- Un grup en sentir-se en perill tendeix a auto reforçar-se tot tancant l'Univers en si mateix. Es reitera en el seu relat, en la seva cosmogonia i nega qualsevol relat alternatiu.

- En depositar confiança en altri, tendim a confiar cegament, sense reflexionar. Senzillament el que digui te tot el valor que calgui i si la realitat s'entossudeix en resultar diferent, doncs és nega  i tan panxes.

- No en hi ha prou en tenir raó, raons i convicció.

Massa sovint resulta irrellevant si això és posa en valor respecte els dos primers punts.

Així doncs  ...

Doncs miri, resulta que hi ha alternativa però requereix autonomia de la voluntat, perseveració en l'objectiu i fer que hom guaiti en si tot fent aflorar el pensament critic i la capacitat de raonament discursiu.

L'individu ha de deslligar-se de la norma de grup i esdevenir motor d'acció.

Dit  a boc gros,  pareix una anàlisi aplicable a nombroses col.lectivitats humanes informals o formals. 

En prenc nota d'aquesta explicació sobre una entitat de la Bucarest post - Ceaucescu  i confio que al meu país petit no passin aquestes coses.

Píndola exòtica

"Iceta responsabilitza les elèctriques, el tripartit i el govern de Pujol de les conseqüències de la nevada"

Picture wikipèdia

 

Puix que 14 de març no és a casa nostra l'April fool's day haig de sospitar que és cosa de la edat i de la memòria.

Aquest xicot no recorda la exposició que feu la 'Comisaria' Loyola de Palacio  'long time ago'

"1. Apagones y paquete de infraestructura Empezaré por un análisis de los apagones en Europa y las medidas que hay que tomar como consecuencia.

Los recientes apagones ocurridos en Europa han suscitado críticas y se ha empezado a debatir el tema de la seguridad del abastecimiento energético. En este debate, algunos han aludido a una relación con el mercado interior.

Es más que evidente que los apagones no pueden achacarse razonablemente al proceso de liberalización del mercado o a la creación de un mercado interior de la electricidad.

Por supuesto, ninguna red eléctrica puede ser un 100% inmune a los cortes. Los diversos apagones en Europa han probado la existencia de fallos técnicos y de errores humanos.

En especial, lo ocurrido en Italia y Suiza ha revelado la falta de comunicación entre los operadores de redes de transmisión, lo que resulta inaceptable, esté liberalizado o no el mercado de la electricidad. Asimismo, el hecho de que se hubiera instalado un fusible incorrecto en una subestación de Londres no me parece que esté muy relacionado con la cuestión de la estructura del mercado.

En Suecia y Dinamarca, la razón principal del apagón  fue también un fallo técnico.

No obstante, estos incidentes nos dan pie a reflexionar sobre el efecto del nuevo marco de seguridad del abastecimiento. Está claro que la competencia altera la manera de invertir en los mercados de la electricidad y el gas, como deben reconocer los Estados miembros. Hay que determinar y eliminar cualquier obstáculo innecesario a nuevas inversiones.   Estoy convencida de que debemos poder reaccionar eficazmente a nivel comunitario ante estos sucesos.

En el orden del día de la Comisión ya figura desde hace mucho tiempo la seguridad del abastecimiento como un tema prioritario, tal como indica claramente el Libro Verde sobre la seguridad del abastecimiento que propuse a la Comisión en noviembre de 2000.

Creo que hay que tomar medidas urgentes a raíz de lo ocurrido.

La Presidencia italiana comparte esta opinión y hemos acordado tratar prioritariamente de la seguridad de las redes energéticas en la próxima reunión del Consejo de Ministros de Energía en diciembre. "

Benvolgut Miquel  són paraules  escrites i publicades  a Brusel.les, 3 de novembre de 2003.  Loyola de Palacio era aleshores 'Vicepresidenta de la Comisión Europea, encargada de Transportes y Energía'  i presentava el document  'Los próximos desafíos para la Europa de la Energía'

Jutgi vostè mateix que s'ha fet des d'aleshores en aquest i en tans altres afers. Jo he pagat religiosament els meus impostos, taxes i delmes.

Vostè i els seus els han malbaratat en temps de bonança.  I ara que van mal dades, a data d'avui encara faig per continuar pagant.

