El passat 11 de febrer, el Ple extraordinari de l’Ajuntament de Santa Coloma va aprovar que Oscar García Dávila seria el nou gerent de l’empresa municipal Gramepark, amb una retribució de 120.000 € anuals. Segons l’alcaldessa, Núria Parlon, aquest és un "salari que s’ajusta al mercat laboral". També va afirmar que el gerent anterior, Manuel Sierra, cobrava 135.000 € anuals i "mai no havien aparegut objeccions sobre el seu sou".

En l’últim ple municipal ordinari de l’1 de febrer de 2010, l’alcaldessa també va respondre les crítiques sobre la retribució de 85.000 € del nou director de Comunicació de l’Ajuntament dient que era el preu de mercat, que les retribucions mitjanes de càrrecs iguals o assimilats dels municipis de més de 50.000 habitants de la província de Barcelona eren superiors, i que si l’anterior cap de premsa guanyava "només" 67.000 €, era perquè no era titulat com el nou.

Les afirmacions de l’alcaldessa, són, com a mínim discutibles. Ja el juliol de l’any 2007, quan es va saber que els dotze primers càrrecs de confiança renovats tenien retribucions que sumaven 925.307,22 € anuals, es van sentir veus crítiques que, alhora que consideraven que tots els servidors públics han de tenir sous dignes i d’acord amb la importància de la feina que fan, demanaven revisar a la baixa aquestes retribucions.

La senyora Núria Parlon hauria d’aclarir que significa "salari que s’ajusta al mercat laboral" referit a un servidor públic, a un funcionari o a un càrrec de confiança política en una democràcia participativa. El president del govern de l’Estat espanyol tindrà l’any 2010 una retribució anual de 91.982,40 € (7.662,20 € mes), i un ministre del seu govern guanyarà 81.155,04 € (6.762,92 € mes). Són sous dignes i d’acord amb la importància de la feina que fan.

L’ingrés mensual mitjà dels 600 alts executius de les 35 empreses de l’IBEX és de 60.000 €. A això feia referència quan l’alcaldessa parlava d’ajustar-se al mercat laboral? Els ciutadans volem que els nostres representants polítics i tots els servidors públics, funcionaris, òrgans superiors, llocs directius i d’assessorament de l’Administració i de les empreses públiques tinguin retribucions dignes dins de l’austeritat. Ja hem patit un alcalde milionari i plutòcrata i volem que els servidors públic visquin dignament del les seves retribucions. Però, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet té molts càrrecs de confiança política i alts càrrecs d’empreses municipals amb retribucions superiors a les d’un ministre del govern de l’Estat. La senyora Núria Parlon hauria d’aplicar criteris d’austeritat i revisar a la baixa aquestes retribucions.

Actualment hi ha un límit màxim per a la pensió o pensions públiques que pugui rebre una persona (34.526,80 € íntegres anuals per al 2010), però no existeix un límit màxim en les retribucions d’òrgans superiors i llocs directius de l’Administració pública. Crec que seria raonable establir aquest límit màxim. En el cas de Santa Coloma de Gramenet, una ciutat que mai ha estat rica i que, l’any 2006, tenia una renda per habitant d’11.105 € (el 58 % de la renda per habitant a Sant Cugat del Vallès), aquest límit màxim podria ser de 69.053, 60 € (el doble de la pensió màxima) que és un sou molt digne i d’acord amb la importància de la feina que aquests càrrecs fan.

 Ernest Maragall, conseller d’Educació, escriu un article ("PSC y Catalunya", La Vanguardia, 14/II/2010) en el qual afirma que en el sector públic “se concentra el mayor déficit de productividad y eficiencia social”.

Aquesta afirmació, molt popular entre els polítics de dretes, no té cap dada que la confirmi, ni en les estadístiques ni en la història recent de Catalunya.

Només potser fruit de la creença dogmàtica i ultraliberal que el millor govern és aquell que té el mínim sector públic.

Reagan s’equivocava els anys vuitanta quan afirmava que el govern no és la solució, sinó el problema. Maragall s’equivoca ara quan afirma que el sector públic pateix el major dèficit de productivitat i d’eficiència social. I també quan creu que un tripartit, un govern plural, catalanista i d’esquerres, no és la solució sinó el problema.

