Castellano Català
Castellano Català Fets i opinions crítiques, racionals i laiques
El dimarts 22 de maig, els sindicats han convocat una vaga a l'ensenyament públic: "Contra les retallades, defensem l'ensenyament públic i les nostres condicions laborals".
L'agrupació d'AMPAs de Santa Coloma de Gramenet ha fet una crida a la mobilització contra les polítiques de retallades en educació i en defensa del'ensenyament públic de qualitat i convoca una concentració a la Plaça de la Vila, el dimarts 22 de maig a les 17.30 h.
Jesús Mosterín, EL PAÍS, 18/04/2012
La nefasta afició per les armes de foc i per la cacera ha perseguit el senyor Joan Carles de Borbó durant tota la vida, i ha causat problemes a ell mateix, a la seva família i al país sencer al qual representa com a Rei.
Ja el 1956 es va produir una tragèdia quan Joan Carles va matar accidentalment el seu germà Alfons d'un tret amb un revòlver de calibre 22. Tots dos estudiaven el batxillerat a Espanya, sota la tutela de Franco, però per vacances tornaven a la residència familiar d'Estoril, on vivien els seus pares. Al jove Joan Carles ja llavors li agradava jugar amb les armes de foc. El 29 de març, jugant amb el seu germà Alfons, el rei Joan Carles li va disparar un tret a la cara, i el va matar.
Per molt jugant que sigui, deu ser una experiència traumàtica terrible, que apartaria de les armes per sempre a qualsevol que hi hagués tingut contacte. No obstant això, l'efecte que es podria haver esperat no es va produir i la tendència fatal a accionar el gallet segueix causant problemes al rei i a la monarquia, cinquanta-sis anys després.
Les armes de foc sempre acaben disparant, no serveixen per a res, excepte per ferir i matar. Fa uns dies el nét major del Rei, Felip Froilà, de 13 anys, estava exercitant il·legalment amb una escopeta de canó doble de calibre 36, en companyia del seu pare, quan es va disparar accidentalment en el seu propi peu, per la qual cosa va haver de ser traslladat a la clínica i operat. Els perills d'aquestes armes es multipliquen en les caceres. El 2007, un besnét de Franco va matar un company caçant cabirols en un vedat. En la seva fúria escorxadora, els caçadors freqüentment disparen contra tot el que es mou i maten vianants innocents, com va passar a Girona el gener passat quan un caçador maldestre i excitat va matar un jove de 24 anys, perquè el va confondre amb un senglar. Lluís Bobé, un regidor de CiU, va morir en un altre accident de caça el 2011. Cada any es produeixen a Espanya més de mil ferits i desenes de morts per trets equivocats dels caçadors.
El rei Joan Carles és un caçador empedreït, que dedica molt de temps, diners i energies a la caça major. L'última notícia sobre això va arribar per l'accident que va patir el 13 d'abril durant una expedició cinegètica per matar elefants a Botswana, on es va fracturar el maluc dret en tres fragments. Va haver de ser traslladat en un vol especial de vuit hores a Madrid, on va ser immediatament operat i va rebre una nou maluc artificial.
La notícia va recórrer ràpidament les redaccions i les xarxes socials, en què se subratllaven diversos dels seus aspectes vergonyosos. La caça d'elefants està en principi prohibida a l'Àfrica des del 2010, encara que alguns governs la segueixen permetent a caçadors rics i compulsius decidits a pagar grans sumes de diners pel plaer de matar un animal protegit. Totes aquestes despeses de cacera major: permisos, vols especials i metge acompanyant, els paga el contribuent espanyol. Molts s'han sorprès que en una època de crisi i d'enorme dèficit i atur els escassos recursos públics es dediquin a aquestes coses. El Govern, que ha retallat un 25% el pressupost de recerca, s'ha limitat a una simbòlica retallada del 2% en l'assignació pressupostària de la Casa Reial. De tota manera, el Govern no sap el que fa, perquè ni tan sols s'havia assabentat del viatge africà del monarca. Sembla que prefereix no assabentar-se’n. En el projecte de llei de transparència de les despeses públiques es comença per declarar que aquesta Llei no s'aplica a la Casa Reial. Si s'ha de demanar transparència a l'Estat, caldria començar per dalt, pel rei, i no pels secretaris d'Ajuntament.
