Castellano Català
Castellano Català
1. HI HA DIVERSES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DEL FET CASTELLER, EL QUE SÍ QUE PODEM SABER DEL TOT CERT ÉS QUE A CATALUNYA EN TENIM CONSTÀCIA DE LA SEVA EXISTÈNCIA DES DEL S.XIX I QUE EREN UNA MANERA DE QUE LA CANALLA COL·LABORÉS A CELEBRAR UNA FESTA COM POT SER UN BATEIG O UN CASAMENT; TAMBÉ SABEM L'ORIGEN DE LA VESTIMENTA (ELS PANTALONS BLANCS IMITEN ELS CALÇOTETS, DONAT QUE LA CANALLA NO VOLIA QUE SE'LS EMBRUTÉS LA ROBA), PERÒ EL QUE NO ESTÀ TAN CLAR ÉS LA VINCULACIÓ AMB EL BALL DE VALENCIANS, DE FET, PERSONALMENT, CREC QUE TANT ELS FALCONS, COM LES MOIXIGANGUES TENEN MÉS POSSIBILITATS DE ESTAR RELACIONATS AMB AQUESTA TRADICIÓ VALENCIANA QUE NO PAS LA TRADICIÓ CASTELLERA. COM A APUNT FINAL, DIR-TE QUE TANT A L'ÀFRICA (MARROC) COM A ÀSIA (ÍNDIA) ES CONSTRUEIXEN UNA MENA DE TORRES HUMANES QUE S'ASSEMBLEN A LES NOSTRES CONSTRUCCIONS.
PD: AQUESTA FOTO ÉS D'UNA CONSTRUCCIÓ DE FALCONAIRES, NO PAS D'UN CASTELL.
2. Benvolguda Castallera:
Dels castellers tenim constància com a tradició popular o folklòrica, en les comarques actuals de l’Alt camp, el Baix Camp i el Tarragonès. A Valls, vila de la qual la patrona és Santa Úrsula, hi ha documentat des d’el segle XIX, període que en fas referència, les primeres colles. Habitualment els castellers eren homes del camp. Tots ells rabassuts i forts. Cosa que ens ajuda a entendre llurs proeses castalleres; el punt d’equilibri del castell era més baix i la base relativament més ampla, a diferència d’avui en dia, que som més alts i camallargs, per la qual cosa, el punt d’equilibri és més alt i la base més estreta, en conseqüència menys estable.
És poc probable, però, que els catalans hagin importat la tradició del País Valencià, ans el contrari, són la gent de Catalunya Nova que l’exporta a terres valencianes. El camp de Tarragona, antiga comarca d’abans de les dues actuals: Tarragonès i baix camp; és el bressol català més que probable dels castells humans. A Tarragona, són copatrons Santa Tecla i Sant Magí, i a Reus Sant Pere. Ambdues capitals són portuàries; Reus ha tingut sempre coma seu el port de Salou encara que no és fins 1989 que Salou se segrega de Vila-seca i es fa municipi.
El comerç tant de Tarragona com de Reus era cap a l’est i el nord. De l’est s’importaven homes i del nord pesca salada. Els productes bescanviats eren vi, aiguardent, avellanes i oli, productes típics de la nostra terra. De Nàpols i Turquia es portaven mariners i d’holanda bacallà. Ara bé, els castellers no venen de nord d’europa, sinó que venen de Turquia via Nàpols. Castells humans des d’antic es fan a terres del mig Orient i de l’Índia.
Els castellers de Tarragona i Reus, en aquesta última ciutat hi ha menys tradició, ho feien els homes que treballaven al Barri mariner de Serrallo. Homes forts i durs. D’orígens diversos més enllà del Mediterrani com abans s’ha esmentat. I aquesta circumstància il·lumina la hipòtesi de què l’orígen casteller a Catalunya, ens ve d’antics mariners napolitans
3. Benvolguda Castellera:
Dels castellers tenim constància com a tradició popular o folklòrica, en les comarques actuals de l’Alt camp, el Baix Camp i el Tarragonès. A Valls, vila de la qual la patrona és Santa Úrsula, hi ha documentat des d’el segle XIX, període que en fas referència, les primeres colles. Habitualment els castellers eren homes de camp. Tots ells rabassuts i forts. Cosa que ens ajuda a entendre llurs proeses castelleres; el punt d’equilibri del castell era més baix i la base relativament més ampla, a diferència d’avui en dia, que som més alts i camallargs, per la qual cosa, el punt d’equilibri és més alt i la base més estreta, en conseqüència menys estable.
És poc probable, però, que els catalans hagin importat la tradició del País Valencià, ans el contrari, són la gent de Catalunya Nova que l’exporta a terres valencianes. El Camp de Tarragona, antiga comarca d’abans de les dues actuals: Tarragonès i Baix Camp; és el bressol català més que probable dels castells humans. A Tarragona, són copatrons Santa Tecla i Sant Magí, i a Reus Sant Pere. Ambdues capitals són portuàries; Reus ha tingut sempre coma seu el port de Salou encara que no és fins 1989 que Salou se segrega de Vila-seca i es fa municipi.
El comerç tant de Tarragona com de Reus era cap a l’est i el nord. De l’est s’importaven homes i del nord pesca salada. Els productes bescanviats eren vi, aiguardent, avellanes i oli, productes típics de la nostra terra. De Nàpols i Turquia es portaven mariners i d’Holanda bacallà. Ara bé, els castellers no venen de nord d’europa, sinó que venen de Turquia via Nàpols. Castells humans des d’antic es fan a terres del Mig Orient i de l’Índia.
Els castellers de Tarragona i Reus, en aquesta última ciutat hi ha menys tradició, ho feien els homes que treballaven al Barri mariner del Serrallo. Homes forts i durs. D’orígens diversos més enllà del Mediterrani com abans s’ha esmentat. I aquesta circumstància il·lumina la hipòtesi de què l’origen casteller a Catalunya, ens ve d’antics mariners napolitans i turc