(El dibuix de l'acudit és una adaptació d'un dibuix de Don Addis aparegut a la revista Free inquiry)

A poc a poc el qüestionament de la monarquia és cada vegada més fort, malgrat els intents de mantenir aquesta institució amb la por i l’ocultisme, ja que no es pot sostenir amb la racionalitat, des de negar la celebració d'un referèndum, a pesar de dir que el guanyarien per més del 70%, fins a l'ocultació de la utilització que la Casa Reial dóna als fons públics que rep dels Pressupostos Generals de l'Estat o els regals que es reben en qualitat de cap de l'Estat.

Per posar un sol exemple, la Comissió Parlamentària de Secrets Oficials pot conèixer l'ús dels fons reservats per molt secrets que aquests siguin, però no pot conèixer l'ús que es donen als fons de la Casa Reial.

En conseqüència, els ciutadans i ciutadanes sotasignats considerem necessari reclamar que els comptes del cap de l'Estat, ja sigui Casa Reial com és en l'actualitat o Presidència de la República, com podria ser-ho en un futur, han de ser públics, és per això que presentem davant la Comissió de Peticions del Congrés la Petició perquè s'articulin els mecanismes necessaris perquè es puguin conèixer de forma pública la destinació dels fons que els Pressupostos Generals de l'Estat atorguen al funcionament de la Casa Reial, així com l'ús que es dóna als regals que es reben en funció de cap de l'Estat.

Il·lustríssima senyora,

Des de la Plataforma per a la defensa de la Serra de Marina i Can Zam volem assenyalar el següent:

La ciutat de Santa Coloma de Gramenet des de fa molts anys ha patit i pateix un període d'obscurantisme per part del govern municipal, en el qual el ciutadà només tenia dues possibilitats: acceptar el dogma del govern o enfrontar-se al poder.

La Plataforma, des de la seva creació, mai ha acceptat el dogma del govern com a forma de relació i participació entre la societat civil i l'administració. Aquesta forma d'actuar durant molts anys ens ha convertit en objecte d'adjectius de tot tipus: radicals, manipulats pels partits o anti-sistema, arguments sense sentit que a les persones que tenim alguns anys més ens recorden l'època de la dictadura.

Aquesta reacció i aquests qualificatius per part de l'administració mai van fer defallir la Plataforma sinó tot el contrari, ens va donar més força per seguir denunciant les irregularitats i la prepotència del govern. Només recordar algunes de les nombroses denúncies i activitats del nostre moviment:

• La denúncia de l'especulació que es va realitzar amb els terrenys de la Joia de la Corona, avui el complex Cúbics.

• La denúncia de l'afer del CEIP Miguel Hernández, on es volia construir habitatges i ara s'ha de construir una residència per a la tercera edat.

• La denúncia de la barbaritat que es volia fer en La Bastida. Avui, i gràcies a la lluita unitària de la Plataforma, és a punt de ser un gran parc per a la ciutat encara que queda pendent la construcció de l'alberg així com el cobriment de la B-20.La campanya 'En moviment', reivindicant la llibertat d'expressió en contra del poder absolutista del govern de la ciutat.

• La reivindicació constant d'una ciutat neta d'ones electromagnètiques que ens va portar a treballar com el que més -de forma infructuosa- en una comissió que més tard es va demostrar que estava plena d'interessos.

• La manifestació del 18 de juny del 2009, demanant la dimissió de l'alcalde Bartomeu Muñoz, amb una participació de més de 1.000 persones malgrat el boicot per part de l'Ajuntament i d'algunes entitats i partits.

• La manifestació del 5 de novembre del 2009, per la dissolució del consistori, amb una participació massiva de ciutadans.

Per tot això i per moltes altres coses que han quedat en el tinter, avui la Plataforma per a la defensa de la Serra de Marina i Can Zam compta amb la força moral per dir que tot el treball realitzat durant tants anys de denúncia i de propostes s'ha vist reforçat pels fets esdevinguts a la nostra ciutat pel cas Pretòria.

