Castellano Català
Castellano Català Fets i opinions crítiques, racionals i laiques
Als Jardins Ernest Lluch de Santa Coloma de Gramenet hi ha una placa rovellada de ferro amb lletres que diuen: "Hem d'estendre la nostra mirada prop de nosaltres. Però mirant tot el planeta que volem conservar i on la immensa majoria visqui en condicions i en una llibertat que és fi en si mateixa. Ernest Lluch 1937-2000". No sé qui va triar aquest text, probablement es va triar el fragment final d'un manuscrit seu del dos de gener del 1999. No sé perquè no es va posar el text integre o, si es considerava massa llarg per a una placa, perquè no es va posar la frase inicial.
El socialisme és portar la màxima llibertat, la màxima igualtat i la màxima fraternitat possibles a les persones que viuen en societat. Per assolir-ho no n’hi ha prou amb polítiques públiques, sinó que també cal que la moral i l’ètica de les persones canviï paral·lelament. Hem de canviar les coses però hem de canviar les persones. Penso que hem de fer nostres els valors del cristianisme primitiu i del cristianisme humanista. Hem d’incorporar els valors de la companyonia dels treballadors a la feina i a la seva organització autònoma. L’ètica del treball i de la feina ben feta ens ha de vertebrar. Col·lectivament hem de maldar perquè els flagells i les causes de desigualtat desapareguin: la por a la malaltia sense assistència, la vellesa sense recursos, el no poder estudiar, si es tenen condicions i ganes. Volem també que la formació de les persones ens permeti de fruir del lleure d’una manera creativa i enriquidora. Hem de fer això estenent la nostra mirada prop de nosaltres, però mirant tot el planeta que volem conservar, perquè la immensa majoria hi visqui en condicions i en llibertat, que és un fi en si mateixa.
Ernest Lluch i Martín
Dos de gener de 1999
AVISO URGENTE A LOS CONTRINCANTES
Rafael Sánchez Ferlosio
Suelo decir que Antonio Gramsci forma con Rosa Luxembourg la más ilustre pareja de intelectuales que crió, apenas a tiempo, el comunismo, antes de abominar definitivamente de la funesta manía de pensar. Pues bien, Gramsci advirtió de que la expresión "lucha ideológica" era una torpe metáfora que más valía no usar o que, de usarla, había que hacerlo con toda la precaución de no perder de vista la decisiva diferencia de que mientras en la lucha física o la guerra era válido y conducente a la victoria atacar los puntos débiles del adversario, en la mal llamada lucha ideológica sólo era, en cambio, procedente acometer los puntos fuertes. El jovencísimo Menéndez y Pelayo de los Heterodoxos (libro en el que inventó el género que yo llamo "libro infierno", pues van a parar a él todos los malos, y que fue cultivado por Lucaks con su El asalto a la razón) contraviene la sabia prescripción gramsciana con sus representaciones musculares del pensar: "atletas de la escolástica" "potencia intelectual", "asentar verdades como el puño", "contundente en casi todo lo que es filosofia pura y monumento de inmenso saber y de labor hercúlea", "era su erudición la del claustro, encerrada casi en los canceles de la filosofía, escolástica, pero ¡cómo había templado sus nervios y vigorizado sus músculos esta dura gimnasia!", "todo lo recorrió y lo trituró, dejando dondequiera inequívocas muestras de la pujanza de su brazo", "molió y trituró como cibera a los débiles partidarios que en Sevilla comenzaba a tener la nueva filosofia ecléctico-sensualista del Genovesi y de Verney", "en cabeza suya asestó el padre Alvarado golpes certeros y terribles" (Heterodoxos, VI-3-VII, VI-4.-I y VII-2-V).
El gramsciano rechazo de la mera noción de lucha ideológica es, a la postre, lo que me pone diametralmente en contra de los que celebran como un gran adelanto democrático la introducción de debates electorales en España. Antes por el contrario, lo deploro como una vuelta de tuerca más al ya bastante avanzado encanallamiento y prostitución de la palabra.
El debate televisivo es una perversión sólo capaz de complacer a mentalidades primitivas, casi paleolíticas, como las del regresivo agonismo norteamericano, que no puede entender nada de nada como no se le presente en términos de ganador y perdedor. Y no es que no haya antecedentes europeos: en las disputationes académicas de Salamanca, en los siglos XVI y XVII, parece ser que los "ergos" se contaban como hoy se cuentan los goles en el fútbol: "¡Fulano le ha metido diez y nueve ergos a Mengano!". Estas disputationes universitarias fueron después, con toda razón, consideradas como la máxima degradación intelectual.
