Castellano Català
Castellano Català
l'altre día vaseel meu aniversari, aquests díes tant horibles on un està casi obligat a fer un parèntesis i recopilació de la seva existència, dels bons moments i dels dolents.
Per mi va ser fàcil ja que la mev existènci nomès m'ha aportat desgràcies: una salut penosa, un no saber triar els estudis adients per poguer viure, una situació personal qu fa que els mèus pròxims nomès en tinguin llàstima i jo en certa manera el faci fugir de mi. Soc una dona que té un relotge que li diu qe no te temps i més amb le perspectives en les que es troba: sense parella, sense feina estable, i que està rodellada d'amics marevellosos que tenen tótes aquestes parcel-les complertes, això no vol dir que'ls hi faltin de completar d'altres, sóc realista i ni els comptes de fades ni la vida perfecta existeix.
Nomès que últimment tinc aquestaa pregunta que em tortura, Què és de mi? i encara pitjor qué m'espera? perque tinc molt clar que les forces ja no emb responen i ara nomès en queda caure mès, si en cara es possible, en aquets vuit que mai té final.
1. Qualsevol perosna que vulgi anar per la vida de "persona" reacciona devant de la teva reflexió.paraules!.
Tothom tè problemes, un és el milor analitzador dels seus problemes, deles seves vivències i incognites???
Vull interpretar que " el teu moment és dolent", però CAL ANAR MIRANT EL TEMPS A GAUDIR amb molta esperança...
Res és segur, tot és al abast de nosaltres...Vius, penses, cal continuar en la recerca de "nous objectius i contactes"".
Companya, des de la meva experiència personal, a vegades FUTUDA, t'animo a seguir el nostre camí. Continua escribint, expresant amb la teva sinceritat les tevs preocupacions i angùnies.
Una abráçada, Gallpe
