Efectivament, estrenada el 1977,  el títol original [ Eight is Enough ]  ens refereix 112 episodis distribuïts en 5 temporades plenes de detalls sobre la familia Bradford.

Font wikipedia

La cosa em ve al cap en repassar les declaracions de l'ínclit alcalde LLuís Tejedor  i la noticia que en deriva  [ Lluís Tejedor tornarà a ser candidat a l'alcaldia del Prat després de 28 anys ]

Ja fa vint i escaig anys que vaig dir i continuo defensant  una qüestió elemental  pel que fa als lideratges polítics : Amb vuit anys en hi ha prou. [ Eight is Enough].

Avui mantinc  i reforço aquesta idea ( exactament igual que la necessitat de llistes obertes i de candidats meritoris ). Pareix que arreu del Món hi ha moltes persones assenyades que coincidim en no voler no gestors ni paràsits de la cosa pública. 

Els anys passant i sovint tot són excuses i raons  i sentiments  per mantenir el cul enganxat on no toca.

Que si els ideals, que si les circumstàncies, que si el servei als militants, a la ciutat, a la nació, a la Galaxia ...  vaja que amb raons i un xic de 'pa - vi - i - sucre'  ( ja se sap que regalar estomacs els fa agraïts )  anem tirant de beta.

picture gastroteca

Potser per això hi ha una indecent conxorxa astral  que produeix un sistema educatiu nefast, uns ciutadans amb nivells de civisme àlgids i  pensaments crítics propis de  fumador d'opi  reincident.

Com deia un anunci de premsa escrita, 'necessitem ciutadans amb opinió pròpia'.

Potser a El Prat de LLobregat també els cal fer dissabte  i espolsar racons.  

De tota manera  bo serà començar per la pròpia casa enlloc de criticar la d'altri.

És divendres, 7 de maig i des de la nostra empresa a Romania em fan coneixedor que el Govern anunciara de manera imminent apujar l'IVA del 16 % fins el 22 %. I el mateix pel que fa al impost de societats.

Sóc a Fürth im Wald, a la Baviera curulla de verd excels i paisatges de postal retocada amb Photoshop ( una maqueta Ibertren escala 1:1 en paraules d'Albert ).

Com la cendra volcànica que paralitza el cel ( i els motors econòmics d'Europa) la noticia enfosqueix les perspectives, els 'animal spirit' amb les que guaitem l'esdevenidor continental.

Sis hores més tard els noticiaris de Romania obren amb un 'Breaking News' radicalment diferent: "El govern acomiadarà immediatament 140.000 funcionaris, rebaixarà els sous públics 25 %  i escapçara un 15% de les pensions públiques'.

Em fan a mans, en temps real, el detall exacte tot travessant l'Àgora central de Fürth.

En el primer pensament m'apunto a mi mateix que és evident que darrera d'aquestes decisions i guarismes hi ha persones, ànimes, il.lusions, sentiments, .. vides anònimes amb noms i cognoms. Res serà igual per tots ells.

La segona línia de raonament apunta que és molt més encertat el segon escenari que el primer.

Romania necessita recuperar tan ràpid com es pugui, una economia dèbil però amb arrels sòlides. Desempallegar-se de llast ara però sense ofegar el motor ( les empreses ) de la dita recuperació resulta essencial.

Apujar impostos sobre consum i  els  resultats empresarials,  difícilment contribueix a obrir futur. Les càrregues fiscals només s'entenen per pal·liar el forat immens en els comptes públics, el dèficit fruït d'incompetència, desídia, inutilitat, ineficiència de la 'cosa pública'.

Be, també per fer pagar a tothom el cost d'oportunitat dels que no treballen ( aturats, jubilats, vividors de Ministeris diversos, ... )

La riquesa de les nacions és la que és, i estirar el braç més que la màniga ... o és fa robant a altri o morint tres voltes més enllà.

Els dies posteriors seguim amb preocupació la evolució del deute sobirà espanyol als mercats financers mundials.

La cosa pinta malament per aquest 'far d'Occident' que pateix en paraules de l'ínclit ex-ministre Pedro Solbes "una leve desaceleración transitoria de la economia".

Impagable la cara d'en Rodriguez Zapatero anunciat que se l'embeina i talla i retalla.