Quizá no sea un azar que tal enfermedad resurja, en otra forma, precisamente hoy, cuando "opinar algo" o incluso "propugnar algo" o "ser partidario de algo" suele ser sustituido por "apostar por algo", como si fuese a caballo ganador, y empezándose ya a difuminar, por consiguiente, la diferencia entre quién se desea que gane en unas elecciones y quién se cree que las va a ganar. La actual norteamericanización de la antigua disputatio le añade algunos rasgos pugilísticos, sin abandonar los clásicos de esgrima: la contundencia del directo a la mandíbula es compatible con la agilidad de una finta de florete; lo que no cabe es una sola palabra leal, que es tanto como decir una palabra digna de este nombre, que excluye la contundencia, la astucia, la eficacia, no menos que todo efecto de sorpresa, todo ardid de trinca o cualquier cosa, en fin, que la instrumente como un arte marcial. Quienes, al aceptar debates electorales —y por tanto, a parti pris—, utilizan la palabra como arma de contienda, sepan al menos que al prostituirse así por la victoria no hacen sino profundizar la desmoralización de un público ya corrompido hasta la médula por el agonismo, por la irresponsable superficialidad de que lo que más le guste sea que haya pelea, para poder jalearla con sus voces de "¡Toma castaña!", "¡Ahí le duele!", "¡Chúpate esa!"... Sepan al menos que se revuelcan en el fango.
Para quien todavía, a pesar de todo, guarde un quizá ya inútil respeto. a la palabra, y que, por tanto, no saluda el debate electoral como un avance democrático sino como una regresión a la barbarie, más despreciable será precisamente el que demuestre más agilidad verbal, más rapidez de reflejos, más ingenio retórico, más riqueza de imágenes, o sea, en una palabra, el que reúna en mayor número las condiciones idóneas para aquel efecto por el que se suele merecer del público ser proclamado "'vencedor".
Ahir, 6 d'octubre del 2011, a la sala d'actes d'UGT, a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona, va tenir lloc un acte de solidaritat amb els cinc cubans que es troben com a presos polítics en presons d'Estats Units per lluitar contra el terrorisme a Cuba. Els familiars dels cinc que visiten Catalunya van manifestar el seu agraïment a l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet per la recepció que els va oferir a l'ajuntament de la nostra ciutat.Crec que l'alcaldessa va representar dignamenta laimmensa majoria dels colomencs donan aquesta cordial i solidària recepció a aquestes lluitadores cubanes.
La solidaritat del consistori amb el poble de Cuba crec que hauria de mantenir i ampliar davant una tan clara injustícia com és mantenir en presó, des del 12 de setembre del 1998, aquests lluitadors antiterroristes, presoners polítics, condemnas en una farsa de judici a penes monstruoses.
Un d'ells, René González, és el primer que ha completat la pena aquests dies, però no pot retornar a Cuba i haurà d'estar en llibertat vigilada en Florida durant tres anys.
Es pot trobar més informació a:
www.antiterroristas.cu
www.freethefive.org
http://libertadloscinco.blogspot.com
www.libertadparaloscinco.org.es
Santa Coloma de Gramenet va ser el lloc de naixença, el bressol, de la immersió lingüística. Una ciutat on mai s'ha deixat de reivindicar una escola democràtica, laica, de qualitat, catalana en llengua i continguts... Avui, dilluns 12 de setembre, a les set del vespre, centenars de ciutadans s'han concentrat a la plaça de la Vila, convocats per somescola.cat, una àmplia plataforma d'entitats en defensa de l'escola en català i de la immersió lingüística.
Un dels moments més emotius va ser el parlament d'un avi, immigrant que va arribar a Santa Coloma sota el franquisme i que reivindicava el català com a llengua dels seus néts: http://www.youtube.com/watch?v=tc4otV0TbB8&feature=player_embedded
Entre els ciutadans concentrats hi havia membres de totes les edats i de tots els grups que formen la comunitat educativa de Santa Coloma des d'alumnes, pares, mares i mestres d'escoles bressol, fins a universitaris. Avis i néts, pares i fills, treballadors i jubilats, regidors i exregidors... tothom gent que pensa que perquè Catalunya sigui un país de tots, un país amb cohesió social, és imprescindible que l'escola sigui en català.
Dimecres, 25 de maig del 2011, 22h, més d'un centenar d'indignats, la majoria joves, fan una assemblea a la plaça de la Vila de Santa Coloma de Gramenet (Gramenet de Besòs).
Ordre del día: 1. Parlen les comissions 2. Aprovació de propostes 3. Torns de paraules.
