Príncipe azul

Estructura social de SC+: existeixen classes mitges?

13/04/2008

Benvolguts Bloguistes o bloquistes, especialment a Cristòfol i a Canyamars

Em permetreu en aquest cas usurpar l’espai de Príncipe Azul per il·luminar conceptes que poden donar viabilitat a un discurs que veig que s’està desenvolupant i que pot ajudar molt a donar un tomb a allò que es pot anomenar la “novació en l’àgora política de SC+”:

Primer de tot les classes mitges és un concepte que s’utilitza en la sociologia moderna per diferenciar d’aquells que posseeixen el capital, la gran propietat, i d’aquells que no tenen cap més recurs que vendre la seva força de treball. Les classes mitges es troben lligades bàsicament a la innovació tècnica i la seva existència es deu formalment a la capacitat de dominar-la i novar-la (m’invento un mot que no hi és al dic. IEC i EC, però que vol dir capacitat d’innovar). Les classes mitges es fonamenten en l’educació -capital humà- alhora que només la seva reproducció es pot donar per l’existència d’institucions formatives i educatives. Sense escola i universitat no hi ha classes mitges. Aquestes institucions permetran i permeten una concatenació d’impulsos de canvi o si voleu de petites revolucions. Actualment les classes mitges han vertebrat intel·lectualitat i poder polític, cosa que s’interpreta com un cert canvi en els processos de poder i privilegi. Aquesta “revolució silenciosa” és per aquest nou ciutadà -híbrid entre polític, intel·lectual i professional- la reivindicació d’un nou concepte de ciutadania íntimament relacionat a un fenomen sociològic de les nostres societats: la mobilitat social i el prestigi ocupacional. Aquestes classes mitges, en conseqüència, es troben capacitades de plantejar nous models de societat.

La professió, el nivell d’estudis i la condició d’empresari o assalariat defineix l’estratificació social: el lloc que ocupa cadascú dins de l'escala social o l'estatus que té. Per mobilitat social entenem, la capacitat dels actors socials de canviar d’estatus social. Normalment la mobilitat social suposa un canvi d’ocupació. Per exemple; d’operari industrial a professor universitari; o d’una categoria a una altra dins el mateix ram, d’operari a encarregat. La mobilitat també és un fenomen que afecta a les generacions, l’exemple tòpic, seria aquella família amb recursos modests que permet al seu fill els mitjans per què esdevingui metge. Cal destacar que la població jove de Santa Coloma, menys de 35 anys, un percentatge significatiu són universitaris, amb estudis acabats o no. Les carreres preferents, sempre són les tècniques, des d’empresarials a l’enginyeria tècnica, passant per la informàtica. El nivell d’instrucció per als majors de 10 anys revela una vegada més fins a quin punt les generacions més joves de Santa Coloma han tingut un accés generalitzat a una formació de caràcter bàsic, cosa infreqüent en la gent gran. D’altra banda, encara són baixes les xifres referides als nivells mitjans i superiors del sistema d’ensenyament, tot i que tendeixen a incrementar-se d’una forma lenta però continuada d’un any per l’altre. Es detecta, en tant, un procés de mobilitat social. Això vol dir, que molts dels avis actuals que veiem prenent el sol a plaça de la Vila, que emigraren de les contrades del sud d’Espanya i treballaven aqui habitualment com a manobres, els seus fills han constituït petites i mitjanes empreses relacionades amb l’ofici patern i ara, els seus nets estudien a la universitat. Aquesta realitat la podem contrastar en la nostra vida quotidiana.

Així mateix, l’estructura empresarial del municipi és de petites empreses quasi totes unipersonals -microempreses- especialitzades en la confecció, el cuir, el comerç detallista, reparació, fresadors, tornadors, soldadors, fusteria, construcció. Fent una comparativa amb els municipis de l’àrea metropolitana, es pot dir que el 90% de les empreses són persona física, una mica més baix que Sant Adrià, però molt més alt que Badalona, Barcelona o l’Hospitalet de Llobregat. Segurament les causes les podem trobar per una banda en la gran crisi dels setantes que enfonsa la indústria manufacturera. Per una altra, baixa qualificació, la qual cosa provoca tot un procés d’empresarització en les activitats detallades més amunt. Les organitzacions empreadores més grans són públiques o concertades -administració local: ajuntament; ensenyament: CEIPs i IESs; sanitat: CAPs i Esperit Sant. A molta distància les empreses privades: Damm, FECSA i altres dedicades al sector de la construcció

No obstant, Santa Coloma ha tingut una tradició industrial que ens demostra processos de mobilitat social i formació de classes mitges; petits menestrals que es transformaren en industrials. Abans de la II República es comptabilitzaven trenta tallers -Cal Xiquet, Can Baró, Can Vilaseca, entre d’altres- la majoria del sector tèxtil. Testimoni d’aquella època: El Contramestre de Teixits: Observacions i regles de treball, de Joan Vilaseca Ascuasciati, obra publicada el 1924 de més de tres-centes planes editada en el mateix municipi de la qual se’n feren varies edicions. Ja en el “Desarrollismo” s’instal.len petites i mitjanes indústries tant significatives com: Indústries Cussó, S.A que fabricava llaunes; o la Ibero-Alemana de tapon Corona que feia xapes, venien a França i Alemanya, tenien la seva seu social en el municipi.

L'existència de les classes mitges com s’ha vist, també es dóna ja a Santa Coloma de Gramenet a principis del segle XX. Moltes d’aquestes classes mitges que han sorgit ho han fet per mitjà de la inversió en capital humà -FPII i/o universitat- essent empresaris petits o mitjans o professionals: metges, professors, advocats. Ara però, a diferència d'abans, d'aquelles classes mitges tradicionals que basaven el seu estatus amb l'esforç i la professionalitat, pel simple fet d’integrar-se sense més en les estructures de partits polítics amb l’únic l’objectiu -individual- de situar-se, molts d’ells sense cap mena de preparació acadèmica, i amb l’ambició d’internalitzar beneficis sinònim de "pelotazos" (sic), es configuren en noves classes mitges molt lligades a l'especulació financera, immobiliaria i altres activitats que poc tenen a veure amb els valors que prestigiaven les classes mitges tradicionals. I crec que és en aquest punt on benvolgut Cristòfol veig part de la seva crítica. L’altra part, més genèrica, més sociològica, és que la indústria no vol ni desitja universitaris perquè els hi resulten massa cars i problemàtics o en tot cas, els universitaris per qüestions de supervivència accepten estar subocupats, la qual cosa significa un atur encobert. Aquest fenomen que és nou, suposa una desaparició del sentit sociològic tradicional de classes mitges i per tant, una proletarització de l'universitari.

Així mateix, el municipi viu dos tipus de mobilitats, en aquest cas geogràfiques. Aquells que emigren sigui per anar un municipi més reputat o perquè no poden viure-hi. L’altra, donat que el capital immobiliari a Santa Coloma de Gramenet, generalment és de poca qualitat, els habitatges més marginals s’omplen de ciutadans immigrats d’altres latituds, de cultures molt diferents a la nostra, habitualment poc qualificats, que ocupen els llocs de treball més baixos de l’escala professional. Aquest punt, benvolgut amic, suposa que l’estructura social de la ciutat hagi un percentatge menor de classes mitges que d’altres municipis del nostre entorn.

Beduí metropolità llegint