El soroll del món (emmudit)

No abarateixis el somni

Si les pluges torrencials que prediu el Meteocat (aquest encara ho és de “cat” no com el full informatiu municipal que ja ha passat a complaure els tertulians de Jimenez Losantos), doncs això que si les tempestes no fan aparició en escena, demà ja podem posar els geranis als balcons, el clavell al “canalillo” i el barret de “rejoneador” i disposar-nos a rebre el nostre pla Marshall particular, perquè ens visita el conseller de Medi ambient i habitatge de la Generalitat de Catalunya.   

Què se n’ha fet d’aquell alcalde amable, paradigmàtic i estimat per propis i foranis? Ja sap on ve? El gabinet de protocol de la conselleria no l’ha advertit?

Ell que és un defensor a ultrança de l’habitatge de promoció pública es deixarà fotografiar amb una de les obres que representen el paradigma de l’especulació amb un percentatge de vivenda de renda lliure que pràcticament triplica la protegida? No hi havia res més per inaugurar que fos més correcte políticament? No sé... un carril de les pistes de can Zam, un ascensor de la L-9... Ah no, que això no és habitatge públic! I el Cúbics, ho és?

Benvolgut Baltasar et refresco un post amb proposta per la jornada inaugural i com diria el mestre de Verges “No abarateixis el somni”

Aquesta setmana hem llegit a la premsa gratuïta, la notícia sobre Cúbics, el més gran projecte urbà colomenc de les darreres dècades.

Aquests rotatius sense cost, que trobem bàsicament als seients o les papereres del metro, a les consultes mèdiques, a les immobiliàries i a sobre de les neveres de gelats i dels dispensadors de tabac dels bars es solen fer ressò dels comunicats que els passen els gabinets de premsa dels ajuntaments, que són aquelles corretges de transmissió de la voluntat dels governants tan proclius a celebrar inauguracions de trams o col.locació de primeres pedres. 

Més endavant ja vindran els preceptius encartats que tan malmeten l’erari públic i que trobarem dins els rotatius de més tirada. De moment ens conformem amb la bonica recreació en foto virtual que ens mostra com quedarà allò que encara no està construÏt.

La informació però és un micro-espai publicitari de l’empresa constructora, en tota regla que un lector crític i format descobrirà ràpidament. 

En lloc de donar informacions d’interès a qui no conegui Santa Coloma, —com la ubicació d’aquest complex que inclourà l’edifici més alt del municipi— el que apareix de forma més notòria és el telefon i la web de la promotora per si algú està interessat a demanar informació i que no reproduiré de nou aquí per raons òbvies. La corretja de transmissió s’ha d’acabar on s’ha d’acabar.

A l’article ens dónen altres continguts, no penseu… ens diuen que és un premi FAD. 

Amb l’arquitectura i el disseny sigui industrial, d’interiors o tèxtil es dóna un fenomen molt curiós: les tendències.

En un mateix any veiem que els models d’automòbil de diferents firmes tenen semblances en la línia de la carrosseria o en els elements de l’habitacle.

En el món de la costura un consell d’experts del món de la comunicació, del periodisme i de la sociologia decideixen amb dos anys d’anticipació els colors que portarem a la roba o si durem sandàlies com les dels soldats romans de l’Astèrix.

Daniel Estulin, el rei de la conspiranoia, diria que darrere de tot hi ha el Club Bilderberg, però qui suscriu no es pronuncia al respecte. 

Podriem deduir que David Chipperfield i Fermín Vázquez autors del projecte arquitectònic de la Ciutat judicial de Barcelona i els germans Terradas i Eduardo Souto de Moura creadors de Cúbics han rebut les mateixes influències que els han fet dissenyar dos complexos pràcticament iguals? 

Si tracem un eix de simetria imaginari al bell mig de Barcelona tindrem a banda i banda (Llobregat i Besós) les dues entrades a la gran urbs ornamentades per això que els francesos a Paris fan amb els Arcs de triomf (per cert, el de la Defènse és la coronació del deliri chauvinista). I em pregunto:

Stulin es preguntaria: I si algun esperit imbuït de la febre metropolitana volgués que L’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet esdevinguessin les portes d’entrada a la Gran Barcelona amb aquesta mena de ruscos que veiem créixer dia a dia al Parc Europa? 