Malauradament, no és aquesta la primera vegada que les caceres del senyor Joan Carles exigeixen quantiosos pagaments a empreses com Abies Hunting i Rann Safaris, que ofereixen caceres d'animals normalment protegits a caçadors adinerats i sense escrúpols. Tothom ha vist la fotografia del rei Joan Carles i el caçador blanc Rann que l'acompanya al costat del cadàver, recolzat en un arbre, l'elefant que acaben de cosir i que presenta una estampa incomparablement més noble i bella que ells. Joan Carles ha caçat repetidament a l'Àfrica tota mena d'animals que ningú hauria de caçar, des lleopards i búfals fins elefants.
La passió matadora del Rei no es limita al continent africà. El 2004, per exemple, va pagar 7.000 euros per matar a Polònia un dels últims bisons vius que queden a Europa. A l'octubre d'aquest mateix any, l'agència Abies Hunting li va organitzar un viatge privat per matar óssos als Carpats. El rei es va allotjar a l'antic xalet del dictador Ceausescu, i es va donar el gran gust d'abatre a trets a cinc óssos i altres animals protegits. L'escàndol va esclatar a la premsa romanesa i ràpidament va ser difós a través d'Internet. Tot just tres mesos després, el gener de 2005, la premsa austríaca va donar a conèixer una nova cacera de Joan Carles, arribat expressament en avió privat a Graz amb la corresponent comitiva de guardaespatlles. El 2006 va esclatar l'escàndol de la cacera Rússia de Mitrofan, un pobre ós del zoo local emborratxat amb mel i vodka i col·locat davant de Joan Carles perquè li disparés. La notícia que el rei d'Espanya havia anat fins a Rússia amb avió especial a matar un ós drogat de seguida va donar la volta al món.
Encara que la cacera tenia sentit durant el Paleolític, el va perdre del tot després de la revolució del Neolític, que va tenir lloc fa uns deu mil anys. A partir de llavors, ja no es caça en defensa pròpia ni per menjar, sinó per avorriment, mala llet i excés de testosterona. Els reis d'abans, que havien començat sobresortint a la guerra, s'avorrien sobiranament en els insulsos períodes de pau i, com no sabien llegir (ni havia cinema, televisió o Internet), entretenien els seus ocis caçant els animals que els seus servidors els posaven davant, a l'estil Mitrofan. Avui dia, la caça és anacrònica en tots els casos, a més, és completament immoral quan les víctimes són animals magnífics i escassos, com els que estan en situació de protecció o perill d'extinció. Un article que vaig publicar en aquest diari fa sis anys (El dedo que acciona el gatillo), acaba dient que "seria un bon moment per aconsellar al monarca que a part el dit del gallet d'una vegada per totes". Malauradament, o ningú li va donar el bon consell o ell va decidir no seguir-lo. Així com en qüestions polítiques el rei ha tingut la prudència de deixar-se aconsellar per altres, en qüestions com la cacera ha preferit actuar al dictat de les seves hormones, per aquesta raó ha seguit generant notícies que en res contribueixen al seu prestigi, ni al de la monarquia, ni al del seu país.
La Casa Reial replica que el Rei mata elefants perquè li dóna la seva reial gana i que no ha de donar explicacions a ningú sobre les seves caceres, ja que formen part de la seva vida privada, en què ningú té dret a immiscir-se. Això és una òbvia fal·làcia. En primer lloc, les caceres del senyor Joan Carles de Borbó, lluny de ser actes íntims que es realitzen en un espai privat, involucren a diversos països i continents, vols especials, comitives oficials i fins i tot absències públiques inexplicables. En segon lloc, totes aquestes despeses extravagants se sufraguen a càrrec dels impostos que paga una població angoixada per la crisi. A més, a moltíssims espanyols aquestes caceres d'elefants a l'Àfrica o d'óssos a Romania els produeixen repugnància estètica i indignació moral. L'època en què la real gana seria suficient per justificar la cacera ja ha passat.
Jesús Mosterín és professor de Recerca al CSIC
Avui, dimarts 17 d'abril del 2012, de 8 a 9 del vespre, un centenar de ciutadans s'han concentrat a la Plaça de la Vila de Santa Coloma de Gramenet demanant la llibertat dels vaguistes del 29M detinguts i empresonats el matí del dia de vaga general, quan formaven part d'un piquet legal. Han decidit concentrar-se tots els dimarts a la mateixa hora fins l'alliberament de l'Isma i el Dani, joves estudiants universitaris exemplars, fills exemplars de pares treballadors.
