Aquests autors coincidien en el trencament de la unicitat, de la permanència, en definitiva de la continuïtat en la representació social de l’individu. L’espai i el temps en una societat com la nostra, on la velocitat ha esdevingut el paràmetre de comportament comú, una persona desenvolupa diferents representacions socials, en un període relativament curt de temps en relació als escenaris socials que ens trobem. Això obliga a l’individu a utilitzar els recursos de la seva personalitat per desenvolupar amb normalitat els papers (si voleu màscares) en els diferents escenaris socials que interactua.  Els filòsofs socials, coincidiren fa ben bé dues dècades que la ruptura de la continuïtat s’ha anomenat postmodernisme

La traducció a nivell individual d’aquesta atmosfera social es tradueix a nivell verbal “no tinc temps per fer-ho tot” alhora que tots vivim pressionats per “fer moltes coses” -elevada productivitat- en tant que assolir l’admiració d’altres i la concessió de triomfador. L’extrem d’aquesta situació a nivell individual es tradueix en deixar constància efímera (una imatge fotogràfica) d’allò que s’ha fet o no s’ha fet (una opinió buida de contingut). Així mateix, quan l’esmentada conducta social és obsessiva pot desenvolupar trastorns psíquics.  El trastorn anomenat manca d’atenció per hiperactivitat, coincideixen els experts, que els factors ambientals són variables explicatives  a part d’una certa predisposició genètica i biològica.

També s’ha observat que les persones que ambicionen una certa representativitat social poden patir la síndrome de Pinotxo, menteixen compulsivament, fent passar la mentida com a veritat. Els psicòlegs clínics han observat que aquests individus desenvolupen comportaments autodestructius perquè en lloc d'enfrontar-se als problemes els eviten i oculten amb les seves mentides. Aquesta actitud pot generar el rebuig dels altres i provocar en el mentider compulsiu estats de culpabilitat, remordiment i inseguretat, així com un desgast emocional que acabi minvant la seva salut física i mental.

Malauradament, he detectat símptomes d’aquestes patologies amb persones properes i que sens cap mena de dubte necessiten ajuda, no necessàriament farmacològica. Crec que hom per “no embrutar-se les mans” no reconeix el seu propi estat, però el que no es pot afirmar es què amb una imatge vulgui expressar assistència quan realment HAGUÉ ABSÈNCIA DURANT TOT L'ACTE, això sí, deixar (FALSA) constància de presència efímera per mitjà d’una fotografia fugaç. A més d’inexactituds sobre el contingut de l’esdeveniment “Consell de Ciutat” i per tant una falta de rigor en l’exposició de l’escrit virtual ple de modismes prefabrians extrets del "calendari del pagés" d'un imaginat avantpassat maduxaire DE TOTA LA VIDA.

Sortosament només uns pocs malmeten allò que és el més sagrat de la col·lectivitat moderna: la confiança dels seus representats. L’assistència d’aquell que no “vol embrutar-se les mans” ver ser d’allò més làbil amb imatge momentània. No hi ha dubte que s’ha de fer neteja (dels "a fora ens tragueren" no dels que "de fora vingueren" usant frases fetes de les seves, no ceba, però també ) d’aquells violen la representació política aprofitant-se individualment de les aproximadament  sis-centes mil (Laureà Figuerola)  prerrogatives del càrrec. 

En definitiva, usant terminologia dels ponents del Consell de Ciutat i parafrejant Z. Bauman -democràcia líquida- hi ha perfils de la política local que són “líquids” i fins i tot “gasosos” per la seva pre(ab)sencia en els actes polítics, dels quals en fa ressò telemàticament de la síndrome de Pinotxo.

Cordialment 

Els individus, les persones, som  “productes” en el sentit industrial. Per mitjà de la cultura i del grup, i de la relació interpersonal diària “FABRIQUEM” persones. Persona és un terme origen del qual es troba en les màscares dels personatges de la dramatúrgia grega. Més endavant la sociologia i la psicologia social defineixen els papers que representem en societat com a “rol”, paraula francesa “role” que prové de les arts dramàtiques. Si anem més enrera com a llengua d’arrel romànica que és el francès, “rol” vol dir “acta” en llatí i més en concret “rotlle”, manuscrit enrotllat, document gràfic anterior al llibre. 