És pel que demanem al govern de la ciutat i a la seva presidenta la Sra. Alcaldessa Núria Parlon el següent:

a) A Santa Coloma de Gramenet després de 20 anys de governs socialistes no existeix un projecte de ciutat. I si existeix mai ha estat debatut amb la societat civil que són els que la conformen. És pel que demanem que hauria de ser prioritari generar aquest debat social per definir el futur de ciutat que volem. Mentre es realitza aquest debat s'haurien de paralitzar tots els projectes urbanístics que no estiguin començats, incloent els que no estiguin afectats pel cas Pretòria.

b) Can Zam ha de ser una prioritat, i s'haurien de reprendre les converses que des de l'any 2006 estan parades per part d'aquest govern. No cal oblidar que el projecte de Can Zam aprovat recull les pistes reglamentàries de 400 metres.

c) En la vessant social s'hauria de prioritzar aquelles coses que afecten més a les persones més desprotegides. I per treballar aquest aspecte la Plataforma compta amb una Comissió Social. Ens agradaria presentar i debatre les nostres propostes i col·laborar i treballar per millorar aquesta situació.

d) Si de debò vol la Sra. Alcaldessa treballar amb la societat civil i comptar amb les seves propostes, s'haurien de canviar les ordenances que regulen aquesta relació entre societat civil i administració i algunes coses més:

Sabem que la situació actual de crisi política que pateix la nostra ciutat no és la millor per recompondre tants anys d'autoritarisme administratiu. No és fàcil, la Plataforma és conscient, però és en aquestes circumstàncies de dificultat quan es fa més necessària la participació de la ciutadania per anar construint aquests ponts que mai haurien d'haver estat trencats. És pel que la Plataforma per a la defensa de la Serra de Marina i Can Zam es posa a la seva disposició per aconseguir una Santa Coloma més habitable i més justa, sempre reconeixent que vostès com a govern tenen l'obligació de governar la nostra ciutat.

Atentament,

Plataforma per a la defensa de la Serra de Marina i Can Zam

Santa Coloma de Gramenet, 19 de gener del 2010

Els fets recentment ocorreguts a la nostra ciutat, derivats de l’operació “Pretòria”, han fet aflorar la presumpta corrupció del nostre Ajuntament (alcalde, regidor d’Urbanisme i gerent), i encara que molts ciutadans s’ho esperaven, no per això ha deixat de produir un fort impacte a la ciutat. La presumpta activitat corrupta de Bartomeu Muñoz, Dobarco i Vela només es pot entendre en el marc del procés de degradació democràtica que venim denunciant des de fa temps dins del nostre Ajuntament. Neix i forma part inseparable de l’estructura de partits que donen prioritat, sobretot, als seus interessos.

Santa Coloma de Gramenet, ciutat formada bàsicament per treballadors/es, va ser un referent en la lluita antifranquista per a la recuperació de les llibertats democràtiques, amb el patiment consegüent per a molta gent, ara és molt dur comprovar que alguns que ocupaven càrrecs dins el sistema democràtic l’han traït i els que el van fer possible esperem que si la justícia confirma el seu delicte, s’apliqui la llei amb totes les conseqüències.

És possible que la democràcia sigui el sistema polític menys dolent, però és obvi que aquesta democràcia que avui tenim té moltes mancances i que es podria millorar molt; probablement la majoria de ciutadans estaríem d’acord que cal recuperar uns nivells més alts de representativitat i fer de la participació un valor de primer ordre i, per tant, que caldria reconduir alguns d’aquests aspectes:

• Privilegis dels politics: sous, terminis de la cotització per la jubilació, cotxes, etc.

• Proclamació de conviccions i valors que consta que no es corresponen amb la pràctica diària.

• La corrupció acceptada implícitament: el finançament dels partits.

• Una llei electoral molt deficient.

• L’excés de càrrecs de confiança a tots els nivell de l’Administració.

• La concentració de poder en els partits: poques persones són les que realment decideixen.

• La casta de determinats funcionaris: en molts casos subordinats als polítics.

• Falta de transparència en les contractacions i eliminació de la mediocritat.

• La prepotència de les majories absolutes.

En el cas del nostre Ajuntament, des de fa temps hem pogut observar com el procés de degradació democràtica intern s’ha fet més visible amb les actituds prepotents del govern municipals personificades en Bartomeu Muñoz, la reducció a la mínima expressió del diàleg i el consens, que s’ha substituït per òrgans “fantasma” com ara el Consell de Ciutat, i també el control de la societat civil a través de les cases regionals, associacions de veïns, etc.

Tot això davant d’una oposició que no es fa sentir i que sembla incapaç d’encapçalar una alternativa de govern que faci possible la recuperació del diàleg, el consens i la participació per definir i concretar un model de ciutat tan necessari com inexistent en aquests moments.

