Castellano Català
Castellano Català
1. Benvolgut Cristòfol Josep Bordes i Figuerola.
Príap és (un dels personatges de Beduí del Metropolità Llegint) una divinitat, com ja sap, teogònica de la Grècia Clàssica. Dins la selva d’orígens, sembla que és d’arribada tardana en l’imaginari grec, hom diu de Frígia. Se’l va considerar Déu dels jardins. Els jardins en la teogonia grega era l’utòpic d’una altra divinitat molt relacionada amb l’atracció sexual, Eros, pels romans Cupido. Afrodita pel que sembla el va infantar -deessa relacionada amb l’amor, més ben dit de l’atracció sexual, i en concret de la bellesa- a Príap. Príap pel que sembla la natura teogònica no li va ser generosa. Rebutjat per la nimfa Lotis per petit i lleig, però dotat d’un gran fal·lus, la va perseguir per tot l’univers. Els Déus compadits pel suplici de la pobra nimfa la van convertir en l’arbre de Lotus -probablement l’arbre de la vida- Príap esperonat va fugir.
Us dedico uns versos del cant setè de l’Atlàntida del nostrat.
Mare dels déus, oh Grècia!, tu dormies,
com Venus per les ones bressolada,
aquella nit terrible, i res senties
del tro i eixordadores harmonies
amb què fóra l’Atlàntida enfonsada.
Mes, com mantell de setí blau trossada,
la mar, que encara amb dos replecs t’abriga,
te mostrà nua al cel i et despertares;
i als raigs de la celístia tremolosos,
i de la lluna amiga,
tos tendres ulls, encara somniosos,
vers l’hort de les Hespèrides girares.
Llavors per tes arenes
rodolaren set càntigues sonores,
com de gentils sirenes
que sos amors i penes
a sospirar vinguessen a tes vores.
2. I encara més avall proclama:
" Com en camp de violes l’englantina,
só de totes les illes la regina;
mes, ahir vespre, llesta,
a un auguri de pròxima tempesta,
del mar de Mirtos m’abriguí en les cales
que amb mos perfums emmelo;
i recollint les ales,
per sempre aquí mes àncores arrelo."
Ingualable poeta el de Folgueroles
3. A part de l'"Elite del Poder" de Wright Mills, obra ja clàssica de la sociologia de les èlits, a casa nostra tenim un de molt recomenable "L'Oasi català" de Pere Cullell i Andreu Farràs. També un altra però molt tècnic, difícil de trobar, comprat en el Madrid més democràtic i memorable, Élites políticas y centros de extracción en España, 1938-1957 del CIS. També, en un altre ordre, el nostre Ferran Torrent, Societat limitada. No té pèrdua. Tots el "trepitjocs" dels partits, la construcció i el futbol. Un fresc recomanable per entendre la dinàmica del poder i el diner.
Un altra per entendre la possessió de l'espai i els privilegis de classe, "Las buenas familias de Barcelona", fet per un antropòleg nord-americà, fa anys, relacionat amb una de les descendents de la família "patricia" del patrimoni Gaudià. De totes maneres èlits hi ha per tots els gustos: èlits de barri, locals, municipals, autonòmiques, estatals, europeees, globals. Ara bé, no totes tenen els ressorts de l'assignació del privilegi i l'autoritat.
Priap.
4. Aprofitarem encara Rigoletto:
"E fama e gloria, potenza e trono.
Terrene, fragili cose qui sono."
"La fama, la gloria, el poder y el trono, son cosas frágiles y pasajeras"
Contrapunt a la amable col.lecció documental proposada amablement per "Principe Azul".
Convergeixo en les raons que exposa i confio que en un futur no gaire llunya, sia posible que participem en fer la descripció taxonòmica, negre sobre blanc, de les nostres elits locals i les seves particulars "succesfull histories".
Trobo dignes de gourmet refinat algunes 'vides exemplars', meteors incandescents que viatgen del marxisme a l'infinit.