Vist  amb la perspectiva de trobar-me aleshores a Wilrijk ( Bèlgica ), a tocar les aigües i els parcs d'Anvers resulta tragicòmic.

Cinc anys abans hi havia convenciment general a España que difícilment podia trobar-se un president pitjor que aquell Jose Maria Aznar López ( el tercero de las Azores ).

La realitat supera la ficció un cop més i el nostre flautista d'Hamelin toca una peça nova: Ara  als ratolins més vells els 'congela' les pensions i a els ratolins 'publics' els toca els salaris.

A tocar la Plaça en honor d'en Auguste, Baron Lambermont, la foscor acarona el restaurant 28 i  a tocar la llar de foc em venen al cap dos tions per atiar el foc:

- Amb les mesures anunciades no en hi ha ni per fer els 'anti-pasti' . La cosa és força més greu que tot plegat.

- S'ha de ser molt ruc per confondre l'any 2010 els valors 'nominal' i 'real' de les congelacions dels capitals monetaris  ( com sempre en  explica de manera didàctica en Manuel Conthe )

Els propers dies hi haurà declaracions i contradeclaracions, anades i tornades,  i  a la fí  cendra fumejant sobre la que bastir un nou esdevenidor. 

Els actors públics,  paupèrrims actor, són avui titelles en mans del temps i de la realitat tossuda d'una bombolla esclafada que esquitxa tots els racons del model productiu.

Avui, dissabte 15, el 'pensament del dia' que em lliuren  fa així :  

"No matter how bitter is the truth..it'll always taste more better than a sweet lie."

Car hi soc conforme, mentre Joan Sutherland llisca per la escena de la bogeria "Un gelo Mi serpeggia nel sen!... trema ogni fibra!.." apunto dues 'finezza' :

- La crisi es superarà per les privacions i l'esforç de la majoria ( alguns sempre viatgen de gorra a l'autobús )

- En els propers mesos hi haurà més pressió fiscal  que allargassarà el via crucis hispànic. ( IVA al 20 % ? )

Sempre podem fer veure que no va amb nosaltres i com fa la diva enllestir la escena amb un :

-----------------------

Sigues digne de la confiança del teu proïsme, i mira'l amb un rostre resplendent i amable.

Sigues per al pobre un tresor, i amonesta el ric; respon la crida del necessitat i guarda la santedat de la teva promesa. Que la teva raó sigui recta i moderada la teva paraula. No siguis injust amb ningú, i mostra a tothom mansuetud.

Sigues com una llum per als qui caminen a les tenebres, una alegria per als entristits, un mar per als assedegats, un asil per als afligits, encoratjador i defensor de les víctimes de l'opressió. Que la integritat i la rectitud distingeixin els teus actes.

Sigues una llar per el foraster, un bàlsam per al qui pateix, un baluard per al fugitiu.

Sigues ulls per al cec i una llum de guia als peus dels qui erren.

Sigues un ornament del rostre de la veritat, una corona sobre el front de la fidelitat, un pilar del temple de la rectitud, un hàlit de vida per al cos de la humanitat, una insígnia de les hosts de la justícia, un estel sobre l'horitzó de la virtut, una rosada per a la terra del cor humà, una arca a l'oceà del coneixement, un sol al cel de la munificència, una gemma a la diadema de la saviesa, un llum refulgent al firmament de la teva generació, un fruit de l'arbre de la humilitat "

A mitjan segle passat, el "Pou Negre" (Siyah-Chal en persa) de Teheran era una de les masmorres més tristament cèlebres de l'Orient Pròxim.

Abans havia servit de dipòsit subterrani d'aigües d'un bany públic

Un passadís estret, que consistia en tres trams d'escales dretes, constituïa l'única via d'entrada o sortida. Voltats de les pròpies immundícies, els presoners llanguien a la llòbrega foscor d'un pou gèlid i pudent.

Picture BCI

Aquesta mateixa atmosfera va ser l'escenari on un noble persa que avui coneixem com a Bahà'u'llàh va tenir una visió de la voluntat de Déu per a la humanitat.

Hi va nèixer la Fé bahà'í  [ A Catalunya hi ha una activa comunitat que promou la Pau i la Concòrdia  ] de la que hem manllevat els preceptes que encapçalen aquesta entrada.