*COMISSIÓ DE CONTINGUTS: - Declaració de Principis : “Què som i perquè” - Manifest - No representem partits ni a associacións - Vocació al canvi. - Manifest aprovat
* COMISSIÓ D’ACCIÓ: -Recordatori d’acció ja proposta: “Cercavila divendres, 27.05.11 (19:30h Plaça Rellotge, fer soroll i panflets ) Convocatoria a les 20:00h. - Proposta de fer activitats pels nens (aprovada) - Proposta de crear una subcomissió de “Teatre Invisible” (concienciar al poble de manera visual sobre aquest moviment) (aprovada) - Proposta de començar l’Acampada a la Plaça de la Vila des del dia d’avuí (aprovada) - Proposta de treure al carrer cotxe amb megafonía per fer difussió. Pendent de concretar el día (aprovada)
* COMISSIÓ DE COMUNICACIÓ: – Informació de: Creació de Twitter, Facebook de “Acampadasantaco” - Presentació d’alguns dels membres. - Proposta de creació de canal de Youtube (aprovat) – Proposta de creació de WordPress (blog) per recopilar información (aprovat) - Debat sobre el contingut del text de les octavetes a repartir (falta concretar) - Proposta de creació d’un cartell fixe amb horaris de les diferents activitats (aprovat) - Proposta de publicar llista del material necessari als diferents mitjans un cop recopilada per infrastructura (aprovat)
* COMISSIÓ DE EDUCACIÓ: - Visualització de com estan afectant les retallades a Santa Coloma. - Proposta d’un programa d’activitats on entrin: xerrades, debats, experiències, etc. (aprovat)
* COMISSIÓ D’ECONOMIA: (nova) - Presentació de Comissió - Presentació dels comptes inicials (primer ingres 274, 92€) - Llistat de càlculs
* COMISSIÓ D’INFRASTRUCTURA: (nova) – Presentació de Comissió - Creació de Llista de necesitats - Petició de col·laboració d’aportacions per infrastuctura (taulells, cadires, útils en general per la continuïtat de l’acampada, així com menjar i begudes per la gent acampada)
* COMISSIÓ DE DESNONAMENTS (nova) - Presentació de Comissió - Crida de membres per la comissió - Recollida de firmes pels afectats per les hipoteques (aprovat)
TORNS OBERTS DE PARAULES:
* Crida d’aportacións per l’acampada * Empapelar la plaça amb pancartas, cartells,etc…
* Crida al civisme del poble, cuidant el bon mateniment de la plaça que permeti la nostre continuïtat.
* Extendre la lluïta a altres llocs de Santa Coloma, (projecte “CUBICS”). Se solicita a comissió d’acció una proposta per lluitar contra l’especulació.
** PARTICIPACIÓ I ASSESSORAMENT JURÍDIC DES DE PLAÇA CATALUNYA * Aconsella l’afiançament de la acampada amb el compromís del poble. * Ofereix el recolsament per part de Plaça Catalunya amb qualsevol cosa * Donen suport informatiu de totes les acampades dels diferents països, ciutats i barris. * Convida a la creacio d’una bústia de suggerències * Suggereix la creació d’una recollida de firmes a favor de l’acampada.
El dijous 24 de març, a la sala d'actes del Museu Torre Balldovina plena a vessar, va tenir lloc la presentació de la candidatura de la coalició d'ICV-EUiA a les eleccions municipals del proper 22 de maig del 2011.
El candidat 27, i últim de la llista, és José Giménez Carrasco, un ebenista jubilat i militant històric del PSUC, de 93 anys, l'únic que no va poder estar present, però que, per escrit, va animar "a la ciutadania a votar pel canvi que tots volem a Santa Coloma".
El cap de llista és Siscu Sánchez, tècnic d'esports i actual regidor i portaveu del Grup Municipal de la coalició d'ICV-EUiA.
Loli Gòmez (ICV), tècnic auxiliar d'escola, i Àngel Pla (EUiA), tècnic de finances, actuals regidors del Grup Municipal de la coalició d'ICV-EUiA es presenten ara com a suplent ("Ser càrrec electe no és una professió. És estar al servei de la ciutadania") i com a candidat número 10 de la llista ("Construïm l'alternativa d'esquerres. Som la garantia que Can Zam serà un parc verd i de la justícia social i la democràcia participativa").
Xavi Pujols, psicòleg (de debó, no d'Unió), és comunista i és el portaveu de l'Assemblea d'EUiA de Santa Coloma de Gramenet.
L'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet té una sala de plens de dimensions ridícules per a una població democràtica de més de 120.000 ciutadans. Al ple municipal de dilluns passat, 31 de gener del 2011, la majoria del públic havia d'estar dret i als passadissos.
Un cop més el govern central del PSOE ha donat un nou pas endavant en la seva ofensiva per deteriorar i precaritzar l'estat del benestar i els drets socials de la classe treballadora del nostre país. Des del PSUC-Viu mostrem la nostra oposició a aquesta nova reforma de les pensions, que perjudicarà ostensiblement el poder adquisitiu dels futurs pensionistes i l'accés a una jubilació digna d'un gran volum de treballadors i treballadores, afectant especialment als joves, la inserció dels quals al mercat laboral s'ha retardat en els últims anys, i a les dones, els qui pateixen índexs més elevats de precarietat i temporalitat laboral.
La reforma amplia els anys de cotització necessaris per accedir al 100% de la pensió passant, dels 35 als 38,5 anys, de manera que a partir de 2013 s'anirà retardant gradualment l'edat de jubilació dels 65 anys fins als 67 anys el 2027 en el cas de no comptar amb els anys de cotització requerits. En paral·lel, s'amplia el període del càlcul de la pensió de 15 a 25 anys en dues fases; així el càlcul es realitzarà sobre els últims 20 anys de cotització en els primers 3-5 anys a partir de l'entrada en vigor de la reforma (2016-2018) i en una segona fase el càlcul s'estendrà als últims 25 anys de cotització (2021-2024). La mesura de l'ampliació del període de càlcul suposarà una greu pèrdua econòmica per als pensionistes, entorn al 10%. És a dir, ens trobem davant d'una agressió del govern contra la classe treballadora de gran magnitud i que hipoteca el futur de milions de treballadors i treballadores joves.
La capacitat de pressió del sindicalisme confederal i de classe en un context de retalls socials s'ha revelat insuficient i només ha aconseguit introduir alguns tènues elements de millora en la reforma i a penes ha pogut pal·liar els efectes d'un decret del govern més duro i regressiu que perseguia establir com incondicionalment obligatòria l'edat de jubilació en els 67 anys. No obstant això, i al marge de matisos i que es computin com a anys de cotització fins a un màxim de 24 mesos els períodes en què els estudiants exerceixin de becaris i que cotitzin els períodes per cura de fills, a raó de nou mesos per fill i amb un límit igual de 24 mesos, des del PSUC-Viu creiem que la nova reforma pactada sota la pressió del capital financer atempta contra les condicions socials de la classe obrera i és per això pel que expressem la nostra ferma oposició a la mateixa.
El govern s'ha rendit als poders econòmics i als mercats. La seva insistència a revisar els pactes de Toledo en matèria de pensions anhelava únicament satisfer al gran capital. El sistema públic de pensions a Espanya era i és viable. Només en els dos últims anys la seguretat social ha registrat un superàvit de més de 10.000 milions d'euros mentre el fons de reserva superava els 60.000 milions d'euros, gràcies als interessos dels quals s'ha pogut compensar i superar el dèficit provocat en l'últim exercici pel dramàtic augment de l'atur. És evident, per tant, que el principal objectiu de la nova reforma és forçar els treballadors a subscriure plans privats de pensions en benefici de la banca.
Des del PSUC-Viu emplacem al conjunt de l'esquerra a manifestar-se contra la reforma de les pensions així com contra la reforma laboral i, en el venidor, contra totes les agressions que sofreixi la classe treballadora, en la perspectiva d'un profund canvi social que acabi amb l'actual dictadura del capital. Subscrivim, per tant, la posició d'Esquerra Unida enfront d'aquest i altres episodis de l'ofensiva neoliberal emparada pel govern i, al costat del PCE, ens comprometem a secundar l'estratègia de ferma oposició de IU, dins i fora de les institucions.
La Secretaria del Món del Treball del PSUC-Viu realitzarà al febrer un plenari amb tot el nostre actiu sindical amb l'objectiu de definir la nostra estratègia de lluita i la nostra resposta contra la reforma de les pensions. Al mateix temps, fem una crida al conjunt de la nostra militància i a la classe treballadora a mobilitzar-se contra les polítiques antisocials del govern central i contra la pèrdua permanent d'ocupació i de teixit industrial a Catalunya, amb el recent exemple de Yamaha, on la dirección de l'empresa ha anunciat el tancament de la planta situada en Palau Solità i Plegamans (Vallès Occidental) i el consegüent acomiadament de 400 treballadors i treballadores.
Comitè Executiu del PSUC-Viu
Barcelona, 31 de gener del 2011
