happy, healthy and prosperous 2010 and, why not, a promising new decade.
To our readers and advertisers, thank your for trusting us.
Vaja que moltes gràcies ... i rebeu els nostres millors desitjos !

Amb els meus millors desitjos de Pau, Salut i Prosperitat en l'esdevenidor.

Avui he rebut amb puntualitat "celestial" una nova comunicació de la Biblioteca Vaticana. Signada per Msgr. Cesare Pasini Prefecte d'aquesta venerable instituci, aporta una immensa alegria puix que llevat que el Món s'acabi abans, el proper 20 de setembre de 2010 és reobren al públic les seves cambres. [ ...the long-awaited day will be Monday, September 20, 2010. ].
Picture Biblioteca Vaticana
A diferència de les inauguracions i més fanfàrria dels nostres polítics habituals, el prefecte anuncia amb solemnitat els fets extraordinaris que preparen amb motiu d'aquesta magnífica re apertura:
" The answer is very simple: we will do nothing! We will open... with some excitement and trepidation, to be sure; but simply by returning to our “places of service” at the entrance, in the Admissions Office, in the Reading Rooms... "
[ La resposta és molt senzilla: anem a fer res! Anem a obrir ... amb certa emoció i por, sens dubte, però simplement per tornar als nostres llocs de servei "a l'entrada, a l'Oficina d'Admissions, a les sales de lectura ... "].
Com podeu comprendre, comparteixo plenament aquesta decisió de 'naturalitat' i de 'treball sense soroll' tan magre de trobar en les nostres societats opulente.
De tota manera si penseu que això és fruit d'una mentalitat retrògrada, traspasada,.... sens dubte aneu errats del tot.
La Biblioteca Vaticana col.labora activament en projectes web 2.0 i d'universalització del coneixement: " .... the Vatican Library became a member of the VIAF (Virtual International Authority File), an institution which has been entrusted with the task of creating an authority file for universal use, joining together the languages and scripts of the world’s different peoples. The Vatican Library now shares, within this institution, together with the Library of Congress, the Deutsche Nationalbibliothek, the Bibliothèque Nationale de France, and the On-line Computer Library Center (OCLC), all the practical and symbolic beauty of this initiative. We are proud to be involved in this initiative and, even more, encouraged by the unity and collaboration between peoples and cultures which it expresses. "
[ la Biblioteca Vaticana va esdevenir membre de la VIAF (Virtual Autoritat Internacional dels arxius), una institució a qui se li ha confiat la tasca de crear una Biblioteca d'aplicació universal, unint els idiomes i alfabets dels diferents pobles del món. La Biblioteca del Vaticà ara comparteix, dins d'aquesta institució, juntament amb la Biblioteca del Congrés, la Deutsche Nationalbibliothek, la Biblioteca Nacional de França, i l'On-line Computer Library Center (OCLC), tota la bellesa simbòlica i pràctica d'aquesta iniciativa. Estem orgullosos d'estar involucrats en aquesta iniciativa i, encara més, encoratjats per la unitat i la col.laboració entre els pobles i cultures que expressa. ]
Picture:Codice «De Siciliae Regno» del cardinale Nicolò d’Aragona, del secolo XIV. «Litterae ornatae» iniziali di capitolo. Nel testo, uso di inchiostri bruno e rosso. ASV, Arm. XXXV, 70, f. 6r
Res a veure aquest entusiasme cibernètic, amb els "seagulls" , les gavines, que albiraven els canvis enlairades en les grues que envoltaven les obres.
Vaja, aus carronyaires com caganers son els coloms de talaies locals.
La roda del món gira sense aturador.

Aquesta frase 'It's the economy, stupid' clarivident fou part de la tríada amb la que els 'supporters' de Bill Clinton esmorzaven cada matí l'any 1992.
Feia tot just sis anys que en Joan Majó havia plegat de Ministre d'Indústria i Energia re-convertidor de siderúrgies i drassanes.
Ara fa pocs dies, amb motiu del 10é Aniversari de Ciutadans Pel Canvi, el vàrem escoltar i en vàrem fruir a la Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet.
La conferència es titolà : Lluita contra la crisi i nou model econòmic.
Catalunya sempre ha proveit inteligència i seny a la Villa i Corte. En Joan Majo n'és un exemple clar i per això resulta un luxe agradós poder-lo escoltar en cercle íntim .