Per tot el que hem dit, creiem que calen actuacions decidides per afrontar totes aquestes mancances des de la rebel·lió ètica per a la regeneració democràtica de la institució municipal que permeti modificar i transformar la situació actual. És difícil pensar que les mateixes persones que fins ara no han fet res davant de la corrupció puguin liderar el canvi que es necessita. No val un canvi de façana perquè tot segueixi igual.

Creiem que per resoldre els dèficits democràtics i les mancances esmentades caldrà afrontar, entre d’altres, les mesures següents:

• Nova llei electoral que contempli:

    - Llistes obertes.

    - Limitació de mandats.

    - Electe associat al territori que representi.

   - El vot en blanc es considera a efectes d’escó no cobert.

• Major poder i independència als òrgans fiscalitzadors: oficina antifrau, síndics, etc.

• Major control en la requalificació dels terrenys, la plusvàlua per als municipis. 

• Establir mecanismes que facilitin la participació ciutadana.

• Transparència en la finançament dels partits polítics.

• Obligació de rendir comptes al final dels mandats en relació amb els programes electorals.

En el cas de la nostra ciutat, cal reaccionar per modificar aquesta realitat i forçar aquest procés de regeneració democràtica que al nostre entendre hauria d’haver començat per la dimissió del Consistori i el nomenament d’una Comissió Gestora. Aquesta era la millor forma perquè la ciutadania pogués recuperar la confiança davant dels greus fets ocorreguts, ja que no s’entén que ningú més estigués assabentat del que estava passant. En qualsevol cas caldrà incloure canvis en els mètodes, estructures i lideratges, i que han de comportar inevitablement:

• Aturar totes les obres sota sospita, investigació i revisió per una comissió de seguiment amb participació ciutadana.

• Redactar un PLA DE CIUTAT o PLA ESTRATÈGIC d’ampli abast en què l’urbanisme tingui un paper fonamental. Per a la redacció del pla és imprescindible la participació ciutadana.

• Revisar els càrrecs de confiança i supressió d’aquells que no estiguin clarament justificats.

• Fomentar la participació ciutadana, creació d’un consell de participació ciutadana realment democràtic i equilibrat.

• Aturar la construcció de vivendes si no hi ha una clara necessitat social.

• Els càrrecs politics no és suficient que estiguin empadronats a Santa Coloma, cal que hi visquin.

• Defensor del ciutadà realment independent i amb possibilitats d’actuació d’ofici.

• Declaració patrimonial dels polítics: sous, dietes, etc.

• Que els mitjans de comunicació de l’Ajuntament deixin de ser un instrument de propaganda partidista.

Probablement, tots aquests canvis serà difícil que es produeixin, sobretot perquè afecten la classe política i en aquest temes, en general, són solidaris entre si; però d’altra banda és llei de la humanitat que, normalment, res no canvia si la societat no empeny.

Santa Coloma de Gramenet, desembre de 2009

Sobre la caducitat i oportunitat de demanar noves eleccions municipals a Santa Coloma de Gramenet

Una de les sibil·lines formes de censura encoberta durant el llarg període del pujolisme era determinar quan un tema era pertinent o impertinent, rellevant o irrellevant, políticament correcte o incorrecte... L’expressió “ara no toca” sense més explicacions, que es va fer famosa en boca del president Pujol, era pràctica habitual de consells de redacció dels mitjans de comunicació i de dirigents polítics o sindicals de dreta o centredreta. En una democràcia tèbia i poc participativa no és necessari practicar cap censura oberta, n’hi ha prou en tenir el poder de determinar quins fets o opinions són noticiables i quins, com a màxim, mereixeran un breu o una carta al director sense resposta.

En el cas Pretòria, la reivindicació de milers de ciutadans de Santa Coloma de Gramenet que demanaven, per regeneració democràtica, la dissolució de l’Ajuntament, el nomenament d’una gestora i la convocatòria d’eleccions municipals fins al  maig del 2011, ha sofert aquestes pràctiques tan poc democràtiques. La resposta a aquestes exigències ha estat el silenci o la desqualificació de qui fa la reivindicació ("això és fer antipolítica", "no tots els polítics són iguals", "tambè han de dimitir els conserges de l'Ajuntament?"...) sense obrir una discussió sobre els avantatges i inconvenients de la proposta.

