jcm61

L’estany del Príncipe Azul

16/01/2008

El blogista que signa com a miguelito m’ha inspirat a escriure aquestes ratlles sobre el que penso d’aquest tema. El nostre ben informat blogista ens diu que “Sembla que els símptomes de desacceleració econòmica i la temença a la dificultat de poder vendre els habitatges poden haver precipitat la decisió d’aturar o ralentitzar el procés de l’obra. Aquesta aturada podria forçar l’Ajuntament a moure fitxa i concedir encara més prerrogatives al holding multimilionari per tal que aquest no aturi les obres”. N’estic totalment d’acord en aquest paràgraf dins de la més estricta ortodòxia econòmica. Continua dient que “l’Ajuntament, un cop venuts els terrenys al holding privat, té poca cosa a dir i podria ser que es veiés obligat a fer concessions poc desitjables per a la ciutat. Es pot esperar qualsevol cosa: augment d’alçades o de volumetria i, en conseqüència, pèrdua de l’escassa zona verda que estava projectada al voltant del complex” . Totalment factible aquesta alternativa. I finalment acaba dient que: “Els antics terrenys de la Joia de la Corona han estat víctimes d’una de les pràctiques especulatives més sonades que s’han vist a Santa Coloma en els darrers anys. Aquest terreny públic, molt valuós per la seva situació estratègica, va ser malvenut a una empresa privada durant el mandat 1999-2003 (...) I així és. Una gran operació especulativa, una gran veritat, la qual només es pot explicar per les dinàmiques coaligades entre economia i política. De tot això, el blogista Principe Azul interpreta que l’augment de l’abstenció és degut a aquesta manera d’entendre la gestió política. Amb molta cruesa diu: “Hace tiempo que se nota un cierto desafecto por la política y los políticos. Y trato de encontrar una explicación. Creo que la cuestión tiene un fuerte calado, ya que nuestro sistema de participación en las decisiones de la sociedad se encuentra fuertemente violado. El porqué posiblemente se encuentra por las presiones que los protagonistas del capitalismo ejecutan. Hablando de manera llana, el ejemplo lo tenemos en ayuntamientos donde el soborno se ha vuelto el proceso de gestión más habitual como también la financiación de los partidos políticos. Los medios lo han difundido a saciedad”. Aquesta afirmació és molt dura. Però es veu totalment contrastada quan el blogista miguelito diu “’actual projecte va ser aprovat pel govern de la ciutat (PSC, ICV-EUiA i CiU) durant el darrer mandat (2003-2007)”, ja que aquests partits -empreses de programes polítics- han estat durant molts anys els executors de la gestió i que en la seva manera de fer ha suposat un allunyament entre ciutadania i política (encara que el PP no surti és tant culpable com els altres de la desil·lusió del ciutadà vers la política). No és d’estranyar, doncs, que en aquest moment el ciutadà recerqui altres maneres de fer i entendre la política, on els partits tradicionals ja no siguin els instruments vertebradors de la democràcia. Sinó, moviments socials en què persones de diferents sensibilitats s’ajuntin per resoldre els problemes que més afecten a la majoria de la societat. No voldria acabar, sense citar la resposta a un del blogistes que s’anomena “sapo” ja que es molt probable que ens trobem davant d’una situació molt semblant a l’estany del “Principe Azul”: A los batracios solo les salva el número. Y en el mundo de la política los batracios se encuentran en una posición de debilidad frente las carpas con escamas de diversos colores, mucho más rápidas y voraces. Lo que me preocupa más, es que el jardín de nenúfares se transforme en palacios de Goliat. Porque alrededor de cada palacio habrá batracios que tengan necesidad de croar, saltar y alimentarse de los insectos que antes deambulaban por el estanque. Y seguramente, la servidumbre de los palacios no les permitirá la entrada. No se si me he explicado con suficiente lisura.

A reveure