Castellano Català
Castellano Català
Ara fa uns dies algú de Tarragona estan em recomanava revisar el pensament de J.A. Shumpeter i de J.K. Galbraith.
Ambdós són grans economistes amb gran influència en el pensament contemporani. El primer, un xic sorneguer, ha estat font inesgotable pel mestre Fabià Estapé i les seves memorables lliçons d'economia recreativa els matins de Catalunya Radio. ( quan era la radio nacional de Catalunya i no exclusicament "la seva" ),.
D'ell he llegit amb atenció alguns escrits i conservo els dos volums anomenats "Capitalismo, socialismo y democracia" , títol premonitori ara que algun socialista impresentable malda per anar a refundar el capitalisme en aquella trobada de germanor demòcrata que encara no coneixem si és dirà G5, G8, G15, G20,.... embolica que fa fort.
D'en Galbraith volta per casa la traducció al castellà del 'Money', un repàs impagable sobre aquest concepte i les animalades que han arribat a fer els economistes i els governs.
Agafo dos exemples al vol de la prosa que gasten ambdos personatges.
Així Shumpeter desenvolupa en el segon volum la "Parte V. Bosquejo històrico de los partidos socialistas" i en el capitol XXVIII titolat "Las consecuencias de la guerra mundial" apunta:
"El atesoramiento en la depresión no es, por tanto, una auténtica excepción a nuestra afdirmación general que las decisiones de ahorrar dependen de las decisiones de invertir y las presuponen, si bien la inversa no es cierta, porque es notoriamente posible financiar una inversión mediante un préstamo bancario, en cuyo caso no hay siquiera lugar a hablar de ahorro de nadie."
Amb que s'ha financiat la roda expansiva del darrer deceni?
D'en Galbraith agafem aquesta entrada del capítol tercer titolat "III.Bancos":
"Hay tres progenitores del dinero: las Casas de la Moneda, las Secretarías del Tesoro o Ministerios de Hacienda - que son fuente de papel moneda-, y los Bancos de diversa clase."
Un capítol magnífic amb perles com:
"Desde entonces, ningún banquero ni siquiera los Rothschild o J Pierpont Morgan, han igualado a los Médicis en grandeza sustancialmente fomentada por el hecho de ser agentes fiscales de la Santa Sede"
i referencies a d'altres economistes com aquesta referida a John Stuart Mill :
"El valor o poder adquisitivo del dinero dependeen primer lugar de la de manda y de la oferta.... La oferta de dinero ... es todo el dinero en circulación en un momento dado... La demanda de dinero consiste una vez más, a todos los artículos ofrecidos en venta"
i aquesta altre d'un tal Alan Greenspan, substitut de Herbert Stein en la presidència del Consell d'Assessors Econòmics del president Nixon:
"Así cuando el genio de la inflación se ha escapado de la redoma, és un problema político muy espinoso encontrar la calibración particular y el tiempo más adecuado para frenar la aceleración de los premios de riesgo creados por la disminución de las rentas, sin abortar prematuramente la decadencia en los premios de riesgo generados por la inflación.
Esta claro que éste no es un camino político fácil de recorrer, pero es el camino que debemos seguir"
I ja posats a fer cites històriques recollirem aquella carta que esriu Jefferson a John Adams explicant el seu punt de vista sobre els bancs:
"Sempre he estat enemic dels bancs, no dels que descompten per diner en efectiu, ans d'aquells que posen el seu propi paper en circulació i d'aquesta manera expulsen el nostre diner."
Exactament que eren sino els CDO ?
La veritat que de cites històriques i pensaments notables en podem trobar de tota mena i color, moltes voltes amanits d'ironia ben fina.
Actualment hi ha a Catalunya diveros cenacles on la economia esdevé el 'leit motiv'. Avui en destaco un en particular per dues raons abaix exposades.
Aquest "club" s'anomena Grup Hayek en memòria de Friedrich Augustus von Hayek .
Puix que són gent de mentalitat oberta podreu trobar documents com aquest [Presentació de l’obra “Water for sale" ] o aquest altre [“Catalunya 3.0 serà global o no serà!”, Grup Hayek ]
Tanquem la pinzellada econòmica amb un petit lliscar sonor a fi d'embadalir les fúries.