Als Jardins Ernest Lluch de Santa Coloma de Gramenet hi ha una placa rovellada de ferro amb lletres que diuen: "Hem d'estendre la nostra mirada prop de nosaltres. Però mirant tot el planeta que volem conservar i on la immensa majoria visqui en condicions i en una llibertat que és fi en si mateixa. Ernest Lluch 1937-2000". No sé qui va triar aquest text, probablement es va triar el fragment final d'un manuscrit seu del dos de gener del 1999. No sé perquè no es va posar el text integre o, si es considerava massa llarg per a una placa, perquè no es va posar la frase inicial.
El socialisme és portar la màxima llibertat, la màxima igualtat i la màxima fraternitat possibles a les persones que viuen en societat. Per assolir-ho no n’hi ha prou amb polítiques públiques, sinó que també cal que la moral i l’ètica de les persones canviï paral·lelament. Hem de canviar les coses però hem de canviar les persones. Penso que hem de fer nostres els valors del cristianisme primitiu i del cristianisme humanista. Hem d’incorporar els valors de la companyonia dels treballadors a la feina i a la seva organització autònoma. L’ètica del treball i de la feina ben feta ens ha de vertebrar. Col·lectivament hem de maldar perquè els flagells i les causes de desigualtat desapareguin: la por a la malaltia sense assistència, la vellesa sense recursos, el no poder estudiar, si es tenen condicions i ganes. Volem també que la formació de les persones ens permeti de fruir del lleure d’una manera creativa i enriquidora. Hem de fer això estenent la nostra mirada prop de nosaltres, però mirant tot el planeta que volem conservar, perquè la immensa majoria hi visqui en condicions i en llibertat, que és un fi en si mateixa.
Ernest Lluch i Martín
Dos de gener de 1999
AVISO URGENTE A LOS CONTRINCANTES
Rafael Sánchez Ferlosio
Suelo decir que Antonio Gramsci forma con Rosa Luxembourg la más ilustre pareja de intelectuales que crió, apenas a tiempo, el comunismo, antes de abominar definitivamente de la funesta manía de pensar. Pues bien, Gramsci advirtió de que la expresión "lucha ideológica" era una torpe metáfora que más valía no usar o que, de usarla, había que hacerlo con toda la precaución de no perder de vista la decisiva diferencia de que mientras en la lucha física o la guerra era válido y conducente a la victoria atacar los puntos débiles del adversario, en la mal llamada lucha ideológica sólo era, en cambio, procedente acometer los puntos fuertes. El jovencísimo Menéndez y Pelayo de los Heterodoxos (libro en el que inventó el género que yo llamo "libro infierno", pues van a parar a él todos los malos, y que fue cultivado por Lucaks con su El asalto a la razón) contraviene la sabia prescripción gramsciana con sus representaciones musculares del pensar: "atletas de la escolástica" "potencia intelectual", "asentar verdades como el puño", "contundente en casi todo lo que es filosofia pura y monumento de inmenso saber y de labor hercúlea", "era su erudición la del claustro, encerrada casi en los canceles de la filosofía, escolástica, pero ¡cómo había templado sus nervios y vigorizado sus músculos esta dura gimnasia!", "todo lo recorrió y lo trituró, dejando dondequiera inequívocas muestras de la pujanza de su brazo", "molió y trituró como cibera a los débiles partidarios que en Sevilla comenzaba a tener la nueva filosofia ecléctico-sensualista del Genovesi y de Verney", "en cabeza suya asestó el padre Alvarado golpes certeros y terribles" (Heterodoxos, VI-3-VII, VI-4.-I y VII-2-V).
El gramsciano rechazo de la mera noción de lucha ideológica es, a la postre, lo que me pone diametralmente en contra de los que celebran como un gran adelanto democrático la introducción de debates electorales en España. Antes por el contrario, lo deploro como una vuelta de tuerca más al ya bastante avanzado encanallamiento y prostitución de la palabra.
El debate televisivo es una perversión sólo capaz de complacer a mentalidades primitivas, casi paleolíticas, como las del regresivo agonismo norteamericano, que no puede entender nada de nada como no se le presente en términos de ganador y perdedor. Y no es que no haya antecedentes europeos: en las disputationes académicas de Salamanca, en los siglos XVI y XVII, parece ser que los "ergos" se contaban como hoy se cuentan los goles en el fútbol: "¡Fulano le ha metido diez y nueve ergos a Mengano!". Estas disputationes universitarias fueron después, con toda razón, consideradas como la máxima degradación intelectual.