Em serveixen per reflexionar sobre alguns aspectes del nostre viure metropolità, sobre la foscor que ens pot envoltar i sobre la llum que hem de preservar en el nostre interior.

No cal ser devot per fer les coses ben fetes i de fet,  molts 'devots'  resulten terribles pel seu entorn.

Cada matí en llevar-nos podem triar que fer i com aprofitar el nostre temps vital.

Avui tú també pots escollir.

- Un grup en sentir-se en perill tendeix a auto reforçar-se tot tancant l'Univers en si mateix. Es reitera en el seu relat, en la seva cosmogonia i nega qualsevol relat alternatiu.

- En depositar confiança en altri, tendim a confiar cegament, sense reflexionar. Senzillament el que digui te tot el valor que calgui i si la realitat s'entossudeix en resultar diferent, doncs és nega  i tan panxes.

- No en hi ha prou en tenir raó, raons i convicció.

Massa sovint resulta irrellevant si això és posa en valor respecte els dos primers punts.

Així doncs  ...

Doncs miri, resulta que hi ha alternativa però requereix autonomia de la voluntat, perseveració en l'objectiu i fer que hom guaiti en si tot fent aflorar el pensament critic i la capacitat de raonament discursiu.

L'individu ha de deslligar-se de la norma de grup i esdevenir motor d'acció.

Dit  a boc gros,  pareix una anàlisi aplicable a nombroses col.lectivitats humanes informals o formals. 

En prenc nota d'aquesta explicació sobre una entitat de la Bucarest post - Ceaucescu  i confio que al meu país petit no passin aquestes coses.

Píndola exòtica

"Iceta responsabilitza les elèctriques, el tripartit i el govern de Pujol de les conseqüències de la nevada"

Picture wikipèdia

 

Puix que 14 de març no és a casa nostra l'April fool's day haig de sospitar que és cosa de la edat i de la memòria.

Aquest xicot no recorda la exposició que feu la 'Comisaria' Loyola de Palacio  'long time ago'

"1. Apagones y paquete de infraestructura Empezaré por un análisis de los apagones en Europa y las medidas que hay que tomar como consecuencia.

Los recientes apagones ocurridos en Europa han suscitado críticas y se ha empezado a debatir el tema de la seguridad del abastecimiento energético. En este debate, algunos han aludido a una relación con el mercado interior.

Es más que evidente que los apagones no pueden achacarse razonablemente al proceso de liberalización del mercado o a la creación de un mercado interior de la electricidad.

Por supuesto, ninguna red eléctrica puede ser un 100% inmune a los cortes. Los diversos apagones en Europa han probado la existencia de fallos técnicos y de errores humanos.

En especial, lo ocurrido en Italia y Suiza ha revelado la falta de comunicación entre los operadores de redes de transmisión, lo que resulta inaceptable, esté liberalizado o no el mercado de la electricidad. Asimismo, el hecho de que se hubiera instalado un fusible incorrecto en una subestación de Londres no me parece que esté muy relacionado con la cuestión de la estructura del mercado.

En Suecia y Dinamarca, la razón principal del apagón  fue también un fallo técnico.

No obstante, estos incidentes nos dan pie a reflexionar sobre el efecto del nuevo marco de seguridad del abastecimiento. Está claro que la competencia altera la manera de invertir en los mercados de la electricidad y el gas, como deben reconocer los Estados miembros. Hay que determinar y eliminar cualquier obstáculo innecesario a nuevas inversiones.   Estoy convencida de que debemos poder reaccionar eficazmente a nivel comunitario ante estos sucesos.

En el orden del día de la Comisión ya figura desde hace mucho tiempo la seguridad del abastecimiento como un tema prioritario, tal como indica claramente el Libro Verde sobre la seguridad del abastecimiento que propuse a la Comisión en noviembre de 2000.

Creo que hay que tomar medidas urgentes a raíz de lo ocurrido.

La Presidencia italiana comparte esta opinión y hemos acordado tratar prioritariamente de la seguridad de las redes energéticas en la próxima reunión del Consejo de Ministros de Energía en diciembre. "

Benvolgut Miquel  són paraules  escrites i publicades  a Brusel.les, 3 de novembre de 2003.  Loyola de Palacio era aleshores 'Vicepresidenta de la Comisión Europea, encargada de Transportes y Energía'  i presentava el document  'Los próximos desafíos para la Europa de la Energía'

Jutgi vostè mateix que s'ha fet des d'aleshores en aquest i en tans altres afers. Jo he pagat religiosament els meus impostos, taxes i delmes.