Una persona, en conseqüència, és un “producte” que una vegada acabat genera conductes socials, interactua en àmbits diferents, diversos i contradictoris. La qualitat de producte es contrasta quan la conducta apresa compleix les expectatives de comportament, que exigeix l’arquitectura institucional, en cas contrari, si es detecta desviació de la conducta, s’activen mecanismes de control social: renyar, multar, empresonar, però el més freqüent és estereotipar a l’altre, en terminologia tècnica "categoritzar". Així, reafirmem la nostra identitat individual i de grup.  Tanmateix, no pretenc parlar del procés de socialització -fabricar persones- sinó del fenomen de categorització social. El qual està relacionat amb la socialització, però que té més a veure amb els processos de classificació que un individu genera quan interactua amb altres persones o grups.

El psicòleg social Salomon Ash (1954) estudia els processos cognitius de definició dels altres, o sia, la impressió que ens fa l’altre. Aquesta teoria es complementà més endavant amb les aportacions científiques de Zanjonc (1964) i Tajfel (1975) sobre la categorització social. Aquests mecanismes cognitius són realment “potents” en el sentit que construeixen la realitat social. Així per exemple, quan afirmem que els xinesos són treballadors, estereotipem. L’estereotip és el resultat més freqüent del fenomen cognitiu de categorització social; un xinès, un nòrdic, un català, un andalús, un convergent o un socialista, són estereotips que en relació a l’ordre prelatiu d’adjectius (baix, alt, avorrit, divertit, conservador, progressista, blau o roig). Tal com ens demostra la vida quotidiana els estereotips és font de perjudicis, concepte que es defineix com una actitud generalment negativa cap a determinades persones o grups .

No obstant, el motiu d’aquesta entrada en el bloc ciutadà ve arrel d’una experiència que vaig viure amb un representant polític, la qual cosa m’ha fet reflexionar sobre el fenomen, més amunt exposat, de prejudici o categorització social. El proppassat dia vaig assistir a un dels “escenaris polítics” institucionals de la nostra vila. Totes les persones vam interactuar donant-nos “carícies” en el sentit figuratiu i psicològic del terme, a la inauguració de l’acte social. Ens vam saludar, ens van comunicar, vam intercanviar informacions. En definitiva allò que es considera “normal” en la representació del rol que a cadascú li pertoca;

Un dels assistents -polític professional, representant legítim d’un dels grups del consistori- que el conec i el tinc ben categoritzat, malgrat que els rumors diuen que és habitual aquest tipus de conductes individuals d’aquest representant,  sense cap mena de perjudici, li estenc la mà -salutació occidental masculina per tots acceptada i reconeguda- per saludar-lo cordialment com a ciutadà. L’esmentat polític  no sé si va entendre la salutació com un acte d’amabilitat i de coveïnatge o com una conducta d’agressivitat i de combat en tant la seva resposta facial (llenguatge kinètic). Vaig insistir-li amb un to de cordialitat saltant-me el protocol dient-li “donem la mà, home”. Ell em respongué “no em vull embrutar les mans”. Davant d’aquesta situació no vaig insistir-hi més, però sens dubte, els rumors s’han convertit en afirmacions de què aquest polític en té molt poc, i per tant utilitza amb poca “política” la legitimitat otorgada pels seus coreligionaris d’opció i partit.

Per acabar, Napoleó era cors. Va voler tenir tota Europa controlada. Sembla que la seva desmesurada ambició i una equivocada percepció dels altres estereotips (espanyols, alemanys i russos) el va portar al fracàs. Per tant amic meu, l’experiència ens demostra que la “incapacitat apresa” i la “categorització social” no són les conductes més adequades per tenir-ho “tot controlat des de Còrsega”. 

Una cordial salutació.

I Veure la galeria de fotografies de la manifestació

I Veure el vídeo de la manifestació

I Llegir la notícia a Vilaweb

I Fòrum per comentar la manifestació

Fotografia de l'Andreu Fernández

Fotografia de l'Andreu Fernández

Fotografia de l'Andreu Fernández

Fotografia de l'Andreu Fernández

Fotografia de l'Andreu Fernández

Fotografia del Sergi Bernal

Fotografia del Sergi Bernal

Fotografia de l'Andreu Fernández

Serà una festa democràtica, autogestionada i participativa. Serà la festa de la ciutadania valenta que sortirà al carrer per expressar el seu enuig pels indecents fets succeïts a la ciutat i per refermar la voluntat de tots els col·lectius, entitats i moviments ciutadans de treballar unitàriament al voltant de la Plataforma en el camí d’aconseguir una Santa Coloma millor.

La regeneració democràtica només serà possible amb la implicació i la participació de la gent en totes les decisions que es prenguin en aquesta ciutat. Només aconseguirem una Santa Coloma millor si treballem units i unides, lluitant solidàriament per la nostra ciutat i si aconseguim elaborar un Projecte de Ciutat participatiu i consensuat.

A alguns, de ben segur, no els interessa aquesta nova situació perquè fa trontollar el seu estatus. Altres prefereixen seguir en la còmoda indefinició de sempre, alguns movent-se en un submón mesquí, moguts per interessos i esclavituds. Aquestes persones romanen tancades en una muralla de defensa veient alarmades l’augment de la conscienciació de la ciutadania i l’augment del nombre de ciutadans i ciutadanes que opten per agafar el camí del compromís.

El moviment ciutadà va creixent -autònom i orgullós- i, segur de si mateix, va conformant un futur diferent, més d’acord amb les necessitats actuals. Centenars de persones de bona voluntat van llaurant dia a dia el camp i plantant la llavor del seu propi destí, com sempre ha estat a Santa Coloma.

Un moviment unitari en el què tota la gent de bona voluntat hi té cabuda i que sempre seguirà mantenint la mà estesa per agafar-la a qui vulgui lluitar contra les males pràctiques polítiques i avançar cap a una Santa Coloma millor.

El proper divendres farà just un any que els ciutadans de Santa Coloma de Gramenet van sortir al carrer sota el lema Ja n’hi ha prou! Bartomeu dimissió! Aquella massiva mobilització del 18 de juny del 2008 es va produir cinc mesos abans que esclatés el cas Pretòria, que ha afectat greument el nom i el dia a dia de la nostra ciutat. En aquells moments l’asfixiant situació que vivia la ciutat, subjugada sota una mena de dictadura plutocràtica que practicava dia rere dia la imposició, la manca de participació i l’agressió permanent al territori va mobilitzar a molta gent i la protesta es va materialitzar en una de les manifestacions més massiva i emblemàtica d’aquests darrers anys

Durant aquest any la movilització ciutadana no ha aconseguit la dissolució del consistori  per regeneració democràtica que el novembre passat van proposar la Plataforma, EUiA de Santa Coloma i la majoria d'entitats ciutadanes. Quan  EUiA de Santa Coloma de Gramenet demanava el mes de novembre del 2009 la dissolució del consistori era per convocacar noves eleccions fins a maig del 2011. Ara, quan falta menys d'un any per a les eleccions municipals, ja no és possible legalment convocar unes noves eleccions municipals abans de maig del 2011.

Durant els últims mesos la movilització ciutadana ha obligat al govern municipal, presidit ara per  Núria Parlon,  que era fidel tinent d'alcalde de Bartomeu Muñoz, a canviar projectes que eren emblemàtics per al PSC: la Bastida, les pistes de 400 metres de Can Zam, l'edifici de dinou plantes del carrer Dr. Ferran... També hi ha un cert canvi participatiu: els plens municipals són de debat polític i les entitats poden intervenir; s'ha convocat el Consell de Ciutat obert malgrat que amb certes mancances; el nou equip per desenvolupar una proposta de pla de ciutat, liderat per Jordi Borja i amb txperts  de la UOC, ha mostrat una sensibilitat amb les entitats ciutadanes i amb la població de Santa Coloma que no es va veure  en l'etapa de l'exalcalde...

