Príncipe azul

Up & Dow: Urbanisme, moviments i partits.

22/03/2008

L’altre dia passejant per Barcelona ciutat, comparava com ha millorat respecte anys enrera; parlo d’abans de les olimpíades. Els carrers estan nets, la xarxa viaria de transport públic també i l’actiu immobiliari s’ha renovat i restaurat. Moltes d’aquestes millores ha contribuït tothom: la població que hi viu com també la que no hi viu i la que no hi pot viure. Aquesta gran renovació l’ha viscut també l’entramat metropolità; Santa Coloma de Gramenet també ho ha fet, no tant infatuat com la capital, però s’ha esforçat dins la seva mesura.

Tothom per mitjà de les contribucions personals i fiscals ha possibilitat i ha finançat aquesta notable millora de les ciutats. Ara bé no tothom s’ha beneficiat en la mateixa mesura. Pocs són avui en dia els que puguin accedir per mitjà de la residència sigui pròpia o d’arrendament, gaudir de les millores metropolitanes. I pocs són també els que s’han beneficiat, econòmicament parlant, de manera directa d’aquestes millores. Aquests privilegiats, pocs, amb consciència de classe, són els grans propietaris dels béns immobiliaris, els quals, això si, amb un esforç inversor considerable, han tret i treuen, malgrat aquesta crisi circumstancial, uns beneficis econòmics particularment colossals. I molts són els que ho han “pagat”. Dit més elegantment: el diner públic -diners de tots- ha contribuït de manera considerable a l’augment dels beneficis privats. L’espai públic ben endreçat i restaurat: -carrers, avingudes, edificacions públiques- pagat per tothom, ha permès que uns pocs hagin obtingut unes plusvàlues tant immensament desmesurades que la majoria s’ha vist perjudicada.

Ara bé, tothom en té una mica de culpa. Sigui de manera indirecta o directa: els votants i els votats. Els governs locals, molts d’ells propers a l’ideari socialista, sembla que hagin portat polítiques ignorant els principis d’aquest ideari. No hi ha dubte, que vist en perspectiva, la transformació de la ciutat , amb el màrqueting corresponent -BCN, SC, BDN- s’adiguin més a un ideari neolliberal a on la majoria de la població, la majoria dels seus votants, es vegi abocada a l’expulsió dels seus àmbits urbans més propis, i només uns pocs privilegiats tinguin el dret de gaudir-lo i que probablement no siguin els seus votants.

No és d’estranyar, doncs, que hagin molts “miguelitos” o “niñosdelopera” que desconfiïn totalment de les “dictadures organitzades” que solen ser els partits polítics. És molt probable que ens apropem a un canvi saludable de l’actual sistema d’empreses de vot, eufemísticament partits polítics, per un retrobament als seus orígens. O sigui, moviments socials que canalitzin les preocupacions del ciutadà, i que siguin vertaders mecanismes del joc democràtic i d’equitat social. En conseqüència, s’ha d'afrontar sense prejudicis la crisi política de l'esquerra i del sistema actual de partits, ja que bona part dels seus dirigents són gestors que s’assemblen més a directius de grans empreses, on l’objectiu és el benefici –diguem-ne guanyar eleccions- que polítics que es guiïn per valors democràtics.

Crec que hi ha necessitat d'unitat dels diferents corrents crítics, de regeneració d’ideari polític i d'adaptació a la nova societat, caracteritzada per una concentració del poder i la propietat (expressat per la gran transformació de l’espai urbà). No hi ha dubte que les institucions polítiques han estat absorbides per aquest contrapoder -gestors- el qual posseeix consciència del seu privilegi de classe. Cosa que s’ha demostrat per la seva manca de sensibilitat i consideració a les necessitats de la població modesta i treballadora expulsant-la del seu àmbit de relació social més immediat, la ciutat, la qual ha contribuït a millorar. Aquestes grans plusvàlues han estat realitzades gràcies a la millora de l’estructura urbana, la qual ha contribuït tothom. I especialment han contribuït molts d’aquells que no són els beneficiats directes. Probablement són els que pateixen la correlació inversa entre esforç i retribució.

Beduí metropolità quan està llegint