Pareix que vostès s'entossudeixen a malbaratar, espolsar-se les puces i pasar-me de nou la factura.

Miri senyor Miquel cap empresa del mon que vulgui sobreviure, donaria feina a la gent que ens gestiona avui els cabals públics  a casa nostra.

Això no fa ni millors ni més bons als seus competidors.

Senzillament li recordo que cadascú ha de ser responsable del que és a les seves mans.

I de moment hi ha qui viu a les fosques per la incompetència i la mediocritat dels qui han de gestionar la 'res publica' .

Li recordo que al Japó per molt menys hi ha qui s'avergonyeix i suplica aplicar-se un seppuku exemplar.

Confio que aquestes notes il·luminin el seu camí de roses i espines.

"Partirono le rondini
dal mio paese freddo e senza sole,
cercando primavere di viole,
nidi d´amore e di felicità.
La mia piccola rondine partì,
senza lasciarmi un bacio,
senza un addio partì.

Non ti scordar di me,
la vita mia legata è a te.
Io t´amo sempre più,
nel sogno mio rimani tu.
Non ti scordar di me,
la vita mia legata è a te.
C´è sempre un nido
nel mio cor per te,
non ti scordar di me!"

Blanditia, non imperio, fit dulcis Venus.  ..... La tenerezza e non l'autoritarismo fanno nascere l'amore!.  ..... La tendresa ans no l'autoritarisme fan  nàixer l'amor!.

I perquè aquest pensament ?

Potser per la lectura recuperada d'un article  publicat a l' European Accounting Review Vol. 18, No 4  667-695, 2009 titulat:

Efectivament un enunciat excel·lent  per introduir el traball de recerca de David Naranjo-Gil, Victor S. Maas, i  Frank G.H. Hartmann, amb interessants aportacions:

• 'The decision to innovate   reflects a rational trade-off between the expected costs and benefits' ( Chenhall, 2003; Tilema, 2005 ) .
• 'CFOs differ in their support for MAS innovation, focusing on the CFO'S age, tenure and educational background
• (there are ) factors that provide organizations with an incentive for innovation and factors that determine organization's ability  and willingness to change.
• MAS innovation depends on the age, tenure and educational background of the CFO

Malgrat aquest estudi es centra en uns perfils executius molt determinats ja podem apuntar que resulta extrapola-ble a  moltes organitzacions on la resistència al canvi i a la innovació esdevé un mur quotidià.

Retornem a l'academicisme tot apuntant que :

• 'In a broad sense, management accounting innovation has been defined as the adoption of a management accounting technique or tool that is new to the adopting organization (cf. Daft, 1978; Damanpour, 1991).' ....
• ' In particular, this study focuses on three such innovations: the Balanced Scorecard (BSC, Kaplan and Norton, 1996; Ax and Bjornenak, 2005), Activity-Based Costing (ABC, e.g. Shields, 1995) and benchmarking  (Elnathan et al., 1996).'

• The first category of characteristics concerns the factors that determine the potential benefit of adopting innovative MAS.
• The second category of factors concerns the extent to which organizations rationally adapt to situational needs

Hi ha però un apriorisme necessari:

' ...  adoption and use of new management systems requires that responsible managers recognize the need for innovation and initiate the necessary change (Bantel and Jackson, 1989; Elenkov et al., 2005) '

i diferents apropaments organitzatius a la realitat:

' Prospector-type organizations  are characterized by their dynamism in seeking new market opportunities and their urge and capability to develop new products and to find creative new responses to suit customers’ demands.

Defender-type organizations, on the other hand, are more reactive than proactive market players. '

Els autors suggereixen apunts com:

• Organizations that pursue a prospector strategy will make more  extensive use of innovative MAS.
• ..  firms which experience performance downturns are more likely to take risks and to adopt innovations.
• ' As age increases, flexibility decreases and rigidity and resistance  to change increase (Wiersema and Bantel, 1992). Older managers thus prefer security and generally support the present status quo, while younger managers like to take risks and to initiate new projects that might advance their careers (Finkelstein and Hambrick, 1996; Tihanyi et al., 2000; Young et al., 2001) '
• Thus, managers who have spent a substantial part of their career in organizations are likely to have developed a power basis, social networks and work routines that they do not want to put at risk, even if they believed that innovation and change would be in the interest of the organization (Wiersema and Bantel, 1992; Finkelstein and Hambrick, 1996; Young et al., 2001).