Vostè i els seus els han malbaratat en temps de bonança.  I ara que van mal dades, a data d'avui encara faig per continuar pagant.

Pareix que vostès s'entossudeixen a malbaratar, espolsar-se les puces i pasar-me de nou la factura.

Miri senyor Miquel cap empresa del mon que vulgui sobreviure, donaria feina a la gent que ens gestiona avui els cabals públics  a casa nostra.

Això no fa ni millors ni més bons als seus competidors.

Senzillament li recordo que cadascú ha de ser responsable del que és a les seves mans.

I de moment hi ha qui viu a les fosques per la incompetència i la mediocritat dels qui han de gestionar la 'res publica' .

Li recordo que al Japó per molt menys hi ha qui s'avergonyeix i suplica aplicar-se un seppuku exemplar.

Confio que aquestes notes il·luminin el seu camí de roses i espines.

"Partirono le rondini
dal mio paese freddo e senza sole,
cercando primavere di viole,
nidi d´amore e di felicità.
La mia piccola rondine partì,
senza lasciarmi un bacio,
senza un addio partì.

Non ti scordar di me,
la vita mia legata è a te.
Io t´amo sempre più,
nel sogno mio rimani tu.
Non ti scordar di me,
la vita mia legata è a te.
C´è sempre un nido
nel mio cor per te,
non ti scordar di me!"

Blanditia, non imperio, fit dulcis Venus.  ..... La tenerezza e non l'autoritarismo fanno nascere l'amore!.  ..... La tendresa ans no l'autoritarisme fan  nàixer l'amor!.

I perquè aquest pensament ?

Potser per la lectura recuperada d'un article  publicat a l' European Accounting Review Vol. 18, No 4  667-695, 2009 titulat:

Efectivament un enunciat excel·lent  per introduir el traball de recerca de David Naranjo-Gil, Victor S. Maas, i  Frank G.H. Hartmann, amb interessants aportacions:

• 'The decision to innovate   reflects a rational trade-off between the expected costs and benefits' ( Chenhall, 2003; Tilema, 2005 ) .
• 'CFOs differ in their support for MAS innovation, focusing on the CFO'S age, tenure and educational background
• (there are ) factors that provide organizations with an incentive for innovation and factors that determine organization's ability  and willingness to change.
• MAS innovation depends on the age, tenure and educational background of the CFO

Malgrat aquest estudi es centra en uns perfils executius molt determinats ja podem apuntar que resulta extrapola-ble a  moltes organitzacions on la resistència al canvi i a la innovació esdevé un mur quotidià.

Retornem a l'academicisme tot apuntant que :

• 'In a broad sense, management accounting innovation has been defined as the adoption of a management accounting technique or tool that is new to the adopting organization (cf. Daft, 1978; Damanpour, 1991).' ....
• ' In particular, this study focuses on three such innovations: the Balanced Scorecard (BSC, Kaplan and Norton, 1996; Ax and Bjornenak, 2005), Activity-Based Costing (ABC, e.g. Shields, 1995) and benchmarking  (Elnathan et al., 1996).'

• The first category of characteristics concerns the factors that determine the potential benefit of adopting innovative MAS.
• The second category of factors concerns the extent to which organizations rationally adapt to situational needs

Hi ha però un apriorisme necessari:

' ...  adoption and use of new management systems requires that responsible managers recognize the need for innovation and initiate the necessary change (Bantel and Jackson, 1989; Elenkov et al., 2005) '

i diferents apropaments organitzatius a la realitat:

' Prospector-type organizations  are characterized by their dynamism in seeking new market opportunities and their urge and capability to develop new products and to find creative new responses to suit customers’ demands.

