jcm61

Up & Down: ciutat i mitjans

16/03/2008

No hi ha dubte que la societat d’ara és molt diferent a la de fa uns anys. Abans, parlo de quan les noves tecnologies de la comunicació es limitaven al telèfon. També la televisió. Però aquella televisió era més aviat un NO-DO. Després van venir molts canals. La ràdio fa fer una eclosió democràtica i també en certa mesura els mitjans escrits. Internet s’ha incorporat també com a mitjà de comunicació de masses. Ha permès entre d’altres coses accelerar la informació. Però, el més important, al meu entendre, ha potenciat la participació dels ciutadans fent-los no tant silenciosos -recordem la “massa silenciosa” de Le Bon-, ja que quasi tothom pot dir la seva, tal com podem llegir i veure en els blocs, on els ciutadans decideixen -pengen- allò que mereix ser publicat. En tant que l’oferta de continguts s’ha incrementat exponencialment. Els “mitjans de comunicació de masses”, han vist com el ciutadà agafava protagonisme, la xarxa d’internet ho ha permès, i paral·lelament els idearis consignats pels protagonistes de la societat han perdut relativament pes. Només dic relativament.

Això en certa mesura significà un canvi a una certa democratització dels mitjans de comunicació de masses. Dic només certa, ja que a ningú se li escapa que tots els mitjans de comunicació s’ajusten a un ideari en relació a les fonts de qui els financia. Tots sense excepció. No cal esmentar les capçaleres dels diaris. Més o menys tots ho sabem o ho ensumem. Per posar exemples: Mundo o Cope tenen un ideari molt ben definit. El País o la SER o la Cuatro també. Catalunya també participa d’aquest corrent. Diguem TV-3 durant l’era pujolista i tota la corporació com instrument propagandístic d’una manera d’entendre Catalunya i Espanya. També BTV i la COM, no s’escapen d’aquest escanyussament. Ara bé, cadascú en aquest mercat mediàtic llegeix, escolta i veu allò que més li agrada. És un mercat bastant “transparent” en la seva demanda, no tant en la seva oferta, probablement internet fa que l’oferta es democratitzi, pel que he explicat més amunt.

Fa poc, gràcies també als mitjans, s’ha difós qui ha estat guanyador del premi de premsa local. Ha estat una de les moltes capçaleres de premsa gratuïta, d’àmbit municipal o supramunicipal, concretament local. I ha estat una sorpresa: Sóc, ha guanyat. Suposo que tots hem d'estar orgullosos de què aquest mitjà editat a Santa Coloma de Gramenet hagi guanyat. El setmanari de proximitat Sóc, socperiodista.com, s’ha emportat el premi Tasis Torrent de premsa comarcal per la seva filosofia de participació ciutadana en les seves informacions. Va ser aquest proppassat divendres dia 14 de març a Granollers. El premi està convocat per la Diputació de Barcelona. També va guanyar Ona poètica de Ràdio Arenys, Zona Delta de Gavà televisió, la pàgina WEB de Ràdio Berga. No obstant, s’ha de tenir ben clar, per no ser excessivament perspicu, la correlació d’idearis i de forces dels protagonistes.

Amb això, vull fer un aclariment, aquest article, no anava de mitjans de comunicació sinó de moviments socials. I crec, que el tema ve al cas, donada la polèmica amb “miquelito” i el “nenedelopera” que formen part, pel que s’ha comentat, d'un moviment social que aspira tenir quota de poder polític, això si, local. No poso el nom del moviment, quasi tothom el coneix. Però a ningú se li escapa que la proliferació de moviments socials, com a alternativa als protagonistes de l’escenari polític actual, és el resultat de la desconfiança que generen els partits polítics actuals i de retop els seus gestors. I això es veu pel s’escriu el qual té una motivació ben fonamentada per cada interlocutor; Si els carrers són pels vianants, si un conciutadà no ha estat ben atès pel sistema de salut pública, unes mares es queixen perquè els seus fills no han entrat a l’escola que aspiraven. Totes les motivacions són legítimes, i com a ciutadans no podem perdre el sentit de què la història a favor dels que estan a “down” s’ha fet només quan s’ha tingut consciència col·lectiva de què hi ha alguna cosa que s’ha de canviar. El canvi mai ve pels de “up”. No ho necessiten i no ho volen, hi posaran tot els mitjans que estiguin a l’abast.

¿Us enrecordeu d’aquella famosa discoteca “Up & Down”. Els de dalt, asseguts, prenent alguna cosa al voltant d’una bonica tauleta romàntica mentre observaven els que ballaven a baix?

Beduí metropolità