Però aquests petits canvis són absolutament insuficients si volem una autèntica regeneració demòcràtica. És necessari:

· Una comissió d'Investigació amb la participació de partits i d'entitats de la ciutat que exposi les seves conclusions de forma oberta.

· L'apertura d'expedients administratius als treballadors de l'Ajuntament que estan imputats, i a aquells que hagin realitzat pràctiques que hagin perjudicat les finances i els seveis públics de la ciutat. Aquesta depuració  pot servir també per posar de manifest la indubtable honradesa i gran professionalitat de la immensa majoria de servidors públics municipals de la nostra ciutat.

· Auditories en l'Ajuntament sobre les contractacions i sobre les convocatòries d'oferta laboral.

· Constitució del Consell d'Administració de Gramepark, amb la presència de representants dels treballadors.

Després d’un any, la Plataforma per a la Defensa de la Serra de la Marina i Can Zam, de la qual formen part moltes entitats local i entre elles Esquerra Unida i Alternativa de Santa Coloma de Gramenet, ha pogut constatar un tímid canvi per part de l’Ajuntament en les formes de relacionar-se amb les entitats, però en cap moment un canvi substancial en la manera de fer les coses i en el contingut de la política que es desenvolupa.

Per això la Plataforma convoca una nova manifestació, que se celebrarà el proper 17 de juny de 2010, i que sota el lema Ja n’hi ha prou!, recorrerà els carrers de la ciutat. Aquesta marxa commemorarà la mobilització de fa un any i expressarà de forma clara les idees i exigències següents:

• Expressar l’enèrgic rebuig de la ciutadania per tot el que ha anat aflorant a la llum pública arran de la publicació del sumari del Cas Pretòria. Les investigacions i les converses telefòniques mostren que tot ha anat molt més lluny del que tots i totes sospitàvem i que la manera matussera d’actuar dels polítics corruptes ha atemptat greument a la dignitat de les persones, a la imatge de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet i a la mateixa essència de la democràcia.

• Expressar la necessitat d’arribar fins al fons en l’esclariment total dels fets succeïts i demanar la depuració de totes les responsabilitats. La justícia ha d’arribar al fons de tots els esdeveniments i no es pot permetre que cap persona que estigui imputada o implicada pugui estar desenvolupant amb normalitat la seva feina a l’Ajuntament, com si res no hagués passat.

• Exigir, una vegada més, la dissolució del consistori i el nomenament d’una junta gestora a l’Ajuntament fins la celebració de les eleccions de maig de 2011. La Vicepresidència Tercera del Govern Central va desestimar el mes de gener de 2010 la dissolució del consistori, però atès l’abast dels presumptes delictes que s’imputen als antics polítics i càrrecs municipals, i vista la intervenció de Gramepark per part de l’Oficina Antifrau de Catalunya, que representa una mena de dissolució encoberta, considerem necessari tornar a exigir la total dissolució del consistori.

• Refermar la voluntat de tots els col·lectius, entitats i moviments ciutadans de treballar unitàriament i al voltant de la Plataforma en el camí d’aconseguir una Santa Coloma millor. La regeneració democràtica només serà possible amb la implicació i la participació de la ciutadania en totes les decisions municipals. Només aconseguirem una Santa Coloma millor si treballem units i unides, lluitant solidàriament per la nostra ciutat i si aconseguim elaborar un Projecte de Ciutat participatiu i consensuat.

La manifestació convocada per la Plataforma per a la Defensa de la Serra de Marina i Can Zam se celebrarà el proper dijous 17 de juny, i sortirà a les 20 hores de la plaça de la Vila.