Quizá no sea un azar que tal enfermedad resurja, en otra forma, precisamente hoy, cuando "opinar algo" o incluso "propugnar algo" o "ser partidario de algo" suele ser sustituido por "apostar por algo", como si fuese a caballo ganador, y empezándose ya a difuminar, por consiguiente, la diferencia entre quién se desea que gane en unas elecciones y quién se cree que las va a ganar. La actual norteamericanización de la antigua disputatio le añade algunos rasgos pugilísticos, sin abandonar los clásicos de esgrima: la contundencia del directo a la mandíbula es compatible con la agilidad de una finta de florete; lo que no cabe es una sola palabra leal, que es tanto como decir una palabra digna de este nombre, que excluye la contundencia, la astucia, la eficacia, no menos que todo efecto de sorpresa, todo ardid de trinca o cualquier cosa, en fin, que la instrumente como un arte marcial. Quienes, al aceptar debates electorales —y por tanto, a parti pris—, utilizan la palabra como arma de contienda, sepan al menos que al prostituirse así por la victoria no hacen sino profundizar la desmoralización de un público ya corrompido hasta la médula por el agonismo, por la irresponsable superficialidad de que lo que más le guste sea que haya pelea, para poder jalearla con sus voces de "¡Toma castaña!", "¡Ahí le duele!", "¡Chúpate esa!"... Sepan al menos que se revuelcan en el fango.
Para quien todavía, a pesar de todo, guarde un quizá ya inútil respeto. a la palabra, y que, por tanto, no saluda el debate electoral como un avance democrático sino como una regresión a la barbarie, más despreciable será precisamente el que demuestre más agilidad verbal, más rapidez de reflejos, más ingenio retórico, más riqueza de imágenes, o sea, en una palabra, el que reúna en mayor número las condiciones idóneas para aquel efecto por el que se suele merecer del público ser proclamado "'vencedor".
Ahir, 6 d'octubre del 2011, a la sala d'actes d'UGT, a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona, va tenir lloc un acte de solidaritat amb els cinc cubans que es troben com a presos polítics en presons d'Estats Units per lluitar contra el terrorisme a Cuba. Els familiars dels cinc que visiten Catalunya van manifestar el seu agraïment a l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet per la recepció que els va oferir a l'ajuntament de la nostra ciutat.Crec que l'alcaldessa va representar dignamenta laimmensa majoria dels colomencs donan aquesta cordial i solidària recepció a aquestes lluitadores cubanes.
La solidaritat del consistori amb el poble de Cuba crec que hauria de mantenir i ampliar davant una tan clara injustícia com és mantenir en presó, des del 12 de setembre del 1998, aquests lluitadors antiterroristes, presoners polítics, condemnas en una farsa de judici a penes monstruoses.
Un d'ells, René González, és el primer que ha completat la pena aquests dies, però no pot retornar a Cuba i haurà d'estar en llibertat vigilada en Florida durant tres anys.
Es pot trobar més informació a:
www.antiterroristas.cu
www.freethefive.org
http://libertadloscinco.blogspot.com
www.libertadparaloscinco.org.es
Santa Coloma de Gramenet va ser el lloc de naixença, el bressol, de la immersió lingüística. Una ciutat on mai s'ha deixat de reivindicar una escola democràtica, laica, de qualitat, catalana en llengua i continguts... Avui, dilluns 12 de setembre, a les set del vespre, centenars de ciutadans s'han concentrat a la plaça de la Vila, convocats per somescola.cat, una àmplia plataforma d'entitats en defensa de l'escola en català i de la immersió lingüística.
Un dels moments més emotius va ser el parlament d'un avi, immigrant que va arribar a Santa Coloma sota el franquisme i que reivindicava el català com a llengua dels seus néts: http://www.youtube.com/watch?v=tc4otV0TbB8&feature=player_embedded
Entre els ciutadans concentrats hi havia membres de totes les edats i de tots els grups que formen la comunitat educativa de Santa Coloma des d'alumnes, pares, mares i mestres d'escoles bressol, fins a universitaris. Avis i néts, pares i fills, treballadors i jubilats, regidors i exregidors... tothom gent que pensa que perquè Catalunya sigui un país de tots, un país amb cohesió social, és imprescindible que l'escola sigui en català.
Dimecres, 25 de maig del 2011, 22h, més d'un centenar d'indignats, la majoria joves, fan una assemblea a la plaça de la Vila de Santa Coloma de Gramenet (Gramenet de Besòs).
Ordre del día: 1. Parlen les comissions 2. Aprovació de propostes 3. Torns de paraules.