Efectivament pareix que la edat i la persistència incrementen el conservadurisme i la resistència al canvi

• H3a: Organizations that have a relatively young CFO will make more extensive use of innovative MAS.
• H3b: Organizations that have a relatively short tenured CFO will make more extensive use of innovative MAS.
• H3c: Organizations that have a CFO with a relatively business-oriented educational background will make more extensive use of innovative MAS.
• H4: The positive effect of a prospector strategy on the use of innovative MAS is more pronounced for organizations with younger, less tenured and more business-oriented CFOs.
• H5: The negative effect of historical performance on the use of innovative MAS is more pronounced for organizations with younger, less tenured and more business-oriented CFOs.

El treball aporta un documentat estudi de camp i una extensa referència bibliogràfica que confirmen les hipòtesi de treball. 

Cal, però, entendre que sempre és possible moure el món avui tot somiant el demà.

Vaja  que moltes gràcies ... i rebeu els nostres  millors desitjos !

Picture Biblioteca Vaticana

A diferència de les inauguracions i més fanfàrria dels nostres polítics habituals, el prefecte anuncia amb solemnitat els fets extraordinaris que preparen amb motiu d'aquesta magnífica re apertura:

" The answer is very simple: we will do nothing! We will open... with some excitement and trepidation, to be sure; but simply by returning to our “places of service” at the entrance, in the Admissions Office, in the Reading Rooms... "

[ La resposta és molt senzilla: anem a fer res! Anem a obrir ... amb certa emoció i por, sens dubte, però simplement per tornar als nostres llocs de servei "a l'entrada, a l'Oficina d'Admissions, a les sales de lectura ... "]. 

Com podeu comprendre, comparteixo  plenament aquesta decisió de 'naturalitat' i  de 'treball sense soroll'  tan magre de trobar en les nostres societats opulente.

De tota manera si penseu que això és fruit d'una mentalitat retrògrada, traspasada,.... sens dubte aneu errats del tot.

La Biblioteca Vaticana col.labora activament en projectes web 2.0  i d'universalització del coneixement: " .... the Vatican Library became a member of the VIAF (Virtual International Authority File), an institution which has been entrusted with the task of creating an authority file for universal use, joining together the languages and scripts of the world’s different peoples. The Vatican Library now shares, within this institution, together with the Library of Congress, the Deutsche Nationalbibliothek, the Bibliothèque Nationale de France, and the On-line Computer Library Center (OCLC), all the practical and symbolic beauty of this initiative. We are proud to be involved in this initiative and, even more, encouraged by the unity and collaboration between peoples and cultures which it expresses.  "

[  la Biblioteca Vaticana va esdevenir membre de la VIAF (Virtual Autoritat Internacional dels arxius), una institució a qui se li ha confiat la tasca de crear una Biblioteca d'aplicació universal, unint els idiomes i alfabets dels diferents pobles del món. La Biblioteca del Vaticà ara comparteix, dins d'aquesta institució, juntament amb la Biblioteca del Congrés, la Deutsche Nationalbibliothek, la Biblioteca Nacional de França, i l'On-line Computer Library Center (OCLC), tota la bellesa simbòlica i pràctica d'aquesta iniciativa. Estem orgullosos d'estar involucrats en aquesta iniciativa i, encara més, encoratjats per la unitat i la col.laboració entre els pobles i cultures que expressa. ]

Picture:Codice «De Siciliae Regno»  del cardinale Nicolò d’Aragona,  del secolo XIV.  «Litterae ornatae» iniziali di capitolo.  Nel testo, uso di inchiostri bruno e rosso. ASV, Arm. XXXV, 70, f. 6r

Res a veure aquest entusiasme cibernètic,  amb els "seagulls" , les gavines, que albiraven els canvis enlairades en les grues que envoltaven les obres.

Vaja, aus carronyaires com caganers son els coloms de talaies locals.

La roda del món gira sense  aturador.

Feia tot just sis anys que en Joan Majó havia plegat de Ministre d'Indústria i Energia re-convertidor de siderúrgies i  drassanes.

Ara fa pocs dies, amb motiu del 10é Aniversari de Ciutadans Pel Canvi, el vàrem escoltar  i  en vàrem fruir a la Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet.

