Locus amoenus

Obra pública,... che diavolo fai?

27/04/2008

LLegit a 'Il gazzettino' en el suplement 'di Venezia' el venerdi 25 aprile 2008.

"Riuscito il primo test d'illuminazione sul Ponte di Calatrava .

Qualcuno lo aveva visto illuminato a Margherita in fase di collaudo ed era rimasto piacevolmente sorpreso.
../...
Mercoledì sera il Comune ha effettuato il primo test d'illuminazione (nella foto) e l'effetto, con i gradini in vetro opalino quasi completamente montati, è ugualmente magico.
A spezzare questa magia sono però i dati della dura realtà, che ci recorda quanti anni (12) sono passati dall'annuncio della sua costruzione e quanti soldi (14 milioni invece di 5 ) sono stati spesi rispetto al previsto.
.. / ..."

Sens dubte, el somriure malèvol que il.lumina la cara del amable lector colomenc, és fruit d'un 'dejà vú' , d'un reconeixement d'impromta atàvica en la inversió pública dels tributs esquilats al poble.

Benvingut a l'apassionant món de la etologia (que no escatologia ) de la obra pública.

Sembla força documentat que el paio protagonista de la noticia es a la arquitectura el que el rat penat brasiler als ramats de vaques ... De fet les desviacions en obres hispàniques han estat també d'antologia enciclopèdica i a casa donem gràcies que cap polític pensà fins avui encarregar-li enllestir la Sagrada Família.


Deixant de banda el personatge i les polèmiques suscitades per aquest projecte a la antiga 'Sereníssima república' vull aprofitar l'anècdota pueril per aterrar a casa nostra i donar un cop d'ull a allò que es diu i allò que es fa. Això en economia de la cosa públic es diu Pressupost aprovat, pressupost executat.

Les paraules dels polítics són com l'alcohol d'un bon Penedes, s'esvaeixen ràpidament, el pressupost fa la feina dels tanins són el posi, el color, la textura i la intensitat de l'acció pública.

Ara bé, el pressupost es sobretot un recosit, un estira i arronsa inicial ment d'interessos interns dels que manen (qualsevol 'tripartit' és per sucar-hi pa i algun mono partit, també ) i posteriorment d'interessos externs i concessions clientelars.
Trist, matusser però curt i ras, una macedònia on l'interès comú fa com el sucre .. endolceix i 'harmonitza'.

Un cop aprovat en sessió solemne. (!) és el contracte públic entre administradors i administrats, i la seva execució ens dona pistes cabdals, de la serietat, professionalitat i dedicació dels servidors de la cosa pública.

Cal recordar que malgrat hi ha circumstàncies atenuants o extraordinàries (conjuntura econòmica) els ajuntaments no són lliurats a un mercat lliure de competència ferotge. Val a dir, aquí no te sentit la clàssica anotació en la memòria dels comptes anuals on les societats mercantils desgranen les dificultats del mercat i la necessitat d'excedir despesa tot minvant ingressos i vendes.


Quina és, doncs, la execució dels pressupostos municipals ? Quines on les desviacions ? i perquè es produeixen?
D'altra banda .. són evitables? es prenen mesures correctores?

Preguntes de nivell bàsic que deixem obertes a la tafaneria colomenca i als savis doctors de la ciència econòmica.

A continuació i en benefici de la nostra plutocràcia local cal apuntar que:

1. En èpoques recents és premia reiteradament els pitjors gestors d'administracions locals, els que havien malbaratat més recursos i provocat més dèficit públic, amb amnisties pressupostàries per 'ordeno y mando' ministerial (En temps d'un 'gerro xinés' anomenat Felipe Gonzàlez i Màrquez)

2. Pel que fa a la nostrada Santa Coloma de Gramenet ( amb 'e' i sense altres nomenclatures illetrades, irreverents, indocumentats o senzillament malintencionats), cal dir que te unes fonts d'ingressos inferiors al pro mig.

3. En tercer lloc, la burgesia benestant, il·lustrada i de bossa plena, és a casa nostra be pròfuga be inexistent i per tant els pròcers públics, els factòtums filantrops que en altres poblacions han neutralitzat ineptituds i mediocritats, no estan disponibles a Santa Coloma de Gramenet. (amb 'e' ).

4. La democràcia colomenca ha estat 'imperfecta' fruit d'una oposició que be representa la escissió perpètua, be és acòlita del doctor 'No', be ha estat emmudida sota tutela 'siciliana'. I sense oposició forta, serena i constructiva hi ha una hipòtesi que ens diu que la desviació en la execució te tendència marginal a l'increment.

Ja apuntava els anys 70 el notable economista Assar Lindbeck en la seva obra 'Inequality and redistribution policy issues' , paper for the Directorate for scientific affairs, OECD, París "Endogenous politicians and the theory of economic policy", el fet que hem de considerar els polítics i els seus assessors com variables endògenes en qualsevulla recomanació de política econòmica.

Acabem però amb un pensament gentil: malgrat la ruïna econòmica, la ineficiència de la assignació de recursos, de la dilació en el temps en la execució pràctica, els ciutadans de la Sereníssima gaudiran (juny ?) d'un excel.lent pont de disseny en el que cada esglaó valdrà el seu pes en or.
A quest gaudi actual els colomenc podem esmentar les magnífiques i sereníssimes escales mecàniques de reflex argentat. S'admeten juguesques obre quina obra serà més longeva : el pont venecià, les escales colomenques.
Rien va plus !