El soroll del món (emmudit)

PASTA AMB SARDINES

El “fenomen Saviano” (Gomorra) continua consolidant-se. Prescindint de si és certa la  història sobre les amenaces que ha rebut de la Màfia per haver denunciat les seves pràctiques, l’escriptor ha bastit un entorn de guàrdies de cos que l’acompanyen durant les presentacions de llibres. És més que probable que responguin a una estratègia de marquèting que a una necessitat real, però el cert és que l’espectacle que ofereix davant d’un ulls sensats és lamentable. Ara presenta “La belleza y el infierno”. Más de lo mismo? Ja veurem, perquè de vendre ha venut, però... se li acaba la corda?

La màfia com a element narratiu és molt atractiva. Mario Puzzo va contribuir amb les seves novel.les, adaptades després al cinema per Coppola, a la popularització i el coneixement del règim intern d’aquesta organització. Abans ho havia reflectit Sciascia, Camilleri de manera més tangencial, Donna Leon i després un llarg etcètera. 

Amb aquests autors que -en el millor dels casos s'han documentat amb els estudis dels experts en el tema- hem sabut que hem de buscar els precedents en els estaments feudals amb els "gabellotti" que eren una mena de recaptadors d’impostos i en les aliances familiars per fer negocis, obtenir seguretat i assolir objectius, sobretot polítics. 

Sicília com a bressol amb la Cosa Nostra, l’extensió italoamericana que es va originar amb l’immigració de finals del XIX principalment a Nova York i Chicago, la N’dragueta calabresa, la Camorra napolitana serien les diferents ramificacions dins l’estat italià. 

Tot i que el terme “màfia” s’aplica a qualsevol estructura que es dedica a l’extorsió i a la delinqüència organitzada hi ha variants com la màfia russa, la xinesa o la “yakuza” japonesa. 

Però el més curiós de tot és que el funcionament intern, amb les seves jerarquies, els seus ritus d’iniació i les funcions assignades a cada membre són comunes a totes les àrees geogràfiques.

Cada “família” té: 

Sotscap: És un “càrrec” de designació directa del “capo”. El segon d’abord, l’encarregat de substituir el “padrí” si mor o l’empresonen. 

Consigliere És un conseller de la “família”  És el “gangster" de perfil baix. Gent entregada que han estat recollits per la “família” i que “paguen” el seu deute amb servilitat i submissió. Són els que fan la feina bruta, tant en bregues cara a cara com en els jutjats. A alguns fins i tot els paguen els estudis (sobretot de dret o com a comptables) perquè els apliquin més tard en benefici de la continuïtat de la “família”.  Aquests són els que han generat més pel·lícules a Hollywood per l’atractiu d’unes vides tan “atropellades”
 

Capo: No s’ha de confondre amb el padrí. Són els que controlen un petit “equip o família” formada per “soldats” 

Soldat: Són membres de la “família” i han de superar proves per ser-ne acceptats  Els soldats tenen “associats”

Associats: Un associat no és membre de la família. Fan “encàrrecs” amb molta dedicació perquè amb tal d’ingressar a la “família” estan disposats a escometre el “cop” que els encomanin. 

I la repercussió que ha tingut la màfia? Ha influenciat altres jerarquies, altres tipus d’organitzacions? Afecta comportaments personals? Hi ha qui es creu “padrí” i no ha passat de “soldat”? I els “consiglieri”? Són realment conscients de què els estan utilitzant com a gossos lebrers perquè surtin a bordar en públic i a mossegar tormells quan qui sortiria beneficiat si s’acomplissin els seus objectius seria qui mou els fils? 

A Capone el van detenir per un delicte fiscal. Fa pocs dies Barcelona ha estat escenari del desmantellament d’una extensió mafiosa que havia triat la ciutat com a lloc d’operacions. Sempre hi ha una investigació que parteix de tribunals, de denúncies per impagaments sovint relacionats amb activitats immobiliàries...

 El final de qui actua buscant brega per la brega, de qui no sap guanyar-se l’afecte, el pa i el reconeixement professional o polític a través de la feina i ho fa a través de l’extorsió, de la provocació i de les maneres barroeres, té els dies comptats.  

Però, fins i tot els mafiosos reben una certa formació i els preparen mínimament per quan ha de fer intervencions en públic. També els ensenyen a escriuré bé (principalment el nom del seu poble) a no cometre faltes d’ortografia, de concordança verbal. A dotar de coherència els seus escrits (si són de l’estatus mitjà, els inferiors no tenen aquesta tasca encomanada) però sobretot els ensenyen a no fer-se pesats. 

La conclusió és que fins i tot per ser mafiós (cosa que desaconsellem vivament) s’hauria de tenir gràcia: