què és de mi?

què és de mi?

l'altre día vaseel meu aniversari, aquests díes tant horibles on un està casi obligat a fer un parèntesis i recopilació de la seva existència, dels bons moments i dels dolents.
Per mi va ser fàcil ja que la mev existènci nomès m'ha aportat desgràcies: una salut penosa, un no saber triar els estudis adients per poguer viure, una situació personal qu fa que els mèus pròxims nomès en tinguin llàstima i jo en certa manera el faci fugir de mi. Soc una dona que té un relotge que li diu qe no te temps i més amb le perspectives en les que es troba: sense parella, sense feina estable, i que està rodellada d'amics marevellosos que tenen tótes aquestes parcel-les complertes, això no vol dir que'ls hi faltin de completar d'altres, sóc realista i ni els comptes de fades ni la vida perfecta existeix.
Nomès que últimment tinc aquestaa pregunta que em tortura, Què és de mi? i encara pitjor qué m'espera? perque tinc molt clar que les forces ja no emb responen i ara nomès en queda caure mès, si en cara es possible, en aquets vuit que mai té final.