No estem preparats encara. Aquí l'experiència ens ensenya que disortadament encara funciona allò de fer-se el pesadet o l'amenaça. Aconsegueix més algú tot fent la mosca vironera i provocant incomoditats que el discret que roman en segon pla i espera dels altres que es regeixin pels mateixos paràmetres de correcció.

Després d'uns dies de suspensió del servei d'aquesta plataforma que va afectar a tots els usuaris, alguns no vam poder accedir al nostre blog. El departament d'informàtica de l'Ajuntament de manera molt amable i expeditiva va fer la primera gestió i després ens va derivar cap a l'empresa subcontractada que fa de "webmaster" dels Blocs ciutadans.

Això va ser a les primeries del mes de juny. Dies i correus recordatoris amb una única primera resposta d'una empresa que deu pensar allò de "pa' lo que me queda en el convento..." Total que encara hi som.

Ara en el meu cas particular he "tunnejat" el meu "soroll" que ha estat emmudit temporalment "per raons al.lienes a la companyia" com ens diuen al metro quan es talla el servei. Ara el soroll es converteix en la remor que mai ha volgut deixar de ser. Una remor amable, desacomplexada i deshinibida que diu el que pensa sense ànim d'ofendre.

I parlant de metro, parlem del funcionament de la Línia I des que hem estrenat juliol. El retard en la freqüència i els temps d'espera a cada estació provoquen una aglomeració de tal magnitud que posen en evidència un fet que les autoritats no volen veure: Santa Coloma i Fondo són les parades receptores d'un 70% del passatge. 

Potser cal mirar cap a les "perifèriques" parisenques, el VAO madrileny o les orbitals que uneixen Manhattan amb Brooklyn o amb el Queens per entendre el fenomen i mirar de posar-hi solució i així evitar els ciutadans uns trajectes penosos en extrem.

Si la L-9 aporta alguna cosa serà la dignificació d'un servei que d'altra manera es convertirà en l'indicador de la classe social de l'usuari.

Respecte al funcionament, la gestió i l'atenció d'aquesta altra finestra dels blocs -altaveu dels ciutadans- no ens estrany que a banda del molt institucional blog de l'alcalde que ni tans sols està redactat en primera persona (un poquito de por favor) i algun altre asidu de bona voluntat la participació ve a ser com la de les urnes a unes europees. Trist. 

• "Algunes d'aquestes entitats han incrementat en un 50% les demandes d'aliments i d'articles de primera necessitat. "
• "és una campanya per lluitar contra la crisi, no només amb el discurs polític sinó també per obrir-nos i conscienciar a la societat catalana que necessitem ser més solidaris que mai"
• "Convergència Democràtica de Catalunya recollirà en els seus locals arreu del territori aliments de primera necessitat (arròs, farina, cereals, llet, llegums) ... ."

D'antuvi cal agrair-los l'interès, la voluntat de fer  i el que finalment passin a l'acció.

Catalunya és obra del Cister, d'allò que en diem 'Ora et labora'  i avui cal menys discurs 'social' i més acció 'humana'.

Fàcilment se'ls pot criticar l'slogan i se'n pot fer broma i brometa, encara que això no invalida les raons de fons , la necessitat objectiva ni la realitat crua.

Si alguns actuals governants fan mans i manegues per mamar de la mamella pública  fins a la jubilació, per a la majoria dels administarts ( i nodridors de l'erari públic)  la cosa pinta ben lletja.

Facin el favor de no mirar-se el melic i prenguin exemple.

Escolti, a tornar de vacances les administracions locals tindrà 'tensions' de tresoreria, la Generalitat  descobrirà teranyines en els seus comptes bancaris i els aturats es multiplicaran a dojo.

En deixem constància escrita. Hi ha, però, un camí  d'esperança. I milions de catalans que seran solidaris. Temps al temps.

La costa daurada fa anys que sembra turisme més enllà de l'or de la sorra i el blau intens del Mare Nostrum. Potser per això  hi ha colles de folklore popular i entitats com el  Grup de Diables d'Altafulla  [ Parc del Comunidor, s/n   telf : 679 307 000 ]  ja es pemeten publicar llibres com el de la instantània.

Picture Cristòfol

A la meva ciutat enguany, tot just en les properes setmanes, podrem celebrar els primers XXV anys de la "Colla vella de diables de Santa Coloma de Gramenet". Una eternitat.

Ara fa vint-i-cinc juliols, una colla de jovent participàvem com monitors als  'Casals d'estiu'  curulls de vitalitat i empenta.  A migdia, enllestida la feina,  era  cerimonial retrobar-nos al Bar Plaza, avui desaparegut.

Entre cervesa, vermut i patata fregida és comentava l'ensopiment general de la nostra ciutat.  Recordo perfectament els primers comentaris: en Jaume Baliarda, en Jordi Olivés,  Berta Nuñez, jo mateix.

Una proposta  i de seguida una trentena de persones ( Pili P., LLúcia G, Emma E. , Marcel E, Marta O, Pere P, Xantal O, Joan C, Judit M, Imma P,  .... )  aplegades amb un objectiu comú.

Recordo arribar a casa i demanar una fortuna , mil pessetes ( 6 eur) per fer caixa comuna i poder comprar roba de sac, fusta, espàrrecs, ... ) .

Dit i fet naixia la "Colla Vella de Diables" que amb el temps esdevingué un dels plats forts de les Festes Majors locals.  De l'adjectiu "vella"  , ara ben escaient, en  tinc la paternitat car ja en aquell moment  en defensava  la competència i per tant la aparició d'una "Colla Nova de Diables".

Picture Cristòfol

Con aleshores participar en el teixit associatiu, en les entitats, ... només demana gratuïtat i decisió de la pròpia voluntat. 

Donar  temps, giny, força, ...  a canvi de no res, no te preu i ens fa gaudir de benestar.

Enguany l'esforç dels centenars de persones que han fet cremar "carretilles" a  Santa Coloma , culmina una etapa positiva.

Enhorabona.

Nota Ajudeu-nos a fer la llista amb tots els qui han col.laborat.