http://www.cuadernosciudadanos.net/mertovivienteblocsciutadansnet Sóc una noia o senyora de 36 anys, separada i sense parella desde llavors, amb malaltíes constants que m'han convertit en una vella a aquesta edad, amb formació i sempre amb un interés per poguer ajuda als demès, amb una inteligència, més dirigida ca es_ES http://backend.userland.com/rss 60 http://gramenet.blocsciutadans.net/mertovivienteblocsciutadansnet/2008/06/10/que-es-de-mi/ Tue, 10 Jun 2008 21:06:23 +0000 General 51812@http://www.cuadernosciudadanos.net l'altre día vaseel meu aniversari, aquests díes tant horibles on un està casi obligat a fer un parèntesis i recopilació de la seva existència, dels bons moments i dels dolents.Per mi va ser fàcil ja que la mev existènci nomès m'ha aportat desgràcies: una salut penosa, un no saber triar els estudis adients per poguer viure, una situació personal qu fa que els mèus pròxims nomès en tinguin llàstima i jo en certa manera el faci fugir de mi. Soc una dona que té un relotge que li diu qe no te temps i més amb le perspectives en les que es troba: sense parella, sense feina estable, i que està rodellada d'amics marevellosos que tenen tótes aquestes parcel-les complertes, això no vol dir que'ls hi faltin de completar d'altres, sóc realista i ni els comptes de fades ni la vida perfecta existeix.Nomès que últimment tinc aquestaa pregunta que em tortura, Què és de mi? i encara pitjor qué m'espera? perque tinc molt clar que les forces ja no emb responen i ara nomès en queda caure mès, si en cara es possible, en aquets vuit que mai té final. Per mi va ser fàcil ja que la mev existènci nomès m'ha aportat desgràcies: una salut penosa, un no saber triar els estudis adients per poguer viure, una situació personal qu fa que els mèus pròxims nomès en tinguin llàstima i jo en certa manera el faci fugir de mi. Soc una dona que té un relotge que li diu qe no te temps i més amb le perspectives en les que es troba: sense parella, sense feina estable, i que està rodellada d'amics marevellosos que tenen tótes aquestes parcel-les complertes, això no vol dir que'ls hi faltin de completar d'altres, sóc realista i ni els comptes de fades ni la vida perfecta existeix.
Nomès que últimment tinc aquestaa pregunta que em tortura, Què és de mi? i encara pitjor qué m'espera? perque tinc molt clar que les forces ja no emb responen i ara nomès en queda caure mès, si en cara es possible, en aquets vuit que mai té final.]]> http://www.cuadernosciudadanos.net/mertovivienteblocsciutadansnet?p=51812&c=1&tb=1&pb=1#comments