Castellano Català
Castellano Català Arreu de Santa Coloma creix la indignació, el neguit, la incrèdula ràbia, la impotència més pregona.
El nostre "Juli Cèsar" particular i tota la seva cort de "patricis" i llepes sen's venen un dels set turons de la nostra ciutat eterna.
Emulant al 'bigotón' de les Açores, als Zaplanas i demés peperos, el sociata Bartomeu vol una 'Marina d'Or' ciutat de vacances als peus de la Bastida.
Efectivament 'transformar' el que és diu 'transformar' el noi ho fa amb ganes, gairebé com si li anés d'un tres per cent.( de sòl verd, es clar).
Fixeu-vos en el que fou:
i en el que ens volen vendre:
Com és possible que algú alletat pel pit d'una mare resulti insensible al clam , al dolor del seu poble ???
Quina mena d'addicció esfereïdora provoca el ciment i la totxana en els nostres governants ??
Santa Coloma terra bruta i dissortada pateix una nova tragèdia, maltractada per aquells qui bramen que se la estimen.
I closa la boca, mesells acòlits claudiquen i amaren tan gran despropòsit.
Tan segurs estan que en un futur no gaire llunyà no seran jutjats ?
Que un nou Nüremberg els ha de fer meditar closos dins del Spandau que ens volen encolomar ?
Avui, especialment per tots els d'esquerres, els sociates i demés 'fauna' no una, sino dues píndoles musicals.
O tu, che in tua pietà crudel, serbata m’hai terrena veste, Diana, io t’imploro,
m’apri alfin il muto e freddo avel! Congiungi
Ifigenia all’infelice Oreste; a himè altra non
chieggo merchè, non chieggo a te che la
morte! Io sento avversi a me gli Dei, il mio
popolo e mio padre!