La conferència es titolà : Lluita contra la crisi i nou model econòmic.

De Blogger Pictures

Catalunya sempre ha proveit inteligència  i seny a  la Villa i Corte. En Joan Majo n'és un exemple clar i per això resulta un luxe agradós poder-lo escoltar en cercle íntim .

I cal destacar molt positivament que dedica la meitat del temps a analitzar els orígens d'aquesta crisi. L'altre meitat és per fer prospectiva, per marcar línies de futur.

Pel que fa a la diagnosi clínica una idea força clara: El context actual ha provocat la destrucció d'un milió i mig vora dos milions de llocs de treball en sectors econòmics vinculats a la construcció, auxiliars d'automoció, turisme 'low-cost'.

Aquests treballs 'amortitzats' ara no són recuperables en superar la actual situació. D'ací uns anys NO tornara a haver-hi ocupació per aquest cantó. Ergo hem d''inventar' un milió i mig o dos milions d'ocupacions ara inexistents.

Segona idea força a destacar. Avui el gruix de població afectada és sobretot jove i masculina a diferència de la seva etapa ministerial.

Així no resulta viable un programa de prejubilacions o de plans d'ocupació 'transitoris' per facilitar arribar a la edat de jubilació.

Encara que la diagnosi  aporta altres píndoles excel·lents deixeu-nos anar a la terapèutica.

Aquesta passa no per examinar la Oferta present, ans al contrari per preguntar per la Demanada futura. Val a dir examinar quins 'clusters' seràn en els propers anys inductors d'ocupació.

En la seva opinió cal parar atenció a aquestes quatre línies:    

- Tecnologies de la  informació.    

- Canvi de model energètic - econòmic. Enfocat al canvi de consum.    

- Reconversió del sector automòbil /eficiència energètica /estalvi / canvi del motor de explosió.

- Atenció directe a les persones

Deixem al lector la reflexió detallada i avancem  en aquesta prospectiva per parlar de la estimulació dels llocs de treball i es clar de la reconversió a temps  de  les persones ( sempre hi ha persones darrera les estadístiques fredes ! ).

El reciclatge ha de ser triple i requereix polítiques actives amb dotació pressupostaria suficient.    

1 Coneixements    

2 Habilitats    

3 Actitud

En definitiva en els propers anys canviarà  la forma  i el contingut del treball. Sortim de la societat industrial  ( avui ja només  un 20%   del total) i anem a un model productiu nou. Implica  deslocalització i atemporalització.

Per això, un contracte de treball   que és avui un contracte de lloguer de  temps, esdevindrà en el futur  un contracte de  prestació de servei, no importa on ni en quin horari.

Possiblement superarem la necessitat de treballar plegats, en horaris rígids, amb desplaçaments simultanis. 

Això tindrà grans implicacions en la mobilitat, qualitat de vida, conciliació de la vida familiar, requeriment d'espai de treball. etc.

Com apunta un dels presents un retorn al model menestral ( actualitzat per la tecnologia ) després d'anys sota el jou del model fordista.   Un model suis de   poc i bo versus molt i dolent. 

La potència rau en el coneixement i el valor afegit.

Es clar que el temps fuig i queden incògnites per reflexionar

• Com contribuir des dels municipis a les reconversions  TIC i  de factura energètica.
• Quin model escolar ?  Educar per a què ?  Formar en quins coneixements ?
• I els nous catalans ?
• Quin paper ha de jugar el sector empresarial ? Quin ha de ser el seu compromís - Això de la Responsabilitat Social  - =
• Reconversió territorial ?  Creixement autòcton ?

Com sempre  recordeu que el consens de diagnòstic NO implica consens en la terapèutica.

I avui la nostra societat  és curulla de mediocritat i mancada d'ambició col.lectiva.

Píndola tecnològica.

De Blogger Pictures

Una primera aproximació dels ponents destaca a Catalunya, 7.500 entintats treballant al tercer sector de caire social.

Hi ha una certa similitud amb  la societat general pel que fa a la immersió  en eines 2.0 encara que aquesta entrada és fruit d'un procés reflexiu. Hi ha un convenciment total en l'increment d'eficiència i productivitat induïda per l'us intensiu de canals 2.0 .

Com sempre, resulta una oportunitat que pot amplificar el treball 'in situ' i també la sensibilització i ampliació de la xarxa de  partícips al lloc d'origen.