I cal destacar molt positivament que dedica la meitat del temps a analitzar els orígens d'aquesta crisi. L'altre meitat és per fer prospectiva, per marcar línies de futur.
Pel que fa a la diagnosi clínica una idea força clara: El context actual ha provocat la destrucció d'un milió i mig vora dos milions de llocs de treball en sectors econòmics vinculats a la construcció, auxiliars d'automoció, turisme 'low-cost'.
Aquests treballs 'amortitzats' ara no són recuperables en superar la actual situació. D'ací uns anys NO tornara a haver-hi ocupació per aquest cantó. Ergo hem d''inventar' un milió i mig o dos milions d'ocupacions ara inexistents.
Segona idea força a destacar. Avui el gruix de població afectada és sobretot jove i masculina a diferència de la seva etapa ministerial.
Així no resulta viable un programa de prejubilacions o de plans d'ocupació 'transitoris' per facilitar arribar a la edat de jubilació.
Encara que la diagnosi aporta altres píndoles excel·lents deixeu-nos anar a la terapèutica.
Aquesta passa no per examinar la Oferta present, ans al contrari per preguntar per la Demanada futura. Val a dir examinar quins 'clusters' seràn en els propers anys inductors d'ocupació.
En la seva opinió cal parar atenció a aquestes quatre línies:
- Tecnologies de la informació.
- Canvi de model energètic - econòmic. Enfocat al canvi de consum.
- Reconversió del sector automòbil /eficiència energètica /estalvi / canvi del motor de explosió.
- Atenció directe a les persones
Deixem al lector la reflexió detallada i avancem en aquesta prospectiva per parlar de la estimulació dels llocs de treball i es clar de la reconversió a temps de les persones ( sempre hi ha persones darrera les estadístiques fredes ! ).
El reciclatge ha de ser triple i requereix polítiques actives amb dotació pressupostaria suficient.
1 Coneixements
2 Habilitats
3 Actitud
En definitiva en els propers anys canviarà la forma i el contingut del treball. Sortim de la societat industrial ( avui ja només un 20% del total) i anem a un model productiu nou. Implica deslocalització i atemporalització.
Per això, un contracte de treball que és avui un contracte de lloguer de temps, esdevindrà en el futur un contracte de prestació de servei, no importa on ni en quin horari.
Possiblement superarem la necessitat de treballar plegats, en horaris rígids, amb desplaçaments simultanis.
Això tindrà grans implicacions en la mobilitat, qualitat de vida, conciliació de la vida familiar, requeriment d'espai de treball. etc.
Com apunta un dels presents un retorn al model menestral ( actualitzat per la tecnologia ) després d'anys sota el jou del model fordista. Un model suis de poc i bo versus molt i dolent.
La potència rau en el coneixement i el valor afegit.
Es clar que el temps fuig i queden incògnites per reflexionar
Com sempre recordeu que el consens de diagnòstic NO implica consens en la terapèutica.
I avui la nostra societat és curulla de mediocritat i mancada d'ambició col.lectiva.
Píndola tecnològica.

Si avui és dijous i darrer dijous de mes, això és Cava & Twitts. Dedicat a la xarxa i a la solidaritat 2.0.
Una primera aproximació dels ponents destaca a Catalunya, 7.500 entintats treballant al tercer sector de caire social.
Hi ha una certa similitud amb la societat general pel que fa a la immersió en eines 2.0 encara que aquesta entrada és fruit d'un procés reflexiu. Hi ha un convenciment total en l'increment d'eficiència i productivitat induïda per l'us intensiu de canals 2.0 .
Com sempre, resulta una oportunitat que pot amplificar el treball 'in situ' i també la sensibilització i ampliació de la xarxa de partícips al lloc d'origen.
Hi ha un canvi de 360 graus en la comunicació i difusió, car és la pròpia comunitat de la xarxa qui avalua i amplifica la tasca i les pròpies organitzacions.
Malgrat aquesta exigència externa, en general, resulten poc crítiques amb les administracions que els subvencionen i alhora provoquen desastres que la ONG procura endreçar.
Tres-centes persones aplegades per escoltar i debatre una realitat sòlida.
