Blocs Ciutadans Santa Coloma de Gramenet.BlocsCiutadans.Netun bloc per a cada ciutadà i ciutadanaAjuntament de Santa Coloma de GramenetBlocsCiutadans.net

Blocs Ciutadans

Català | Castellano

jcm61

Beduí metropolità

http://gramenet.blocsciutadans.net/jcm61

Totxo i ensenyament.

dijous, 15 / maig / 2008 12:24
jcm61: Totxo i ensenyament.

El sistema d'ensenyament pren el qualificatiu de sistema, perquè s’estructura en parts diferents però connectades, sota el criteri d’edat biològica i d’àrea de coneixement: infantil i primària: nens; secundària obligatòria: adolescents, batxillerat o mòduls professionals: joves; graus, màsters i doctorats: joves-adults i adults ja madurs. S’ha d’encabir també, aquella part del sistema que es dirigeix a les persones que per qualsevol motiu no han pogut seguir els seus estudis, és a dir, les escoles d’adults en les seves diferents modalitats fins arribar a l’accés per a majors de vint-i-cinc anys. La universalització de l’educació, juntament amb la sanitat, conformen els pilars de tota societat que es defineix de democràtica i avançada. Des de la finalització de segona guerra mundial a l’Europa de la primera comunitat, i en el cas espanyol a partir de la instauració de règim democràtic, les polítiques portades pels diferents governs respectaren el pacte social, això vol dir l’acord entre les diferents classes socials. Per mitjà de polítiques fiscals i despesa pública s’intentà respectar el principi d’equitat i també de llibertat, valors que encara són els fonaments de les societats democràtiques del món occidental. Qualsevol persona resident d’un estat nacional avançat, independentment del seu origen social, encara té garantitzat l’accés -universal, per a tothom s’entén- als serveis educatius i sanitaris. Crec que aquest assoliment ha estat un fita que mai s’ha assolit en la història de les nostres societats. Una innovació social de primer ordre on quasi tothom, més o menys tenia dret a un mínim de benestar social.

En aquests moments s’observa un canvi de tendència, de pèndol. Abans el pèndol, durant l’època del pacte social, es trobava cap a l’esquerra, ara cap a la dreta, o sia, que les classes socials no troben o no saben trobar l’acord o el pacte. Ja no es valora tant l’equitat com la llibertat. La llibertat de fer diners s’entén, i tenir el dret de no declarar-los, o en tot cas no gravar-los excessivament perquè el “capital” no es “desincentivi”. Ara els governs del món occidental estan més preocupats per la llibertat de mercat que per l’equitat social. L’educació en aquest moment, ja no figura com un instrument d’equitat, sinó que el “mercat que és molt intel·ligent” l’ha de regular, perquè assegura l’eficiència dels recursos invertits. Aquest criteri, obviament, és el mateix que ha portat a una situació inassumible a la majoria de població que necessita un habitatge. S’ha especulat amb un dret com l’habitatge –posem ara l’educació- a on el que més ha interessat als gestors públics és la formació de grans beneficis a promotors i a banquers. Ara com s’ha vist que el “totxo” ja no és prou rendible, probablement, l’educació ara, la sanitat després, poden ser sectors econòmics que generin grans plusvàlues ja que tothom els necessita. Tothom vol fer negoci amb un dret com l’educació: bancs pels préstecs que hauran de demanar aquells que desitgin estudiar, empreses informàtiques (programari) i editorials (llibres) que vendran el seu producte al màxim preu que permeti el mercat. (Aquesta nova situació formarà un sector econòmic de gran rendibilitat que asseguri l’eficiència dels recursos invertits). Aquest criteri, és el que ara predomina en el joc polític, i s’ha de ser molt prudent davant d’asseveracions que ens poden portar a una situació semblant a la que es viu ara en el mercat immobiliari. Si em permeteu la frivolitat, volen tenir totxos per dominar-los millor.

A reveure.

Beduí Metropolità.

http://gramenet.blocsciutadans.net/jcm61/49784
6 Comentaris  -  Envia el teu comentari

+ veure més >>

Comentaris

  • Compañero estoy de acuerdo con tu artículo, con tus aportaciones en este bloc, aprendemos todo un poco.

    Gracia.

    miguelito - 15/05, 13:36

  • Totalment d'acord amb l'article.