Defender-type organizations, on the other hand, are more reactive than proactive market players. '

Els autors suggereixen apunts com:

• Organizations that pursue a prospector strategy will make more  extensive use of innovative MAS.
• ..  firms which experience performance downturns are more likely to take risks and to adopt innovations.
• ' As age increases, flexibility decreases and rigidity and resistance  to change increase (Wiersema and Bantel, 1992). Older managers thus prefer security and generally support the present status quo, while younger managers like to take risks and to initiate new projects that might advance their careers (Finkelstein and Hambrick, 1996; Tihanyi et al., 2000; Young et al., 2001) '
• Thus, managers who have spent a substantial part of their career in organizations are likely to have developed a power basis, social networks and work routines that they do not want to put at risk, even if they believed that innovation and change would be in the interest of the organization (Wiersema and Bantel, 1992; Finkelstein and Hambrick, 1996; Young et al., 2001).

Efectivament pareix que la edat i la persistència incrementen el conservadurisme i la resistència al canvi

• H3a: Organizations that have a relatively young CFO will make more extensive use of innovative MAS.
• H3b: Organizations that have a relatively short tenured CFO will make more extensive use of innovative MAS.
• H3c: Organizations that have a CFO with a relatively business-oriented educational background will make more extensive use of innovative MAS.
• H4: The positive effect of a prospector strategy on the use of innovative MAS is more pronounced for organizations with younger, less tenured and more business-oriented CFOs.
• H5: The negative effect of historical performance on the use of innovative MAS is more pronounced for organizations with younger, less tenured and more business-oriented CFOs.

El treball aporta un documentat estudi de camp i una extensa referència bibliogràfica que confirmen les hipòtesi de treball. 

Cal, però, entendre que sempre és possible moure el món avui tot somiant el demà.

Vaja  que moltes gràcies ... i rebeu els nostres  millors desitjos !

Picture Biblioteca Vaticana

A diferència de les inauguracions i més fanfàrria dels nostres polítics habituals, el prefecte anuncia amb solemnitat els fets extraordinaris que preparen amb motiu d'aquesta magnífica re apertura:

" The answer is very simple: we will do nothing! We will open... with some excitement and trepidation, to be sure; but simply by returning to our “places of service” at the entrance, in the Admissions Office, in the Reading Rooms... "

[ La resposta és molt senzilla: anem a fer res! Anem a obrir ... amb certa emoció i por, sens dubte, però simplement per tornar als nostres llocs de servei "a l'entrada, a l'Oficina d'Admissions, a les sales de lectura ... "]. 

Com podeu comprendre, comparteixo  plenament aquesta decisió de 'naturalitat' i  de 'treball sense soroll'  tan magre de trobar en les nostres societats opulente.

De tota manera si penseu que això és fruit d'una mentalitat retrògrada, traspasada,.... sens dubte aneu errats del tot.

La Biblioteca Vaticana col.labora activament en projectes web 2.0  i d'universalització del coneixement: " .... the Vatican Library became a member of the VIAF (Virtual International Authority File), an institution which has been entrusted with the task of creating an authority file for universal use, joining together the languages and scripts of the world’s different peoples. The Vatican Library now shares, within this institution, together with the Library of Congress, the Deutsche Nationalbibliothek, the Bibliothèque Nationale de France, and the On-line Computer Library Center (OCLC), all the practical and symbolic beauty of this initiative. We are proud to be involved in this initiative and, even more, encouraged by the unity and collaboration between peoples and cultures which it expresses.  "

[  la Biblioteca Vaticana va esdevenir membre de la VIAF (Virtual Autoritat Internacional dels arxius), una institució a qui se li ha confiat la tasca de crear una Biblioteca d'aplicació universal, unint els idiomes i alfabets dels diferents pobles del món. La Biblioteca del Vaticà ara comparteix, dins d'aquesta institució, juntament amb la Biblioteca del Congrés, la Deutsche Nationalbibliothek, la Biblioteca Nacional de França, i l'On-line Computer Library Center (OCLC), tota la bellesa simbòlica i pràctica d'aquesta iniciativa. Estem orgullosos d'estar involucrats en aquesta iniciativa i, encara més, encoratjats per la unitat i la col.laboració entre els pobles i cultures que expressa. ]

Picture:Codice «De Siciliae Regno»  del cardinale Nicolò d’Aragona,  del secolo XIV.  «Litterae ornatae» iniziali di capitolo.  Nel testo, uso di inchiostri bruno e rosso. ASV, Arm. XXXV, 70, f. 6r

Res a veure aquest entusiasme cibernètic,  amb els "seagulls" , les gavines, que albiraven els canvis enlairades en les grues que envoltaven les obres.

