Príncipe azul

Barry White Melodies: Fer el mec per Sant Gervasi

06/04/2008

Estimat Cristòfol Josep Bordes Figuelora: no voldira ser pas descortès, però val la pena que profunditzem el significat del terme i també com a fenòmen sociològic, el modisme: el malnom castellà "pijo". Que traduït a "bell pus català" vol dir "fer el mec". I si vo vaig errat i vostè, si es tant amable, em farà les correccions pertinents, en el seu últim bloc, dita expressió pren una connotació sinònima a “Pijo de rosa vermella” o "socialistes de Sant Gervasi" segons locució presa de l’honorable en servei. No sé si és això, el que vostè es refereix, però si ho és, vagi per endavant que convergim en la interpretació sociològica. No obstant, voldria il·luminar el significat lingüístic i també social de "pijo" o fer el mec.

En el parlar habitual sembla tenir una connotació pejorativa com sinònim de babau, idiota o estúpid. Tot i això, si vostè em permet, cal fer algunes puntualitzacions :

Primera: En quasi tot l’àmbit de parla catalana té aquest sentit pejoratiu encara que en petites diferències. A Barcelona com en el País València i fins i tot a la Provença, “fer el mec” té el significat dit més amunt. Paral·lelament els menorquins l’utilitzen com sinònim de borratxera: “Has agafat un bon mec”; “estas mec-mec”, expressions, aquestes, que no són desconegudes en el Principat i encara en ús en determinats àmbits. (En el meu àmbit social fer el mec sempre s’ha utilitzat per descriure algú que fa el babau, sense o amb graus etílics ). També en francès parlat, mec té aquest sentit de “tonto” encara que la seva traducció literal és “paio”. En el Dic. Etimològic i Complementari afirma que és derivació de barbamec, recollit tant en el Dic. EC com en el Dic. IEC i el Dic. Al-Moll, o sia, que no té pèl a la cara, en castella traduït per “lampiño”. En l’etimològic de l’EC recalca que ve del grec, moikhós, que vol dir efeminat o adúlter. En basc, ens diu Coromines, “meko” és “enclenque” . Per tant, aquest sentit pejoratiu és el seu significat més factible.

Segona: Dialectalment a Barcelona el terme mec té la seva història, car es refereix alguna forma d’haver elaborat el blat: panotxa de moresc cuita al forn; Pa que es donava als malfactors barcelonins; i també ninot de pa, menja típica del pla de Barcelona. Per les contrades del Llobregat vol dir segar una planta borda: “anem a segar el mec”. Per terres gironines i l’Urgell vol dir vedell grasset, significat aquest defensat tant pel Dic. d’EC i com pel Dic. d’IEC. Al-Moll ens diu, reafirmant aquest significat, “que és un vedell un poc grosset” (sic), però també un cap de bestiar malaltís (Per l’etimològic de l’EC és vedell no desmamat). Per terres pirenaiques de ponent és un ocell de la família escolopàcies en castellà “becazin”. En rossellonès és la becada o becadell dels aiguamolls.

Tercera: Ara bé, el que més m’ha sorprès és l’IEC. A part de dir-nos en el seu Dic., que mec és vedell beneït, barbamec, la locució fer el mec és equivalent a fer-se veure. I això possibilita, benvolgut amic, una interpretació molt més àmplia de la frase feta. El verb Fer és de modalitat constructiva, o sia, que ens permet representar, construir, uns rols. Per tant, fer el mec vol dir fer-se veure, cosa que ens aproxima a significats que no exclouen el babau, però si la seva connotació pejorativa. Perquè de fet, fer-se veure no vol dir en principi fer el babau, sinó que pot suposar actuar: presumir, fanronejar, donar-se importància, i fins i tot Sr. Cristòfol-Josep Bordes Figuerola fer el tifa (cas. Pijo, sic) cosa que vostè mateix pot comprovar en el diccionari de locucions i de frases fetes, de Joana Raspall i Joan Martí.

Beduí metropolità llegint també conegut com a Priap, però sobretot el que més defineix al personatge, l'autor del bloc, és la canço d'en Serrat Seria fantàstic que estigués equivocat