El soroll del món (emmudit)

El rei coix

Temps era temps hi havia un rei que era coix.  

Per fer mèrits, els cortesans, servils i obsequiosos que esperaven obtenir els seus favors, sempre s’hi acostaven fent el coix. I tots els habitants i servents de palau des de l’avantsala fins la zona de servei anaven coixos.

Tot i això, un genitlhome, a qui ningú havia advertit dels estranys costums de la cort, caminava sense coixejar.   L’home va passar pel costat del rei més dret que una vara de medir.  

A la gran sala del tron  tots els presents, des dels macers fins els alabarders passant pels cortesans, se’n reien d’amagat. Tots, llevat del rei que es va enfurismar de valent. 

 —      Gentilhome! Què vol dir això? —Va increpar a l’home imprudent el rei— M’ha semblat que no coixegeu! 

 —      Us equivoqueu, senyor —respongué el gentilhome— Creieu-me. Tinc els peus tan adolorits per la feina i les treptitjades que pateixo de tots els vostres cortesans que el que em passa… és que en coixejo de tots dos!   

Agafat en préstec del folclorista francès Gustave Nadaud (1820-1893) i aplicable a qualsevol situació. Pose’m pel cas… un plenari municipal?