El soroll del món (emmudit)

Planeta divers

La 58ena edició del premi Planeta de novel.la (el segon premi literari més ben dotat econòmicament a nivell mundial després del Nobel) proclama com a guanyadora dels 600.000 euros l’asturiana Angeles Caso amb l’obra Contra el Viento.  

Caso (que va ser una cara molt familiar en els informatius de RTVE en l’era Calviño-Miró dels 80) ja va resultar finalista del mateix premi l’any 1994 quan el va rebre Camilo José Cela per La Cruz de San Andrés . Després vindria l'acusació de plagi per part d'una escriptora que havia presentat a concurs una novel.la d’argument molt similar al que signava Cela i de la qual hi havia fragments pràcticament iguals.  

Contra el viento ens dóna una mirada sobre els sentiments que experimenten dones immigrants que han d’abandonar les seves famílies per tenir cura de les dels primer món. Nens, ancians, llars propis que són substituïts pels d’altres i que acaben incorporant al seu àlbum de fotos de vida personal.

Interessant aquesta perspectiva, però també la que denuncia pràctiques que pateixen aquestes dones als seus països d’origen com l’abandonament imposat dels seu estudis, els matrimonis pactats, les lapidacions o l’ablació de clítoris i que un cop aquí per un fals respecte a les “seves cultures i tradicions” som incapaços de gestionar des de la legalitat i concienciar que una cosa és el folclore i altra molt diferent els drets humans. 

Sabem del cert que a Santa Coloma darrere les mostres de color, de gatronomia i de danses que programen els col.lectius d’immigrants i que són la representació d’una creences, d’uns costums que acollim amb els braços oberts, també hi ha veus –de dones- silenciades per una por que no els permet expressar moltes d’aquestes injustícies. Caldrà posar fil a l’agulla...de fet ja hi som. 

Tornem al Planeta. Durant el discurs d’agraiment que pronunciava Angeles Caso, el també escriptor i jurat del premi Planeta Pere Gimferrer, ha patit una lipotimia i ha hagut de ser traslladat en ambulància fins l’Hospital Clínic.  

L’alcaldable per Barcelona i metge en actiu, Xavier Trias, que era entre els convidats, ha prestat els primers auxilis i sembla ser que la seva intervenció ha estat decisiva en l’atenció de l’afectat.

Veient actuar algú (a qui normalment sentim en declaracions sobre ordenances, infraestructures o seguretat ciutadana) en altre faceta molt més “mudana” i molt més humana em fa pensar en un polític que té una formació acadèmica i una professió que el lliga a la realitat social i que no el fa dependre de la política com a font d’ingressos.  

Quants en podriem comptar del mateix perfil que s’hi dediquin per convicció, per compromís i per ideologia? Quants que no s’hagin professionalitzat dins la politica i no tinguin altre referent vital allà on tornar? Quants que no vegin la política com una “feina” remunerada o com a mitjà d’una ascensió social que per “motu propi” o per currículum no haguéssin assolit mai a la vida?   

Amb els dits d’una mà, ja fariem? No diria tant…Siguem optimistes: Potser amb els de les dues.

El pitjor és que aquests de segona filera seran qui en un futur no gaire llunyà hauran d'intentar resoldre els veritables problemes que van més enllà d'anar fent encaixades de mans i cops a les espatlles per fer ressonar el rellotge d'or. Problemes que -com els de les dones que ja han quedat epigrafiats (ampliarem aquest tema, aviat) en el paràgrafs anteriors- són només la punta del iceberg i això és el que importa realment.

Malauradament no tenim gaire confiança en la capacitat de reacció davant d'una "lipotimia social" dels que només miren per la seu interès personal i no del col.lectiu (propi o forani) al qual representen.

El griots africans impregnats de saviesa canten a ritme de la kora un vell ensenyament: 

"No arriba abans qui corre més.

 No arriba més lluny qui més s'ensenya.

No té més  salut qui viu aferrat com un paràsit a l'arbre que fa més ombra. 

No serà més estimat aquell que es penja del poderós per escalar la gran muntanya.

 

Qui arribarà serà  aquell que té la veritat, la rectitud i l'honestedat hostatjades a casa seva i té clar el lloc cap on va"

NB: L'enhorabona a Angeles Caso que, per cert,  ja parlava d'Hipàtia d'Alexandria a "Las olvidadas" abans que Amenabar la posés de moda. Bon treball, Las olvidadas i molt vigent. Ja hi tornarem.