*COMISSIÓ DE CONTINGUTS: - Declaració de Principis : “Què som i perquè” - Manifest - No representem partits ni a associacións - Vocació al canvi. - Manifest aprovat
* COMISSIÓ D’ACCIÓ: -Recordatori d’acció ja proposta: “Cercavila divendres, 27.05.11 (19:30h Plaça Rellotge, fer soroll i panflets ) Convocatoria a les 20:00h. - Proposta de fer activitats pels nens (aprovada) - Proposta de crear una subcomissió de “Teatre Invisible” (concienciar al poble de manera visual sobre aquest moviment) (aprovada) - Proposta de començar l’Acampada a la Plaça de la Vila des del dia d’avuí (aprovada) - Proposta de treure al carrer cotxe amb megafonía per fer difussió. Pendent de concretar el día (aprovada)
* COMISSIÓ DE COMUNICACIÓ: – Informació de: Creació de Twitter, Facebook de “Acampadasantaco” - Presentació d’alguns dels membres. - Proposta de creació de canal de Youtube (aprovat) – Proposta de creació de WordPress (blog) per recopilar información (aprovat) - Debat sobre el contingut del text de les octavetes a repartir (falta concretar) - Proposta de creació d’un cartell fixe amb horaris de les diferents activitats (aprovat) - Proposta de publicar llista del material necessari als diferents mitjans un cop recopilada per infrastructura (aprovat)
* COMISSIÓ DE EDUCACIÓ: - Visualització de com estan afectant les retallades a Santa Coloma. - Proposta d’un programa d’activitats on entrin: xerrades, debats, experiències, etc. (aprovat)
* COMISSIÓ D’ECONOMIA: (nova) - Presentació de Comissió - Presentació dels comptes inicials (primer ingres 274, 92€) - Llistat de càlculs
* COMISSIÓ D’INFRASTRUCTURA: (nova) – Presentació de Comissió - Creació de Llista de necesitats - Petició de col·laboració d’aportacions per infrastuctura (taulells, cadires, útils en general per la continuïtat de l’acampada, així com menjar i begudes per la gent acampada)
* COMISSIÓ DE DESNONAMENTS (nova) - Presentació de Comissió - Crida de membres per la comissió - Recollida de firmes pels afectats per les hipoteques (aprovat)
TORNS OBERTS DE PARAULES:
* Crida d’aportacións per l’acampada * Empapelar la plaça amb pancartas, cartells,etc…
* Crida al civisme del poble, cuidant el bon mateniment de la plaça que permeti la nostre continuïtat.
* Extendre la lluïta a altres llocs de Santa Coloma, (projecte “CUBICS”). Se solicita a comissió d’acció una proposta per lluitar contra l’especulació.
** PARTICIPACIÓ I ASSESSORAMENT JURÍDIC DES DE PLAÇA CATALUNYA * Aconsella l’afiançament de la acampada amb el compromís del poble. * Ofereix el recolsament per part de Plaça Catalunya amb qualsevol cosa * Donen suport informatiu de totes les acampades dels diferents països, ciutats i barris. * Convida a la creacio d’una bústia de suggerències * Suggereix la creació d’una recollida de firmes a favor de l’acampada.
El dijous 24 de març, a la sala d'actes del Museu Torre Balldovina plena a vessar, va tenir lloc la presentació de la candidatura de la coalició d'ICV-EUiA a les eleccions municipals del proper 22 de maig del 2011.
El candidat 27, i últim de la llista, és José Giménez Carrasco, un ebenista jubilat i militant històric del PSUC, de 93 anys, l'únic que no va poder estar present, però que, per escrit, va animar "a la ciutadania a votar pel canvi que tots volem a Santa Coloma".
El cap de llista és Siscu Sánchez, tècnic d'esports i actual regidor i portaveu del Grup Municipal de la coalició d'ICV-EUiA.
Loli Gòmez (ICV), tècnic auxiliar d'escola, i Àngel Pla (EUiA), tècnic de finances, actuals regidors del Grup Municipal de la coalició d'ICV-EUiA es presenten ara com a suplent ("Ser càrrec electe no és una professió. És estar al servei de la ciutadania") i com a candidat número 10 de la llista ("Construïm l'alternativa d'esquerres. Som la garantia que Can Zam serà un parc verd i de la justícia social i la democràcia participativa").
Xavi Pujols, psicòleg (de debó, no d'Unió), és comunista i és el portaveu de l'Assemblea d'EUiA de Santa Coloma de Gramenet.
L'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet té una sala de plens de dimensions ridícules per a una població democràtica de més de 120.000 ciutadans. Al ple municipal de dilluns passat, 31 de gener del 2011, la majoria del públic havia d'estar dret i als passadissos.