Hi ha un canvi de 360 graus en la comunicació i difusió, car és la pròpia comunitat de la xarxa qui avalua  i amplifica la tasca i les pròpies organitzacions. 

Malgrat aquesta  exigència externa, en general, resulten poc crítiques amb les administracions que els subvencionen i alhora provoquen desastres que la ONG procura endreçar.

Tres-centes persones aplegades per escoltar i debatre una realitat sòlida.

De Blogger Pictures

Ara  ja som vora dimarts, primer dia de desembre i malauradament la meva ciutat torna a ser  noticia car a Mauritània hi ha incertessa sobre tres persones, una d'elles clarament arrelada a Santa Coloma de Gramenet.

Tot confiant que es resolgui positivament, treballem mentrestant per oferir esperança ací.

Els nous catalans hi són per  quedar-se  i cal que fem camí plegats.

Potser per això diumenge a la tarda s'aplegà un grapat de persones a la Parròquia de Santa Coloma i amb molt d'interès es presentà el Pla Pastoral pel proper bienni. 

El tercer punt  directament parla dels nous catalans.

De Blogger Pictures

Moltes iniciatives per una realitat complexa.

Píndola de colors

Ja era hora que es produís una resposta unitària davant l’agressió que pot patir Catalunya amb la sentència del Tribunal Constitucional.

Per això considero lloable aquesta decisió comuna de dotze diaris del meu país i m’hi adhereixo.

Encara que penso que l’Estatut és limitat i molt millorable, és el que van votar els ciutadans en el referèndum de 2006, la seva legitimitat no pot ser discutida per un grapat de magistrats ancorats en el passat de l’Espanya dels cacics i els tirans.

L’única solució és l’alliberament definitiu de les cadenes d’un Estat que oprimeix i no comprèn les diferències.

Picture  Poesia del momento

LA DIGNITAT DE CATALUNYA (extret del diari AVUI)

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Píndola amb somni

De Blogger Pictures

Fatima Diallo explica com senegalesa, que cal tenir valor, ningú és millor que ningú, i  per això cal tindre consciència i fer valdre els seus propis drets.

Malgrat que en moltes llars potser no hi ha agressions físiques però si es mantenen  actituds medievals, amb l'home aportant cèntims però gairebé cap pro activitat en les tasques de la llar.

Shabana Chohdary, s'explica pel que fa al subcontinent dels set rius ( India, Pakistà, Bangladesh, ...).

Al Punjab, era habitual no deixar estudiar les noies i fer-les casar molt joves ( catorze o quinze anys ) .

Avui però les coses canvien ràpidament i especialment a les capitals s'ha avançat en termes d'europeització i autonomia personal de les dones.

Als pobles, a pagés, dissortadament el temps avança molt lentament i la tradició de viure a casa dels sogres frena la modernització.

Tanmateix hi ha una progressió en l'afany de fer estudiar les noies. Els nous catalans originaris del Punjab son majoritàriament molt tradicionals  i resistents a la plena incorporació de la dona a la vida social i cultural.

Latifa El Hassani, marroquina de naixement i catalana per voluntat apunta la universalitat del jou sobre la població femenina.

Més enllà de la religió, la cultura, els codis morals,   cal examinar la veritable naturalesa de les desigualtats de les relacions entre homes i dones.

En el decurs del 2009, 49 dones han mort a l'Estat  i milers de dones pateixen en silenci violència de gènere.

Per això la responsabilitat és de tots.

Hi ha una gran invisibilitat que dificulta apropar-hi solucions i fins un 30 % de les denúncies corresponen  a nouvingudes. 

Posiblement les estructures patriarcals i les pors fan més difícil  una reacció més aclaparadora. Una torrentada de dades i mesures  farceixen un documentat diagnòstic.

Gojan aporta una visió Armènia sobre aquesta realitat  amb les mateixes coordenades universals: por, vergonya, desconeixement, pobresa de recursos econòmics,  feblesa legal.

Les relacions desiguals condicionen les dones i la administració tot just comença a al.laborar mesures per abordar globalment aquesta situació.

Breus apunts per una trobada   que s'afegeix als milers d'aquests dies.

Hi ha moltes persones treballant activament per bastir un Món millor.

Píndola amb futur.