jcm61

El Nadal en un satèl·lit

13/12/2007

En l’Informatiu de l’ajuntament, els diferents regidors portaveus dels partits que conformen el consistori, com és tradicional, escriuen en l’apartat “opinió” els seus punts de vista sobre el pols de ciutat. Hi ha un, però, que m’ha copsat l’atenció, perquè m’ha obligat a reflexionar sobre el model de ciutat en la qual vivim. L’article en qüestió porta per títol: “Pregunta: amb la N de Nadal…” i parla entre d’altres temes interessants, sobre satèl·lits, és a dir, ciutats satèl·lits. Això m’ha obligat a preguntar-me: ¿És realment una ciutat satèl·lit Santa Coloma de Gramenet?. La resposta és que aquest terme no s’ajusta a la realitat actual de la ciutat.

És una evidència que les ciutats s’han de refundar i repensar si volen créixer. La possibilitat de què SC es converteixi en un satèl·lit depèn en bona mesura dels mateixos colomencs i de les polítiques aplicades. De fet, tal com es perfilen les realitats urbanes actuals, sembla que en lloc de la ciutat dispersa, es pretén retornar a les ciutats compactes. On la gent no trigui en excés per desplaçar-se: anar al supermercat o la botiga, anar a treballar i a divertir-se, anar a l’escola, a la biblioteca o a l’auditori. En conseqüència, es tracta de recanviar el punt de vista cap aquesta gran ciutat, això si, sense perdre la seva identitat, encara que les identitats es transformen com tot el que és viu.

De la mateixa manera, el concepte de satèl·lit és un terme, què no s’adiu per la Santa Coloma de Gramenet d’avui. Per ciutat satèl·lit s’entén un espai urbà sense autonomia i d’exclusió social; una ciutat buida de serveis, desendreçada i bruta; on la vida comunitària és inexistent i aliena de tot que passa. Aquest terme, sincerament no descriu la ciutat on vivim. Estem dins un territori geogràfic urbà ampli però densament connectat en el centre: La plaça Catalunya ens arriba en vint minuts per posar només un petit exemple quotidià. Fa anys que moltes ciutats del voltant de Barcelona es van anomenar ciutats satèl·lit pel seu creixement descontrolat. A resultes d’allò, vivim en una metròpolis que s’ajusta a la comarca del Barcelonès i una mica més. Molt compacte amb espais econòmics i socials molt definits d’una gran intensitat d’ús. Santa Coloma, de la mateixa manera que Horta, són per a molts dels que hi viuen, unes parades de metro. Formen part de la Barcelona real, no de “Barcelonès” imaginàries, on Santa Coloma de Gramenet també té la seva fantasia onírica -la Santa Coloma de les maduixes i l’hortet- relats de “pessebre” que responen a realitats viscudes i enyorades, però que només tenen sentit en el record.

Cebrià de Montoliu, urbanista, ja el 1911, en el seu llibre "Las modernas ciudades y sus problemas", considerava, que la ciutat es desenvolupa en dues direccions, la xarxa viària fonamental i la zonificació com a forma immediata de la intervenció municipal. Es pot constatar que la xarxa viària hi és: TMB, Tubsal, juntament amb les connexions: B-20, C-32, rondes. Aquest punt no es pot obviar quan es parla del municipi. Santa Coloma, per sort, es troba molt ben situada. I és un actiu que s’ha de saber explotar per millorar les condicions de vida dels ciutadans. Només una anècdota, a grans trets, el projecte de les rondes i la zonificació del territori de Barcelona i els pobles agregats, és de 1903, preveient les innovacions viàries. Leon Jaussely guanyà el concurs en aquell any. El Pla Jaussely contemplava l’enllaç de l’eixample amb la resta de pobles agregats. Torribera ja responia a aquest criteri de zonificació.

Santa Coloma és probable que en aquest moment visqui una situació similar a la que van viure fa vora cent anys els pobles del pla: Sant Martí de Provençals, Gràcia, Hostafrancs-Sants, Sant Andreu, Les Corts, Horta, Sarrià-Sant Gervasi. Es va contemplar que connectar-los i annexionar-los amb l’eixample era la solució més satisfactòria. Una de les causes, sens dubte, la revolució del transport que va apropar la serralada i els dos rius. En aquell moment, en nom del progrès, era la solució que es va considerar més adequada. Aquesta política d’agregació es va portar a terme no sense dificultats. A hores d’ara veiem d’allò més normal que Barcelona arribi des d’el turo de Sant Pere Màrtir fins a Vallbona. Sarrià, últim municipi agregat, una de les raons que es van dilucidar fou la connexió directa del poble residencial amb la Plaça de Catalunya per mitjà del ferrocarril de Sarrià. Aquesta circumstància és paral·lela a Santa Coloma de Gramenet i la resta de municipis que conformen l’entremat del metropolità. No es pot oblidar que la majoria de població que hi resideixen, ho fan per proximitat a la gran ciutat entre altres raons. A més, la vida quotidiana de molts dels que fan la Barcelona real està inserida en un espai que sobrepassa a les fronteres municipals. No crec, que per Santa Coloma sigui positiu obviar aquesta realitat. Sinó en tot cas forçar-la buscant una funcionalitat específica dins d’aquest espai per no convertir-se en una ciutat satèl·lit.

La funcionalitat d’aquesta ciutat s’ha de trobar en les seves potencialitats actuals, que les té i les passo a enumerar: primer és una ciutat que està connectava a vint minuts del centre de decisions de Barcelona sobretot, i Catalunya de retop; gaudeix d’unes connexions supramunicipals de primer ordre; d’unes parts de la ciutat que ben endreçades són de les més privilegiades per viure-hi; d’un entorn immediat a la muntanya de Sant Mateu i per extensió serralada de Marina, a les platges de Sant Adrià i el Fòrum; dues institucions que poden reforçar la seva funcionalitat: el campus Torribera lligat amb l’Hospital de l’Esperit Sant especialitzant-se en docència i en el camp de la recerca nutricional. A més d’uns equipaments, que poden millorar-se, enfocats als residents i especialment a les famílies. Me’n deixo molts d’actius, però només aquests que he exposat poden donar-nos una orientació cap a on pot anar Santa Coloma de Gramenet. Crec que a hores d’ara, és reforçar la residència de qualitat a bon preu respecte al centre. I dic a bon preu, en sentit comparatiu respecte a les zones més cèntriques de l’àmbit barceloní.

Hi ha un altre aspecte; repensar la manera de com s’ha de gestionar aquest espai metropolità caracteritzat per la gran densitat demogràfica i unes necessitats de serveis molt específiques. Aquesta circumstància obliga a qüestionar-nos si és factible que ho gestioni un ajuntament i un alcalde, donant resposta a allò que l'autor anomena com a "satèl·lit". L'objectiu prioritari millorar l’eficàcia de la gestió territorial a la vegada que, plantejar-nos com s'ha d’organitzar el poder polític d’una gran metròpolis. Molts dels districtes i municipis del Barcelonès tenen més població que qualsevol comarca catalana Per exemple Sant Martí de Provençals té més població que el Tarragonès. I Santa Coloma de Gramenet té més que la comarca de l’Alt Empordà. L’Alt Empordà té una superfície de 1342 Km2 i Santa Coloma no arriba als 8 km2. Això vol dir, que hem de repensar el model de ciutat que volem perquè ens hi juguem molt.