En el ple extraordinari de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, la majoria de les entitats que van intervenir van demanar aquesta dissolució i encara no han rebut cap resposta. Passat un temps de silenci, la resposta és que la reivindicació ja resulta anacrònica o ja ha caducat. Naturalment que hi ha reivindicacions que tenen data de caducitat. Potser ara ja no té sentit reivindicar la ruptura democràtica que molts demanàvem els anys 70 del segle passat. Però l’exigència de dissolució del consistori de Santa Coloma de Gramenet per regeneració democràtica crec que encara no ha caducat, encara que tingui data de caducitat.

Al meu parer, la data de caducitat de l'exigència de dissolució del consistori i noves eleccions municipals és el maig del 2010. A partir del maig del 2010, quan falti menys d'un any per a les eleccions municipals del maig del 2011, ja no hi haurà possibilitat legal de noves eleccions municipals. Crec que caldria insistir que si no hi ha eleccions municipals abans del maig del 2010 és perquè el grup municipal del PSC no ha tingut, ni té ara, voluntat política de treballar en aquesta direcció. Tenien raó els regidors del PSC de Santa Coloma de Gramenet quan deien, poc abans de la detenció del Bartu, que amb la seva majoria absoluta de 17 regidors dels 27 totals, eren els únics responsables de totes les coses bones i de totes les coses dolentes que sortien de l'Ajuntament. És cert que, amb l'excepció d'EUiA, alguns grups de l’oposició a l’Ajuntament no han estat per la feina ("no han vist clar" deien) de dissoldre l'Ajuntament i convocar, en tres mesos, noves eleccions municipals fins al maig del 2011; però la responsabilitat de viure 18 mesos (fins al maig del 2011) en una situació d'excepcionalitat (on l'alcaldessa actual era la 9a tinent d'alcalde d'un alcalde actualment en presó incondicional provisional) és responsabilitat única del PSC i no de la tebiesa d'alguns regidors de l’oposició.

És el PSC qui hauria d'explicar perquè no fa cas d'aquesta exigència de nombroses entitats de Santa Coloma de Gramenet. Per què ofereix un govern municipal d'unitat i no ofereix treballar per la ràpida dissolució de l'Ajuntament i que una gestora convoqui eleccions municipals en tres mesos fins al maig del 2011. Els regidors del PSC han de saber que si dimiteixen seguint l'exemple de la seva exregidora Carmen Moraira, a Santa Coloma hi hauria, en tres mesos, noves  eleccions municipals.

Transparency International España és una institució que lluita contra la corrupció. En el seu informe del 2009 va analitzar la transparència en la contractació de serveis de 108 ajuntaments espanyols. De 108 ajuntaments, el de Santa Coloma de Gramenet era l'últim amb una puntuació de 0,0 sobre 100, quan la puntuació mitjana era de 58,3. Cal dir que els ajuntaments de Barakaldo i Benidorm, tenien la mateixa puntuació. Aquest fet va ser denunciat pel grup municipal d'ICV-EUiA a l'Ajuntament.

Si analitzem quines són les causes d'aquesta puntuació ens trobem que, segons l'informe de Transparency International, l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet: 

1. En els procediments de contractació de serveis

• NO s'informa sobre la composició i convocatòries de les Meses de contractació

• NO es dóna a conèixer en la Web la convocatòria o obertura de concursos per licitacions

• NO es publica, en la resolució de les licitacions, tant les entitats que han resultat guanyadores (adjudicatàries) com aquelles que no ho han estat

• NO es publica l'import del ja executat i/o cobrat de les diferents obres i projectes finançats amb el Fons Estatal d'Inversió Local (F.I.I.L.)

2. En les relacions i operacions amb proveïdors i contractistes

• NO es publica la llista i/o la quantia de les operacions amb els proveïdors més importants de l'Ajuntament

• NO es publica la llista i/o la quantia d'operacions amb els adjudicataris i contractistes més importants de l'Ajuntament

• NO es publica el llistat d'empreses contractades per a les obres i projectes finançats amb el F.I.I.L 

Esperem que l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet faci els deures i que la puntuació per a l'any vinent sigui un 100 i no un altre zero.