Vaja, aus carronyaires com caganers son els coloms de talaies locals.

La roda del món gira sense  aturador.

Feia tot just sis anys que en Joan Majó havia plegat de Ministre d'Indústria i Energia re-convertidor de siderúrgies i  drassanes.

Ara fa pocs dies, amb motiu del 10é Aniversari de Ciutadans Pel Canvi, el vàrem escoltar  i  en vàrem fruir a la Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet.

La conferència es titolà : Lluita contra la crisi i nou model econòmic.

De Blogger Pictures

Catalunya sempre ha proveit inteligència  i seny a  la Villa i Corte. En Joan Majo n'és un exemple clar i per això resulta un luxe agradós poder-lo escoltar en cercle íntim .

I cal destacar molt positivament que dedica la meitat del temps a analitzar els orígens d'aquesta crisi. L'altre meitat és per fer prospectiva, per marcar línies de futur.

Pel que fa a la diagnosi clínica una idea força clara: El context actual ha provocat la destrucció d'un milió i mig vora dos milions de llocs de treball en sectors econòmics vinculats a la construcció, auxiliars d'automoció, turisme 'low-cost'.

Aquests treballs 'amortitzats' ara no són recuperables en superar la actual situació. D'ací uns anys NO tornara a haver-hi ocupació per aquest cantó. Ergo hem d''inventar' un milió i mig o dos milions d'ocupacions ara inexistents.

Segona idea força a destacar. Avui el gruix de població afectada és sobretot jove i masculina a diferència de la seva etapa ministerial.

Així no resulta viable un programa de prejubilacions o de plans d'ocupació 'transitoris' per facilitar arribar a la edat de jubilació.

Encara que la diagnosi  aporta altres píndoles excel·lents deixeu-nos anar a la terapèutica.

Aquesta passa no per examinar la Oferta present, ans al contrari per preguntar per la Demanada futura. Val a dir examinar quins 'clusters' seràn en els propers anys inductors d'ocupació.

En la seva opinió cal parar atenció a aquestes quatre línies:    

- Tecnologies de la  informació.    

- Canvi de model energètic - econòmic. Enfocat al canvi de consum.    

- Reconversió del sector automòbil /eficiència energètica /estalvi / canvi del motor de explosió.

- Atenció directe a les persones

Deixem al lector la reflexió detallada i avancem  en aquesta prospectiva per parlar de la estimulació dels llocs de treball i es clar de la reconversió a temps  de  les persones ( sempre hi ha persones darrera les estadístiques fredes ! ).

El reciclatge ha de ser triple i requereix polítiques actives amb dotació pressupostaria suficient.    

1 Coneixements    

2 Habilitats    

3 Actitud

En definitiva en els propers anys canviarà  la forma  i el contingut del treball. Sortim de la societat industrial  ( avui ja només  un 20%   del total) i anem a un model productiu nou. Implica  deslocalització i atemporalització.

Per això, un contracte de treball   que és avui un contracte de lloguer de  temps, esdevindrà en el futur  un contracte de  prestació de servei, no importa on ni en quin horari.

Possiblement superarem la necessitat de treballar plegats, en horaris rígids, amb desplaçaments simultanis. 

Això tindrà grans implicacions en la mobilitat, qualitat de vida, conciliació de la vida familiar, requeriment d'espai de treball. etc.

Com apunta un dels presents un retorn al model menestral ( actualitzat per la tecnologia ) després d'anys sota el jou del model fordista.   Un model suis de   poc i bo versus molt i dolent. 

La potència rau en el coneixement i el valor afegit.

Es clar que el temps fuig i queden incògnites per reflexionar

• Com contribuir des dels municipis a les reconversions  TIC i  de factura energètica.
• Quin model escolar ?  Educar per a què ?  Formar en quins coneixements ?
• I els nous catalans ?
• Quin paper ha de jugar el sector empresarial ? Quin ha de ser el seu compromís - Això de la Responsabilitat Social  - =
• Reconversió territorial ?  Creixement autòcton ?

Com sempre  recordeu que el consens de diagnòstic NO implica consens en la terapèutica.

I avui la nostra societat  és curulla de mediocritat i mancada d'ambició col.lectiva.

Píndola tecnològica.