Salmo de Amor: Arbrets arranats "Pica-pica"
04/04/2008
SALMO DE AMOR
¡Dios te bendiga, amor, porque eres bella!
¡Dios te bendiga, amor, porque eres mía!
¡Dios te bendiga, amor, cuando te miro!
¡Dios te bendiga, amor, cuando me miras!
¡Dios te bendiga si me guardas fe;
si no me guardas fe, Dios te bendiga!
¡Hoy que me haces vivir, bendita seas;
cuando me hagas morir, seas bendita!
Bendiga Dios tus pasos hacia el bien,
tus pasos hacia el mal, Dios los bendiga!
¡Bendiciones a ti cuando me acoges;
bendiciones a ti cuando me esquivas!
!Bendígate la luz de la mañana
Eduardo Marquina
L'espècie d'arbres que han arranat són dels anomenats de creixement ràpid. Aquests arbres originaris del continent austral, se’ls anomena Pica-pica, (Brachychyton polpulneum -fam. esterculiàcies-), s’adapten bé a climes benignes, dit sigui de pas, massa benignes a vegades. Arriba a fer uns 15 metres d'alçada. Les fulles són ovalades i acabades amb punta. Floreix cap el bon temps, amb floretes tipus campaneta. També fa fruits, són grossos, foscos, en forma de barqueta. Dins del fruit hi ha uns grans semblants al blat de moro. Quan s'obren els fruits deixen anar els granets, i la clofolla ja oberta, queda penjant de la branca. Són uns arbres que s'han fet familiars en el paisatge urbà colomenc.
Aquests arbres també els podem trobar a les voreres de tota l’avinguda Pallaresa. El Lladoner, però, és l’arbre que acompanya a molts dels carrers de la ciutat. Pel Parc Europa n'hi ha uns de ben bonics. A la vora, hi ha un excels Bella Ombra, a la vorera de l’avinguda Pallaresa, cantonada carrer Dr. Ferran, davant de l’antic escorxador, avui dependències de via pública o urbanisme. Grans exemplars de Lladoners els trobem al raconet enjardinat de la Plaça de la Vila, donant-li un toc exorable a la duresa de la Plaça.
Crec que el consistori hauria de tenir més cura del paisatge urbà; no voldria pensar pas que desconeix aquesta disciplina que estudien els arquitectes i els jardiners. N’estic segur, pel que he vist, que els promotors, no. Un bon exemple que hauria d’inspirar el paisatge urbà de SC+ -el consistori n’hauria de prendre nota- és la frondositat d'aquells jardins tant bonics que porten el nom del poeta Eduard Marquina, final o principi de l'avinguda Pau Casals de Barcelona, els quals donen “poesia” i placidesa el brogit de carrers tant transitats de com el de Josep Bertrand, nom d’un industrial, casat amb una filla d’una insigne família, també industrial, els Girona -La Maquinista- el qual en feu donació condicionada a la ciutat de Comtal dels terrenys del Turó Parc.
“nada conserva de su real tesoro,
solo un rubí que lleva en las entrañas,
su corazón , a Dios se lo reserva...”
Eduardo Marquina
Castellano Català 