 Benvolguda alcaldessa i doctora, en ciències polítiques, Núria Parlon,

No cal que li recordi que vostè va ser regidora i novena tinent d'alcalde (coordinadora de les ponències de l'àrea de Serveis a la Persona) del consistori que va sortir de les eleccions municipals de maig del 2007. Tampoc que dos antics companys seus, de partit i de consistori, l'anterior alcalde, Bartomeu Muñoz, i el regidor d'urbanisme, Manuel Dobarco, es troben actualment en presó provisional incondicional. Naturalment que tenen tot el dret a la presumpció d'innocència, però si es troben en aquesta situació és perquè hi ha indicis racionals de criminalitat. Aquest és un fet de gravetat extrema i és una de les causes, probablement no l'única, de l'evident pèrdua de confiança de molts ciutadans en el seu Ajuntament.

El consistori ha de recuperar la confiança i la dignitat perdudes, i això, en una democràcia participativa, oberta i representativa, significa eleccions municipals. Milers de ciutadans de Santa Coloma de Gramenet han demanat la dissolució de l'Ajuntament. Ho han fet al carrer en manifestacions i concentracions a la plaça de la Vila els dies 5 i 17 de novembre. També ho han fet representants de moltes entitats ciutadanes, al ple extraordinari del passat 23 de novembre. És clar que aquests ciutadans han perdut la confiança en el seu govern municipal, i no es pot dir que no tinguin raons vàlides per a aquesta desconfiança o que no siguin racionals en les seves creences i accions.

Resulta incomprensible que l'alcaldessa, el consistori o el Grup Municipal del PSC que governa amb majoria absoluta l'Ajuntament no hagi donat encara cap resposta a la demanda generalitzada de dissoldre el consistori. No creu vostè que, perquè es produeixi una autèntica regeneració democràtica, seria convenient que es convoquin eleccions municipals en els propers tres mesos? No creu que aquestes eleccions permetrien tenir un consistori sense lligams amb l'anterior fins a maig del 2011? No creu que l'altra opció significa mantenir durant 18 mesos una situació d'excepcionalitat que la ciutat de Santa Coloma de Gramenet no es mereix?

Atentament,

Pere de la Fuente i Collell

Diumenge passat, 29 de novembre, al local d'EUiA a Santa Coloma de Gramenet (C/ Sant Ramon) es va celebrar un acte de suport a la candidatura d'Evo Morales a les eleccions de Bolívia de diumenge vinent, 6 de desembre. Va parlar , entre altres, Severino Viraca Pérez representant de la Plataforma de Apoyo a la Candidatura d'Evo Morales. Bolívia, l'únic Estat mediterrani d'Amèrica, és un país fascinant que està construint el socialisme del segle XXI. És un Estat plurinacional (una trentena de nacions diferents conviuen en el seu territori) i plurilingüe. Amb tres milions de bolivians a l'estranger, una població majoritàriament d'indígenes, té un president aimara, Evo Morales, el primer president indígena d'Amèrica, que guanya 1.500 $ (uns mil euros) mensuals, que és el salari màxim de polítics i funcionaris a tot l'Estat. El dia 6 es presenta  a unes eleccions democràtiques per continuar com a president.

¡Ahora es cuando! va ser el lema de la primera campanya electoral de l'actual president. A Santa Coloma de Gramenet també  ARA ÉS QUAN! Ara és quan hem d'aconseguir una democràcia realment representativa,  on els ciutadans que tenen a l'alcalde anterior i al regidor d'urbanisme en presó incondicional provisional, si demanen la dissolució de l'Ajuntament i eleccions municipals fins a maig del 2011, tinguin una resposta clara a les seves demandes. Ara és quam hem de fer realitat una democràcia municipal sense corrupcions ni corrupteles, on l'Ajuntament sigui transparent i on els els sous dels polítics i funcionaris tinguin un màxim raonable. Ara és quan no es pugui donar el cas d'un regidor de l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, que també és president de la Diputació de Barcelona,  que pugui cobrar com a remuneració total, molt més del triple de la pensió pública màxima total. En una democràcia participativa,  la política no hauria de ser una professió, hauria de ser un servei temporal als conciutadans, naturalment remunerat dignament (tothom ha de poder ser candidat i no només els milionaris; a Santa Coloma de Gramenet ja sabem que és tenir un alcalde milionari i plutòcrata), però sempre amb butxaques de vidre, en un ajuntament transparent.