Ara ja som vora dimarts, primer dia de desembre i malauradament la meva ciutat torna a ser noticia car a Mauritània hi ha incertessa sobre tres persones, una d'elles clarament arrelada a Santa Coloma de Gramenet.
Tot confiant que es resolgui positivament, treballem mentrestant per oferir esperança ací.
Els nous catalans hi són per quedar-se i cal que fem camí plegats.
Potser per això diumenge a la tarda s'aplegà un grapat de persones a la Parròquia de Santa Coloma i amb molt d'interès es presentà el Pla Pastoral pel proper bienni.
El tercer punt directament parla dels nous catalans.
![]() |
| De Blogger Pictures |
Moltes iniciatives per una realitat complexa.
Píndola de colors

Text integre d'una [ entrada ] que subscric totalment. Gràcies professor Enric.
Ja era hora que es produís una resposta unitària davant l’agressió que pot patir Catalunya amb la sentència del Tribunal Constitucional.
Per això considero lloable aquesta decisió comuna de dotze diaris del meu país i m’hi adhereixo.
Encara que penso que l’Estatut és limitat i molt millorable, és el que van votar els ciutadans en el referèndum de 2006, la seva legitimitat no pot ser discutida per un grapat de magistrats ancorats en el passat de l’Espanya dels cacics i els tirans.
L’única solució és l’alliberament definitiu de les cadenes d’un Estat que oprimeix i no comprèn les diferències.

Picture Poesia del momento
LA DIGNITAT DE CATALUNYA (extret del diari AVUI)
Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.
L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.
Píndola amb somni

Horabaixa al Cap i Casal, escolto i guaito tot parant atenció als mots que esculpeixen una realitat nostra poc agradosa.
Fatima Diallo explica com senegalesa, que cal tenir valor, ningú és millor que ningú, i per això cal tindre consciència i fer valdre els seus propis drets.
Malgrat que en moltes llars potser no hi ha agressions físiques però si es mantenen actituds medievals, amb l'home aportant cèntims però gairebé cap pro activitat en les tasques de la llar.
Shabana Chohdary, s'explica pel que fa al subcontinent dels set rius ( India, Pakistà, Bangladesh, ...).
Al Punjab, era habitual no deixar estudiar les noies i fer-les casar molt joves ( catorze o quinze anys ) .
Avui però les coses canvien ràpidament i especialment a les capitals s'ha avançat en termes d'europeització i autonomia personal de les dones.
Als pobles, a pagés, dissortadament el temps avança molt lentament i la tradició de viure a casa dels sogres frena la modernització.
Tanmateix hi ha una progressió en l'afany de fer estudiar les noies. Els nous catalans originaris del Punjab son majoritàriament molt tradicionals i resistents a la plena incorporació de la dona a la vida social i cultural.
Latifa El Hassani, marroquina de naixement i catalana per voluntat apunta la universalitat del jou sobre la població femenina.
Més enllà de la religió, la cultura, els codis morals, cal examinar la veritable naturalesa de les desigualtats de les relacions entre homes i dones.
En el decurs del 2009, 49 dones han mort a l'Estat i milers de dones pateixen en silenci violència de gènere.
Per això la responsabilitat és de tots.
Hi ha una gran invisibilitat que dificulta apropar-hi solucions i fins un 30 % de les denúncies corresponen a nouvingudes.
Posiblement les estructures patriarcals i les pors fan més difícil una reacció més aclaparadora. Una torrentada de dades i mesures farceixen un documentat diagnòstic.
Gojan aporta una visió Armènia sobre aquesta realitat amb les mateixes coordenades universals: por, vergonya, desconeixement, pobresa de recursos econòmics, feblesa legal.
Les relacions desiguals condicionen les dones i la administració tot just comença a al.laborar mesures per abordar globalment aquesta situació.
Breus apunts per una trobada que s'afegeix als milers d'aquests dies.
Hi ha moltes persones treballant activament per bastir un Món millor.
Píndola amb futur.
L'any 1847 s'estrenà al Gran Teatre del Liceu una magnífica òpera de Vicenzo Bellini "Casta Diva". Santa Coloma de Gramenet té l'any 2009 nova sacerdotessa que ens guii com poble.
Picture wikipèdia
De fet la primera volta fou un 26 de desembre de 1831 al Teatre de la Scala de Milà.
