Castellano Català
Castellano Català
La tarda de Sant Joan es va marcint, Montserrat Caballé ens regala la oïda amb un 'Bel di vedremo' i per un "dallonses" petit i inexplicable fullejo un opuscle de VALEC.
Picture Valec
Sempre hi ha un espabilat que aixeca la ma i pregunta ... que dimonis és VALEC ?
Anem a pams i posem negre sobre blanc que el nom VALEC - Engenharia, construções e ferrovias S.A. defineix la empresa pública de Brasil que administra els programes, execucions i concesions d'infraestructura del ferrocarril.
29.798 kilòmetres comptabilitza el seu sistema ferroviari i fins 15.000 kilomètres addicionals han de construir-se abans del 2016.
En el cas peninsular, la Villa y Corte reconeix titularitat sobre:
No tenim dades 'regionalitzades' i per això no podem deixar constància de quants quilòmetres de via fèrria hi ha ara mateix a Catalunya.
Queda clar però que el nostre és un sistema ferroviari tipus 'Ibertren', val a dir de joguina.
Per situar aquesta entrada fem apunt de les quatre precedents on ja hem comentat questions ferroviàries:
28/02/2007 "El transport, principal obstacle per complir Kyoto"
03/04/2007 "Africa potser comença als Pirineus..."
11/11/2008 "Istanbul Catalonia ... yes we can"
15/01/2009 "Tren de la Bruixa"
Hi ha dos apunts que em venen a la memòria, un cop feta aquesta :
Anem forts ?
En el primer cas els reiterats anuncis formalment positius ( plans d'estímul, mesures correctores, iniciatives liberalitzadores ) anunciades per aquest govern 'il.lustrat' a la riba del Manzanares, tenen un efecte esterilitzador sobre la opinió publica.
Realment ningú amb dos dits de front creu ni espera res d'aquesta xerrameca de fireta. I la reiteració d' anuncis referma la inutilitat. Potser val més... poc i pair be.
En el segon cas la escola keynesiana i tota la trepa de futuròlegs de la economia posen èmfasi en l'efecte positiu que la inversió / despesa pública aconsegueix sobre la taxa d'activitat de la economia.
Es clar que no diuen res sobre el 'mercat' de la contracta pública, dels oligopolis que 'de facto' es reparteixen les licitacions públiques.
Hi ha una corba d'indiferència d'aquest 'efecte' delimitada pel volum de la inversió i el número efectiu d'agents que participen en el mercat.
Dit de manera senzilla: endeutar l'Estat per licitar inversió / despesa que engreixa les grans fortunes de sempre és la darrera perversió d'un model econòmic que es publicita com re-distributiu de la riquesa, igualitari en les oportunitats i equitatiu en les recompenses.
Tragicòmic.
Píndola ferroviària....