EUiA de Santa Coloma de Gramenet, membre de la Plataforma, va decidir en la seva assemblea de dissabte passat participar activament a la manifestació i fer una crida a tots els seus simpatitzants a manifestar-se per la depuració de responsabilitats del govern municipal del PSC, la regeneració i la participació democràtica en la nostra ciutat.

El proper divendres farà just un any que els ciutadans de Santa Coloma de Gramenet van sortir al carrer sota el lema Ja n’hi ha prou! Bartomeu dimissió! Aquella massiva mobilització del 18 de juny del 2008 es va produir cinc mesos abans que esclatés el cas Pretòria, que ha afectat greument el nom i el dia a dia de la nostra ciutat. En aquells moments l’asfixiant situació que vivia la ciutat, subjugada sota una mena de dictadura plutocràtica que practicava dia rere dia la imposició, la manca de participació i l’agressió permanent al territori va mobilitzar a molta gent i la protesta es va materialitzar en una de les manifestacions més massiva i emblemàtica d’aquests darrers anys

Durant aquest any la movilització ciutadana no ha aconseguit la dissolució del consistori  per regeneració democràtica que el novembre passat van proposar la Plataforma, EUiA de Santa Coloma i la majoria d'entitats ciutadanes. Quan  EUiA de Santa Coloma de Gramenet demanava el mes de novembre del 2009 la dissolució del consistori era per convocacar noves eleccions fins a maig del 2011. Ara, quan falta menys d'un any per a les eleccions municipals, ja no és possible legalment convocar unes noves eleccions municipals abans de maig del 2011.

Durant els últims mesos la movilització ciutadana ha obligat al govern municipal, presidit ara per  Núria Parlon,  que era fidel tinent d'alcalde de Bartomeu Muñoz, a canviar projectes que eren emblemàtics per al PSC: la Bastida, les pistes de 400 metres de Can Zam, l'edifici de dinou plantes del carrer Dr. Ferran... També hi ha un cert canvi participatiu: els plens municipals són de debat polític i les entitats poden intervenir; s'ha convocat el Consell de Ciutat obert malgrat que amb certes mancances; el nou equip per desenvolupar una proposta de pla de ciutat, liderat per Jordi Borja i amb txperts  de la UOC, ha mostrat una sensibilitat amb les entitats ciutadanes i amb la població de Santa Coloma que no es va veure  en l'etapa de l'exalcalde...

Però aquests petits canvis són absolutament insuficients si volem una autèntica regeneració demòcràtica. És necessari:

· Una comissió d'Investigació amb la participació de partits i d'entitats de la ciutat que exposi les seves conclusions de forma oberta.

· L'apertura d'expedients administratius als treballadors de l'Ajuntament que estan imputats, i a aquells que hagin realitzat pràctiques que hagin perjudicat les finances i els seveis públics de la ciutat. Aquesta depuració  pot servir també per posar de manifest la indubtable honradesa i gran professionalitat de la immensa majoria de servidors públics municipals de la nostra ciutat.

· Auditories en l'Ajuntament sobre les contractacions i sobre les convocatòries d'oferta laboral.

· Constitució del Consell d'Administració de Gramepark, amb la presència de representants dels treballadors.

Després d’un any, la Plataforma per a la Defensa de la Serra de la Marina i Can Zam, de la qual formen part moltes entitats local i entre elles Esquerra Unida i Alternativa de Santa Coloma de Gramenet, ha pogut constatar un tímid canvi per part de l’Ajuntament en les formes de relacionar-se amb les entitats, però en cap moment un canvi substancial en la manera de fer les coses i en el contingut de la política que es desenvolupa.

Per això la Plataforma convoca una nova manifestació, que se celebrarà el proper 17 de juny de 2010, i que sota el lema Ja n’hi ha prou!, recorrerà els carrers de la ciutat. Aquesta marxa commemorarà la mobilització de fa un any i expressarà de forma clara les idees i exigències següents:

• Expressar l’enèrgic rebuig de la ciutadania per tot el que ha anat aflorant a la llum pública arran de la publicació del sumari del Cas Pretòria. Les investigacions i les converses telefòniques mostren que tot ha anat molt més lluny del que tots i totes sospitàvem i que la manera matussera d’actuar dels polítics corruptes ha atemptat greument a la dignitat de les persones, a la imatge de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet i a la mateixa essència de la democràcia.