Drama extraordinari que explica un triangle amorós, la història d'un poble i els dubtes per castigar la traïció.
Norma, jove culte i intel·ligent gran sacerdotessa, filla del druida Oreveso, estima en secret al procònsol Pollione .
Aquest però té el cor donat a Adalgisa ( nascuda a Huelva ? ) i Norma és debat entre l'oblit i la venjança.
Destruir Roma, aniquilar al Cèsar i la seva cort de Patricis o be calmar al propi poble i salvar la vida del procònsol.
Així davant del roure sagrat, la nostre protagonista ens declama:
aria
cabaletta
Quina tensió emocional !
El cor trencat i l'ànima inquieta d'una dona en un paper difícil, molt difícil. Al bell mig d'un poble curull d'esperances però també de destrucció i guerra.
Heus ací dues interpretacions magistrals:
1. Una dona d'avui
2. Una dona d'ahir
i es clar, si l'italià us resulta poc habitual, heus ací una traducció prou reeixida a un idioma més universal
Casta Diva, che inargenti O pure Goddess, who silverqueste sacre antiche piante, These sacred ancient plants,a noi volgi il bel sembiante Turn thy beautiful semblance on us senza nube e senza vel... Unclouded and unveiled... Tempra, o Diva, Temper, o Goddess,tempra tu de’ cori ardenti The brave zealtempra ancora lo zelo audace, Of the ardent spirits,spargi in terra quella pace Scatter on the earth the peace che regnar tu fai nel ciel... Thou make reign in the sky...
Ben segur que a Santa Coloma de Gramenet la LLuna ens guaitarà amb especial cura.
Només per als teus ulls. Tinc la ferma convicció que les coses s'han de fruir en 'versió original' i que el cap el tenim per pensar per naltros mateixos.
Picture Fotos
El meu pas jovenívol per la JOC / JOBAC colomenca ha esculpit aquesta empremta en el meu caràcter. Aquell lema del 'veure, jutjar i actuar' és avui vàlid i radicalment necessari.
Pareix prudent facilitar que hom també jutgi de 'motu propi' les meves aportacions a la xarxa.
Heus ací un llistat exhaustiu d'aquest espai anomenat 'Locus amoenus' , títol que com podeu comprendre no vol insinuar quelcom com 'Boig amoïnat' .
Cada entrada queda registrada amb hipervincle a la pàgina original, detall de la data de publicació ( format any + mes + dia ) i una petita classificació sobre el 'leit-motiv'.
Picture annyas En tot cas i abans del detall , gràcies per llegir-me i encara més per la vostra benevolència en endolcir aquest espai
| Id | Data | Títol | Tema |
| 1 | 20080324 | A propòsit del títol | Calaix de sastre |
| 2 | 20080331 | Priapisme i tremp colomenc | Calaix de sastre |
| 3 | 20080401 | Memòria ... | Santa Coloma de Gnet |
| 4 | 20080406 | De salzes i pollancres vora el riu ... | Santa Coloma de Gnet |
| 5 | 20080408 | Jorn joliu,... consciència de pau i serenor | Calaix de sastre |
| 6 | 20080412 | Prosperitat i violència, .... del conflicte a la concòrdia ciutadana. | Santa Coloma de Gnet |
| 7 | 20080417 | Jean Jacques Rousseau .. o la bondat colomenca | Santa Coloma de Gnet |
| 8 | 20080419 | Civis Romanus sum ... a propòsit dels agents cívic | Santa Coloma de Gnet |
| 9 | 20080427 | Obra pública,... che diavolo fai? | Santa Coloma de Gnet |
| 10 | 20080502 | Tot recordant Príap | Alcalde |
| 11 | 20080511 | Quo Vadis ... Santa Coloma ? | Alcalde |
| 12 | 20080516 | Propostes I | Santa Coloma de Gnet |