Els extrarradis (abans suburbis) de les grans ciutats (en temps dels alcaldes Porcioles, Viola, Massó, Socias Humbert i fins i tot de l’actual president de Caixa Catalunya, Narcís Serra) han estat tradicionalment els llocs on els premiats amb el FAD podien veure com es materialitzaven els seus projectes. Era part del premi.

Al barri de la Marina (abans Zona Franca sense ser-ho) la topominia popular rebateja els noms solemnes amb que els creadors treuen de fonts les seves obres i se les acaba coneixent com El Convent per la forma de les finestres o La Pantera rosa pel color de la façana, per posar dos exemples.

Santa Coloma no s’en escapa. La zona enjardinada que abans fora el cemetiri vell (i que algú amb molt poc coneixement de català va anomenar Jardins -en plural- d’Ernest Lluch) ha sucumbit a un nom horrorós: “El parque los muertos”, així tal com sona, sense la preposició "de", la plaça Manelic "la del borreguito" ...

Què passarà doncs amb el nom Cúbics? Quallarà tal qual? Li canviarem la S per una X final i li direm CúbiX per emulació al futurista nom de Màtrix? L’acabarem coneixent com EL RATLLADOR per la forma de mandolina pel formatge o de ratllador de verdures que té? 

Els consistoris de majoria socilista es van fer famosos en els 80 gràcies a les places dures, el paradigma de les quals és la del Països Catalans davant de l’estació de Sants. Ara la tendència són els cubs amb finestretes d’un gust dubtós i d’un eclecticisme uniformitzador del tot avorrit que ja ha deixat testimonis lamentables en la reconstrucció (ells en diuen “esponjament”) de barris com el raval barceloní.

Ara Santa Coloma esdevé ciutat acollidora i pren el testimoni dels suburbis barcelonins on ja no queda lloc per les provetes i es converteix en banc de proves en l’àmbit de l’arquitectura com ho és i ho serà en altres experiments demogràfics, urbanístics i de mobilitat que veurem prendre forma a Can Zam ben aviat. Us imagineu quin gran aparcament "disuassori" sortiria al costat de la Damm i a tocar de l'estació de la L-9 amb què donar servei servil a la gran Barcelona? Quin gran "tanto" per un alcalde de la primera corona metropolitana!!!!

Donats com som en aquest país a celebrar les coses amb castells de focs i una bona dosi de traca final, m’imagino que l’ajuntament de la nostra ciutat creara una “Comissió de festes d’inauguració del Cúbics” i em permeto humilment una sèrie de suggeriments gratuïts per aquella gloriosa jornada (convida la casa).

1) Els dos gratacels que s’alçaran a banda i banda podrien ser les xanques d’una immensa escultura a l’estil del Colós de Rodes. Així podriem allargar el projecte durant uns anys fins que algun escultor amic la tingués feta. 

2) El número central de l’espectacle de circ podria ser que un funambulista travessés des de l’edifici de l’antic escorxador al de l’altra banda del Parc Europa. El convidat podria ser Phillipe Petit que ara està en plena promoció de la pel·líula Man on Wire. El semaler (no busqueu accepcions que no toquen) que duria el funambulista hauria de sostenir a cada un dels dos extrems sengles arxivadors amb els pressupostos municipals per donar-li un toc de performance "modernilla" (La metàfora està servida) 

3) I si ho volem fer encara més vistós l’autoritat encarregada de tallar la cinta podria descendir en parapent des del Turó del Pollo i amb una gran cisalla tallaria el cable (un cop el funambulista hagués arribat a l’altra banda, és clar) com es feia amb les cintes que inauguraven pantans. 

4) Si Demetri surt fugint com va passar a Rodes i no trobem escultor amic podem demanar-li a l’actual acalde de la ciutat grega, el senyor Hatzis Hatziefthimiou, que ens passi la targeta de Gert Hof. El creador alemany ha de reconstruir la que va ser una de les set meravelles del món antic que media 30 metres d’alçada però l’ha de fer d’una mida que vagi dels 60 al 100 metres.  

S’equivoca l’alcade Hatzierfthimiou pensant que s’en surt millor qui la té més llarga? La resposta la trobareu a les matinades dels canals de televisió locals i els videos del Jes-extender.

Aquí de moment ens conformarien amb Phillipe Petit.