• Expressar la necessitat d’arribar fins al fons en l’esclariment total dels fets succeïts i demanar la depuració de totes les responsabilitats. La justícia ha d’arribar al fons de tots els esdeveniments i no es pot permetre que cap persona que estigui imputada o implicada pugui estar desenvolupant amb normalitat la seva feina a l’Ajuntament, com si res no hagués passat.

• Exigir, una vegada més, la dissolució del consistori i el nomenament d’una junta gestora a l’Ajuntament fins la celebració de les eleccions de maig de 2011. La Vicepresidència Tercera del Govern Central va desestimar el mes de gener de 2010 la dissolució del consistori, però atès l’abast dels presumptes delictes que s’imputen als antics polítics i càrrecs municipals, i vista la intervenció de Gramepark per part de l’Oficina Antifrau de Catalunya, que representa una mena de dissolució encoberta, considerem necessari tornar a exigir la total dissolució del consistori.

• Refermar la voluntat de tots els col·lectius, entitats i moviments ciutadans de treballar unitàriament i al voltant de la Plataforma en el camí d’aconseguir una Santa Coloma millor. La regeneració democràtica només serà possible amb la implicació i la participació de la ciutadania en totes les decisions municipals. Només aconseguirem una Santa Coloma millor si treballem units i unides, lluitant solidàriament per la nostra ciutat i si aconseguim elaborar un Projecte de Ciutat participatiu i consensuat.

La manifestació convocada per la Plataforma per a la Defensa de la Serra de Marina i Can Zam se celebrarà el proper dijous 17 de juny, i sortirà a les 20 hores de la plaça de la Vila.

EUiA de Santa Coloma de Gramenet, membre de la Plataforma, va decidir en la seva assemblea de dissabte passat participar activament a la manifestació i fer una crida a tots els seus simpatitzants a manifestar-se per la depuració de responsabilitats del govern municipal del PSC, la regeneració i la participació democràtica en la nostra ciutat.

Efectivament, estrenada el 1977,  el títol original [ Eight is Enough ]  ens refereix 112 episodis distribuïts en 5 temporades plenes de detalls sobre la familia Bradford.

Font wikipedia

La cosa em ve al cap en repassar les declaracions de l'ínclit alcalde LLuís Tejedor  i la noticia que en deriva  [ Lluís Tejedor tornarà a ser candidat a l'alcaldia del Prat després de 28 anys ]

Ja fa vint i escaig anys que vaig dir i continuo defensant  una qüestió elemental  pel que fa als lideratges polítics : Amb vuit anys en hi ha prou. [ Eight is Enough].

Avui mantinc  i reforço aquesta idea ( exactament igual que la necessitat de llistes obertes i de candidats meritoris ). Pareix que arreu del Món hi ha moltes persones assenyades que coincidim en no voler no gestors ni paràsits de la cosa pública. 

Els anys passant i sovint tot són excuses i raons  i sentiments  per mantenir el cul enganxat on no toca.

Que si els ideals, que si les circumstàncies, que si el servei als militants, a la ciutat, a la nació, a la Galaxia ...  vaja que amb raons i un xic de 'pa - vi - i - sucre'  ( ja se sap que regalar estomacs els fa agraïts )  anem tirant de beta.

picture gastroteca

Potser per això hi ha una indecent conxorxa astral  que produeix un sistema educatiu nefast, uns ciutadans amb nivells de civisme àlgids i  pensaments crítics propis de  fumador d'opi  reincident.

Com deia un anunci de premsa escrita, 'necessitem ciutadans amb opinió pròpia'.

Potser a El Prat de LLobregat també els cal fer dissabte  i espolsar racons.  

De tota manera  bo serà començar per la pròpia casa enlloc de criticar la d'altri.