| 13 | 20080524 | Propostes II | Santa Coloma de Gnet |
| 14 | 20089629 | El minotaure, la fi de l'oasi català | Calaix de sastre |
| 15 | 20080719 | Alè [ Breath ] | Calaix de sastre |
| 16 | 20080720 | Columba nigra ... columba livia | Alcalde |
| 17 | 20080726 | To be a consultant,... What's this ? | Calaix de sastre |
| 18 | 20080827 | Obra pública,... che diavolo fai? - II - | Alcalde |
| 19 | 20080831 | Blog Day | Santa Coloma de Gnet |
| 20 | 20080907 | Pos festum ... via crucis | Alcalde |
| 21 | 20080913 | 529 Eur ... dignitat colomenca | CDC |
| 22 | 20080920 | Premis Blocs Catalunya 2008 | Calaix de sastre |
| 23 | 20080928 | [Des de 41º.07º latitud N. i 1º16º longitud E.] | Calaix de sastre |
| 24 | 20081004 | L'ensenyament es dessagna | Santa Coloma de Gnet |
| 25 | 20081008 | Làmines de Pyrgi | Alcalde |
| 26 | 20081011 | Next step ... | Calaix de sastre |
| 27 | 20081015 | 8.000 up and smile | Calaix de sastre |
| 28 | 20081016 | La gazza ladra | Calaix de sastre |
| 29 | 20081018 | Coloms d'esperança | CDC |
| 30 | 20081025 | Can Zam... respostes | Santa Coloma de Gnet |
| 31 | 20081028 | Xifres i persones | Calaix de sastre |
| 32 | 20081029 | Arribar a misses dites | Calaix de sastre |
| 33 | 20081030 | Shumpeter, Galbraith i la roda del món | Calaix de sastre |
| 34 | 20081101 | Up and Down | Calaix de sastre |
| 35 | 20081103 | 1. Landscape, skyline, ... massa ciment i poca humanitat | Santa Coloma de Gnet |
| 36 | 20081105 | 3. L'avia Montserrat | Santa Coloma de Gnet |
| 37 | 20081107 | 5. El gap social | Calaix de sastre |
| 38 | 20081108 | 6. De quin color vols la xocolata ? | Calaix de sastre |
| 39 | 20081111 | 9. Parlem de feina ? ... | Calaix de sastre |
| 40 | 20081114 | Istanbul Catalonia ... yes we can | Calaix de sastre |
| 41 | 20081117 | Amb proïsme | Calaix de sastre |
| 42 | 20081119 | La Bastida o com especular amb carnet del PSC | Alcalde |
| 43 | 20081123 | La Bastida ... encara | Santa Coloma de Gnet |
| 44 | 20081127 | La nostre Catedral | Santa Coloma de Gnet |
| 45 | 20081201 | Lundi on va s'amuser | Calaix de sastre |
| 46 | 20081202 | Cristòfol, 'Doctor Il.luminatust' est | Calaix de sastre |
| 47 | 20081205 | Dijous ... l'equilibri cec | Calaix de sastre |
| 48 | 20081206 | La Bastida... la estafa continua ! | Alcalde |
| 49 | 20081211 | Malawi ... pun t i seguit | Calaix de sastre |
| 50 | 20081213 | Ens han robat un somriure | Santa Coloma de Gnet |
| 51 | 20081216 | Especial Montilla.... vivere e non amar | Calaix de sastre |
| 52 | 20081216 | Especial Montilla (II) ... la bigamia trencada | Calaix de sastre |
| 53 | 20081217 | Especial Montilla ( III ).... esclavo y amo | Calaix de sastre |
| 54 | 20081219 | Especial Montilla ( IV ) .... agonia i ironia | Calaix de sastre |
| 55 | 20081220 | Especial Montilla i (V )... l'Hermes Trismegist català | Calaix de sastre |
| 56 | 20081224 | Best wishes... believing in the present, trusting on the future | Calaix de sastre |
| 57 | 20081226 | De Santa Coloma al món | Santa Coloma de Gnet |
| 58 | 20090101 | 0901 Un pensament harmònic | Calaix de sastre |
| 59 | 20090102 | 0910 Cuba i | Calaix de sastre |
| 60 | 20090105 | Genpuku i Dokimasia | Calaix de sastre |
| 61 | 20090109 | 6.000 LLibres i una crisi. | Calaix de sastre |