    Rosa - 15/05, 14:50

  • Estimat Beduí, tal i com diu en Miguelito, es un plaer llegir i seguir els teus escrits, recordem que en els anys vuitanta, l'enriquiment fàcil i la cultura de la pilotada va arribar a Espanya de la mà del món financer. A finals dels 90 la gran bombolla tecnològica. D'un temps ençà, els nous rics estan vinculats al boom immobiliari. Un negoci on s'ha especulat amb un dret básic, com es el de la vivenda, que mou mils de milions d'euros, i que hi ha engreixat, en poc de temps i en molts casos entre requalificacions i plans urbanístics a mesura, una molt variada generació de polls reviscolats o nous rics.
    Fa molta, però que molta por de que acabem ensorrant la sanitat pública i explotant el dret a l'educació.

    Montserrat Olivé - 15/05, 16:59
    http://gramenet.blocsciutadans.net/elucubracions

  • Benvolgut JCM61


    LLuny, molt lluny queda en la memòria col.lectiva aquell missatge televisat en que el aleshores president Adolfo Suárez proclamava solemnement "España se constituye en un Estado, social, democrático y de derecho". Era curt i ras el compromís de l'stablishment amb l'imperi de la llei i el 'welfare state' aleshores omnipresent e indiscutit en la vella Europa.

    El mirall de les socialdemocràcies nòrdiques, del rigor teutònic i l'envejable situació dels veïns gals esperonaven els somnis i la fèrria voluntat d'un món millor, també a casa nostra.

    La 'forja' i el 'camino' interioritzats per la plutocràcia del 'desarrollismo' feien natural exercir la constància, la serietat, l'esforç, el treball a llarg termini ....vigilats d'aprop per aquella esquerra envalentida que plena de supèrbia i dogma havia de convertir España en la terra de xauxa i dels 'Cien años de honradez' [Alfonso Guerra dixit.]


    Avui com be coincidim, hi ha un perill real, amplificat per la desídia, la mediocritat i la fuga descarnada dels prohoms i patricis mesetaris.
    El segle XXI ens ha portat d'antuvi elements clars d'involució i retrocés.

    Però, cars conciutadans, no únicament en l'àmbit educatiu, o de la sanitat ans també en el món de la cultura, del paraigües social, dels drets laborals , de les llibertats individuals i col.lectives,.... Algú se'n recorda avui de la 'presumpció d'innocència ' , tret distintiu entre un estat pol.licial i un estat sotmès a la llei, per exemple.

    Encara més a afegir 'ad ovo': fins i tot des de la miopia més extrema és observable clarament la descomposició de les institucions cabdals de l'estat, el retrocés en la consciència ciutadana, en l'alliberament de la dona ( hui pitjor que en els setanta en diversos llocs i segments socials).

    Hi ha un conservadurisme extrem que sacralitza el mercat, amara de pors els individus contra prestant, inocula la indiferència i subverteix els principis sobre els que es bastiren les il.lusions democràtics.

    At last but not at least, un aspecte cabdal per enten

    Cristòfol-Josep Bordes i Figue - 15/05, 19:17
    http://gramenet.blocsciutadans.net/cristofol

  • At last but not at least, un aspecte cabdal per entendre el desert d'intel·lectuals i prohoms enfront d'aquest tsunami estructural: suprimida la paraula 'responsabilitat' dels pensaments particulars de cadascú de nosaltres.... , callades les consciències a cop de talonari, trufada la'Villa y Corte' de 'caceres', 'games', trobades golfístics, trobades de golfos a 'Ca la Susi' i similars , no resta cap bri d'acció positiva.

    Cal però, apartar amb contundència qualsevol pensament de frustració o d'impotència.

    El 13 de maig de 1940 un home baixet , cigar en mà , caminà cap al 'Parliament' pujà al púlpit i digué 'I have nothing to offer but blood, toil, tears and sweat' El poble dona per bo el missatge i resistí.

    Avui més enllà de les adscripcions ideològiques o polítiques de cadascú entenc que ha arribat l'hora de refer el consens bàsic sobre el món que volem deixar als nostres fills. I resisitir ...

    Cristòfol-Josep Bordes i Figue - 15/05, 19:18
    http://gramenet.blocsciutadans.net/cristofol

  • Estimat Cristòfol, tal i com va dir en Winston Churchill ,"I have nothing to offer but blood, toil, tears and sweat". "No tinc res a oferir-vos tan sols sang, suor, llàgrimes i esforç" seria veritablement idoni si no fos per que l'interpretació a l'espanyola de "Sangre ,sudor y làgrimas" es deixa pel camí l'esforç.

    Montserrat Olivé - 19/05, 08:55
    http://gramenet.blocsciutadans.net/elucubracions

Envia el teu comentari


 
 
 
Copie el código que aparece en la imagen.
 Condicions de publicació de comentaris
Valid XHTML 1.0
Valid CSS
Alguns drets reservats
Alguns drets reservats