El minotaure, la fi de l'oasi català
29/06/2008
Avui carrers a ciutats i vil.les de Catalunya llueixen a les balconades:
* Banderes espanyoles
* Banderes espanyoles (amb escut constitucional)
* Banderes espanyoles (amb brau osborne)
* Banderes espanyoles (amb àliga pretèrita)
Sense complexos, sense embuts, la brama i l'orgull 'eggs pañol' , s'exhibeix impúdicament. S'ensuma la victòria a l'esport i s'ensuma la victòria fora de l'esport.
És la fi de l'oasi català, de la pau social, del miratge de bonhomia que la "pax pujoliana" escampà arreu del territori.
Desvetllats els dimonis independentistes en el 'souffle' estatutari, avui hi ha catalans amb pressa per trencar, esberla, xerracar. I hi ha catalans amb pressa per enganxar, diluir, harmonitzar.
Les bèsties, les ganes de sang, la ignorància , la estultícia, la mediocritat, la intolerància extrema són macedònia explosiva de mal explicar i pitjor acabar.
Hui bosses dels fills dels 'emigrants interiors' són carn del neoespanyolisme des acomplexat i llevat pel futur racisme vers els 'emigrants exteriors'.
A l'altre banda la cursa per esdevindre més i més esencialista, no te fí i els postulats més abominables del nacionalisme més excloent van prenen forma mentrés s'omplen la boca d'independentisme tronat.
Fins ara, grupúsculs enfrontats enmig d'una munió de gent pacífica a qui no agrada cridar.
De mica en mica, però, l'univers mitològic de la 'nueva España' guanya adeptes 'henchidos de orgullo y satisfacción' i en el cup radical fermenta l'odi a la 'España sin fin'.
Més enllà de l'oasi, ... desert, sorra, sol de justícia, escurçons i un futur incert. El triomf de l'aznarisme més capetovetònic amara el zapaterisme del somriure i el copet a l'esquena.
Certament ha cimentat el dit atàvic "antes roja que rota" i avui 'roja y bermeja' part de la ciutadania catalana traurà pit de pollastre amb cervell de gallina. Qüestió d'ous sense dubte.
Serà tronada d'estiu ?
Castellano Català 