| 62 | 20090111 | Carminum I, 11 ( Carpe diem ) | Calaix de sastre |
| 63 | 20091113 | Was darf ich hoffen? | Calaix de sastre |
| 64 | 20090120 | Romeva & Guardans | CDC |
| 65 | 20090124 | Cal Sebastià... locus amoenus colomenc | Santa Coloma de Gnet |
| 66 | 20090208 | És fosc. Començo a caminar... | Santa Coloma de Gnet |
| 67 | 20090307 | Sal gruixuda | Santa Coloma de Gnet |
| 68 | 20090331 | Sebastià, in memoriam | Santa Coloma de Gnet |
| 69 | 20090414 | Biblioteca d'Alexandria | Calaix de sastre |
| 70 | 20090417 | Prospectiva ...digital | Calaix de sastre |
| 71 | 20090421 | Inter comunicació digital ..... | Calaix de sastre |
| 72 | 20090423 | Sant Jordi 2009 | Santa Coloma de Gnet |
| 73 | 20090424 | Cool sophistication | Calaix de sastre |
| 74 | 20090426 | Les pleurs | Santa Coloma de Gnet |
| 75 | 20090501 | Saber estar ( I ) >>> [ Mozart i Salieri ] | Alcalde |
| 76 | 20090502 | La foresta colomenca ... | Alcalde |
| 77 | 20090510 | Grasroots ... Europa 2009 ( II ) | Santa Coloma de Gnet |
| 78 | 20090517 | Parlem clar | Calaix de sastre |
| 79 | 20090520 | Un petit detall | Calaix de sastre |
| 80 | 20090521 | 46 % and growing up..... Can Solei | Santa Coloma de Gnet |
| 81 | 20090603 | Anacronisme viu | Santa Coloma de Gnet |
| 82 | 20090604 | xiuxiueig i arpegis | Calaix de sastre |
| 83 | 20090607 | tic tac, tic tac, tic tac, ..... CAT | Calaix de sastre |
| 84 | 20090607 | EU 09 ...Elections (I I) | Santa Coloma de Gnet |
| 85 | 20090608 | Questió de cicles .. | Calaix de sastre |
| 86 | 20090612 | Eudaimonia i eupatia | Santa Coloma de Gnet |
| 87 | 20090614 | Treue und Ehrlichkeit | Santa Coloma de Gnet |
| 88 | 20090619 | Veu d'Àngel ... | Calaix de sastre |
| 89 | 20090622 | Sant Joan 2009 | Calaix de sastre |
| 90 | 20090624 | VALEC | Calaix de sastre |
| 91 | 20090628 | Diables ... i bruixes | Santa Coloma de Gnet |
| 92 | 20090701 | Convergència Solidària | CDC |
| 93 | 20090707 | Jamaica ... somriure i felicitat | Calaix de sastre |
| 94 | 20090712 | Self - Paranoia | Calaix de sastre |
| 95 | 20090714 | El cor trencat i la esquena sagnant | Calaix de sastre |
| 96 | 20090716 | Dos any d'esperança | Santa Coloma de Gnet |
| 97 | 20090718 | Turons metropolitans ( I ) ... a peu dret | Santa Coloma de Gnet |
| 98 | 20090801 | Brossa i nosa | Calaix de sastre |
| 99 | 20090807 | Montserrat ... | Santa Coloma de Gnet |
| 100 | 20090817 | Horabaixa a l'Hort de Sant Cebrià. | Calaix de sastre |
| 101 | 20090822 | Qüestions marines | Calaix de sastre |
| 102 | 20090825 | Salve Bartomeu ... i bones festes | Alcalde |
| 103 | 20090830 | Blog day | Calaix de sastre |
| 104 | 20090901 | 9 8 7 De Sant Lleïr o Lliceri, bisbe de Coserans (s. VI). | Calaix de sastre |
| 105 | 20090904 | Qüestió de lletres | Calaix de sastre |
| 106 | 20090905 | Colla de Diables, 25 [ vint-i-cinc] | Santa Coloma de Gnet |
| 107 | 20090912 | El pati del taronger | Santa Coloma de Gnet |
| 108 | 20090913 | Panorama de tardor | Santa Coloma de Gnet |
| 109 | 20090919 | DLP 2009 | Calaix de sastre |
| 110 | 20091104 | Parlem d'IVA ( VAT taxation) | Calaix de sastre |
| 111 | 20091113 | La gallina ... a la cazuela ! | Calaix de sastre |
| 112 | 20091116 | Només per als teus ulls.... | Calaix de sastre |
I no oblideu: "Nulla dies sine linea"
Píndola narcisista.